Gran Via de les Corts Catalanes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de vial urbàGran Via de les Corts Catalanes
GranVia Rambla.JPG
La cruïlla de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya
Tipus Avinguda
Noms anteriors Lletra N, Número 11 (fins 1900)
Cortes (fins 1931)
Corts Catalanes (fins 1939)
José Antonio Primo de Rivera ( fins 1978)
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Interseccions carrer d'Entença i plaça de Tetuan
Coordenades 41° 23′ 20″ N, 02° 10′ 16″ E / 41.38889°N,2.17111°E / 41.38889; 2.17111Coord.: 41° 23′ 20″ N, 02° 10′ 16″ E / 41.38889°N,2.17111°E / 41.38889; 2.17111
Dimensions
Llargària 13,1 km
Traçat de la via
41° 22′ 50″ N, 2° 09′ 24″ E / 41.380638888889°N,2.1565833333333°E / 41.380638888889; 2.1565833333333
Modifica dades a Wikidata

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'estat espanyol.[1] La numeració de les finques arriba fins al 1198.

Urbanització de la Gran Via (fotografia del 1928)

Anomenada popularment Gran Via, arrenca del límit amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat, prop de la plaça d'Ildefons Cerdà, i acaba a l'altre extrem de Barcelona, al límit amb Sant Adrià de Besòs. Al seu recorregut travessa les places d'Espanya, de la Universitat, de Tetuan i de les Glòries Catalanes. El tram Glòries-Besòs coincideix amb el primer tram de l'autopista del Maresme que actualment es troba semicobert juntament amb un vial del Trambesòs. La línia 1 del metro discorre pel seu subsòl entre la plaça d'Espanya i la plaça de la Universitat; i la línia 2 entre la plaça de la Universitat i la cruïlla amb el carrer Marina.

Per ambdós extrems es continua amb trams de la carretera C-31, a l'extrem nord a partir de la plaça de les Glòries, a partir de la qual la Gran Via es transforma en una autopista urbana, i a l'extrem sud a través de la Granvia de l'Hospitalet.

Al pla Cerdà s'anomenà Lletra N, Número 11. Un cop urbanitzada, rebé el nom de calle Cortes, que va romandre fins al 1931, any en què passà a anomenar-se Avinguda de les Corts Catalanes. Durant la dictadura franquista fou oficialment anomenada Avenida de José Antonio Primo de Rivera. El 22 de juny de 1979 rebé el nom oficial que duu avui, Gran Via de les Corts Catalanes, en què la denominació col·loquial de sempre se sintetitza amb la que duia durant la República, alhora que hom homenatja les Corts medievals i modernes del país.

Al tram que va entre Balmes i Rambla de Catalunya hi caigueren diverses bombes llançades per l'aviació italiana el 1938 durant la Guerra Civil. L'any 2001 s'hi va aixecar un monument commemoratiu que es pot veure just davant del cinema Coliseum.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Via de les Corts Catalanes Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Virtudes Pérez, El carrer més llarg, El Punt, 8 de desembre de 2009
  2. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.