Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu d'Arqueologia de Catalunya
Seu de Barcelona
Museu d'Arqueologia de Barcelona 2016.jpg
Museu d'Arqueologia de Catalunya, seu de Barcelona
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1932
Activitat
Àmbit Arqueologia
Núm. visites 30.125 (2011)[1]
24.968 (2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Josep Manuel Rueda Torres
Conservador Àngels Casanovas Romeu
Dr. Jordi Principal Ponce
Jordi Rovira Port
Afiliacions Entitat Autònoma Museus d'Arqueologia
Altres dades
Transport públic Estació del Parc de Montjuïc, Funicular de Montjuïc

Web www.mac.cat
Notes Anteriors directors: Xavier Llovera Massana
Pere Izquierdo i Tugas
Núria Rafel i Fontanals
Francesc Tarrats Bou
Miquel Molist Montaña
Jordi Rovira Port
Eduard Ripoll Perelló
Martín Almagro Gorbea
Pere Bosch Gimpera

Modifica dades a Wikidata

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc. És una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya,[2][3] i recull tot un seguit d'objectes i documents arqueològics que abracen un arc cronològic que va des de la Prehistòria fins a l'edat mitjana, amb especial incidència en l'edat antiga. La visita a l'exposició permanent i a les exposicions temporals que s'hi duen a terme ajuden a comprendre l'evolució social, tecnològica, econòmica i religiosa no només a Catalunya sinó a la península Ibèrica i al Mediterrani. El museu depèn de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que el gestiona mitjançant la seva Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Edifici[modifica | modifica el codi]

Les sales i oficines del museu es troben dins l'antic Pavelló d'Arts Gràfiques, construït durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Es tractava d'una construcció efímera, realitzada amb materials poc resistents, i que havia de ser enderrocada un cop finalitzat l'esdeveniment. Com en el cas de molts altres edificis de l'Exposició, el Pavelló d'Arts Gràfiques va ser mantingut en peu i reutilitzat, adjudicant-li una nova funcionalitat: a partir del 1932, en plena II República, la Generalitat hi fundà el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1935 s'inaugurà el Museu Arqueològic de Barcelona sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera. Fou la institució encarregada de custodiar les col·leccions de l'antic Museu de Santa Àgata, les del Museu de la Ciutadella, material reunit per la Junta de Museus i per l'Institut d'Estudis Catalans, i altres col·leccions de procedència privada. La seu del Museu s'ubicà a l'antic Palau de les Arts Gràfiques a Montjuïc, edifici construït arran de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i, posteriorment, condicionat per l'arquitecte Josep Gudiol per convertir-lo en instal·lació museística. Després de la Guerra Civil, la gestió del museu quedà en mans de la Diputació de Barcelona. El seu treball se centrà en la salvaguarda del patrimoni arqueològic. Més endavant, el 1995, la Diputació en transferí la gestió a la Generalitat de Catalunya i d'aquesta manera passà a formar part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.[4]

Exposició permanent[modifica | modifica el codi]

Renovada entre el 2010 i el 2013,[5] l'exposició permanent de més de 4.000 metres quadrats mostra a través de textos, audiovisuals, recursos didàctics, imatges i escenografies els aspectes més destacats de les cultures establertes a Catalunya i altres indrets de la península Ibèrica i del Mediterrani.

La prehistòria, amb un audiovisual sobre els rituals funeraris de l'edat del bronze, la protohistòria, on els íbers en són els protagonistes, les colonitzacions grega i fenícia o la instauració de l'Imperi Romà són alguns dels espais més destacats de la visita.

Una de les peces més emblemàtiques és l'estàtua del déu Esculapi, l'original de la qual va romandre a la seu barcelonina fins al seu trasllat al museu d'Empúries l'any 2008.[6] Altres peces destacades són els materials lítics del paleolític, la mandíbula de Neandertal de Sitges de 53.200 anys, les peces corresponents al jaciment d'El Argar (Almeria), el tresor iber de Tivissa, les figures votives fenícies, la ceràmica grega o l'estàtua romana del Príap d'Hostafrancs.

El museu gestiona també un fons literari amb un total de 35.560 llibres i 1.554 publicacions periòdiques.

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

Des de la seva fundació, la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya ha donat a conèixer temàtiques diferents a aquelles compreses dins l'exposició permanent, per tal de donar a conèixer així altres aspectes innovadors o transversals de l'arqueologia. D'entre les exposicions més destacades s'hi troben:

  • La fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat, on s'apreciaven tècniques, objectes i materials vinculats a la producció del vidre.
  • Històries de tocador, un repàs del concepte de bellesa i de l'evolució de la cosmètica en les cultures més destacades de l'antiguitat.
  • Ötzi. La mòmia del gel va destacar per l'excepcionalitat de la troballa realitzada als Alps: les restes i atuells d'un home de més de 5.300 anys d'antiguitat.
  • Rostres de Roma repassava algunes de les personalitats més rellevants de l'Imperi Romà, representades en sarcòfags, bustos i estàtues.
  • Amb Pentinar la mort, el museu tractava els rituals de vida i mort durant la prehistòria a Menorca.
  • Amb L'Esculapi: el retorn del déu, presentava la restauració de l'emblemàtica estàtua emporitana, a la qual se li havien restituït els braços, i l'acomiadava de la ciutat de Barcelona, on va passar cent anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Turisme de Barcelona: Estadístiques de Turisme a Barcelona i Província Barcelona, maig 2012
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 19. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Calpena, Enric «Els primers europeus». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 70. ISSN: 1695-2014.
  4. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 162. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  5. El Museu d'Arqueologia de Catalunya es renova i presenta onze noves sales. Generalitat de Catalunya. 08-10-2010
  6. L'Esculapi torna a Empúries. Reportatge del canal 3-24. 15-03-2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata