Grisélidis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióGrisélidis
Forma musical òpera
Compositor Jules Massenet
Llibretista Armand Silvestre i Eugène Morand
Idioma francès
Data de publicació segle XX
Personatges Alain Tradueix, Bertrade Tradueix, Fiamina Tradueix, Gondebaud Tradueix, Grisélidis Tradueix, Loÿs Tradueix, Marquis de Saluces Tradueix, The Devil Tradueix, The prior Tradueix i Q63679935 Tradueix
Estrena
Estrena 20 novembre 1901
Lloc de la primera representació Teatre Nacional de l'Opéra-Comique
Altres dades
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Grisélidis és una òpera (descrita com un conte lyrique) en tres actes i un pròleg amb música de Jules Massenet i llibret en francès d'Armand Silvestre i Eugène Morand. Es basa en l'obra homònima dels mateixos autors que es va representar per primera vegada a la Comédie-Française el 15 de maig de 1891, que es basa en el relat medieval de la "pacient Grissil".[1] La història s'ambienta a la Provença del segle XIV, i es refereix a la pastora Grisélidis, i una sèrie d'intents del dimoni d'atreure-la a la infidelitat. La lleialtat de Grisélidis cap al seu espòs, el Marquès, és forta, tanmateix, i el dimoni és bandejat.

Massenet va començar la composició el 1894, i la va acabar a la fi d'aquell any, però la va revisar la tardor de 1898 abans de tractar una producció potencial amb Albert Carré.[2] Va ser estrenada a l'Opéra-Comique a París el 20 de novembre de 1901, amb Lucienne Bréval en el rol titular. La peça va aconseguir 50 representacions en els primers sis mesos a l'Opéra-Comique, va ser retirada del repertori el 1906, i al mig segle es va veure allí 73 vegades.[3] L'òpera es va representar a Niça, Algèria, Brussel·les i Milà el 1902; a Marsella el 1903 i 1950, i a l'Òpera de París el 1922. Encara que no és part de l'actual repertori operístic, més recentment s'ha vist a Wexford (1982), Estrasburg i Lieja (1986) i Saint-Etienne (1992 en concert).[4]

Referències[modifica]

  1. Milnes R. Grisélidis. En: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, Londres & Nueva York, 1997. La llegenda ha estat també musicada per, entre d'altres, Vivaldi, Piccinni y Scarlatti.
  2. Gillis P. L'Avant Scène Opera: Esclarmonde and Grisélidis, septiembre-octubre de 1992.
  3. Wolff S. Un demi-siècle d'Opéra-Comique (1900-1950). André Bonne, París, 1953.
  4. L'Avant Scène Opera: Esclarmonde and Grisélidis, septiembre.octubre de 1992.