Geraldine Farrar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeraldine Farrar
Geraldine Farrar 1918.png
Biografia
Naixement 28 febrer 1882
Melrose
Mort 11 març 1967 (85 anys)
Ridgefield
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Kensico Cemetery Tradueix
Activitat
Ocupació Actriu, cantant, cantant d'òpera, escriptora i actriu de cinema
Gènere artístic Òpera
Tipus de veu Soprano
Família
Pare Sid Farrar Tradueix

IMDB: nm0268125
Modifica les dades a Wikidata

Geraldine Farrar, (Melrose, (Massachusetts), 28 de febrer de 1882 - Ridgefield (Connecticut), 11 de març de 1967 va ser una soprano i actriu estatunidenca.

El seu pare fou un famós jugador de beisbol que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música permetent-li estudiar piano. A l'edat de 14 anys , la futura cantant donà un concert a Melnrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a Boston, Nova York, en aquesta última ciutat amb Emma Cecilia Thursby i París i Berlín amb la famosa soprano Lilli Lehman. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any 1901, amb un gran èxit en el paper de Margarida en Faust de Charles Gounod, i després en els principals papers de Mignon de Ambroise Thomas, Manon de Jules Massenet, i Julieta en Romeu i Julieta del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al príncep hereu Guillem, amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any 1903.

El 1904 a Montecarlo canta la La Bohème al costat de Caruso el l905 prengué part en l'estrena dAmica de Mascagni, en substitució de la Calvé que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com (Don Carlos (Verdi), Tannhäuser (Wagner), Le roi de Lahore) i fou intèrpret a Varsòvia d'L'Ancêtre de Saint-Saëns la soprano Lehman la crida per a cantar el rol de Na Elvira a Don Giovanni a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.

Debutà en el Gran teatre de Nova York el 26 de novembre de 1906 amb Roméo et Juliette de Gounod, iniciant així una col·laboració que s'allargà fins al 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor Lou Tellegen, al que tingué a més com a partenaire en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, al del mateix Caruso.

Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: Tosca, Carmen, Manon de Massenet, Madama Butterfly, Suor Angelica', fins a arribar a la Zazà de Leoncavallo, òpera en la que el 22 d'abril de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.

Geraldine Farrar amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les Gerry-flappers) adoptaren les seves posses, el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de Carmen a la que li seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quals destaca Jean the Woman de Cecil B. DeMille, de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.

Va morir l'any 1967, d'un infart de miocardi als 85 anys. Està soterrada al cementeri Kensico de Valhalla, en l'Estat de Nova York.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geraldine Farrar Modifica l'enllaç a Wikidata