Núria Llimona i Raymat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1917  Barcelona |
| Mort | 12 gener 2011 (93 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintora i artista visual |
| Família | |
| Pare | Joan Llimona i Bruguera |
Premis
| |
Núria Llimona i Raymat (Barcelona, 17 de març de 1917 – Barcelona, 12 de gener de 2011) va ser una pintora catalana, filla de Joan Llimona i Bruguera i de Maria Raymat i Barcino, i neboda de Josep Llimona.[1]
Biografia[modifica]
Va ser la penúltima de deu germans i, amb la seva germana Mercè, va heretar la vocació artística del pare. Des dels dotze anys ja volia convertir-se en una gran pintora, en contra del desig de la seva mare, que volia un futur més adient per a una noia de l'alta burgesia catalana.[2]
Durant els anys trenta estudià a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, que va tancar durant els anys de la guerra civil espanyola pel perill de ser bombardejada per la seva proximitat al mar. Després de la guerra va reprendre els estudis i va obtenir el títol oficial que li permeté fer classes durant quinze anys en aquesta mateixa escola, situada llavors al final de la Via Laietana.
L'any 1943 va exposar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[3]
És una reconeguda paisatgista que ha fugit de les avantguardes i que s'ha especialitzat a pintar el paisatge urbà de Barcelona. Ha conreat la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista.[4] Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l'Art Actual. Ha exposat individualment, per primer cop a la galeria Syra, a la Sala Nonell i a la Sala Parés, així com en diferents col·lectius, i ha obtingut diversos premis.
Té obra exposada als museus d'art modern de Barcelona i Madrid. També ha escrit Las brujas (1995) i El crit del silenci (1996), un recull de dibuixos en blanc i negre fets entre el 1974 i el 1995 que constitueixen una crítica social i que van acompanyats de textos d'escriptors com Josep Maria Ainaud de Lasarte, Carme Alcalde, Federico García Lorca o el polític Manuel Azaña.
El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi[5] i el 2006 la Medalla d'Honor de Barcelona.[6]
Va morir el 12 de gener de 2011.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Núria Llimona i Raymat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Elina Norandi. Núria Llimona. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013].
- ↑ Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell 1939-1959. Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 141. ISBN 84-87221-40-8.
- ↑ «Núria Llimona». Fundació Vila Casas. [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «S'atorguen 51 creus de Sant Jordi a particulars i institucions». La Xarxa, 24 octubre2000 [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «Núri Lllimona i Raimat». A: Ajuntament de Barcelona. Memòria de les Medalles d'Honor de 2006 (pdf).
- ↑ «Núria Llimona i Raymat». El Punt, 13-01-2011, pàg. 52.
Enllaços externs[modifica]
- [Enllaç no actiu] Biografia al Centre Cultural de Dones Francesca Bonnemaison
- «Treballs de Núria Llimona» (en anglès). Arcadja Auctions Results.
- Núria Llimona Raymat. Paisajistas españoles del siglo XIX y XX
.svg)