1967
Jump to navigation
Jump to search
| Anys: | 1964 1965 1966 - 1967 - 1968 1969 1970 |
| Dècades: | 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1967 | |
| Calendari gregorià | 1967 MCMLXVII |
| Ab urbe condita | 2720 |
| Calendari armeni | 1416 |
| Calendari xinès | 4663 – 4664 |
| Calendari hebreu | 5727 – 5728 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2022 – 2023 1889 – 1890 5068 – 5069 |
| Calendari persa | 1345 – 1346 |
| Calendari islàmic | 1387 – 1388 |
| Calendari rúnic | 2217 |
Esdeveniments[modifica]
- 1 de gener, Espanya: Entra en vigor la Llei General de Seguretat Social.
- 11 de setembre, lluna: La sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.[1]
- 30 de novembre: El Iemen del Sud s'independitza de l'Imperi Britànic.[2]
- S'estrena la pel·lícula Regreso al silencio
- Lynn Margulis formula la teoria endosimbiòtica.
- Alexandre Ballester guanya el Premi Josep Maria de Segarra de teatre amb la seva obra Dins un gruix de vellut.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 15 de febrer, Barcelona: Joan de Déu Prats, escriptor català.
- 5 de març, Alacant: José Bordalás Jiménez, futbolista i entrenador valencià.
- 19 d'abril, Barcelona: Jordi Sala Lleal, dramaturg català.
- 14 de maig, Barcelona: Marc Parrot, compositor i cantant català.
- 5 de juny, Maó: Pedro Palao Pons, periodista i escriptor.
- 19 de juny, Alcoi: Pablo Llorens Serrano, cineasta valencià, Premi Goya al Millor Curtmetratge d'Animació el 2005.
- 2 de juliol, Manlleu: Jordi Puntí i Garriga, escriptor, articulista i traductor català.
- 19 de juliol, Alginet, Ribera Alta: Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.
- Vilanova i la Geltrú: Juan Carlos Borrego i Pérez, escriptor
- Formentera: Vicent Ferrer i Mayans, filòleg i professor
- Resta del món
- 11 de gener, regió d'Ayacucho, Perú: Alejandro Borda Casafranca, polític i militar maoista.
- 24 de gener, Chicago, EUA: John Myung, músic fundador de Dream Theater.
- 13 de febrer, EUA: Johnny Tapia, boxador.
- 18 de febrer, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, destacat futbolista de finals del s. XX i inicis del s. XXI.
- 20 de febrer, Aberdeen (Washington), EUA: Kurt Donald Cobain, conegut com a Kurt Cobain, cantant, guitarrista i compositor de Nirvana
- 24 de febrer, Missoula, Montana, EUA: Brian Schmidt, astrofísic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 11 de març, Rio de Janeiro, Brasil: Suzy Rêgo, actriu brasilera.
- 4 de juny, Pitiviers, França: Marie NDiaye, escriptora francesa, Premi Goncourt del 2009.
- 23 de juliol, Fairport, EUA: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc
- 13 d'agost, Kobe, Japó: Amélie Nothomb, escriptora.
- 28 d'octubre, Bad Pirawarth, Baixa Àustria: Gerhard Ringel, matemàtic alemany.
- 17 de novembre, Jaén: Francesca Garcia Almagro, historiadora llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona.
- 7 de desembre, Tudela, Navarra: Jesús Merino, futbolista professional.
- Hokkaido: Takehiro Ohno, cuiner.
- Iraq: Muhsin Al-Ramli, novel·lista i poeta
- Gibraltar: Anthony Dudley, barrister i jutge
- 22 d'abril, Madrid: César Fernández García, escriptor
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 3 de febrer, Barcelona, Magí Marcé i Segarra, polític català i alcalde de Sabadell.
- 2 de març, Madrid: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (n. 1873).
- 28 de juny, València: Enric Duran i Tortajada, poeta i dramaturg valencià (93 anys).
- 1 de juliol, Barcelona: Agustí Borgunyó i Garriga, músic
- 25 de novembre, Barcelona: Gaietana Lluró i Morcillo, tiple, coneguda per a les seves interpretacions de sarsuela.
- Resta del món
- 20 de febrer, Madrid: Luis de Galinsoga, periodista i polític espanyol.
- 5 de març, Ottawa: Georges Vanier, polític quebequès, governador general del Canadà (n. 1888).[3]
- 6 de març, Budapest, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, musicòleg i pensador hongarès (84 anys).
- 5 d'abril, Indianapolis, Indiana (EUA): Hermann Joseph Muller, biòleg i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1946 (n. 1890).
- 26 d'abril, Medellín: María de los Ángeles Cano Márquez, política
- 15 de maig, Nova York, EUA: Edward Hopper, pintor (84 anys)
- 8 de juliol, Londres: Vivien Leigh, actriu anglesa.
- 21 de juliol, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
- 31 de juliol, Heidelberg (Alemanya): Richard Kuhn, químic germano-austríac, Premi Nobel de Química de 1938 (n. 1900).
- 29 d'agost, Buenos Aires, l'Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema
- 10 de setembre, Madison (Wisconsin): Otis Redding, músic nord-americà (26 anys).
- 18 de setembre, Cambridge (Anglaterra): John Douglas Cockcroft, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1951 (n. 1897).
- 7 d'octubre, Croydon, Regne Unit: Ralph Norman Angell, escriptor, periodista i escriptor anglès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1933 (n. 1872).
- 22 de novembre, Stocksund: Edvin Kallstenius, compositor suec distingit en música de cambra i simfònica.
- 30 de desembre, Dallastown, Pennsilvània: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (76 anys).
- Walter Harburger, compositor i musicòleg alemany.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1967  |
- ↑ Turkevich, Anthony L. «The chemical analysis of lunar surface on Surveyor» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, Desembre 1973, p.27-34 [Consulta: 29 octubre 2011].
- ↑ Burrowes, Robert D. Historical Dictionary of Yemen (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. xxix. ISBN 0810855283.
- ↑ Freeman, Bill. Far from home: Canadians in the First World War. McGraw-Hill Ryerson, 1999, p.240. ISBN 0070861188.
