Grisélidis
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Jules Massenet |
| Llibretista | Armand Silvestre i Eugène Morand |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
| Data de publicació | segle XX |
| Personatges | Alain (en)  , Bertrade (en) , Fiamina (en) , Gondebaud (en) , Grisélidis (en) , Loÿs (en) , Marquis de Saluces (en) , The Devil (en) , The prior (en) i Hommes d'armes, esprits, voix de la nuit, serviteurs, voix célestes, etc. (fr) |
| Estrena | |
| Estrena | 20 novembre 1901 |
| Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique |
  | |
Grisélidis és una òpera (descrita com un conte lyrique) en tres actes i un pròleg amb música de Jules Massenet i llibret en francès d'Armand Silvestre i Eugène Morand. Es basa en l'obra homònima dels mateixos autors que es va representar per primera vegada a la Comédie-Française el 15 de maig de 1891, que es basa en el relat medieval de la "pacient Grissil".[1] La història s'ambienta a la Provença del segle xiv, i es refereix a la pastora Grisélidis, i una sèrie d'intents del dimoni d'atreure-la a la infidelitat. La lleialtat de Grisélidis cap al seu espòs, el Marquès, és forta, tanmateix, i el dimoni és bandejat.
Massenet va començar la composició el 1894, i la va acabar a la fi d'aquell any, però la va revisar la tardor de 1898 abans de tractar una producció potencial amb Albert Carré.[2] Va ser estrenada a l'Opéra-Comique a París el 20 de novembre de 1901, amb Lucienne Bréval en el rol titular. La peça va aconseguir 50 representacions en els primers sis mesos a l'Opéra-Comique, va ser retirada del repertori el 1906, i al mig segle es va veure allí 73 vegades.[3] L'òpera es va representar a Niça, Algèria, Brussel·les i Milà el 1902; a Marsella el 1903 i 1950, i a l'Òpera de París el 1922. Encara que no és part de l'actual repertori operístic, més recentment s'ha vist a Wexford (1982), Estrasburg i Lieja (1986) i Saint-Etienne (1992 en concert).[4]
Referències[modifica]
- ↑ Milnes R. Grisélidis. En: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, Londres & Nueva York, 1997. La llegenda ha estat també musicada per, entre d'altres, Vivaldi, Piccinni y Scarlatti.
- ↑ Gillis P. L'Avant Scène Opera: Esclarmonde and Grisélidis, septiembre-octubre de 1992.
- ↑ Wolff S. Un demi-siècle d'Opéra-Comique (1900-1950). André Bonne, París, 1953.
- ↑ L'Avant Scène Opera: Esclarmonde and Grisélidis, septiembre.octubre de 1992.