Jules Massenet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJules Massenet
Jules Massenet 01.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 12 de maig de 1842
Saint-Étienne
Mort 13 d'agost de 1912 (70 anys)
París
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Compositor, musicòleg, professor de música, catedràtic d'universitat i pianista
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Mestres Napoléon Henri Reber, Ambroise Thomas, Françoise Benoist, Auguste Savard i François Bazin
Deixebles Charles Koechlin i Spirídon Samaras
Obra
Obres destacades Thaïs
Bacchus
Le Cid
Dades familiars
Cònjuge Ninon de Gressy (1866–)
Fills
Pare Alexis Massenet
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jules Massenet (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842París, 13 d'agost de 1912) fou un compositor francés.

Biografia[modifica]

Era el menor de dotze fills d'Alexis Massenet, industrial fabricant de fulles de dalla a Pont-Salomon, prop de Saint-Étienne. La seva mare li va donar les primeres lliçons de piano fins que va entrar al conservatori de París amb onze anys (1853).[1] Cinc anys després va donar el seu primer concert públic. Va obtenir un primer premi de piano en 1859 i després va guanyar el Prix de Rome el 1863 gràcies a la seua cantata David Rizzio. Per aquest motiu s'entrevistà amb Franz Liszt que li va demanar que l'ajudara en les seues tasques d'ensenyament. Tres anys més tard, va tornar a París on gaudí dels seus primers èxits amb les òperes La grand' Tante, Don César de Bazán, Marie-Magdeleine i Le Roi de Lahore. El 1878, va ser nomenat professor del Conservatori. En aquesta institució comptà amb Henry Février[2], Gabriel Pierné, Gustave Charpentier, Florent Schmitt, Albéric Magnard, Ernest Chausson, Eduardo García-Mansilla, Francesco Braga, Xavier Leroux, Jean Nougués, Charles Silver, Henry Rabaud, Lucien Lambert, Julien Tiersot, Vincenzo Ferroni, Ferdinand Le Borne,[3] Henry Libert,[4] Félix Fourdrain, Ezio Camussi[5] Gabriel Dupont[6] Charles Koechlin, Edmond Missa[7] Achille Simonetti[8] Raoul Laparra[9] i Zygmunt Stojowski[10] entre els seus molts alumnes.

El 1884 es va estrenar la seua popularíssima Manon, òpera segons la novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Les seues òperes més famoses són Don Quichotte, Hérodiade, Le Cid, Le jongleur de Notre Dame i, sobretot, Werther - segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thaïs, amb el seu magnífic solo de violí del segon acte, conegut amb el nom de Meditació de Thaïs, només va conèixer l'èxit una dècada després de la seua estrena. La influència de Massenet sobre els compositors d'òperes es detecta per exemple en Ruggero Leoncavallo, en Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.

La seua capacitat de treball era impressionant: capaç de compondre durant llargues hores, la seua jornada començava a les quatre del matí, alternant la composició, l'ensenyament i les audicions. Va deixar una obra essencialment lírica (vint-i-cinc òperes), però també pianística i simfònica. Sovint va ser influït pels temes religiosos i se li ha considerat com l'hereu de Charles Gounod. El seu estil va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Obres principals[modifica]

Jules Massenet per Jules-Clément Chaplain

Òpera[modifica]

Oratoris i Cantates[modifica]

Ballet[modifica]

Obres orquestrals[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Biographie de Jules Massenet». Association Jules Massenet. [Consulta: 3 gener 2016].
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàgs. 427. (IBSN 84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 178 (ISBN 84-239-4572-3)
  4. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)
  5. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 983 (ISBN 84-239-4572-3)
  6. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 602 (ISBN 84-239-4574-X)
  7. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 1004 (ISBN 84 239-4535-9)
  8. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 399 (ISBN 84 239-4556-1)
  9. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 29, pàg. 763 (ISBN 84 239-4529-4)
  10. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1201 (ISBN 84 239-4557-X)
  11. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 159 (ISBN 84-239-4579-0)
  12. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 39 (IBSN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Massenet Modifica l'enllaç a Wikidata