Torre Glòries
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Gratacel  | ||||
| Part de | Districte 22@ | ||||
| Arquitecte | Jean Nouvel | ||||
| Construcció | 2005 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura high-tech | ||||
| Mesura | 144 ( ) m | ||||
| Pisos per sobre el terra | 34 | ||||
| Nombre d'ascensors | 9 | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Av. Diagonal, 209-211 / Badajoz, 176-184 | ||||
| |||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 40657 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Merlin Properties | ||||
| Lloc web | torregloriesbcn.com | ||||
La Torre Glòries,[1] també coneguda com a Torre Agbar,[2][3] és un gratacel situat a la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4] Forma part del districte 22@, igual que altres edificis propers com ara el Disseny Hub Barcelona, la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro,[4] i és el tercer gratacel més alt de la ciutat, després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre.
Història
[modifica]Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.[4] Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), obra de Norman Foster, l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics. Nouvel la relaciona amb un guèiser que s'eleva a l'aire,[4] en referència a la companyia d'Aigües de Barcelona, i també el vincula a referents locals com Gaudí i Montserrat.[5]
La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[6]
El 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[7][4] El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel, de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.[8]
El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9] El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]
El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.[11]
Escalades
[modifica]El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim.[12] El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció.[13] El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.[14]
Descripció
[modifica]Té una alçada de 142 m, repartits en 35 plantes amb quatre de soterrades, i està format per una doble estructura portant de formigó armat, dos cilindres de planta oval: el nucli intern, que allotja les instal·lacions, escales i ascensors, i l'extern, per a aconseguir unes plantes diàfanes. Aquest darrer es corba al pis 26, quan el formigó deixa lloc a una cúpula de vidre i les últimes plantes estan suspeses en voladís.[4][5]
La façana està formada per una part exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, que defineix una mena de retícula acolorida, i una interior amb lamel·les de vidre més o menys translúcides, que difuminen l'efecte diürn del conjunt, variable segons l'hora del dia i l'època de l'any, i a una certa distància de la primera per a facilitar el manteniment de l'edifici, alhora que permet obtenir més llum natural i més control tèrmic.[4][4] La il·luminació nocturna és de gran vistositat, amb 4.000 llums LED, capaços de crear infinites combinacions cromàtiques a partir del fenomen de la difracció.[4][5]
L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, inclou també un auditori.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Torre Glòries». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones». Expansión, 12-01-2017.
- ↑ «torre Agbar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 «Torre Glòries». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Les campanades de cap d'any des de la Torre Agbar els tres anys vinents». 3cat, 12-06-2007.
- ↑ Álvarez, Dolors «Un grupo inversor compra la torre Agbar para abrir un hotel Grand Hyatt». La Vanguardia, 16-11-2013.
- ↑ Baquero, Camilo S. «Las trabas de Colau entierran el hotel de la torre Agbar de Barcelona». El País, 12-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-20 [Consulta: 30 abril 2017].
- ↑ «Facebook s'instal·la a la Torre Glòries». Betevé, 07-05-2018.
- ↑ «La tecnològica Oracle s'instal·larà a la Torre Glòries de Barcelon». Diari Ara, 16-07-2018.
- ↑ «La Torre Glòries obrirà al públic el seu mirador». Vilaweb, 02-11-2021.
- ↑ «Spiderman francès escala la Torre Agbar». Diari Ara, 25-11-2016. Arxivat de l'original el 24-04-2017.
- ↑ «El resident Leo Urban escala la Torre Glòries de Barcelona per fer-se un 'selfie'». Altaveu, 17-11-2019.
- ↑ «Successos. Un home es llança a escalar la Torre Glòries sense cordes ni arnesos». Catalunya Diari, 27-08-2020. Arxivat de l'original el 28-08-2020.
Vegeu també
[modifica]
