Museu de Cera de Barcelona
Entrada del museu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | museu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 1973 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Visitants anuals | 198.816 (2008) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Seu |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gerent/director | Carmina Vall | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Transport públic | Estació de Drassanes (L3 de Metro) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | https://www.museocerabcn.com/ca/ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Museu de Cera de Barcelona és un museu privat de Barcelona que recull una important col·lecció de més de cent cinquanta figures de cera de personatges reals i de ficció. Està situat a l'antiga seu de la Banca Crèdit i Docks, al passatge de la Banca.[1]
Història
[modifica]L'edifici del Museu de Cera de Barcelona fou construït el 1873 per la Caixa Vilumara, el 1915 va ser la seu del Banc de Barcelona, i el 1916 la de Crèdit i Docks.
El 1973, l'arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón decidí transformar-lo en un museu de cera. Va escollir aquest immoble perquè el considerava ideal pel misteri i l'encant que transmetia. Per la reforma va fer servir materials com el marbre, la fusta, l'acer, la seda i el vidre, entre d'altres.
A finals de 2019, un grup d'empresaris va comprar la propietat del Museu de Cera, amb l'objectiu de tornar a convertir el museu en un actiu emblemàtic de la Rambla de Barcelona.
Durant el 2020, en haver de mantenir les instal·lacions tancades per causa de la pandèmia, es va decidir fer la renovació integral dels continguts del Museu, i el desembre d'aquell mateix any va inaugurar-se el Nou Museu de Cera de Barcelona.[2]
Museu
[modifica]Més de 150 figures i 28 espais diferents donen la benvinguda al Nou Museu de Cera de Barcelona. Després de la seva renovació integral, aquesta icona de l'oci barceloní ofereix una experiència moderna i innovadora equiparable a la dels millors espais lúdics i d'entreteniment del món.
Els suggeridors espais interiors, potenciants amb tecnologia audiovisual, lluminosa i digital d'última generació, permeten al visitant viure una experiència interactiva única a Barcelona. El Museu està dissenyat com un espai selfie-friendly, per a que el visitant immortalitzi el moment en què ha pogut conèixer molt de prop, als seus ídos de la música, del cinema, de l'esport o de la gastronomia, entre molts d'altres personatges.
Tot i la renovació d'escenaris i figures del museu, el magnífic edifici que acull tota la col·lecció manté encara els següents elements arquitectònics i històrics de l'època en què funcionava com a banc:
- Escala d'honor: es troba just passada l'entrada al museu, un bon exemple de l'arquitectura d'estil vuitcentista. Aquesta escala de marbre puja majestuosament amb la seva catifa vermella, que convida a entrar al misteriós indret.
- Saló del recital: conserva el mobiliari, la decoració i el celatge de Vilaró (1906).
- Pati de vidre: és cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908). Un Ateneu que manté la decoració original del que fou l'antic despatx del director del banc.
- Saló gòtic: aquest saló és d'estil neogòtic català inspirat en el Saló del Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten una coberta de fusta. La gràcia d'aquest és que és el resultat d'una il·lusió vista amb un mirall, el qual reflecteix l'altra meitat de l'arc.
- Cambra cuirassada: és original de l'entitat bancària que tenia la seu a l'edifici i va haver d'obrir-se en una paret amb un bufador per permetre-hi la visita. Aquí s'hi reprodueix l'atracament en un banc.
Referències
[modifica]- ↑ d. a.. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 26. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ eMascaró. «Museu de Cera Barcelona». [Consulta: 26 març 2026].

