Universitat Oberta de Catalunya
| Universitat Oberta de Catalunya (UOC) | ||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
La Universitat Oberta de Catalunya és una universitat privada,[4] a distància basada en Internet. Tot i que és finançada parcialment amb fons privats, la seva titularitat és d'una entitat pública, la FUOC,[5] fundada i finançada públicament;[1] a més, es tracta d'una entitat pública i sense ànim de lucre.[1][6]És una de les primeres institucions universitàries d'ensenyament a distància. La seva oferta inclou graus, màsters, estudis de postgrau i doctorats[7] de diferents àrees, a més de formació continuada i actualització per als seus membres, en català i castellà.
Forma part de la Xarxa Vives d'Universitats, que integra universitats que imparteixen cursos en llengua catalana, anomenada així en honor a l'humanista Lluís Vives; i també és membre de l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques,[8] i de la European Universities Association.[9]
L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eLearn Center (eLC) són els dos instituts de recerca de la UOC.
Taula de continguts
Trets generals[modifica | modifica el codi]
L'àmplia zona de cobertura de la UOC, amb centres de suport i seus d'examen arreu de Catalunya, Espanya, Europa i Llatinoamèrica[10] fa que la seva implantació al territori no pari de créixer, confirmant els objectius d'ubiqüitat sota els quals va néixer. El compromís amb les noves tecnologies també queda patent si mirem les noves propostes de la universitat. Les línies de recerca referents a les TIC (tecnologies de la Informació i la Comunicació),[11] la creació d'un canal a Youtube, que la va convertir en la primera universitat catalana en tenir-lo,[12] o la voluntat de garantir l'accés a tots els estudiants al programari lliure en totes les seves vessants (sistema operatiu, programari...) són una petita mostra de l'esforç de la universitat en aquest terreny. També cal destacar la feina en el terreny de la solidaritat que realitza el Campus per la Pau.
Estudis (àrees docents)[modifica | modifica el codi]
La UOC estructura l'oferta formativa en set estudis o àrees docents:[13]
- Estudis d'Arts i Humanitats
- Estudis de Ciències de la Salut
- Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
- Estudis de Dret i Ciència Política
- Estudis d'Economia i Empresa
- Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
- Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Oferta formativa[modifica | modifica el codi]
 |
La redacció d'aquest article o secció no és pròpia d'una enciclopèdia. hi ha massa enumeracions superdetallats que convenen per a la pàgina web de l'UOC web però a una enciclopèdia s'espera més (con)text Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. (Col·laboreu-hi!) |
Tot i que regularment s'oferten títols de temporada, tant a l'hivern com a l'estiu, els títols permanents són els següents (octubre 2013):[7]
- Graus (EEES, "espai de Bolonya")
- Administració i Direcció d'Empreses
- Comunicació
- Criminologia
- Dret
- Educació Social
- Enginyeria informàtica
- Humanitats
- Informació i Documentació
- Llengua i Literatura Catalanes
- Màrqueting i Investigació de Mercats
- Multimèdia
- Psicologia
- Relacions Laborals i Ocupació
- Tecnologies de Telecomunicació
- Turisme
-
- Administració i govern electrònic (en procés de verificació)
- Advocacia
- Anàlisi de l'entorn econòmic
- Anàlisi política
- Aplicacions multimèdia
- Dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge (en procés de verificació)
- Direcció d'empreses (Direcció de les organitzacions en l'economia del coneixement)
- Drets humans, democràcia i globalització
- Educació i TIC (e-learning)
- Enginyeria computacional i matemàtica (URV-UOC) (en procés de verificació)
- Enginyeria de telecomunicació
- Enginyeria informàtica
- Estudis catalans
- Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani (en procés de verificació)
- Fiscalitat
- Gestió cultural UOC-UdG-UIB
- Gestió cultural, orientació acadèmica i de recerca UOC-UdG-UIB
- Gestió estratègia de la informació i el coneixement a les organitzacions (GEICO) (en procés de verificació)
- Història contemporània i món actual: la construcció del present UB-UOC (en procés de verificació)
- Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies
- Mediterrània antiga (UOC-UAB) (en procés de verificació)
- MISTIC: Màster interuniversitari en seguretat de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (UOC-UAB-URV)
- Nutrició i salut
- Potenciació digital (Digital empowerment) (en procés de verificació)
- Prevenció de riscos laborals
- Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
- Programari lliure
- Psicologia, salut i qualitat de vida
- Societat de la informació i el coneixement
- Telemedicina
- Treball social sanitari (en procés de verificació)
- Visió per computadors (UAB-UOC-UPC-UPF) (en procés de verificació)
- Màsters, postgraus i especialitzacions
- Business School
-
- Societat de la Informació i el Coneixement
- Educació i TIC (e-learning)
- Tecnologies de la Informació i de Xarxes
-
- Anglès
- Francès
- Alemany
- Japonès
- Xinès
- Català
A més, des de l'@teneu Universitari s'ofereix accés a algunes de les assignatures disponibles sense haver de complir requisits d'accés o matricular-se d'una carrera universitària.
Avaluació[modifica | modifica el codi]
El model d'avaluació a la UOC no és global per a totes les assignatures, sinó que cadascuna s'adapta al que més li convingui dins d'uns paràmetres establerts. Al ser una universitat no presencial, es basa en gran part en proves d'avaluació continuada, des d'ara PAC, que consisteixen en treballs a realitzar per estudiants i que s'han de lliurar dins d'uns marges temporals establerts. Això permet fer una primera valoració del treball de l'estudiant així com garantir que l'alumne és suficientment constant com per aprovar l'assignatura. Al llarg del semestre hi ha entre 3 i 6 PAC (generalment).
La nota d'aquestes, però, es combina de diferents maneres. Hi ha assignatures que només es poden aprovar a través de PAC, però en la majoria de casos, tenen caràcter voluntari. Fent servir la notació Ex (examen), Pv (Prova de validació, menys complexa que un examen, on es confirma que s'ha seguit l'assignatura), P (Pràctica) i Ac (avaluació continuada), trobem diferents tipus d'avaluació. Alguns dels més usuals són (Ac + Pv o Ex), ((ExFp + P) + AC), i d'altres múltiples opcions.
Una de les singularitats de la universitat és que, excepte la nota final de l'assignatura, la resta no es dóna amb qualificacions numèriques, sinó que es fa servir la notació anglesa A, B, C+, C-, D.
Graduats[modifica | modifica el codi]
- 2000 - 118
- 2001 - 142
- 2002 - 431
- 2003 - 954
- 2004 - 2.185
- 2005 - 2.956
- 2006 - 3.248
- 2007 - 4.242
- 2008 - 5.890
- 2009 - 6.138
- 2010 - 5.926
- 2011 - 6.547[14]
Revistes acadèmiques[modifica | modifica el codi]
Els estudis de la UOC impulsen les següents publicacions:
- Anàlisi. Quaderns de Cultura
- Artnodes, revista d'art, ciència i tecnologia
- BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (coeditada amb la Universitat de Barcelona)
- COMeIN
- Digithum. Les humanitats en l'era digital
- EcoUniversitat. Sostenibilitat, medi ambient i ecologia
- eLC Research Paper Series
- IDP. Revista d'Internet, Dret i Política
- IN3 Working Paper Series
- Journal of Conflictology
- Mosaic. Tecnologies i comunicació multimèdia
- RUSC. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento
- UOC Papers. Revista sobre la sociedad del coneixement
Espais de coneixement en xarxa[modifica | modifica el codi]
La UOC, en col·laboració amb altres institucions educatives i culturals, ha posat en marxa i actualitza permanentment projectes digitals de difusió i transferència del coneixement a la xarxa.
Alguns dels més rellevants són
- LletrA, la literatura catalana a internet. Una plataforma de coneixement sobre la literatura catalana, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Llull. En versió catalana, castellana i anglesa.
- Viquilletra. L'espai col·laboratiu dels estudiants per compartir les seves lectures en català. En col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
- Música de poetes. Cançons i poesia per a usos didàctics a les aules de llengua i literatura catalanes. En col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
- Mestresclass. Un espai col·laboratiu destinat a potenciar l'ús de l'autoedició de vídeo amb finalitats docents. Els vídeos que s'hi afegeixen els edita el professorat català.
- Argus. Una publicació digital mensual per conèixer els millors continguts sobre literatura que hi ha a internet.
Càtedres[modifica | modifica el codi]
- Càtedra UNESCO - Ensenyament i Tecnologia per al canvi social [15]
- Càtedra UNESCO - Fundació FC Barcelona - UOC [16]
- Càtedra de Multilingüisme UOC[17]
Patronat[modifica | modifica el codi]
El patronat de la UOC, establert el juliol de 2014 està format per: 11 patrons (6 de privats i 5 de públics) en lloc dels 23 que hi havia fins al 2014. Concretament:
- Tres patrons en representació de les entitats següents:
- Josep Vilarasau, representant de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvi
- Miquel Valls, representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
- Joandomènec Ros, representant de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Tres patrons designats entre persones físiques o jurídiques, de rellevància en els àmbits social, cultural, científic o professional, que no pertanyen al sector públic:
- Pere Vallès, director i conseller delegat de Scytl
- Helena Guardans, presidenta executiva de Sellbytel Group Spain
- Josep M. Coronas, de Coronas i Advocats.
- Cinc patrons designats pel Govern de la Generalitat de Catalunya:
- Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement;
- Irene Rigau, consellera d'Ensenyament;
- Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat;
- Lluís Jofre, director general d'Universitats i Recerca de la Generalitat;
- Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat.[18]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ley 3/1995, de 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya. Butlletí Oficial de l'estat, núm. 148 del 22 de juny de 1995, pàgines 18816 a 18819.
- ↑ Diari Ara. «Josep A. Planell pren possessió com a rector de la UOC amb la recerca i la internacionalització com a principals reptes».
- ↑ 3,0 3,1 Universitat Oberta de Catalunya. «Fets i xifres».
- ↑ «Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT)». Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 9 desembre 2014].
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «Organització i govern. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya».
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «Preguntes més freqüents».
- ↑ 7,0 7,1 Universitat Oberta de Catalunya. «Tots els estudis».
- ↑ Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). «Universitats públiques de Catalunya».
- ↑ European Universities Association. «EUA welcomes new members» (en anglès).
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «Xarxa territorial. Seus i punts UOC».
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «Recerca i innovació. Què s'investiga?».
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «La UOC posa en marxa un canal de vídeo a Youtube».
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «Estudis, Instituts, Escoles i Càtedres».
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya. «Memòries».
- ↑ Càtedra UNESCO - Ensenyament i Tecnologia per al canvi social
- ↑ Càtedra UNESCO - Fundació FC Barcelona - UOC
- ↑ Càtedra de Multilingüisme UOC
- ↑ Nou patronat de la UOC
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
|||||||
Coord.: 41° 24′ 53.29″ N, 2° 8′ 0.8″ E / 41.4148028°N,2.133556°E
