Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya

Seu central de la UOC
Dades base
Abreviació	UOC
Tipus entitat	universitat
Història
Fundació	1994
Activitat
Alumnat	52.513 (2013-2014)
PDI	3.346
Organització i govern
Seu central	Barcelona Avinguda del Tibidabo, 39-43 Barcelona, Catalunya 41° 24′ 53″ N, 2° 08′ 01″ E
Rector	Josep A. Planell i Estany
Campus	1 Campus Virtual
Afiliacions	Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) Xarxa Vives d'Universitats European University Association
Xifres destacables
Pressupost	87.473.000 € (2013)
Altres dades
Premi(s)	Premi Nacional de Telecomunicacions
Web	www.uoc.edu
Dades seu principal   Barcelona Dades bàsiques Tipus municipi d'Espanya, ciutat, ciutat de més d'un milió d'habitants, destí turístic i ciutat portuària Característiques Altitud 12 msnm Lloc web www.uoc.edu

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat online arrelada a Catalunya que forma les persones al llarg de la vida alhora que duu a terme recerca sobre la societat del coneixement. El seu model educatiu es basa en la personalització i l’acompanyament de l’estudiant mitjançant l’e-learning.

L'oferta acadèmica de la UOC inclou: graus, màsters, estudis de postgrau, especialitzacions, seminaris, cursos, assignatures per a cursar lliurement, cursos d’idiomes i programes de doctorat. Les llengües que s’utilitzen per desenvolupar l’activitat acadèmica són totes les que aquesta requereixi en cada moment.

Forma part de la Xarxa Vives d'Universitats, que integra universitats que imparteixen cursos en llengua catalana, anomenada així en honor a l'humanista Lluís Vives; i també és membre de l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, i de la European Universities Association.

L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eLearn Center (eLC) són els dos instituts de recerca de la UOC.

Aspectes fundacionals

La UOC es va crear d’acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del Parlament de Catalunya, pel qual s’instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema d’ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la realitat social contemporània.

Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació de la UOC, participant en el finançament del projecte i en la composició del Patronat que governa la UOC. En concret, es constitueix mitjançant escriptura pública el 6 d’octubre de 1994, adoptant la forma jurídica d’una fundació, la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de Catalunya 3/1995, de 6 d’abril, de reconeixement de la UOC. 

Organització de la UOC

Patronat

La FUOC es regeix per un Patronat que està constituït en l'actualitat pels membres següents: 

• Tres patrons en representació de les entitats següents: un representant de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, o l’entitat que la succeeixi, un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i un representant de l’Institut d’Estudis Catalans. 
  • Josep Vilarasau, representant de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvi 
  • Miquel Valls, representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
  • Joandomènec Ros, representant de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Tres patrons designats per una comissió composta per les entitats a què fa referència el primer apartat d’entre persones físiques o jurídiques, de rellevància en els àmbits social, cultural, científic o professional, que no pertanyin al sector públic. La comissió ha de designar els tres patrons per unanimitat, havent escoltat el rector o la rectora, i ha de garantir la independència dels patrons respecte dels membres de la comissió que els designa. 
  • Pere Vallès, director i conseller delegat de Scytl 
  • Helena Guardans, presidenta executiva de Sellbytel Group Spain
  • Josep M. Coronas, de Coronas i Advocats.
• Cinc patrons designats pel Govern.
  • Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement;
  • Irene Rigau, consellera d'Ensenyament;
  • Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat;
  • Lluís Jofre, director general d'Universitats i Recerca de la Generalitat;
  • Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat.

Pere Vallès presideix el Patronat i el secretari general de la UOC, Pere Fabra, exerceix de secretari.

L’administració, la gestió i la representació de la FUOC corresponen als òrgans de govern següents: el Patronat, la Comissió Permanent, que actua com a òrgan permanent en l’administració i la gestió de la Fundació; i el Consell Assessor, que assisteix el Patronat com a òrgan consultiu o assessor de la Fundació. 

Òrgans de govern

Com a òrgans de govern unipersonals hi ha el rector, que representa i governa la institució; els vicerectors, que assisteixen el rector i duen a terme funcions que aquest encarrega; el secretari general, que té assignades les funcions que li assigni el rector; i el gerent, que dirigeix la gestió ordinària de la Universitat, així com les funcions de control legal, econòmic i pressupostari de l’activitat d'aquesta. 

Els òrgans de govern col·legiats estan formats pel Consell de Govern, que és l’encarregat d’establir les línies generals de funcionament de la UOC; el Consell de Direcció, que és l’òrgan permanent d’administració i gestió de la UOC i la seva missió és conduir els afers ordinaris de la institució; i la Comissió Estratègica, que té com a funcions principals proposar al Consell de Govern el pla estratègic i els plans d’objectius de cada curs i fer-ne el seguiment i la coordinació de l’execució, proposar al rector i al Consell de Govern accions estratègiques i específiques, afavorir la coordinació entre els diversos sectors de la UOC i facilitar a tots els seus membres la informació necessària per a assegurar que flueixi entre tota l’organització. 

Així mateix, la UOC es regeix també per la Comissió Acadèmica, que segueix i coordina l’execució de l’activitat acadèmica d’acord amb el Pla estratègic de la UOC i el Pla anual d’objectius, la coordinació i l’alineament estratègic de la docència, la recerca, la difusió i la transferència de tecnologia de la UOC, l’impuls dels programes interdisciplinaris, la promoció del desenvolupament de la comunitat acadèmica i dels seus membres, l’assessorament al rector, al Consell de Govern i a la Comissió Estratègica, en tots els àmbits de la vida acadèmica; i la Comissió de Gestió, que segueix i coordina l’activitat de gestió de la UOC d’acord amb el Pla anual d’objectius, el Pla estratègic vigent i les directrius del Patronat de la Fundació, l’impuls de les mesures de gestió adequades per acomplir els objectius generals de la institució, l’assessorament al Consell de Govern i a les diferents comissions en tots els àmbits específics de gestió.

Estudis (àrees docents)

La UOC estructura l'oferta formativa en set estudis o àrees docents:

• Estudis d'Arts i Humanitats
• Estudis de Ciències de la Salut
• Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
• Estudis de Dret i Ciència Política
• Estudis d'Economia i Empresa
• Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
• Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Oferta acadèmica

La missió de la UOC és oferir formació al llarg de la vida. El compromís de la UOC amb la societat és afavorir que tota persona amb voluntat de millorar les seves capacitats i competències pugui accedir a la universitat, i d’aquesta manera fer créixer el nivell educatiu i les competències de la societat en general. Tot el model educatiu, organitzatiu i normatiu de la UOC s’adreça a l’assoliment d’aquest objectiu, i és per això que a la UOC no s’apliquen numerus clausus. Així, a les titulacions oficials de primer cicle s’admet tothom que compleixi els criteris legals d’accés, i només s’apliquen criteris d’admissió en alguns màsters universitaris i en els programes de doctorat per assegurar que les persones que accedeixen a aquestes titulacions més especialitzades puguin seguir amb èxit els estudis.

Avaluació

22@ de la UOC, a Barcelona (Rambla del Poblenou).

El model d'avaluació a la UOC no és global per a totes les assignatures, sinó que cadascuna s'adapta al que més li convingui dins d'uns paràmetres establerts. Al ser una universitat no presencial, es basa en gran part en proves d'avaluació contínua, des d'ara PAC, que consisteixen en treballs a realitzar per estudiants i que s'han de lliurar dins d'uns marges temporals establerts. Això permet fer una primera valoració del treball de l'estudiant així com garantir que l'alumne és suficientment constant com per aprovar l'assignatura. Al llarg del semestre hi ha entre 3 i 6 PAC (generalment).

La nota d'aquestes, però, es combina de diferents maneres. Hi ha assignatures que només es poden aprovar a través de PAC, però en la majoria de casos, tenen caràcter voluntari. Fent servir la notació Ex (examen), Pv (Prova de validació, menys complexa que un examen, on es confirma que s'ha seguit l'assignatura), P (Pràctica) i Ac (avaluació continuada), trobem diferents tipus d'avaluació. Alguns dels més usuals són (Ac + Pv o Ex), ((ExFp + P) + AC), i d'altres múltiples opcions.

Una de les singularitats de la universitat és que, excepte la nota final de l'assignatura, la resta no es dóna amb qualificacions numèriques, sinó que es fa servir la notació anglesa A, B, C+, C-, D.

Graduats

• 2000 - 118
• 2001 - 142
• 2002 - 431
• 2003 - 954
• 2004 - 2.185
• 2005 - 2.956
• 2006 - 3.248
• 2007 - 4.242
• 2008 - 5.890
• 2009 - 6.138
• 2010 - 5.926
• 2011 - 6.547
• 2012 - 7.905
• 2013 - 6.450

Revistes acadèmiques

Els estudis de la UOC impulsen les següents publicacions:

• Anàlisi. Quaderns de Cultura
• Artnodes, revista d'art, ciència i tecnologia
• BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (coeditada amb la Universitat de Barcelona)
• COMeIN
• Digithum. Les humanitats en l'era digital
• EcoUniversitat. Sostenibilitat, medi ambient i ecologia
• eLC Research Paper Series
• Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura
• IDP. Revista d'Internet, Dret i Política
• IN3 Working Paper Series
• Journal of Conflictology
• Mosaic. Tecnologies i comunicació multimèdia
• Oikonomics. Revista d'economia, empresa i societat
• RUSC. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento
• UOC Papers. Revista sobre la sociedad del coneixement

Espais de coneixement en xarxa

La UOC, en col·laboració amb altres institucions educatives i culturals, ha posat en marxa i actualitza permanentment projectes digitals de difusió i transferència del coneixement a la xarxa.

Alguns dels més rellevants són:

• LletrA, la literatura catalana a internet. Una plataforma de coneixement sobre la literatura catalana, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Llull. En versió catalana, castellana i anglesa.
• Viquilletra. L'espai col·laboratiu dels estudiants per compartir les seves lectures en català. En col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• Debats d'Educació. Iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la UOC per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació.
• Música de poetes. Cançons i poesia per a usos didàctics a les aules de llengua i literatura catalanes. En col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• Mestresclass. Un espai col·laboratiu destinat a potenciar l'ús de l'autoedició de vídeo amb finalitats docents. Els vídeos que s'hi afegeixen els edita el professorat català.
• Argus. Una publicació digital mensual per conèixer els millors continguts sobre literatura que hi ha a internet.

La Biblioteca Virtual de la UOC està directament relacionada amb el coneixement en xarxa. Ofereix els recursos d'informació i els serveis necessaris per a desenvolupar l'activitat acadèmica dins la universitat, ja sigui d’aprenentatge, com de docència o de recerca. La Biblioteca Virtual és accessible des de les aules del Campus Virtual, des del Campus Virtual i des del portal de la UOC.

Càtedres

• Càtedra UNESCO - Educació i Tecnologia per al Canvi Social
• Càtedra UNESCO - Alimentació, Cultura i Desenvolupament
• Càtedra Miró

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Oberta de Catalunya

• Web de la UOC
• Oferta formativa de la UOC