Vapor de la Llana
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici industrial ![]() | |||
Arquitecte | Josep Marimon i Cot ![]() | |||
Construcció | 1870 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Provençals del Poblenou (Barcelonès) ![]() | |||
Localització | Sant Joan de Malta, 64-74 i Perú, 50-52 ![]() | |||
| ||||
Format per | xemeneia del Vapor de la Llana ![]() | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 3005 ![]() | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
xemeneia del Vapor de la Llana | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 3005 ![]() | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Universitat Oberta de Catalunya ![]() | |||
El Vapor de la Llana, també conegut com a Can Jaumandreu,[a] és una antiga fàbrica del Poblenou de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
Història
[modifica]El 1853, Ramon Casas i Jordà, fill i hereu de Joan Casas i Vilarrúbias, va establir en emfiteusi un terreny que formava part de la finca de la Torre de la Comanda de Sant Joan als fabricants Lluís Aranyó i Parera, Albert Escubós i Roure i Francesc Llenas i Duran amb l'obligació d'invertir-hi 10.000 lliures en el termini de 2 anys i la prohibició d'establir-hi cap indústria de productes químics que pogués malmetre els conreus.[3] Poc després, es va constituir la societat Albert Escubós i Cia per a la fabricació de filats i teixits de llana i estam[4] per un termini de cinc anys i un capital de 52.000 duros, formada per Lluís (10.000) i Gaietà Aranyó (10.000), Francesc (10.000) i Sebastià Llenas i Duran (7.000), Jaume Vilà i Gil (7.000), Albert (6.000) i Antoni Escubós (6.000),[5] la qual adquirí el terreny als socis esmentats per 3.000 rals.[6] Posteriorment, s'hi incorporà Claudi Aranyó i Aranyó, fill de Gaietà.[4]
El despatx era al carrer de Sant Pere Més Alt, 57.[7][8][9][10] La companyia es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona de 1860,[11][12] i a l'Exposició Universal de París de 1867, i poc després canviaren la denominació a Escubós i Aranyó.[4]
El 1870, van demanar permís per a construir-hi una nova nau[13] i instal·lar-hi una màquina de vapor de 60 CV,[14] segons el projecte del mestre d'obres Josep Marimon i Cot. El 1873, Escubós es va retirar de l'empresa, i aleshores Claudi Aranyó va integrar els negocis sota el seu nom, impulsant la producció dels teixits de mescla a les fàbriques de Sant Martí de Provençals, Mollet i Santa Perpètua de Mogoda.[4] Tanmateix, a finals de la dècada, la indústria de la llana entrà en crisi i Aranyó va adpatar la maquinària per a la filatura i tissatge de cotó.[4] A la seva mort el 1884, el negoci fou continuat per la seva vídua sota la raó social Vídua i Fills de Claudi Aranyó.[4][15]
L'any 2000, el conjunt fabril fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, i el 2003 fou rehabilitat per l'Escola-Taller.[1] L'arquitecte Josep Llinàs hi va projectar uns edificis d'obra vista que pretenen harmonitzar amb la nau i la xemeneia antigues.[1]

Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vapor la Llana (Can Jaumandreu)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Antiga fàbrica 'Can Jaumandreu' (coneguda també com 'La Llana')». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/24, f. 503v-508, 13-10-1853.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Cabana, 1992.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/6, f. 575-579v, 22-10-1853.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/6, f. 667-669, 19-11-1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 556.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 147, 221.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 268, 435, 585, 633, 636, 649, 650, 821, 1058, 1061.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 831.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 216.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Els senyor Escubus i Arañó sol·liciten edificar un espai per situar la màquina i caldera de vapor i un altre per emmagatzemar teixits de llana amb xemeneia al carrer Sant Joan de Malta». Obres particulars 0014_00_1870. AMDSM, 17-03-1870.
- ↑ «Els senyors Escubós i Arañó sol·liciten de permís per intal·lar quatre generadors de vapor d'una força de seixanta cavalls i cinc atmòsferes de pressió a la seva fàbrica de confecció de gèneres de llana situada davant el carrer Sant Joan de Malta (Fàbrica de Can Jaumandreu)». Obres particulars 0014_00_1870. ADSM, 28-03-1870.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1270.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Els Arañó». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
[modifica]- «Vapor la Llana (Can Jaumandreu)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Can Jaumandreu, «Vapor de la Llana»». Arquitectura i Urbanisme de Barcelona.