Josep Maria Guix i Aguilar
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967 (56/57 anys) Reus (Baix Camp) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor |
| Estil | Contemporani |
| Lloc web | www.josepmariaguix.com |
 | |
Josep Maria Guix i Aguilar (Reus, 1967) és un compositor, professor, divulgador i gestor musical català.[1]
Biografia[modifica]
És llicenciat en història de l'art per la UAB i titulat superior en composició i teoria de la música pel Conservatori de Badalona. Ha estudiat música electroacústica a la Fundació Phonos de Barcelona i composició a l'IRCAM de París. Guardonat amb el X Premi Internacional de Composició Ciutat d'Alcoi de Música de Cambra (1995) i el XIV Premio SGAE para Jóvenes Compositores (2000). Està convençut de la funció social de la música i compagina l'activitat de la composició amb la docència a l'IES Joan Coromines. També ha exercit com a docent al Conservatori del Liceu i a la Universitat Pompeu Fabra.[2] Va ser director artístic del Festival Nous Sons de l'Auditori de Barcelona a partir de l'any 2007.[3]
La seva música ha estat interpretada pel conjunt instrumental Barcelona 216 dirigit per Francesc Prat i José Luis Estellés, Diabolus in Musica dirigit per Nacho de Paz, Jove Orquestra Nacional de Catalunya dirigida per Manel Valdivieso, Barcelona Modern Project dirigit per Marc Moncusí, UI New Music Ensemble dirigit per Stephen Taylor, Archaeus Ensemble dirigit per Liviu Danceanu, Grupo Finale dirigit per Vicent Egea, Jordi Masó, Emili Brugalla, Alberto Rosado, Sílvia Vidal, Gayle Blankenburg, Izumi Kimura, Kumi Uchimoto, Roger Lebow, Olga Domínguez, Amparo Lacruz, Véronique Piron, Marta Fiol i el Trio Kandinsky.[4]
Selecció d'obres[modifica]
| Any | Obra | Tipus d'obra | Editorial |
|---|---|---|---|
| 2012 | Slowly... in mist, per a violí, violoncel i piano[5] | Música de cambra | - |
| 2012 | ...i no només el vent, per a flauta[6] | Música solista (flauta) | Periferia Music |
| 2007 | Vent del capvespre, per a conjunt instrumental[7] | Música per a conjunt instrumental | Periferia Music |
| 2001 | Soft, per a flauta[8] | Música solista (flauta) | La mà de Guido |
| 2001 | Petit trio per a Guinjoan, per a violí, violoncel i piano[9] | Música de cambra | La mà de Guido |
Articles publicats[modifica]
- Reflexions a l'entorn de la nova generació de compositors catalans.[10]
- Siempre he pensado la música de manera muy visual.[11]
- Una reflexión musical a partir de la obra de Max Bill.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «New Catalan Music» (en anglès). Institut Ramon Llull, 28-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Diari de Tarragona. La Contra.» (en català). Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «El País» (en castellà), 28-03-2015.
- ↑ «Neu Records» (en anglès), 28-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-02-18. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Slowly...in mist.». La mà de Guido. [Consulta: 27 març 2015].
- ↑ «...i no només el vent.». Tutto Musik. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Vent del capvespre.». Tutto Musik, 28-03-2015. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Soft». La mà de Guido.
- ↑ «Petit trio per a Guinjoan». La mà de Guido.
- ↑ «Reflexions a l'entorn de la nova generació de compositors catalans.». Fundació Caixa Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Siempre he pensado la música de manera muy visual.» (en castellà). El compositor habla. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Una reflexión musical a partir de la obra de Max Bill». Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 28 març 2015].
Bibliografia[modifica]
- Coll Domingo, Glòria; Guix Aguilar, Josep Maria; Humet, Ramon; Guinjoan, Joan; Montsalvatge, Xavier; Casablancas, Benet. «Josep Maria Guix: tres cartes i un diàleg». Lo Floc núm. 211 (gener-març 2015), pp. 28-33.
- Perea Virgili, Maria Eugènia. «Josep M. Guix, música a cau d'orella». 'Serra d’Or (ISSN 0037-2501), núm. 737 (maig 2021), pp. 8-11.