Via Laietana
 Vista de la Via Laietana en direcció al mar, amb l'edifici Caixa Catalunya a la dreta de la imatge|  | |
| Tipus | carrer i conjunt urbà |
|---|---|
| Epònim | laietans |
Noms Via A, Claris (s'hi uneix), Buenaventura Durruti, Bilbao (un tram, s'hi uneix), Gran Vía Layetana
| |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) |
| Districte(s) | Ciutat Vella |
| Barri(s) | El Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera |
| Inici | Plaça de Correus |
| Fi | Carrer de Pau Claris (a la plaça d'Urquinaona) |
 Traçat de la via | |
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |
| Id. IPAC | 45937 |
| Bé amb protecció urbanística | |
| Tipus | Bé amb elements d'interès |
| Id. Barcelona | 792 |
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als antics habitants ibers de la zona.
Història[modifica]
Fou dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com a «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà, amb el port, via de comunicació principal al segle xix. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras.[1]
,_esgl%C3%A9sia_de_Santa_Marta,_1908.jpg)
L'entrada política de la Lliga Regionalista de Cambó, la demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l'Eixample i la preocupació per controlar els avalots dins d'una trama densa de carrers, va fer recuperar el projecte, i el 1907 s'acordà el finançament amb el Banco Hispano Colonial, predecessor del Banco Central, que es va fer construir el primer edifici de la nova via, obra d'Enric Sagnier, qui també va prendre part activa en el desenvolupament de l'obra com a arquitecte representant del banc financer.[2] Les obres les realitzà el Fomento de Obras y Construcciones S.A.[3]
Les obres de la Reforma interior (la Reforma, com van ser conegudes popularment) foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908.
La construcció es va dividir en tres trams:
- 1908-1909, entre el port i la plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner.
- 1909-1911, entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch
- 1911-1913, entre Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça d'Urquinaona fins al carrer de Jonqueres ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao.
L'enderrocament va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma comportà la destrucció de 2.199 cases i molts palaus i convents medievals, i dispersà els veïns; unes deu mil persones.[4]
Malgrat les protestes del veïns i d'artistes i personatges com l'arquitecte i conservador Jeroni Martorell, es varen perdre llocs com el palau del Marquès de Monistrol, el palau del Marquès de Sentmenat (del qual Martorell salvà un finestral que farà servir a la restauració de la casa dels Canonges) o els convents de Sant Sebastià i el de Sant Joan de Jerusalem, que guardava la tomba de Pau Claris.
Alguns, però, es van salvar en ser traslladats a altre indret. Aquest és el cas de la Casa Padellàs del segle xv/XVI, emplaçada al carrer de Mercaders, a l'alçada d'on hi ha el Foment del Treball, i traslladada el 1931 a l'actual emplaçament a la plaça del Rei, on allotja el Museu d'Història de Barcelona. Un altre exemple d'edifici rescatat va ser la façana barroca de l'església de Santa Marta, obra de 1737-1747, projectada per Miquel Bover i esculpida per Carles Grau. Era a la riera de Sant Joan i Domènech i Montaner la va desmuntar i la reconstruí en un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, que bastia l'any 1911.[5]
D'altra banda, l'obra va tenir alguns efectes secundaris positius. L'enderrocament feu visible i valorable el patrimoni arquitectònic de les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins a la Catedral. L'esponjament posterior de la plaça de la Catedral i Santa Caterina degut a la destrucció dels bombardejos de la guerra civil, han acabat de donar la fesomia del barri Gòtic. Un altre avantatge aprofitat va ser la construcció soterrada dels túnels per a fer passar el metro, iniciativa impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falqués amb l'oposició dels polítics, i que tindria els seus fruits quan va ser inaugurat el 1926.
La nova via, tal com estava previst, va suposar la creació d'una nova imatge de Barcelona. L'estil arquitectònic de l'escola de Chicago va influir en el tipus de construcció, principalment dedicada als edificis oficials i espais d'oficines sovint ocupats per empreses de logística i exportació, que atenien les necessitats del negocis de la burgesia instal·lada a l'Eixample.
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) s'anomenà Via Durruti, pel dirigent anarquista Buenaventura Durruti, mort al front. L'actual carrer de Pau Claris, que en suposa la continuació dins l'Eixample, també portà el nom de Via Laietana fins a la fi del franquisme.
Edificis d'interès[modifica]
- 1 - Edifici de Correus i Telègrafs (1926-1927), de Josep Goday Casals i Jaume Torres i Grau.
- 2 - Edifici de la Trasmediterránea (1921), de Juli Maria Fossas i Martínez.
- 3 - Edifici del Banco Hispano Colonial (1911), d'Enric Sagnier.
- 8 - Edifici de l'arrendatària de Tabacs (1923), de Francesc Guàrdia i Vial, actual delegació d'Hisenda.
- 16 - 18 - Edifici de Caixa Mútua Popular (1925), de Josep Domènech Mansana, actual seu de CCOO de Catalunya.
- 17 - Casa Santana i Soler (1921), d'Albert Juan i Torner. Actualment és un hotel. Constitueix una rèplica dels magatzems Walker de Chicago, obra de Louis Henri Sullivan de 1888.
- 26 - Casa Bartomeu Trias (1931), de Francesc Guàrdia i Vial.
- 28 - Immobiliària Catalana (1925), d'Adolf Florensa i Ferrer.
- 30 - Casa Cambó (1923), d'Adolf Florensa i Ferrer. Antiga residència i oficines de les empreses de Francesc Cambó.
- 31 - Casal del Metge (1932), d'Adolf Florensa i Ferrer.
- 32 - Foment del Treball (1934-1936).
- 35 - Edifici Caixa Catalunya (1931), de José Yárnoz Larrosa i Luis Menéndez Pidal Álvarez. Originalment va ser el Banco de España i després la seu central de Caixa Catalunya des de 1955 fins a la seva dissolució.
- 37 - Casa Lluís Guarro (1922), de Josep Puig i Cadafalch.
- 39 - Edifici del Col·legi d'Enginyers Industrials (1922), d'Antoni Maria de Ferrater i Bofill.
- 45 - Casa Artur Suqué (1927), d'Adolf Florensa i Ferrer.
- 47 - Casa Heribert Salas (1924), de Juli Marial.
- 49 - Casa Salas-Bulbena (1926), de Joan A. Roig, actual Hotel Ohla.
- 50 - Casa dels Velers (1758-1763), de Juan Garrido i Bertrán.
- 53 - Palau del Cinema, sala de cinema propietat del Grup Balañà. L'edifici està tancat des del 2001.
- 56 - Casal de l'Estalvi (1917), d'Enric Sagnier. Edifici d'estil neogòtic.
- 66 - Casa Antoni Batlle (1881), d'Antoni Serra Pujals. És la seu de les escoles de música vinculades al Conservatori de Música del Liceu.
-
Correus (núm. 1) -
Companyia Transmediterrània (núm. 2) -
Banco Hispano Colonial (núm. 3) -
Delegació d'Hisenda (núm. 8) -
Edifici d'oficines Santana i Soler (núm.17) -
Oficines de Francesc Guàrdia (núm. 26) -
Immobiliària Catalana (núm. 28) -
Casa Cambó (núm. 30) -
Casal del Metge (núm. 31) -
Foment del Treball (núm. 32) -
Caixa de Catalunya (núm. 35) -
Casa Luis Guarro (núm. 37) -
Casa del Gremi de Velers (núm. 50) -
Casal de l'Estalvi (núms. 56-58) -
Casa Antoni Batlle (núm. 66)
_Casa_del_gremi_dels_velers.jpg)
_Seu_de_la_Caixa_de_Pensions_-_Enric_Sagnier_i_Villavecchia.jpg)
Intervencions arqueològiques[modifica]
S'han realitzat diverses intervencions arqueològiques al llarg de la Via Laietana durant els darrers anys: Segons la Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Jaume I de l'Albert Martín i Menéndez [6] es va documentar un fragment de la muralla romana d'època fundacional, tallada degut el gran nombre d'infraestructures de carrer que es troben a la zona. També es va destacar la forta presència de material ceràmic d'època moderna. La Memòria de la intervenció realitzada als carrers d'Argenteria i Manresa[7] destaca la presència d'una necròpolis tardoromana (ss.IV-V); també es va localitzar un pou (ss. XIV-XV),així com nombrosos fonaments de murs i restes de pous morts d'època moderna; a més de moltes canalitzacions d'aigua, fet que podria estar relacionat amb la indústria del teixit. Amb la Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Solar núm. 14 de la Via Laietana de Barcelona: antic Cinema Princesa[8] es va documentar les fonamentacions de l'antic Cinema Princesa, així com un conjunt d'estructures corresponents a dipòsits i pous dels segles XVIII i xix. També es van documentar pous i murs de l'edat mitjana i moderna, així com una sitja d'època romana.[9][10]
Segons la Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Llotja de Mar: sondejos arqueològics [11] es va poder documentar la construcció i les diferents reformes de la Llotja de Mar. Es van localitzar diversos murs d'època baixmedieval i moderna. I també un pòrtic, localitzant estructures del s. XVI-XVII (principalment dipòsits que s'utilitzaven per emmagatzemar gra). Al carrer Via Laietana 14 es va fer una intervenció en el que la seva Memòria de l'informe del seguiment arqueològic (Griñó, D. 2000) va destacar la troballa d'un mur, un pou de cronologia indeterminada i diferents fragments ceràmics.[9]
Amb la Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Bòria 1-11,Via Laietana 22 i Princesa 1 i 13.[12] es va documentar dos murs, un d'ells de cronologia indeterminada i l'altre del segle XVII-XVIII. També es va trobar un paviment de rajoles hidràuliques així com un mur de finals del segle xix o principis del segle xx. A la Memòria de la intervenció arqueològica efectuada als carrers Via Laietana 61, Via Laietana 49-71, Via laietana 55-66, carrer Comtal 31-37, carrer de les Magdalenes 12-14 i carrer de Tomàs Mieres 5-7 [13] es destaca la troballa de diversos murs del segle XVIII-XIX així com un dipòsit de la mateixa cronologia. Segons la Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Joan Massana 2-8, Via Laietana 6 i Canvis Nous 2-6 [14] es va localitzar diferents infraestructures de carrer de finals del segle xix – principis del s. XX, però no es va trobar cap mena de material arqueològic.[9]
La Memòria de la intervenció arqueològica del carrer Àngel Baixeres 1-9 [15] documenta un mur del segle xix i cap mena de material arqueològic. La Memòria del seguiment arqueològic a La Via Laietana 55-61 (Durà, B. 2004) va donar resultat negatiu en troballes arqueològiques. L'any 2005 trobem tres memòries; la primera és la Memòria del seguiment arqueològic realitzat a la Plaça Antoni Maura 6, 10, Via Laietana 33, 39, 47, i el carrer Comtal 13. (Torres, D. 2005) on es documenta un paviment de llambordes del segle XIX; la segona és la Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Argenteria 2 i 5-17, Via Laietana 20, Plaça de l'Àngel 5 [16] on s'especifica l'existència d'un mur paral·lel a l'actual línia de façana sense cap mena d'estratigrafia ni material associat; és molt possible que les restes pertanyin a l'immoble que va ocupar la parcel·la fins a la construcció de l'actual Via Laietana; i la tercera la Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer de l'argenteria 2 i Via Laietana 18 (parada Jaume I, línia 4 dels FMB) [17] on els resultats arqueològics van ser negatius.[9]
Vegeu també[modifica]
- Hodonímia de Barcelona
- Història de Barcelona
- Urbanisme de Barcelona
- Arquitectura de Barcelona
- Art públic de Barcelona
Referències[modifica]
- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Santi Barjau. Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931. ISBN 978-84-612-0215-7, Pàg. 320 i 642.
- ↑ Cassasas Ymbert, Jordi. Pervivència de Catalunya. La formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània (en català). Catarroja: Afers, p. 189. ISBN 798-84-16260-83-6.
- ↑ Hi desaparegueren totalment, entre d'altres, els carrers de la Riera de Sant Joan, de l'Infern, del Sant Crist, de Graciamat, de l'Arc de la Glòria, del Bon Déu, de les Tres Voltes, de les Donzelles, d'en Vidal, de les Filateres i de Basea, la plaça de l'Oli, etc. Foren alterats, entre d'altres, els carrers de Copons, del Misser Ferrer, de Ripoll i de la Tapineria, així com la plaça de l'Àngel (mutilada de tres quarts de l'espai). Fou un cop molt dur per al barri de la Catedral, la resta del qual desapareixeria ja en la postguerra, arran les obres d'obertura de l'Avinguda de la Catedral (1940-1958). En ambdós casos, segurament hi havia motius per a procedir a l'obra: urbanístics, de circulació, d'esponjament, etc. Però també es tractà d'operacions d'especulació immobiliària i de gentrificació.
- ↑ Fitxa patrimoni Hospital de Sant Pau de l'Aj.de Barcelona
- ↑ (Martín 1995)
- ↑ (Miró, N. 1997)
- ↑ (Bacaria, A; Griñó, D., 2000)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Memòria de la intervenció Arqueològica preventiva Efectuada a la via laie Tana, 2-6, barcelona». Web. MUHBA. [Consulta: 22 juliol 2014].
- ↑ «Via Laietana». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ (Suau,L; Caballé, G; Abad, S. 2000)
- ↑ (Casas, J. 2002)
- ↑ (Orri, E. 2003)
- ↑ (Durà,B. 2004)
- ↑ (Muñoz, I. 2004)
- ↑ (Juan, Ll. 2005)
- ↑ (Griñó, D. 2005)
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Laietana |
- Francesc CARRERAS CANDI: La Via Layetana, substituint els carrers de la Barcelona mitgeval. Barcelona: Albert Martín, 1913.
- Fuster, Joan; Nicolau, Antoni; Venteo, Daniel, dir. La construcció de la gran Barcelona: l'obertura de la Via Laietana 1908-1958, Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2001.
- Altresbarcelones.com: La construcció de la via A
- MARTÍN I MENÉNDEZ, A.: Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Jaume I. MUHBA, Servei d'Arqueologia. Barcelona 1995
- MIRÓ, N.: Memòria de la intervenció realitzada als carrers de l'Argenteria i Manresa. MUHBA, Servei d'Arqueologia. Barcelona
1997
- MUÑOZ, I.: Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Àngel Baixeras 1-9. Barcelona 2004
- ORRI, E.: Memòria de la intervenció arqueològica efectuada als carrers de Via Laietana 49-71, Via Laietana 55-66, carrer Comtal 31-37, carrer de les Magdalenes 12-14 i carrer de Tomàs Mieres 5-7. Barcelona 2003
- SUAU, L.: Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Llotja de Mar: sondejos arqueològics. Barcelona 2000
- TORRES, D.: Memòria del seguiment arqueològic realitzat a la Plaça Antoni Maura 6, 10; Via Laietana 33, 39, 47 i carrer Comtal 13 de Barcelona. Barcelona 2005
Enllaços externs[modifica]
- Guia temàtica Obertura de la Via Laietana - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
