Auditori de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'Auditori)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Auditori de Barcelona
Imatge de l'interior
Sala 1 (Pau Casals)
Imatge
Dades
TipusSala de concerts Modifica el valor a Wikidata
Part deEuropean Concert Hall Organisation Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteRafael Moneo Modifica el valor a Wikidata
Construcció1999 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFort Pienc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLepant, 150 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 54″ N, 2° 11′ 09″ E / 41.398236°N,2.185847°E / 41.398236; 2.185847
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46069 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webauditori.cat… Modifica el valor a Wikidata

L'Auditori de Barcelona, popularment conegut com L'Auditori, es troba al costat del Teatre Nacional de Catalunya, prop de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. Projectat per l'arquitecte Rafael Moneo, fou inaugurat el 22 de març del 1999[1] i és la seu de la Banda Municipal de Barcelona, de l'OBC, de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i també acull l'Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música.[2][1]

Descripció[modifica]

Amb una superfície 42.000 m², compta amb 4 sales: la Sala 1 Pau Casals (2.200 localitats), la Sala 2 Oriol Martorell (600), la Sala 3 Tete Montoliu (400) i la Sala 4 Alicia de Larrocha (152).[1] La seva acústica ha estat dissenyada per l'enginyer Higini Arau.[1]

A l'atri central d'accés hi ha una lluerna cúbica de vidre en forma d'impluvium, decorada amb pintures de Pablo Palazuelo.[1]

Estrenes absolutes[modifica]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Des de la seva inauguració, l'Auditori ha vist l'estrena absoluta d'obres musicals, moltes fruit dels encàrrecs fets per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona i altres formacions residents, com el grup BCN216, a músics. Entre elles, destaquen les següents. (Si no s'indica el contrari i si el títol no indica un altre repartiment, són obres per a orquestra simfònica):

  • 2019
  • 2018
  • 2017
    • Tres Homenatges: “A Toldrà, a Mompou, a Montsalvatge” d'Antoni Ros-Marbà, obra simfònica (17 de novembre)
    • Réquiem por el cantaor de los poetas d'Enric Palomar (4 de novembre)
    • Empor de Luis Codera Puzo, per a soprano i conjunt instrumental (18 de maig)
    • Three haikus for string quartett de Josep Maria Guix (20 d'abril)
    • Fulls d'àlbum i Un tapís de Joan Magrané per a conjunt instrumental (19 d'abril)
    • Frec 3 d'Hèctor Parra, per a conjunt instrumental (22 de febrer)
    • Cabinet de curiosités de Carlos de Castellarnau, per a conjunt instrumental (7 de febrer)
  • 2016
    • φ de Luis Codera Puzo, per a conjunt instrumental (10 de novembre)
    • Wilde suite d'Hèctor Parra (11 de març)
  • 2015
    • Albedo de Luis Codera Puzo, per a piano (12 de juny)
    • Obra per a piano de Manuel Rodríguez Valenzuela (12 de juny)
    • Tres haikus de Benet Casablancas, per a sextet (21 de maig)
    • Concet per a clarinet i orquestra d'Unsuk Chin (9 de maig)
    • Obra encàrrec de Joan Albert Amargós (17 d'abril)
    • Sogni ed epifanie de Benet Casablancas (30 de gener)
    • Masgrau d'Octavi Rumbau, per a tercet de cordes i electrònica (27 de gener)
  • 2014
    • Fent equilibris de Jordi Vilaprinyó, per a flabiol i cobla (25 d'octubre)
    • Plasmares de Pedro Álvarez, per a conjunt i guitarra elèctrica (24 d'octubre)
    • π de Luis Codera Puzo (24 d'octubre)
    • T(t)-Blocks A+B+C+D de Manuel Rodriguez Valenzuela, per a màquines d'escriure, trombó preparat, flauti i vídeo (24 d'octubre)
    • Catalunya 1714 de Salvador Brotons i Soler (19 de juliol)
  • 2013
    • L'absència d'Hèctor Parra (18 de desembre)
    • Veient Rosie a la finestra de Joan Vives, sobre textos de Salvador Espriu, per a cor i cobla (24 de novembre)
    • , obra per a banda de Feliu Gasull (24 de novembre)
    • Quintet per a mandola d'Eduard Iniesta (27 d'octubre)
    • Esdevenir: d'après "Qu´est devenu ce bel oeil" de Claude le Jeune, quintet de Carlos de Castellarnau (25 d'abril)
    • Divinacions de Blai Soler (18 de gener)
  • 2012
    • Cant d'amors de Ramon Llull, per a cor infantil, cor de veus blanques, cor mixt i conjunt instrumental de Jordi Domènech (22 de desembre)
    • Sento el fred de la nit per a cor mixt, cor infantil, i orgue, de Jordi Domènech (22 de desembre)
    • InFALL-Chroma III d'Hèctor Parra (24 de febrer)
  • 2011
  • 2010
  • 2009
    • Sonades d'ací i allà de Josep Maria Mestres Quadreny, per a conjunt instrumental (1 de desembre)
    • Arranjament de Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge d'Albert Guinovart, per a conjunt instrumental (1 de desembre)
    • Le Souk d'Octavi Rumbau, per a conjunt instrumental (1 de desembre)
    • Rhapsody for cobla de Kevin Kaska, per a cobla i dos percussionistes (15 de novembre)
    • Symposium for piano and cobla de Louis Stewart, per a piano, dos percussionistes i cobla (15 de novembre)
    • El plor d'Àfrica de Josep Padró, per a violí i cobla (15 de novembre)
    • L'escola de música, cantata coral de Joan Martínez Colás (7 de juny)
    • Danses d'Ibèria de Jesús Rodríguez Picó (29 de maig)
    • Gitana d'Alicia Coduras, per a conjunt instrumental (24 de maig)
    • El jardí de Kinko per a cello i piano, de Ramon Humet (25 de març)
    • Nocturn per a un capvespre blau d'Antoni Parera Fons (20 de març)
    • Tankas de Blai Soler, trio (18 de març)
    • Alegoría tri-partita de Hilda Paredes, trio (18 de març)
    • Trame VIII de Martin Matalon per a conjunt instrumental (14 de març)
    • Song of chamber symphony de John Adams per a conjunt instrumental (14 de març)
    • Concert per a contrabaix i orquestra de vent de Salvador Brotons (1 de març)
    • El lament de la terra d'Albert Guinovart (9 de gener)
  • 2008
    • Concert per a fagot d'Agustí Charles (23 de desembre), per a fagot i conjunt de cambra
    • Zorn de Lluís Codera, per a conjunt de cambra (23 de desembre)
    • I-magi-nat de Ribera, per a conjunt de cambra (23 de desembre)
    • Simfonia d'autor anònim, atribuïda al manuscrit trobat a la Seu de Manresa a Franz Joseph Haydn, però probablement d'autor català del final del s. XVIII o del cercle de Carles Baguer (7 de novembre)
    • Quatre miniatures per a cobla i percussió de Manuel Oltra (18 d'octubre)
    • Wellington, José Palafox i La paz resurge de Vladimir Havlícek (8 d'octubre)
    • Simfonia de Salvador Pueyo (19 de juny)
    • La ciutat que parla, la ciutat que sona d'Albert Guinovart, per a piano, quartet de metalls i percussió
    • Cap de Quers de David del Puerto (7 de juny)
    • Variacions de la lluna, per a veu i instruments, d'Agustí Charles, obra per a nens (4 d'abril)
    • La nuit sera blanche et noire d'Ichiro Nodaira (8 de març), per a flauta i piano
    • Intermezzi I de Misato Mochizuki, per a flauta i piano, composta el 1998 (8 de març)
    • Quartet de corda "Tempus fluidum" de José Río-Pareja (23 de febrer), quartet compost el 2006
    • Quartet de corda núm. 2, "Onada" d'Agustí Charles (23 de febrer)
    • Suomalainen tango: tango finlandés de Pablo Ortiz (18 de gener
    • Enchantements oubliés de Qigang Chen (16 de gener)
  • 2007
    • Quartet Kepler d'Albert Guinovart (19 de novembre)
    • Còdex: glosses sobre tres fragments del Llibre vermell de Bernat Vivancos i Farràs (6 d'octubre)
    • Hivernal de David del Puerto (9 de setembre)
    • El càntic dels càntics, oratori per a orquestra i cor de Ricard Lamote de Grignon, compost el 1962 i orquestrat per Manuel Oltra i Ferrer (20 de juny)
    • El gran alquimista de Bernat Vivancos, cantata per a cor de nens i nou instruments, amb text de Miquel Desclot (5 de juny)
    • Elapsed Memories (El transcórrer dels records) d'Agustí Charles (12 de maig)
    • Fantasia contrastant de Salvador Brotons, per a clarinet i percussió (20 d'abril)
    • Línies i plans de David Padrós i Montoriol (29 de març)
    • Lignes de fuite de Martin Matalon (23 de març)
    • ... from the meadows de Ramon Humet (17 de març), per a conjunt de cambra
    • ... i l'infant dorm" de Jesús Torres; Rondós de David del Puerto; Homenatge a Joaquim Homs de Josep Soler; Púlsar de Miquel Roger; Soliloquio de José Luis Turina; Impromptu de Manuel Rodeiro; Recordant Homs de Joan Guinjoan; Via Crucis: rémininiscence de Víctor Estapé; Derivacions de Jordi Masó. Obres per a piano en homenatge a Joaquim Homs (15 de març)
    • Quartet de corda núm. 1 de Josep Soler (13 de març), compost el 1966
    • Límit: quartet de corda de Lluís Codera i Puzo (13 de març)
    • La arboleda, cantata per a cor i piano de Salvador Brotons, sobre text d'Octavio Paz (3 de març)
    • Les demoiselles d'Avignon de Josep Maria Mestres Quadreny (16 de febrer)
  • 2006
  • 2005
    • Gaudiana de Gerard Schumann (2 de desembre)
    • L'assemblea dels infants de Joan Albert Amargós, cantata per a cor de nens i nou instruments ((9 de maig)
    • La festa: Pepa Vegas in memoriam d'Alberto García Demestres (28 de gener)
    • Don Quixot i Barcelona, o, El cortejo de las libreas de Pere J. Puértolas per a orquestra de corda (17 de gener)
  • 2004
    • Concert per a piano i orquestra de Xavier Benguerel i Godó (26 de novembre)
    • Da pacem Domine d'Arvo Pärt (1 de juliol)
    • .... des de l'infinit.... (Suite for cello) d'Agustí Charles, per a violoncel sol (7 de juny)
    • Eeeeooooo! de Bernat Vivancos, per a vuit veus a cappella (24 de maig)
    • El viatge de Kira i Jan de Salvador Brotons, cantata per a cor de nens i nou instruments (maig)
    • Concert per a clarinet i orquestra de Joan Guinjoan (16 d'abril)
    • Livingstone de Pere Josep Puértolas, per a quartet de percussió (16 de març)
    • Le promeneur de Mario Ros (9 de gener)
  • 2003
    • Concert per a orquestra de Feliu Gasull (28 de novembre)
    • Poema de Sant Francesc de Josep Soler (26 d'abril)
    • Folías de España de Roberto Sierra (26 d'abril)
    • Mantra II, quartet de saxofons de Ramon Humet (14 de març)
    • Centenari de Francesc Cassú per a tenora i orquestra (març)
    • La ciutat dels àngels per a orquestra de corda, de Bernat Vivancos (14 de febrer)
    • Divertiment pour petite orchestre de Jordi Cervelló (10 de gener)
  • 2002
  • 2001
    • Tres epigrames per a orquestra de Benet Casablancas
    • Quartet de corda núm. 4 de Joaquim Homs (3 de maig), compost el 1956
    • Trio de corda, núm. 1, "Panta rei" de Pere Josep Puértolas (1 de maig)
    • Concert per a tuba i orquestra de Pere Josep Puértolas (27 d'abril)
    • Non-non de Joaquim Homs, cançó per a mezzo i conjunt de cambra, del 1939 (2 d'abril).
    • Ocells perduts de Joaquim Homs, estrena de la versió per a veu i conjunt instrumental (de 1976) del cicle de cançons de 1940 (2 d'abril)
    • Música per a arpa, flauta, oboè i clarinet baix de Joaquim Homs (2 d'abril), composta el 1955
    • Concert per a clarinet i orquestra d'Albert Guinovart (24 de març)
    • Concert per a trombó, baix i orquestra de Joan Albert Amargós
    • Dedicatòria: music for percussion d'Immanuel Klein per a sis percussionistes (20 de febrer)
    • Nkunga per a quatre percussionistes, de Ramon Humet (febrer)
    • El temps segons Rama de David Padrós i Montoriol
    • Les nits de Francesc Taverna i Bech (26 de gener)
    • Concert per a piano i orquestra d'Antoni Besses (15 de gener)
  • 2000
    • Concert per a tenora i orquestra "150è aniversari de la creació de la tenora" de Xavier Boliart
    • Stabat Mater de Salvador Brotons, per a cor, solistes i orquestra (8 d'octubre).
    • Thiès i Drums and woods de Pere Josep Puértolas, per a quartet de percussió (1 de febrer)
  • 1999

Servei educatiu[modifica]

L'Auditori disposa d'un servei educatiu. Durant la temporada 2012-2013 va donar servei a 138.000 persones.[cal citació]

L'Auditori Apropa / Apropa Cultura[modifica]

Des de la temporada 2005-2006, l'Auditori va iniciar un projecte, actualment anomenat Apropa Cultura, en el qual gairebé tota la seva programació s'adreçava a col·lectius amb risc d'exclusió social oferint entrades a 3 euros, a poc a poc es va oferir el projecte a altres institucions de Barcelona i, més tard, de Catalunya. El 2015 hi havien 55 institucions culturals que formaven part d'aquesta iniciativa a l'àmbit social, oferint no només música, sinó teatre, dansa i circ.[3]

Premis[modifica]

  • Guanyador dels premis ARC 2015 a Millor programació de teatre o auditori.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «L'Auditori de Barcelona». Guia de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 28. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. ↑ «Gairebé 35.000 usuaris s'han beneficiat del programa Apropa Cultura». Dincat. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  4. ↑ «Edició 2015». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 19 març 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auditori de Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Auditori_de_Barcelona&oldid=32478168»