Ernest Chausson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnest Chausson
Chausson, Ernest, BNF Gallica.jpg
Ernest Chausson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1855 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1899 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Limay (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Accident de bicicleta Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 67 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor i pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJules Massenet Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeJeanne Chausson (1883–) Modifica el valor a Wikidata
ParentsGaston Julia (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 juny 1899funeral (Saint-François-de-Sales Church (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm9608797 Spotify: 4dadMoMQOTGa96FlnhEzCi Musicbrainz: dbe921e2-a7a7-4d4c-b2f8-109da1cd1e3a Discogs: 961400 IMSLP: Category:Chausson,_Ernest Allmusic: mn0001432208 Find a Grave: 7865 Modifica el valor a Wikidata

Ernest Chausson (París, 20 de gener de 1855 - Limay, 10 de juny de 1899) fou un compositor francès.

Nascut al si d'una família burgesa, va cursar els estudis de dret i esdevingué advocat abans d'abordar la professió musical. Llavors va estudiar sota el mestratge de Jules Massenet al Conservatori de París, i després amb César Franck definidor i animador de la Nova Escola Francesa de Música que assumia els valors de les innovacions wagnerianes traduïdes a l'esperit mediterrani.[1] Després dels estudis va iniciar un viatge per Alemanya, principalment per escoltar Richard Wagner a Bayreuth, on va assistir a l'estrena de Parsifal.

Acabada la guerra francoprussiana, fou nomenat secretari de la Société Nationale de Musique acabada de fundar des d'on exercí un poderós influx en els compositors novells, en particular sobre Claude Debussy, als principis impressionistes del qual Chausson se sentia particularment lligat.[1]

Un accident de bicicleta li prengué la vida als 44 anys a Limay (Nantes) el 10 de juny de 1899, deixant el seu quartet de corda inacabat.[1]

Estil musical de Chausson[modifica]

La seua obra, relativament modesta pel que fa a la quantitat (39 opus), mostra la influència de César Franck i de Richard Wagner. El Poème, per a violí i orquestra, la Simfonia i l'òpera Le Roi Arthus són les seues obres més conegudes.

Sensible als moviments culturals de la França finisecular, Chausson mostre en llurs obres una delicada sensibilitat i gran proximitat als plantejaments del seu mestre Franck, així com als esquemes estètics dels poetes simbolistes, en especial Albert Samain i Paul Verlaine. Malgrat tot, la seva música no és tan elevada com la del seu mestre, del qual és prova fefaent el fet que amb penes i treballs s'ha conservat l'interès per la seva obra en l'actualitat, mentre que César Franck continua sent un dels grans valors de la música francesa del segle xix.[1]

Amb tot, convé recordar algunes de les seves obres més significatives, els drames lírics d'influx wagnerià Hélène 1848, La légende de Sainte Cécile 1892, Le Roi Arthus 1900, la música d'escena per a La tempesta de William Shakespeare, el poema simfònic Viviane, el Poema de l'Amour et de la Mer per a cant i orquestra i la col·lecció de melodies Serres Chaudes, vers texts de Maurice Maeterlinck. Molta de la seva música de cambra fou donada a conèixer a París per Armand Parent en els seus concerts amb el Quartet Parent.[1]

Obres principals[modifica]

  • Música de cambra:
Concert per a piano, violí i quartet de corda, op. 21 (1890-1891)
Paysage, per a piano (1895)
Quelques danses (1896)
Quartet amb piano (1897)
Quartet de corda op. 35, (1898, inacabat, completat per Vincent d'Indy)
  • Música orquestral:
Viviane, poema simfònic (1882-1887)
Simfonia en Si bemoll major (1890)
Poème, per a violí i orquestra (1896)
  • Música vocal:
Poème de l'amour et de la mer, op. 19 (1882-1887, revisat el 1893)
Hymne védique (1886)
Serres chaudes (1896)
Chanson perpétuelle (1898)
Les Caprices de Marianne (1882-1884, inacabada)
Le Roi Arthus (1892-1896)
La Tempête (1888)
La Légende de Sainte Cécile (1891)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Las mejores Simfonias F. X. Mata, pàgs. 54 i 55. Editorial DAIMON

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Chausson