Carta (comunicació)

De Viquipèdia

La carta[1][2][3][4] o lletra[5][6][7] (registre comú), també en alguns casos missiva[8][9][10][11] (registre més formal) o epístola[12][13][14][15] (ús literari o religiós - dins el cristianisme) és una comunicació escrita de caràcter interpersonal i de contingut molt variat, segons si es tracten temes personals, comercials, administratius....[16][17]

Històricament, la lletra s'enviava per correu, mentre que avui també es pot enviar per fax o per correu electrònic, tot i que al passar la frontera cap al correu electrònic, ja no s'anomena carta o lletra, sinó que entrem en el camp del que anomenem missatge, missatge de correu electrònic o simplement un correu electrònic o correu-e, reservant-se el terme carta o lletra per missives en paper. El resultat d'un carteig entre dos o més remitents / destinataris, és a dir, el conjunt de cartes, impresos i altres trameses, és la correspondència.[18][19]

La carta formal té unes característiques molt rigoroses, tant pel que fa a l'estructura com a la redacció de la informació.

Estructura de la carta formal[modifica]

1. Nom i adreça de qui envia la carta (l'enviador, o remitent castellanisme). Aquestes dades són impreses en el paper de la carta quan es tracta d'un organisme oficial, una empresa...

2. Nom, càrrec, si escau, i adreça del destinatari

3. Referències i tema. Si hi ha codis de referència d'un document, una comanda, etc., es consignen després de la paraula "Referències:". També es pot consignar el tema de la lletra, després del mot "Tema:" que consistirà en un resum brevíssim del motiu de la lletra (en una sola línia).

4. Salutació. Fórmula de cortesia adient al to de la relació que s'expressi en el cos de la carta.

5. Cos. La redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Per a aconseguir-ho cal partir d'una organització lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixin els tres grans blocs d'informació: introducció, exposició i conclusió. Abans de començar a escriure cal seleccionar la informació i ordenar-la; és útil de servir-se dels marcadors textuals següents:

  • Introducció. en avinentesa de, en raó de de, a causa de, l'objectiu principal de, em proposo d'explicar, aquest escrit tracta de, em dirigeixo a vós per a...
  • Exposició:
En primer lloc, d'una banda, per a començar, d'entrada...
En segon lloc, d'altra banda, respecte a, quant a, pel que fa a, tocant a, en relació a...
En darrer lloc finalment, en fi, per a acabar...
  • Conclusió: Així, per tant, doncs, en conclusió, en conseqüència, és per això que...

6. Comiat.

7. Signatura. Signatura a mà de qui escriu la carta, nom i cognoms i, si escau, s'hi nota el càrrec, normalment a sota del nom.

8. Data. Localitat, i després d'una coma, la data.

9. Post scriptum (PS), anomenat també postdata (PD). Paràgraf o línia d'informació complementària afegida al peu de la carta.

Exemples de salutacions[modifica]

Exemples de salutacions informals[modifica]

  • Ei, Ep, Ou, etc (+ nom),
  • Estimat / Estimada (+ nom),
  • Benvolgut / Benvolguda (+ nom),
  • Ei noi! / noia! / nena!
  • Ei bonic / bonica, com anem? / com va?
  • Ep, (+ nom), com va això?
  • Bon dia company/a!

Exemples de salutacions formals[modifica]

  • Benvolgut / Benvolguda o Car / Cara (amb nom propi o sense),
  • Benvolgut/da, us fem arribar les novetats de...
  • Benvolguts,
  • Senyor/a,
  • Benvolgut senyor / Benvolguda senyora (+ cognom, o sense),
  • Benvolguts senyors,
  • Estimats amics,
  • Estimat senyor / Estimada senyora (+ cognom, o sense),
  • Estimats senyors,
  • Apreciat / Apreciada / Apreciats (client / clients, soci / socis, companys, etc.),
  • Distingit senyor, / Distingida senyora, / Distingits senyors, (molt formal)
  • Excel·lentíssim senyor, / Excel·lentíssima senyora, (es reserva normalment per certs tractaments protocol·laris)
  • Honorable Senyor/a..., (es reserva per certs tractaments protocol·laris, per membres del govern, etc.)
  • Molt honorable senyor / senyora, (es reserva per certs tractaments protocol·laris, per membres del govern, etc.)

Exemples de comiats[modifica]

Exemples de comiats informals (cartes personals)[modifica]

  • Amb afecte,
  • Rep una abraçada ben forta,
  • Abraçades,
  • Una abraçada,
  • Petons / Potons / Besets/ Besades,
  • Un petó / potó / beset/ Una besada,
  • Fins prompte, / Fins aviat,
  • Au, a reveure, / a reveure'ns,
  • Au, noi / noia, ja parlarem,
  • Apa, ja ens veurem,
  • Fins a una altra,
  • Salut!
  • Salut i força!, Salut i canya!
  • Endavant les atxes!
  • Adéu! / o 'déu!
  • Continuem...
  • Que tinguis un bon dia! / Bon dia tinguis!
  • Que tingueu una molt bona primavera! / bon estiu! / bona tardor! / bon hivern! / bones festes!

Exemples de comiats formals (cartes formals)[modifica]

  • Salutacions cordials,
  • Cordialment,
  • Atentament,
  • Ben atentament,
  • Molt cordialment,
  • Molt atentament,
  • Aprofito / Aprofite / Aprofit / Aprofiti l'avinentesa per a saludar-vos,
  • Aprofito / Aprofite/ Aprofit / Aprofiti l'ocasió per saludar-vos atentament,
  • En espera de la vostra resposta...
  • Rebeu una cordial salutació.
  • Aprofito aquesta avinentesa per a saludar-vos atentament.
  • Us saludo amb respecte.
  • Rebeu la consideració més distingida, (molt formal)
  • Amb la salutació més distingida, (molt formal, gairebé no s'empra avui en dia)

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «carta». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. «carta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «carta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «carta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lletra». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. «lletra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «lletra» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «missiva». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  9. «missiva». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  10. «missiva». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «missiva» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «epistola». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  13. «epístola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  14. «epístola». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «epístola» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  16. «Annex 3: Correspondència administrativa. La carta» Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF, Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, dins Protocol Municipal. Manual de Consulta, Diputació de Barcelona, Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, 2000, 2010, pp. 73-77 (73-87). També accessible a Llibreria de la DiBa, aquí. [Consulta: 13-09-2022].
  17. «Correspondència administrativa. La carta», Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, Manual de protocol municipal, Diputació de Barcelona, Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, reproduït a Protocolo.org. [Consulta: 13-09-2022].
  18. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «correspondencia». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  19. «Cómo conseguir cupo en una institución de estudio de nivel superior» (en castellà). [Consulta: 7 octubre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]