Call de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCall de Barcelona
Call de Barcelona Marlet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusCall Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaEl Gòtic (el Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.38221°N,2.17602°E / 41.38221; 2.17602

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Hi predomina encara avui dia un estil semblant a molts calls jueus de Catalunya. Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic.

Etimologia[modifica]

El significat de “call” s'atribueix a dues paraules; una prové de la paraula jueva “kahal” que significa ‘creient’ (la menys escoltada i possiblement la menys verídica), encara que també s'atribueix a la paraula “calç juich” el significat de la qual és ‘carrer petit o carreró’ (aquesta darrera la més escoltada de totes dues). Més tard, “call” va passar a utilitzar-se per a definir ‘el conjunt de carrers on vivia el poble hebreu dels jueus’. També cal destacar que les comunitats jueves rebien el nom d’ “Aljama”.

Els jueus a Barcelona abans del Call[modifica]

Els jueus devien arribar poc després d'haver-se fundat la colònia romana de Barcino, perdurant durant el domini dels visigots i els carolingis a. A finals del segle xi, el barri del Call ja era delimitat i la població jueva s'hi va agrupar definitivament.[1]

Ubicació a la ciutat[modifica]

Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume).

El barri Jueu de Barcelona, o barri del Call de Barcelona, es trobava dins del barri Gòtic i ocupava pràcticament tot el quadrant nord-est de l'antiga ciutat romana de Bàrcino. Cal destacar que la comunitat jueva de Barcelona, en aquells dies, va ser sens dubte la comunitat més important i nombrosa que fins a aquell moment havia trepitjat Barcelona, Catalunya, la Corona d'Aragó, i una de les més importants en l’àmbit europeu. L'any 1079 la població jueva solament era d'unes setanta famílies,[2] mentre que en el segle XIV aquesta població rondava les 4000 persones.[3]

La seva densitat de població era la més alta de Barcelona; i els seus edificis, els més alts de Barcelona. Tenia dues portes: una, a l'arc del Gall (ara de Sant Ramon); i una altra, a la plaça major. Disposava de diverses sinagogues, un magatzem de gra i una carnisseria.[4] S'han documentat oficis com el de coraller, sastre i seder.[5]

Al segle XIII Jaume el Conqueridor va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat,[6] i en 1257 i a causa del nombre de famílies i de l‘arribada dels jueus expulsats de França, es crea fora les muralles, al peu del Castell Nou, el Call Menor o Call de N'Àngela o call d'En Sanahuja entre els actuals carrers de la Boqueria, d'en Rauric, de la Lleona i d'Avinyó.[7] amb dos portals, un sota el Castell Nou i l'altre a Raurich.

La comunitat jueva va residir al call fins al 1391, quan fou assaltat amb el resultat de tres-cents morts.[8] Els habitants que es van refugiar al Castell Nou van ser obligats a convertir-se a la religió catòlica, dispersats o morts.[9] El cementiri de Montjuic de la comunitat jueva medieval de Barcelona, documentat com a mínim des del segle IX fins al segle XIV, fou abandonat el 1391.[10]

Sinagogues[modifica]

En el call Major es trobava la Sinagoga Major de Barcelona,[11] la més antiga d'Europa[12] i el creixement de la població del Call va suposar l'augment del nombre de sinagogues. Avançat el segle xiv n'hi havia cinc al Call Major: la sinagoga Major, la sinagoga de les Dones (annexa a la sinagoga Major), la sinagoga dels Francesos, construïda pels refugiats de l'expulsió dels jueus de França el 1306, la sinagoga d'en Massot i la sinagoga Poca o Xica, i una al Call Menor.[13]

El call en l'actualitat[modifica]

En època de les protestes antiisraelianes de 2008 derivades de l'Operació Plom Fos, la sinagoga del call, en el carrer Marlet, 5, va rebre un atac (el segon a la capital catalana) per part d'un militant del grup Moviment Social Republicà, que va cometre algunes destrosses, a més de colpejar un integrant de l'Associació Call de Barcelona, que es trobava a l'edifici.[14]

MUHBA El Call és un espai del Museu d'Història de Barcelona situat al bell mig del Call, on va tenir casa seva Jucef Bonhiac, teixidor de vels. S'hi explica la trajectòria dels jueus en relació amb la història de Barcelona i l'esplendor del seu llegat cultural.[15]

Referències[modifica]

  1. El Call dels jueus a Barcelona. Muhba, p. 5 [Consulta: 15 març 2020]. 
  2. Planas i Marcé, Sílvia; Forcano, Manuel. Història de la Catalunya jueva: vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval. Girona: Ajuntament de Girona, 2009. ISBN 8496645045 [Consulta: 15 març 2020]. 
  3. dice, Horacio Pelenur. «El Call de Barcelona, conoce la historia del barrio judío» (en castellà), 16-07-2017. [Consulta: 1r desembre 2019].
  4. (castellà) Manuel sauri, Manual histórico-topográfico. Guia general de Barcelona, p.197
  5. Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
  6. «Muralla romana de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  7. «el Call». Barcelona entre muralles. [Consulta: 15 març 2020].
  8. (castellà) Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, p.166
  9. Història del call de Barcelona, a la pàgina de l'Associació Call de Barcelona.
  10. «Visitem l’antic cementiri jueu de Montjuïc». BTV, 14-09-2013. [Consulta: 10 octubre 2013].
  11. «Boletín #6 verano 1998 / sivan-tammuz-av 5758» (en castellà). "La Javurá".
  12. Katz, Marisa. «The Golden Age returns» (en anglés). The Jerusalem Post, 14-09-2006.
  13. «La traça jueva medieval a la Barcelona actual». Guia d'història urbana. Museu d'Història de Barcelona, 2015. [Consulta: 15 març 2020].
  14. «Segon atac a una sinagoga de Barcelona en menys d'un mes». Agencia Europa Press, 30-01-2009. [Consulta: 13 febrer 2009].
  15. El Call dels jueus a Barcelona. Muhba, p. 5 [Consulta: 15 març 2020]. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Call de Barcelona

Coord.: 41° 22′ 55.95″ N, 02° 10′ 33.68″ E / 41.3822083°N,2.1760222°E / 41.3822083; 2.1760222