Museu de Cera de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Museu de cera Barcelona)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de Cera de Barcelona
Logotip Museu de Cera de Barcelona.svg
Logotip del Museu de Cera
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1973
Activitat
Àmbit Museu de Cera
Núm. visites 198.816 (2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Carmina Vall
Altres dades
Transport públic Estació de Drassanes
(L3 de Metro)

Web www.museocerabcn.com

Modifica dades a Wikidata

El Museu de Cera de Barcelona és un museu privat de Barcelona que recull una important col·lecció de més de 200 figures de cera de personatges reals i de ficció i que rep quasi 200.000 visites anuals. Està situat a l'antiga seu del Banc de Barcelona, al carrer de la Banca, en un edifici que data de 1867.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'edifici del Museu de Cera de Barcelona fou construït l'any 1867 per la companyia general de crèdit El Comercio, la qual va ser la seu del Banc de Barcelona i després la de Crédito y Docks.

El 1874, moltes de les riqueses –com ara joies, diners o efectes bancaris– de la burgesia barcelonina es guardaven en aquest edifici que va idear Elies Rogent. L'edifici és un palauet del segle XIX i es considera un edifici neoclàssic i d'interès historicoartístic.

El 1973, Enrique Alarcón decidí emprendre un nou projecte amb l'edifici: el transformaria en un museu de cera. L'arquitecte, i també escenògraf, va escollir aquest immoble, ja que el considerava ideal pel misteri i l'encant que transmetia. Per a la seva construcció, va escollir materials com el marbre, la fusta, l'acer, la seda i el cristall, entre d'altres.

Situació[modifica | modifica el codi]

Entrada

El museu se situa al barri antic de la ciutat, al passatge de la Banca número 7, baixant a l'esquerra de la Rambla. Tot i ser un carrer estret i una mica amagat, el museu es pot localitzar fàcilment, ja que les entrades es venen en una caseta a la Rambla que es troba paral·lela amb el carrer. Molt a prop hi ha el monument i mirador dedicat a Cristòfor Colom.

Aquest petit santuari de cera es dedica a la reproducció de diversos personatges, tant històrics com ficticis. Disposa d'una sala del terror, on es reprodueixen també escenes de tortures. A la sortida, s'hi troben dues cafeteries que criden especialment l'atenció pel seu disseny: una és el Bosc de les Fades, un lloc màgic i únic poblat d'arbres, gnoms i altres criatures inesperades; l'altra és el Passatge del Temps, un espai confortable i d'estil avantguardista envoltat de diferents maneres per llegir el pas de temps.

Parts del museu[modifica | modifica el codi]

Figura de cera de Salvador Dalí
  • Escala d'honor: es troba just passada l'entrada al museu, un exemple perfecte de l'arquitectura d'estil vuitcentista. Aquesta escala de marbre puja majestuosament amb la seva catifa vermella, que convida a entrar al misteriós indret.
  • Saló del recital: conserva el mobiliari, la decoració i el celatge de Vilaró (1906) i on les figures més destacades del món de la música i la literatura toquen les seves simfonies acompanyats de figures com Lady Di o Teresa de Calcuta.
  • Pati de cristall: és cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908), on hi figuren grans personatges de la història. En aquesta sala, a més, hi ha l'Ateneu amb figures com Miguel de Unamuno o Einstein. Un Ateneu que manté la decoració original del que fou l'antic despatx del director del banc que abans s'emplaçava a l'edifici.
  • Saló gòtic: aquest saló és d'estil neogòtic català inspirat en el Saló del Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten una coberta de fusta. La gràcia d'aquest és que és el resultat d'una il·lusió vista amb un mirall, el qual reflecteix l'altra meitat de l'arc.
  • Cambra cuirassada: és original de l'entitat bancària que tenia la seu a l'edifici i va haver d'obrir-se en una paret amb un bufador per permetre-hi la visita. Aquí s'hi reprodueix l'atracament en un banc i, secundàriament, també hi ha un llibre de dedicatòries.
  • Passatge del Terror: en aquest temut indret, s'hi poden veure els assassins en sèrie més importants de la història com Garyl Chessman.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 26. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Cera de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata