Document

De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Document (desambiguació)».
Utiel, 27-11-1938

Un document és una font en la qual hi ha dades enregistrades que es poden recuperar,[1] independentment del mitjà en què s'hagi registrat.[2] És testimoni de l'activitat de l'home fixat en un suport perdurable i que conté informació.[3] En dret, té un sentit més restrictiu com a «escriptura que expressa declaracions de voluntat positives o negatives, o bé fets i drets».[4] No tots els documents en sentit arxivístic tenen valor jurídic.

La paraula prové del llatí documentum, ‘model, exemple’, de docere, ensenyar i el súfix -mentum).[5][6]

En llenguatge corrent es fa referència als documents amb informació escrita o impresa sobre paper ,[cal citació] però en sentit ampli els suports poden ser tan diversos com permeti la tecnologia.[3] Qualsevol suport material que contingui informació és un document. És el conjunt format pel contenidor i el contingut, amb l'objectiu de conservar i transmetre la informació superant l'espai i el temps.[7]

Els documents, agrupats, formen els fons o col·leccions, patrimoni dels països.[3]

Altres definicions[modifica]

La Llei del Patrimoni Cultural Català (article 19.1) defineix document:[3] «[…] s'entén per document tota expressió en llenguatge oral, escrit, d'imatges o de sons, natural o codificat, recollida en qualsevol mena de suport material, i qualsevol altra expressió gràfica que constitueixi un testimoni de les funcions i les activitats socials de l'home i dels grups humans, amb exclusió de les obres d'investigació o de creació.»

La norma UNE 50-106-90 per a tesaures monolingües defineix document com:[8] «Qualsevol ítem, imprès o no, susceptible de ser catalogat i indexat.»

Parts[modifica]

Un document està format per tres elements, segons José Ramón Cruz Mundet:[3]

  • El suport material: l'element que li dona un cos físic.
  • La informació o el contingut.
  • El registre: la fixació de la informació en el suport. Pot ser realitzada per distints mètodes com: l'ús de tinta o amb impulsos electromagnètics.

Classificació o varietat de tipus[modifica]

Un tipus de document seria el document d'arxiu, diferenciat de la resta de tipus de documents per la seua creació.[9] Els documents d'arxiu poden classificar-se seguint determinats criteris (la qualitat jurídica del productor, la forma i el suport).[10]

La Classificació Decimal Universal presenta maneres de classificar documents per una gran varietat de criteris.[11]

Els documents electrònics són tipus de document caracteritzat pel seu suport (disc compacte, disquet, etc) que a més presenta una subclassificació pels seus formats (HTML, ODF, etc).[12]

Referències[modifica]

  1. «Document». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «document (arxivística)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pagarolas i Sabaté i Planes i Albets, 2009a, p. 74.
  4. «document (dret)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «docent 4. document». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 290-291. ISBN 9788441225169. 
  6. Seva i Llinares, Antoni. «documentum». A: Diccionari Llatí-Català, 1993 (2007), p. 446. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  7. Pagarolas i Sabaté i Planes i Albets, 2009a, p. 74-75.
  8. AENOR. UNE 50-106-90. Documentación: Directrices para el establecimiento y desarrollo de tesauros monolingües, 1990, p. 4. ISBN 2910009069275.  D.L. M-45.059-90
  9. Pagarolas i Sabaté i Planes i Albets, 2009a, p. 75.
  10. Pagarolas i Sabaté i Planes i Albets, 2009a, p. 76-80.
  11. Per exemple: l'edició Clasificación Decimal Universal. 2a ed.. AENOR. ISBN 978-84-8143-410-1. 
  12. Casellas, 2009a, p. 311-312.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Capell i Garriga, Emília; Corominas i Garriga, Mariona (coord.). Manual d'arxivística i gestió documental. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2009. ISBN 978-84-922482-9-2.  (D.L. L-1183-2009)
  • Pagarolas i Sabaté, Laureà; Planes i Albets, Ramon. «Capítol 1. Fonaments teòrics». A: Manual d'arxivística i gestió documental, 2009a, p. 29-92. 
  • Casellas, Lluís-Esteve. «Capítol 6. Gestió dels documents electrònics». A: Manual d'arxivística i gestió documental, 2009a, p. 309-356.