Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya

Seu central de la UOC
Dades
Nom curt	UOC
Tipus	universitat i editor en accés obert
Història
Creació	6 octubre 1994
Fundador	Gabriel Ferraté Pascual
Activitat
Membre de	Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002) Xarxa Vives d'Universitats Confederation of Open Access Repositories (en) Associació d'Universitats Europees
Nombre d'estudiants	70.274 (2018)
Personal Docent i d'Investigació	4.724 (2018)
Organització i govern
Seu	Barcelona, Espanya 41° 24′ 53″ N, 2° 08′ 01″ E
Rector	Josep Anton Planell Estany (2013–)
Format per	Biblioteca de la UOC
Part de	Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) Xarxa Vives d'Universitats European University Association
Xifres destacables
Pressupost	127.498.000 euros (2019)
Altres dades
Premis 2018 - Transform Awards Europe 2018 - Premi Crítica Serra d'Or de recerca 2018 - Distinció Jaume Vicens Vives 2018 - David Edge Prize 2017 - Premi Luis Azcárraga 2017 - Premi IND+I Science 2017 - Premi Estudios Financieros 2017 - Premi Distinció Jaume Vicens Vives 2017 - Diploma pel compromís amb l'accessibilitat 2017 - 2nd Best Demo Award en la IEEE Sensors 2016 - Premi d'excel·lència insitucional 2016 - Premi a la Inclusió per les Malalties Rares 2016 - Premi Dona TIC 2016 - Platinum Contact Center Awards 2016 - Menció d'honor als Premis a l'Impacte en l'Aprenentatge 2016 - Golden Orange Awards 2016 - Distinció Jaume Vicencs Vives 2015 - Xarxa d'Unitats de Cultura Científica i d'Innovació 2015 - Premi fem.talent 2015 - Premi a l'Impacte en l'Aprenentatge (Or) 2015 - Premi Vodafone de periodisme 2015 - Premi Catalunya de Sociologia 2015 - Medalla d'Or de la Creu Roja 2015 - Certificació TedQual de l'Organització Mundial de Turisme (OMT) 2014 - Premi en l'impacte en l'Aprenentatge (Plata) 2014 - Premi Prat Gaballí de foment de la recerca en publicitat i relacions públiques 2014 - Premi Eulalio Ferrer 2014 - Premi Amsterdamska 2014 - Global Network of Internet and Society Research Centers 2014 - Distinció Jaume Vicens Vives 2014 - Acreditació PRME 2013 - Premis Barcelona a l'empresa innovadora en mesures de temps i conciliació 2013 - Premi de la Fundació Internacional Balzan 2013 - Premi Tu proyecto, nuestro proyecto de la Fundació Honda 2013 - Premi LTI App Bounty 2013 - Premi Ignasi Fina de Salut Laboral 2013 - Premi Hinnovar a la innovació en gestió hospitalària 2013 - Premi George Winter de la Societat Europea de Biomaterials 2013 - Premi Crítica Serra d'Or de recerca 2012 - Telefónica Ability Awards 2012 - Premi d'Assaig Polític Ramon Trias Fargas 2012 - Premi Holberg 2012 - Millor treball de recerca 2012 - Certificació Euro-Inf 2011 - Premi extraordinari de doctorat 2011 - Premi del Concurs de joves Sociòlegs 2011 - Premi a l'Impacte en l'Aprenentatge (Bronze) 2011 - Premi Joan Sardà Dexeus 2011 - Cas d'èxit de Gartner 2011 - Cas d'èxit GSMA 2010 - Premi a la millor tesi doctoral de filologia 2010 - Premi IGC a la Innovació Digital 2010 - Consell Acadèmic de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units 2009 - Premis Gabinets de Comunicació 2009 - Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2009 - Premi d'Honor del Comitè Europeu de Dret Rural 2009 - Premi a l'impacte en l'Aprenentatge (Leadership) 2009 - Premi Mercè Sala de tesis doctorals 2009 - Premi Catalunya de Sociologia 2009 - Premi Alares a la conciliació d la vida laboral, familiar i personal 2009 - Center of Excellence del New Media Consortium (NMC) 2008 - Premi a l'Impacte en l'Aprenentage (Or) 2008 - Premi Innova 2007 - Premi de joves sociòlegs 2007 - Premi Empresa Flexible 2007 - Premio Antonio Baró de prevenció de riscos laborals 2006 - Creu de Sant Jordi 2005 - Premis Favoritos de Expansion.com 2005 - Premi a la Innovació Tecnològica i a la Qualitat 2005 - Premi Nacional de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya 2005 - Premi Fermín Abella y Blave 2005 - Premi Estudios Financieros 2004 - Premi Ciutat de Barcelona d'Història 2003 - Premi de l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI) 2003 - Premi d'assaig i de creació sobre Tecnologies de la Informació 2003 - Premi Tesis Doctorals 2003 - Centre d'Excel·lència de SUN 2001 - Premi ICDE d'excel·lència 2000 - Premi WITSA 1997 - Premi Bangemann Challenge 1996 - Premi "Salvà i Campillo"
Lloc web	Lloc web
Ubicació geogràfica  41° 24′ 53″ N, 2° 08′ 01″ E

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat en línia arrelada a Catalunya que forma les persones al llarg de la vida alhora que duu a terme recerca sobre la societat del coneixement. El seu model educatiu es basa en la personalització i l’acompanyament de l’estudiant mitjançant l'aprenentatge en línia.

L'oferta acadèmica de la UOC inclou: graus, màsters, estudis de postgrau, especialitzacions, seminaris, cursos, assignatures per a cursar lliurement, cursos d’idiomes i programes de doctorat. Les llengües que s’utilitzen per desenvolupar l’activitat acadèmica són totes les que aquesta requereixi en cada moment.

Forma part de la Xarxa Vives d'Universitats, que integra universitats que imparteixen cursos en llengua catalana, anomenada així en honor a l'humanista Lluís Vives; i també és membre de l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, i de la European Universities Association.

L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center són els tres centres de recerca de la UOC.

Aspectes fundacionals

La UOC es va crear d’acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del Parlament de Catalunya, pel qual s’instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema d’ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la realitat social contemporània.

Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació de la UOC, participant en el finançament del projecte i en la composició del Patronat que governa la UOC. En concret, es constitueix mitjançant escriptura pública el 6 d’octubre de 1994, adoptant la forma jurídica d’una fundació, la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de Catalunya 3/1995, de 6 d’abril, de reconeixement de la UOC. 

Organització de la UOC

Patronat

La FUOC es regeix per un Patronat que està constituït en l'actualitat pels membres següents: 

• Tres patrons en representació de les entitats següents: un representant de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, o l’entitat que la succeeixi, un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i un representant de l’Institut d’Estudis Catalans. 
  • Josep Vilarasau, representant de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvi 
  • Miquel Valls, representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
  • Joandomènec Ros, representant de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Tres patrons designats per una comissió composta per les entitats a què fa referència el primer apartat d’entre persones físiques o jurídiques, de rellevància en els àmbits social, cultural, científic o professional, que no pertanyin al sector públic. La comissió ha de designar els tres patrons per unanimitat, havent escoltat el rector o la rectora, i ha de garantir la independència dels patrons respecte dels membres de la comissió que els designa. 
  • Pere Vallès, director i conseller delegat de Scytl 
  • Helena Guardans, presidenta executiva de Sellbytel Group Spain
  • Josep M. Coronas, de Coronas i Advocats.
• Cinc patrons designats pel Govern.
  • Maria Àngels Chacón i Feixas, consellera d'Empresa i Coneixement;
  • Josep Bargallói Valls, conseller d'Ensenyament;
  • Francesc Xavier Graui Vidal, secretari d'Universitats i Recerca;
  • Josep Pallarès i Marzal, director general d'Universitats;
  • David Ferrer i Canosa, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.

Pere Vallès presideix el Patronat i el secretari general de la UOC, Pere Fabra, exerceix de secretari.

L’administració, la gestió i la representació de la FUOC corresponen als òrgans de govern següents: el Patronat, la Comissió Permanent, que actua com a òrgan permanent en l’administració i la gestió de la Fundació; i el Consell Assessor, que assisteix el Patronat com a òrgan consultiu o assessor de la Fundació. 

Òrgans de govern

Com a òrgans de govern unipersonals hi ha el rector, que representa i governa la institució; els vicerectors, que assisteixen el rector i duen a terme funcions que aquest encarrega; el secretari general, que té assignades les funcions que li assigni el rector; i el gerent, que dirigeix la gestió ordinària de la Universitat, així com les funcions de control legal, econòmic i pressupostari de l’activitat d'aquesta. 

Els òrgans de govern col·legiats estan formats pel Consell de Govern, que és l’encarregat d’establir les línies generals de funcionament de la UOC; el Consell de Direcció, que és l’òrgan permanent d’administració i gestió de la UOC i la seva missió és conduir els afers ordinaris de la institució; i la Comissió Estratègica, que té com a funcions principals proposar al Consell de Govern el pla estratègic i els plans d’objectius de cada curs i fer-ne el seguiment i la coordinació de l’execució, proposar al rector i al Consell de Govern accions estratègiques i específiques, afavorir la coordinació entre els diversos sectors de la UOC i facilitar a tots els seus membres la informació necessària per a assegurar que flueixi entre tota l’organització. 

Així mateix, la UOC es regeix també per la Comissió Acadèmica, que segueix i coordina l’execució de l’activitat acadèmica d’acord amb el Pla estratègic de la UOC i el Pla anual d’objectius, la coordinació i l’alineament estratègic de la docència, la recerca, la difusió i la transferència de tecnologia de la UOC, l’impuls dels programes interdisciplinaris, la promoció del desenvolupament de la comunitat acadèmica i dels seus membres, l’assessorament al rector, al Consell de Govern i a la Comissió Estratègica, en tots els àmbits de la vida acadèmica; i la Comissió de Gestió, que segueix i coordina l’activitat de gestió de la UOC d’acord amb el Pla anual d’objectius, el Pla estratègic vigent i les directrius del Patronat de la Fundació, l’impuls de les mesures de gestió adequades per acomplir els objectius generals de la institució, l’assessorament al Consell de Govern i a les diferents comissions en tots els àmbits específics de gestió.

Estudis (àrees docents)

La UOC estructura l'oferta formativa en set estudis o àrees docents:

• d'Arts i Humanitats
• de Ciències de la Salut
• de Ciències de la Informació i de la Comunicació
• de Dret i Ciència Política
• d'Economia i Empresa
• d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
• de Psicologia i Ciències de l'Educació

Oferta acadèmica

La missió de la UOC és oferir formació al llarg de la vida. El compromís de la UOC amb la societat és afavorir que tota persona amb voluntat de millorar les seves capacitats i competències pugui accedir a la universitat, i d’aquesta manera fer créixer el nivell educatiu i les competències de la societat en general. Tot el model educatiu, organitzatiu i normatiu de la UOC s’adreça a l’assoliment d’aquest objectiu, i és per això que a la UOC no s’apliquen numerus clausus. Així, a les titulacions oficials de primer cicle s’admet tothom que compleixi els criteris legals d’accés, i només s’apliquen criteris d’admissió en alguns màsters universitaris i en els programes de doctorat per assegurar que les persones que accedeixen a aquestes titulacions més especialitzades puguin seguir amb èxit els estudis.

Avaluació

22@ de la UOC, a Barcelona (Rambla del Poblenou).

El model d'avaluació a la UOC no és global per a totes les assignatures, sinó que cadascuna s'adapta al que més li convingui dins d'uns paràmetres establerts. Al ser una universitat no presencial, es basa en gran part en proves d'avaluació contínua, des d'ara PAC, que consisteixen en treballs a realitzar per estudiants i que s'han de lliurar dins d'uns marges temporals establerts. Això permet fer una primera valoració del treball de l'estudiant així com garantir que l'alumne és suficientment constant com per aprovar l'assignatura. Al llarg del semestre hi ha entre 3 i 6 PAC (generalment).

La nota d'aquestes, però, es combina de diferents maneres. Hi ha assignatures que només es poden aprovar a través de PAC, però en la majoria de casos, tenen caràcter voluntari. Fent servir la notació Ex (examen), PV (Prova de validació, menys complexa que un examen, on es confirma que s'ha seguit l'assignatura) o PS (Prova de Síntesi), Pr (Pràctica) i AC (avaluació continuada), trobem diferents tipus d'avaluació. Alguns dels més usuals són (AC + Pr + PS) ó (Ex+Pr), i d'altres múltiples opcions.

Una de les singularitats de la universitat és que, excepte la nota final de l'assignatura, la resta no es dóna amb qualificacions numèriques, sinó que es fa servir la notació anglesa A, B, C+, C-, D i N.

Graduats

El total de graduats acumulats amb dades del curs 2017-2018: 71.598

Rectors

Rector/a	Mandat
Gabriel Ferraté Pascual	1995 — 2005
Imma Tubella Casadevall	2005 — 2013
Josep A. Planell i Estany	2013 — actualitat

Revistes acadèmiques

Els estudis de la UOC impulsen les següents publicacions:

• Artnodes. Revista d'art, ciència i tecnologia
• BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (coeditada amb la Universitat de Barcelona)
• COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.
• Dictatorships & democracies. Journal of History and Culture (coeditada amb la Fundació Carles Pi i Sunyer)
• Digithum. Una perspectiva relacional sobre cultura, individu i societat en la modernitat tardana (coeditada amb la Universitat d'Antioquia - Colòmbia)
• ETHE. International Journal of Educational Technology in Higher Education (coeditada amb la Universitat de Los Andes - Colòmbia)
• IDP. Revista d'internet, dret i política
• Mosaic. Revista de tecnologies i comunicació multimèdia impulsada pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
• Internet Policy Review. Journal of internet regulation (coeditada amb l'Alexander Von Humboldt Institute for Internet and Society - HIIG)
• UOC R&I Working Papers
• Oikonomics. Revista d'economia, empresa i societat impulsada pels Estudis d'Economia i Empresa.

Espais de coneixement en xarxa

La UOC, en col·laboració amb altres institucions educatives i culturals, ha posat en marxa i actualitza permanentment projectes digitals de difusió i transferència del coneixement a la xarxa.

Alguns dels més rellevants són:

• LletrA, la literatura catalana a internet. Una plataforma de coneixement sobre la literatura catalana, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Llull. En versió catalana, castellana i anglesa.
• Manuel Castells. Producció científica. El web de la producció científica del professor Manuel Castells. Desenvolupat per la UOC i la Fundación Telefónica, el web recull l'obra de Manuel Castells.
• Debats d'Educació. Iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la UOC per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació.
• Música de poetes. Cançons i poesia per a usos didàctics a les aules de llengua i literatura catalanes. En col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• Mestresclass. Un espai col·laboratiu destinat a potenciar l'ús de l'autoedició de vídeo amb finalitats docents. Els vídeos que s'hi afegeixen els edita el professorat català.
• Argus. Una publicació digital mensual per conèixer els millors continguts sobre literatura que hi ha a internet.

La Biblioteca de la UOC està directament relacionada amb el coneixement en xarxa. Ofereix els recursos d'informació i els serveis necessaris per a desenvolupar l'activitat acadèmica dins la universitat, ja sigui d’aprenentatge, com de docència o de recerca. La Biblioteca és accessible des de les aules del Campus Virtual, des del Campus Virtual i des del portal de la UOC.

Càtedres

• Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social
• Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament
• Càtedra Miró
• Càtedra Telefónica-UOC de Disseny i Creació Multimèdia
• Càtedra UOC-BSA per a la Recerca Aplicada i l'Anàlisi de Dades en Salut
• Càtedra IBM-UOC de Ciberseguretat

Biblioteca

Recorregut virtual per la Biblioteca de la UOC

La Biblioteca de la UOC és una biblioteca universitària en línia creada el 1995, que dona suport a la docència, recerca i gestió de la seva comunitat d'usuaris (estudiants, professors i investigadors) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Inicialment estava ubicada al número 3 de l'Avinguda de les Drassanes de Barcelona. Des del 2005, la biblioteca es gestiona del Campus UOC ubicat al barri de Poblenou de Barcelona. Des d'allà es dona servei a una comunitat de més de 70.000 usuaris, que es baixen anualment més d'un milió de documents a text complet, dels quals 316.000 són llibres electrònics: més de 1.650 articles i 860 llibres electrònics cada dia.

Des de 2009 col·labora amb el magatzem GEPA (Garantia d'Espai per a la Perpetuïtat de l'Accés) una iniciativa del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ubicada a Lleida i que funciona com a magatzem cooperatiu creat per conservar i preservar documents poc consultats. Dona serveis tant a estudiants de la UOC com a investigadors i professorat, i gestionen les revistes científiques de la UOC, entre les quals destaquen Artnodes, BID, Digithum o IDP, entre d'altres. L'any 2017 la va publicar un recorregut en realitat virtual pel seu personal. N'han exercit de directors Dora Pérez, Josep Torn i, des de finals de 2015, Ciro Llueca i Fonollosa.

Honoris Causa

• Mary Beard (2019)
• Manuel Borja-Villel (2018)
• Alejandro Jadad (2018)
• Hanna Damásio (2012)
• Aina Moll (2012)
• Brenda M. Gourley (2011)
• Sir Timothy Berners-Lee (2008)
• Alain Touraine (2007)
• William J. Mitchell (2006)
• Jordi Pujol (2006)
• Tony Bates (2005)
• Josep Laporte (2003)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Oberta de Catalunya

• Universitat Oberta de Catalunya - Lloc web oficial