Plaça Reial
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (es) Plaza Real  | |||
| Epònim | monarquia | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça porticada | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1850 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40656 | |||
| Id. Barcelona | 3044 | |||
La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, declarat Bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
És una plaça de planta rectangular porticada d'estil neoclàssic, com una versió de la tradicional “Plaça Major” espanyola connectada per carrers i passatges que condueixen a la Rambla, al carrer de Ferran i al d'Escudellers, construïda en el solar del desamortitzat convent dels Caputxins. Les façanes dels edificis són de model isabelí; els balcons s'alternen amb les pilastres sobre la planta baixa porticada. A l'entaulament trobem un àtic lleugerament reculat on la cornisa és una balustrada. Aquest ordre en les façanes només es trenca pel Passatge de Bacardí, el primer cobert de Barcelona i el passatge descobert de Madoz.[2]
Al centre s'hi va col·locar una font de ferro de la casa Durenne de París, anomenada les Tres gràcies, però segons el projecte original s'hi havia de col·locar una escultura de Ferran el Catòlic encarregada a Josep Piquer. A la plaça no trobem cap referència a la reialesa espanyola, però originàriament homenatjava la reialesa i Isabel II va col·locar-ne la primera pedra. A la plaça hi ha també dos fanals centrals dissenyats per Gaudí i un conjunt de palmeres.[2]
Història[modifica]
Les idees per reconvertir l'antic convent de Santa Madrona, dels caputxins, van començar a sorgir el 1822 i després de la bullanga de 1835, va començar-ne el desmantellament per convertir l'espai en galeries i un gran teatre per a la ciutat. Va convocar-se un concurs de projectes al qual van presentar-se'n dos de diferents: el de Josep Oriol Mestres i el de Francesc Daniel Molina i Casamajó. Mentre es decidia la resolució, l'Ajuntament cedí l'espai per a la seva explotació, i entre 1842 i 1848 hi va funcionar un teatre, el Teatre Nou.
La inauguració del Gran Teatre del Liceu, el 1847, va fer desestimar la idea de construir-hi un teatre i es va decidir fer-hi la plaça el 1848. Va ser dissenyada i construïda per l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó.
L'espai concret que ocupa l'actual plaça Reial va ser comprat pels caputxins del convent del Mont Calvari l'any 1717 per construir-hi un nou convent (1718). El convent dels caputxins va aprofitar alguns trams de la muralla medieval i comprenia tot l'espai que en l'actualitat es correspon amb el carrers del Vidre, d'Escudellers, la Rambla i el Portal de la Boqueria. L'església conventual estava situada a la Rambla, a l'alçada de l'actual entrada al carrer de Ferran, mentre que a la zona sud se situava l'hort (centre de la Plaça Reial). Cal remarcar també la fàbrica d'hàbits de llana a tocar del carrer del Vidre, que els religiosos van establir.[3]
L'any 1822, en ple Trienni Liberal, va significar el canvi en la propietat del terreny, que va passar a l'Ajuntament, el qual no va poder enderrocar el convent fins a l'any 1835 per l'esdeveniment de l'anomenada Dècada Absolutista. També l'any 1835 es produí la destrucció del convent de Sant Josep, ubicat llavors en l'actual mercat de la Boqueria. La intenció era construir en el seu solar una plaça semblant a la plaça Reial, i inicialment es va projectar i arribar a construir la plaça del Treball, de la qual són una mostra els pòrtics conservats fins a l'actualitat. Posteriorment, al seu interior es va construir l'estructura del mercat de Sant Josep, estructura que ha perdurat sense gaires alteracions fins als nostres dies. Pel que fa a la plaça Reial, cal remarcar que va ser construïda entre 1850 i 1859 sota una claríssima manifestació d'urbanisme napoleònic, juntament amb el projecte realitzat el 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, guanyador del concurs municipal per a la nova plaça. I és precisament en el lloc on avui hi ha la plaça, on s'ubicava el convent de Caputxins citat anteriorment. En 1892 fou l'escenari d'un atemptat anarquista que va causar la mort d'una persona.[4]
Recentment, entre 1982 i 1984, la plaça ha estat restaurada i remodelada amb un projecte dels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà. Es van substituir els parterres que subdividien l'àmbit central per un paviment continu de pedra, del qual surten les palmeres que de sempre han complementat la plaça. També es va eliminar la circulació rodada per buscar un tractament de plaça-saló. Paral·lelament es van restaurar les façanes dels edificis que la tanquen i dels passatges.[1]
La plaça és actualment un punt de reunió d'un públic molt heterogeni, perquè és un lloc per estar assegut i prendre unes copes a l'aire lliure a les terrasses sota les arcades que la caracteritzen. De nit, també és bastant freqüent trobar-hi gent, ja que als seus voltants hi ha bars, llocs per ballar i escoltar musica. És una de les places amb més vida i ambient, tant diürn com nocturn. A més, els caps de setmana a la plaça es pot veure les reunions de col·leccionistes de monedes i segells. També és un lloc molt utilitzat per a celebrar esdeveniments de la capital catalana. Durant la Festa Major de Barcelona és un dels llocs escollits per fer els balls típics de la festa major i un dels escenaris del festival de música paral·lel BAM.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Conjunt de la Plaça Reial». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Plaça Reial». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ «Plaça Reial». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Ardolino, Francesco. En el batec del temps. Institució de les Lletres Catalanes, 2012, p. 164. ISBN 8439389558.
Bibliografia[modifica]
- Bonet, Llorenç; Casas, Roger. Guía de Arquitectura de Barcelona (en castellà). Barcelona: Loft, 2004, p. 60ss. ISBN 8-49624-164-5.
- Roca, Estanislau; Mòdol, Dani; Franco, Manuel. El Projecte de l'espai viari. Barcelona: ETSAB, UPC, 2004, p. 34s. ISBN 8-48301-747-4.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça Reial |
- Carres i places de Barcelona Arxivat 2010-01-05 a Wayback Machine..
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Plaça Reial.
