Torre Glòries

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Torre Agbar)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Torre Agbar
Torre agbar barcelone.jpg
Dades
Tipus torre i gratacel
Arquitecte Jean Nouvel
Data de creació o fundació 2004
Data d'obertura oficial juny 2005
Característica
Estil arquitectònic Darreres tendències
Nombre de pisos per sobre el terra 34
Nombre d'ascensors 9
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització Av. Diagonal, 211
41° 24′ 12″ N, 2° 11′ 22″ E / 41.403333°N,2.189444°E / 41.403333; 2.189444Coord.: 41° 24′ 12″ N, 2° 11′ 22″ E / 41.403333°N,2.189444°E / 41.403333; 2.189444
IPA
Identificador IPAC: 40657
Activitat
Propietat de Merlin Properties Tradueix
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Torre Glòries,[1] coneguda antigament com a Torre Agbar, és un gratacel de Barcelona que pertany a Merlin Properties.[2][3] Situat a la Plaça de les Glòries Catalanes, al districte de Sant Martí de Barcelona. Dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel,[4] es va inaugurar el 2005.[5] És el tercer edifici més alt de la ciutat, després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Gratacel situat a la plaça de les Glòries dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i 2005. Construït com a seu del Grup Agbar, companyia dedicada als serveis, distribució i tractament d'aigua, té la voluntat de convertir-se en una icona de referència per a la ciutat. És el tercer edifici més alt de la ciutat després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. És també un punt de referència i de diàleg pels edificis de nova construcció pròxims a la plaça de les Glòries al barri de Sant Martí com són el nou Mercat dels Encants, l'edifici del Disseny Hub Barcelona, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro que, juntament amb d'altres, configuren el paisatge del districte 22@. La Torre Agbar marca també un punt central de la comunicació urbana per l'encreuament de la Gran Via, la Meridiana i la Diagonal.[6]

A nivell estructural, l'edifici respon a un nivell compost per un nucli i un perímetre exterior que transmet les càrregues per obtenir unes plantes obertes lliures d'elements portants. El volum de l'edifici representa un surtidor d'aigua en pressió i moviment. Per aconseguir arrodonir la part alta de la torre, les últimes plantes estan suspeses en voladís. L'edifici té una alçada de 142 metres repartits en 35 plantes amb quatre de soterrades. L'edifici usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis també inclou un auditori. La façana i els tancaments homogeneïtzen l'edifici a partir de la instal·lació de 4.000 dispositius lluminosos de tecnologia LED que permeten crear imatges a tot el voltant.[6]

El disseny de Nouvel ha estat influenciat, en primer lloc, pel paisatge català a través de les formes erosionades del massís de Montserrat; en segon lloc, per altres edificis de Barcelona com la Sagrada Família, la tècnica del trencadís de Gaudí en la il·luminació de la façana o altres gratacels de Barcelona. I, per últim, la cerca de solucions per economitzar l'energia de l'arquitectura recent. Una doble estructura a la façana permet obtenir més llum natural i més control tèrmic a partir de la part exterior de ciment revestit de plaques de vidre i la part interior amb lamel·les de vidre a una certa distància de la primera per a facilitar un espai pel manteniment de l'edifici.[6]

Història[modifica]

L'edifici es va inaugurar el 2005.[6]

La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de TVC de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[7]

L'any 2013 la torre va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[5][6]

El 2015 Aigües de Barcelona, l'antiga empresa promotora i propietària de la Torre traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca.

Finalment, l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel,[8] de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.

El maig de 2018 l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9]

El juny de 2018 l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]

Curiositats[modifica]

El 2016 l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre Glòries des del terra fins al cim.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Glòries Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Torre Glòries | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona» (en ca). [Consulta: 8 maig 2017].
  2. «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones» (en es). Expansión.com.
  3. «torre Agbar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  5. 5,0 5,1 Un grupo inversor compra la torre Agbar para abrir un hotel Grand Hyatt a La Vanguardia, per Dolors Álvarez, 16/11/2013 (castellà)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].
  7. Les campanades de cap d'any des de la Torre Agbar els tres anys vinents
  8. Baquero, Camilo S. «Las trabas de Colau entierran el hotel de la torre Agbar de Barcelona» (en es). EL PAÍS, 12-01-2017.
  9. «Facebook s’instal·la a la Torre Glòries». Betevé, 07-05-2018. [Consulta: 26 juliol 2018].
  10. «La tecnològica Oracle s'instal·larà a la Torre Glòries de Barcelona». ARA, 16-07-2018. [Consulta: 26 juliol 2018].
  11. «Spiderman francès escala la Torre Agbar» (en català). Diari Ara- versió digital, 25-11-2016. [Consulta: 26 gener 2018].