1967
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1967 (mcmlxvii) |
| Islàmic | 1387 – 1388 |
| Xinès | 4663 – 4664 |
| Hebreu | 5727 – 5728 |
| Calendaris hindús | 2022 – 2023 (Vikram Samvat) 1889 – 1890 (Shaka Samvat) 5068 – 5069 (Kali Yuga) |
| Persa | 1345 – 1346 |
| Armeni | 1416 |
| Rúnic | 2217 |
| Ab urbe condita | 2720 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1964 1965 1966 - 1967 - 1968 1969 1970 | |
Esdeveniments[modifica]
Països Catalans[modifica]
- Alexandre Ballester guanya el Premi Josep Maria de Segarra de teatre amb la seva obra Dins un gruix de vellut.
- Fundació de la companyia de teatre independent de titelles Putxinel·lis Claca, després coneguda com a Teatre de la Claca, per part de Joan Baixas i Teresa Calafell.
Resta del món[modifica]
- 1 de gener, Espanya: Entra en vigor la Llei General de Seguretat Social.
- 5 de juny, Orient Mitjà: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els països àrabs veïns.[1]
- 11 de setembre, lluna: La sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.[2]
- 10 d'octubre, Regne Unit: Incendi a les instal·lacions nuclears de Windscale.
- 30 de novembre: El Iemen del Sud s'independitza de l'Imperi Britànic.[3]
- S'estrena la pel·lícula Regreso al silencio
- Lynn Margulis formula la teoria endosimbiòtica.
Cinema[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 03/21 | George Roy Hill | Millie, una noia moderna |
musical |
| 08/02 | Norman Jewison | En la calor de la nit |
policíac |
| 10/18 | Richard Lester | Com vaig guanyar la guerra | sàtira |
| 03/14 | Joshua Logan | Camelot |
musical |
| 12/22 | Mike Nichols |
El graduat | com. dramàtica |
_poster.jpg){kind=small}
Còmics[modifica]
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
|
Tecnologia[modifica]
El 15 de maig —enguany farà 54 anys— Ralph Baer i Bill Harrison jugaren la primera partida a Bucket Filling Game, considerat el primer videojoc multijugador i domèstic.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 6 de gener, Viladecans, Barcelona: María Reyes Sobrino, atleta catalana especialitzada en les proves de marxa atlètica.[4]
- 15 de febrer, Barcelona: Joan de Déu Prats, escriptor català.
- 26 de febrer, Granollers: Ada Parellada, cuinera catalana coneguda per dirigir el restaurant barceloní Semproniana.[5]
- 5 de març, Alacant: José Bordalás Jiménez, futbolista i entrenador valencià.
- 2 d'abril, Eivissa: Catalina Palau Costa, filòloga hispànica i política eivissenca, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears.[6]
- 19 d'abril, Barcelona: Jordi Sala Lleal, dramaturg català.
- 14 de maig, Barcelona: Marc Parrot, compositor i cantant català.
- 5 de juny, Maó: Pedro Palao Pons, periodista i escriptor.
- 6 de juny, la Seu d'Urgellː Ester Fenoll Garcia, poetessa i escriptora urgellenca, resident a Andorra.[7]
- 19 de juny, Alcoi: Pablo Llorens Serrano, cineasta valencià, Premi Goya al Millor Curtmetratge d'Animació el 2005.
- 2 de juliol, Manlleu: Jordi Puntí i Garriga, escriptor, articulista i traductor català.[8]
- 19 de juliol, Alginet, Ribera Alta: Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.
- 22 de juliol, Terrassa, Vallès Occidentalː Carme Ballesteros Rosa, atleta catalana especialitzada en proves de fons.[9]
- 3 de setembre, Terrassa: Anna Maiques i Dern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana campiona olímpica, fisioterapeuta.[10]
- 1 de novembre, Girona: Marta Madrenas i Mir, advocada i política catalana.[11]
- 9 de novembre, Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental: Sara Hidalgo Valls, jugadora de waterpolo catalana.[12]
- 5 de desembre, Inca: Maria Salom Coll, política mallorquina llicenciada en ciències econòmiques i empresarials.[13]
- Vilanova i la Geltrú: Juan Carlos Borrego i Pérez, escriptor
- Formentera: Vicent Ferrer i Mayans, filòleg i professor
Urbà Lozano
Laura Dern
Nicole Kidman
Gavin Newsom
Julia Roberts
Resta del món
- 11 de gener, regió d'Ayacucho, Perú: Alejandro Borda Casafranca, polític i militar maoista.
- 24 de gener, Chicago, EUA: John Myung, músic fundador de Dream Theater.
- 10 de febrer, Los Angeles, California, EUA: Laura Dern, actriu Estatunidenc.
- 13 de febrer, EUA: Johnny Tapia, boxador.
- 18 de febrer, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, destacat futbolista de finals del s. XX i inicis del s. XXI.
- 20 de febrer, Aberdeen (Washington), EUA: Kurt Donald Cobain, conegut com a Kurt Cobain, cantant, guitarrista i compositor de Nirvana
- 24 de febrer, Missoula, Montana, EUA: Brian Schmidt, astrofísic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 6 de març, Lastrupː Özlem Türeci, metgessa, immunòloga i empresària alemanya que desenvolupà la vacuna Pfizer contra el Covid-19.[14]
- 11 de març, Rio de Janeiro, Brasil: Suzy Rêgo, actriu brasilera.
- 2 d'abril, Parísː Isabel Marant, dissenyadora francesa de moda, creadora de la seva pròpia marca de prêt-à-porter.[15]
- 17 d'abril, Reykjavíkː Birgitta Jónsdóttir, política, activista i poeta islandesa, diputada al parlament islandès.[16]
- 22 d'abril, Madrid: César Fernández García, escriptor.
- 26 d'abril, Londres, Anglaterra: Marianne Jean-Baptiste, actriu anglesa d'ascendència d'Antigua i Barbuda i de Saint Lucia.[17]
- 4 de juny, Pitiviers, França: Marie NDiaye, escriptora francesa, Premi Goncourt del 2009.[18]
- 12 de juny, Madridː Icíar Bollaín, actriu, directora cinematogràfica i escriptora espanyola.[19]
- 16 de juny, Toulon: Maylis de Kerangal, escriptora francesa.[20]
- 19 de juny, Brooklyn, Nova York, EUA: Mia Sara, actriu Estatunidenc.
- 20 de juny
- Honolulu, Hawaii, EUA: Nicole Kidman, actriu Estatunidenc/Australiana.
- Roma: Angela Melillo: actriu italiana.
- País Basc: Patxi Xabier Lezama Perier: escultor i escriptor basc.
- 27 de juny, Mont-realː Sylvie Fréchette, nedadora canadenca de natació sincronitzada, campiona als JJOO de Barcelona 1992.[21]
- 1 de juliol, Rio de Janeiro: Marisa Monte, cantant, compositora i productora brasilera.
- 18 de juliol, Nova York, EUAː Vin Diesel, actor.[22]
- 23 de juliol, Fairport, EUA: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc.
- 11 d'agost, Saragossa, Aragó, Espanya: Enrique Bunbury és un músic aragonès.[23]
- 15 d'agost, Brussel·les, Bèlgica: René Magritte, pintor belga (n. 1898).[24]
- 13 de setembre, Dallas, EUA: Michael Johnson, atleta.[25]
- 10 d'octubre, San Francisco, Califòrnia, EUA: Gavin Newsom, gobernador de Califòrnia.
- 28 d'octubre
- Bad Pirawarth, Baixa Àustria: Gerhard Ringel, matemàtic alemany.
- Smyrna, Geòrgia, EUA: Julia Roberts, actriu Estatunidenc.[26]
- 17 de novembre, Jaén: Francesca Garcia Almagro, historiadora llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona.
- 7 de desembre, Tudela, Navarra: Jesús Merino, futbolista professional.
- 19 de desembre, Londres, Regne Unit: Rebecca Saunders, compositora anglesa de música clàssica contemporània.[27]
- Hokkaido: Takehiro Ohno, cuiner.
- Iraq: Muhsin Al-Ramli, novel·lista i poeta.
- Gibraltar: Anthony Dudley, barrister i jutge.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 3 de febrer, Barcelona, Magí Marcé i Segarra, polític català i alcalde de Sabadell.
- 1 de març, Barcelonaː Olga Sacharoff, pintora russa avantguardista establerta primer a Mallorca i després a Catalunya (n. 1881).[28]
- 2 de març, Madrid: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (n. 1873).
- 22 de març, Madrid: Rosario Pi Brujas, directora, guionista, productora de cinema i pionera de la cinematografia catalana (n. 1899).[29]
- 7 de maig, Barcelona: Pietat Fornesa i Alviñà, pintora catalana (n. 1915).[30]
- 28 de juny, València: Enric Duran i Tortajada, poeta i dramaturg valencià (93 anys).
- 1 de juliol, Barcelona: Agustí Borgunyó i Garriga, músic
- 19 de novembre, Maó: Maria Lluïsa Serra Belabre arqueòloga, historiadora i arxivera menorquina (n. 1911).[31]
- 25 de novembre, Barcelona: Gaietana Lluró i Morcillo, soprano o tiple de sarsuela, molt popular sobretot a la dècada dels anys 1920.[32]
- Barcelona: Pilar Planas i Martí, pintora catalana (n. 1912).[33]
- Resta del món
- 16 de gener, Praga: Marie Majerová, escriptora txeca (n. 1882).[34]
- 5 de febrer, Xile: Violeta Parra, cantautora xilena (n. 1917).[35]
- 20 de febrer, Madrid: Luis de Galinsoga, periodista i polític espanyol.
- 5 de març:
- Ottawa: Georges Vanier, polític quebequès, governador general del Canadà (n. 1888).[36]
- Teheran (Iran): Mohammed Mossadeq polític iranià primer ministre del seu país del 1951 al 1953.(n. 1882).[37]
- 6 de març, Budapest, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, etnomusicòleg i pedagog musical hongarès (n. 1882).[38]
- 7 de març, París: Alice B. Toklas, escriptora estatunidenca, companya de Gertrude Stein (n. 1877).[39]
- 11 de març, Ridgefield, Connecticut, EUA: Geraldine Farrar, soprano i actriu estatunidenca (85 anys).[40]
- 27 de març, Praga (Txecoslovàquia): Jaroslav Heyrovský, químic txec, Premi Nobel de Química de l'any 1959 (n. 1890).
- 5 d'abril, Indianapolis, Indiana (EUA): Hermann Joseph Muller, biòleg i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1946 (n. 1890).[41]
- 19 d'abril, Rhöndorf (Alemanya): Konrad Adenauer, canceller d'Alemanya, un dels pares de la Unió Europea (n. 1876)[37]
- 24 d'abril, Província d'Orenburg (Unió Soviètica)ː Vladímir Mikhàilovitx Komarov, cosmonauta rus. Va morir quan la nau Soiuz 1 on anava va estavellar-se (n. 1927).[42]
- 26 d'abril, Medellín: María de los Ángeles Cano Márquez, política
- 15 de maig, Nova York, EUA: Edward Hopper, pintor (84 anys)[43]
- 7 de juny, Nova York (EUA): Dorothy Parker, poeta i escriptora estatunidenca (n. 1893).[44]
- 8 de juliol, Londres: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema.[45]
- 21 de juliol, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau (n. 1897).[46]
- 31 de juliol, Heidelberg (Alemanya): Richard Kuhn, químic germano-austríac, Premi Nobel de Química de 1938 (n. 1900).[47]
- 29 d'agost, Buenos Aires, l'Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema
- 10 de setembre, Madison (Wisconsin): Otis Redding, músic nord-americà (26 anys).
- 18 de setembre, Cambridge (Anglaterra): John Douglas Cockcroft, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1951 (n. 1897).
- 27 de setembre, Greens Farms, Connecticutː Hilla von Rebay, artista abstracta, cofundadora i directora del Museu Solomon R. Guggenheim (n. 1890).[48]
- 3 d'octubre:
- Londres (Regne Unit): Malcolm Sargent, director d'orquestra i músic britànic (n. 1895).[49]
- Nova York (Estats Units): Woody Guthrie, cantautor de folk nord-americà (n. 1912).[50]
- 7 d'octubre, Croydon, Regne Unit: Ralph Norman Angell, escriptor, periodista i escriptor anglès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1933 (n. 1872).
- 9 d'octubre:
- Londres (Anglaterra): Cyril Norman Hinshelwood, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (n. 1897)
- 9 d'octubre, Neuilly-sur-Seine (França): André Maurois, novel·lista francès (n. 1885).[51]
- 27 d'octubre, Montevideo, Uruguaiː Marta Brunet, escriptora xilena (n. 1897).[52]
- 12 de novembre, Knoxville (Tennessee): Ida Cox, cantant de jazz estatunidenca (n. 1896).[53]
- 22 de novembre, Stocksund: Edvin Kallstenius, compositor suec distingit en música de cambra i simfònica.
- 10 de desembre, Madison (Wisconsin): Otis Redding, músic nord-americà (n. 1941).[54]
- 1992 - Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, cantant i actriu argentina (n. 1905).
- 19 de desembre, Como, Llombardiaː Carmen Melis, soprano italiana (n. 1885).[55]
- 30 de desembre, Dallastown, Pennsilvània: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (76 anys).
- Walter Harburger, compositor i musicòleg alemany.
- París (França): Mela Mutermilch, pintora polonesa naturalitzada francesa que visqué a Barcelona i Girona (n. 1876).[56]
Referències[modifica]
- ↑ «Six-Day War | Causes, History, & Summary» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Turkevich, Anthony L. «The chemical analysis of lunar surface on Surveyor» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, Desembre 1973, p.27-34 [Consulta: 29 octubre 2011].
- ↑ Burrowes, Robert D. Historical Dictionary of Yemen (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. xxix. ISBN 0810855283.
- ↑ «María Reyes Sobrino Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «La cuinera Ada Parellada protagonitzarà el col·loqui a l'estrena d'Els tomàquets escolten Wagner». Paral·lel 40 - DOCS Barcelona. El Documental del mes. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Currículum al Parlament de les Illes Balears
- ↑ Grau Ribot, Mari Carmen. «Ester Fenoll, la rima a l'executiu». Dona Secret, 01-07-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Jordi Puntí i Garriga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Carme Ballesteros Rosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Anna Maiques Dern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Alcaldies de Girona - Marta Madrenas, alcaldessa de Girona». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Sara Hidalgo Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Maria Salom i Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Los impulsores de las vacunas contra el COVID-19, Premio Princesa de Investigación Científica y Técnica». Europa Press, 23-06-2021. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «Isabel Marant» (en francès). Elle. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Birgitta Jónsdóttir». Althing. [Consulta: 21 juny 2010].
- ↑ «Marianne Jean-Baptiste» (en castellà). Guia del Ocio. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 9782852291478.
- ↑ «Icíar Bollaín: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 02-12-2018. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Kerangal, Maylis de (1967-....)». BnF. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Sylvie Fréchette» (en francès). Comitè Olímpic Canadenc. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «1967: Nace el destacado actor estadounidense Vin Diesel» (en castellà). El Siglo de Torreón, 18-07-2013. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ Videla, Luis. Enrique Se Escribe Con N de Bunbury (en castellà). elaleph.com, 2005-02, pàg. 13. ISBN 978-987-1070-22-0.
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Michael Johnson | American athlete» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Julia Roberts | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Rebecca Saunders biography» (en anglès). Edition Peters. [Consulta: 13 juliol 2011].
- ↑ C., J. «Ha fallecido la ilustre pintora Olga Sacharoff». La Vanguardia, 02-03-1967, pàg. 34.
- ↑ «Rosario Pi». CinéArtistes.com. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Pintó Fàbregas, Roser «Pietat Fornesa i els principis d'Hokusai». El jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 09-06-2015.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones - Maria Lluïsa Serra». Associació Institut Joan Lluís Vives. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Gaietana Lluró i Morcillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Pilar Planas i Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Marie Majerová» (en txec). Ambaixada de la República Txeca a Rabat, 13-01-2016. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Corredor, Paloma. Grandes mujeres de la historia : personajes entre el mito y el olvido que cambiaron el mundo (en castellà). Alcobendas, Madrid: Libsa, 2018, p. 133. ISBN 978-84-662-3880-9.
- ↑ Freeman, Bill. Far from home: Canadians in the First World War. McGraw-Hill Ryerson, 1999, p.240. ISBN 0070861188.
- ↑ 37,0 37,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alice B. Toklas». Find a grave. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Geraldine Farrar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Hermann J. Muller. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Soyuz 1» (en anglès). Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Renner, Rolf Gunter.. Edward Hopper : 1882-1967 : transformaciones de lo real. Köln: Benedikt Taschen, cop. 2002. ISBN 978-3-8228-6200-1.
- ↑ «Dorothy Parker». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1960» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1938» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period: a Biographical Dictionary. Harvard University Press, 1980. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «Sir Malcolm Sargent | British conductor» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Woody Guthrie | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - André Maurois» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Universitat de Chile. «Biografia de Marta Brunet». uchile.cl.
- ↑ Wintz, Cary D.; Finkelman, Paul. Encyclopedia of the Harlem Renaissance: A-J. Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-1-57958-457-3.
- ↑ «Otis Redding | Biography, Songs, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Uras, Lara Sonja. «MELIS, Carmen» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Dones de Girona. Mela Mutermilch». Giaprenc. [Consulta: 21 abril 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1967 |