Jules Massenet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJules Massenet
Jules Massenet 01.jpg
Biografia
Naixement (fr) Jules Émile Frédéric Massenet
12 maig 1842
Saint-Étienne
Mort 13 agost 1912 (70 anys)
París
Educat a Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg, professor de música, professor d'universitat i pianista
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere artístic Òpera
Moviment Música clàssica
Mestre Napoléon Henri Reber, Ambroise Thomas, Françoise Benoist, Auguste Savard i François Bazin
Estudiant Charles Koechlin, Spirídon Samaras i Mon Schjelderup Tradueix
Instrument Orgue
Obra
Obres destacables Thaïs
Bacchus
Le Cid
Família
Cònjuge Ninon de Gressy Tradueix (1866–)
Fill/a
Pare Alexis Massenet
Germà o germana
Premi rebut

Spotify: 1AoIc5YFH0aSFc4mKqBEeB
Modifica dades a Wikidata

Jules Massenet (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842París, 13 d'agost de 1912) fou un compositor francés.

Biografia[modifica]

Era el menor de dotze fills d'Alexis Massenet, industrial fabricant de fulles de dalla a Pont-Salomon, prop de Saint-Étienne. La seva mare li va donar les primeres lliçons de piano fins que va entrar al conservatori de París amb onze anys (1853).[1] Cinc anys després va donar el seu primer concert públic. Va obtenir un primer premi de piano en 1859 i després va guanyar el Prix de Rome el 1863 gràcies a la seua cantata David Rizzio. Per aquest motiu s'entrevistà amb Franz Liszt que li va demanar que l'ajudara en les seues tasques d'ensenyament. Tres anys més tard, va tornar a París on gaudí dels seus primers èxits amb les òperes La grand' Tante, Don César de Bazán, Marie-Magdeleine i Le Roi de Lahore. El 1878, va ser nomenat professor del Conservatori. En aquesta institució comptà amb molts alumnes.

El 1884 es va estrenar la seua popularíssima Manon, òpera segons la novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Les seues òperes més famoses són Don Quichotte, Hérodiade, Le Cid, Le jongleur de Notre Dame i, sobretot, Werther - segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thaïs, amb el seu magnífic solo de violí del segon acte, conegut amb el nom de Meditació de Thaïs, només va conèixer l'èxit una dècada després de la seua estrena. La influència de Massenet sobre els compositors d'òperes es detecta per exemple en Ruggero Leoncavallo, en Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.

La seua capacitat de treball era impressionant: capaç de compondre durant llargues hores, la seua jornada començava a les quatre del matí, alternant la composició, l'ensenyament i les audicions. Va deixar una obra essencialment lírica (vint-i-cinc òperes), però també pianística i simfònica. Sovint va ser influït pels temes religiosos i se li ha considerat com l'hereu de Charles Gounod. El seu estil va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Obres principals[modifica]

Jules Massenet per Jules-Clément Chaplain

Òpera[modifica]

Oratoris i Cantates[modifica]

Ballet[modifica]

Obres orquestrals[modifica]

Llista d'alumnes[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Biographie de Jules Massenet». Association Jules Massenet. [Consulta: 3 gener 2016].
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 159 (ISBN 84-239-4579-0)
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 39 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volum nº. II, pàg. 599. (IBSN 84-7291-255-8)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàgs. 427. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 178 (ISBN 84-239-4572-3)
  7. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)
  8. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 983 (ISBN 84-239-4572-3)
  9. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 602 (ISBN 84-239-4574-X)
  10. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 1004 (ISBN 84 239-4535-9)
  11. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 399 (ISBN 84 239-4556-1)
  12. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 29, pàg. 763 (ISBN 84 239-4529-4)
  13. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1201 (ISBN 84 239-4557-X)
  14. *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1762, (ISBN 84-239-4527-8)
  15. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 686. (IBSN 84-7291-2281-2)
  16. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, tom nº. II, pàg. 701. (IBSN 84-7291-2281-2)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Massenet Modifica l'enllaç a Wikidata