Estamenya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Teixit de sarja. L'estamenya seria un sarja de llana.
Frare caputxí vestit amb l’hàbit actual. Els hàbits antics solien ser d’estamenya.

El terme estamenya[1] fa referència a un tipus de teixit de llana pentinada. Al llarg del temps la seva consideració ha variat de forma important. Originalment es tractava d’una tela d’una certa categoria, teixida amb estam (fil de llana pentinada, conservant les millors fibres).[2] En èpoques posteriors, l'estamenya de llana fou considerada com una tela senzilla i ordinària. Hi ha documentades teles d'estamenya basades en seda, cotó o barreges de fils de fibres diferents.

Definicions[modifica]

  • 1674. Sebastián de Covarrubias[3]
« Estameña, tela conocida, dicha así por ser la urdimbre y trama de estambre. »
— Tesoro de la lengua castellana o española . Sebastián de Covarrubias.
  • 1743. Étamine, en francès.[4]
  • 1794. En una obra traduïda del francès només es fa referència a les estamenyes teixides amb llana i seda.[5]
    • Estamenyes llises (fines, semi-fines i ordinàries)
    • Estamenyes revirades
    • Estamenyes estampades
  • 1836. "Estamenha", en portuguès: "Tecido delgado de lan, pouco tapado"[6]
  • 1839. "Estamenya. Teixit de llana ordinari i senzill".[7]
  • 1840. L’obra Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio, patrocinada per la Junta de Comerç de Barcelona, esmenta estamenyes molt diverses.[8]
    • estamenyes totes d’estam (llana)
    • estamenyes de seda
    • estamenyes de llana i seda
    • estamenyes de vels
      • bastardes
      • semi-fortes
      • fortes o “buratos”
    • estamenyes amb quadrats o romboides
    • estamenyes ratllades
    • estamenyes jaspiades
    • estamenyes glaçades (“heladas”)
    • estamenyes camelotades

Pel que fa al color:

  • estamenyes naturals
  • estamenyes tintades en fil
  • estamenyes tintades ja teixides

Altres:

  • estamenyes abatanades
  • 1853. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola. José Oriol Ronquillo y Vidal. Vegeu "estameña".[9]

Documents[modifica]

  • 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[10][11]
  • 1464. València. Bandera d’estamenya.[12] (Vegeu Senyera del País Valencià).
  • 1491. El Llibre del coch esmenta l'estamenya emprada com a colador.[13]
  • 1503. "... un mongil d'estamenya negre quasi nou..."[14]
  • 1541.[15]
« ... En Damià Armengol, teixidor de llana, responent, qui jura a nostre Senyor Déu, etc. Fonch interrogat [de] una peça de estamenya que és stada attrobada en lo teler en casa sua pròpria de aquell, o que diga de qui és. E dix que stà en veritat que ell, responent, acostuma en sa casa a teixir algunes estamenyes e draps de molts particulars .... »
  • 1637. Hàbits de monges d'estamenya basta.[16]
  • 1666. Peça d'estamenya robada per un soldat.[17]
  • 1678. Estamenya quinzena (de 15 centenes de fils) teixida a Mallorca.[18]
  • 1690. Diverses estamenyes esmentades en el plet de la cartoixa del Paular.[19]
  • 1797. "Estameñas de lino" teixides a Jerez de los Caballeros (Badajoz).[20]
  • 1837. En el llibre La cuynera catalana es parla de l'estamenya usada com a colador.[21]

Referències[modifica]

  1. DCVB: Estamenya.
  2. DCVB: Estam.
  3. Sebastián de Covarrubias; Noydens Parte Primera [y segunda] del Tesoro de la lengua castellana o espanola, compuesto por el licenciado Don Sebastian de Covarrubias Orozco,... anadido por... P. Benito Remigio Noydens.... Melchor Sanchez, 1674, p. 58–. 
  4. Chomel. Supplément au dictionnaire oeconomique: contenant divers moyens d'augmenter son bien et de conserver sa santé.... chez la Veuve Estienne, ruë Saint Jacques, vis-à-vis la ruë du Plâtre, à la Vertu, 1743, p. 1–. 
  5. Encyclopedia metódica: fábricas, artes y oficios. en la imprenta de Sancha, 1794, p. 293–. 
  6. Francisco Solano Constancio. Novo diccionario critico e etymologico da lingua portugueza.... Casimir, 1836, p. 520–. 
  7. Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1839, p. 578–. 
  8. Jaime Boy. Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio. Publicado bajo los auspicios de la M.I. Junta de Comercio de Barcelona, Imprenta de V. Torras, 1840, p. 1–. 
  9. José Oriol Ronquillo y Vidal. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola: Que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. D. A. Gaspar, 1853, p. 526–. 
  10. GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
  11. Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–. 
  12. Historia de la ciudad y reino de Valencia. D. Benito Monfort, 1845, p. 419–. 
  13. Rupert de Nola. Libre de doctrina pera ben seruir, de tallar y del art de coch, ço es de qualseuol manera de potages y salses, 1520, p. 36–. 
  14. Pompeu Fabra; Manuel de Montoliu Diccionari Aguiló: Volum 5. Lletres M a O. Institut d'Estudis Catalans, p. 142–. GGKEY:CWUX8CN8XWQ. 
  15. Pablo Pérez García; Jorge Antonio Catalá Sanz Epígonos del encubertismo: proceso contra los agermanados de 1541. Generalitat Valenciana, Direcció General del Llibre i Coordinació Bibliotecària, 2000. ISBN 978-84-482-2522-3. 
  16. Carlos Puyol Buil. Inquisición y política en el reinado de Felipe IV: los procesos de Jerónimo de Villanueva y las monjas de San Plácido, 1628-1660. Editorial CSIC - CSIC Press, 1993, p. 68–. ISBN 978-84-00-07384-8. 
  17. Joan Busquets i Dalmau. La Catalunya del Barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683). L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 475–. ISBN 978-84-7826-573-2. 
  18. Mariana Vinent Cardona. Estudio Particular Sobre Las Artes Decorativas en Menorca. Editorial Visión Libros, p. 72–. ISBN 978-84-9983-266-1. 
  19. Memorial ajustado del pleyto que la cartuja del Paular siguio el año de 1690, con el prior de Grenoble sobre la eleccion de prelado: sigue un informe ajustado a los hechos, violencias, y malos tratamientos de los prelados de la Cartuja, contra sus religiosos legos. en la imprenta de Pedro Marin, 1779, p. 614–. 
  20. Eugenio Larruga. Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fábricas y minas de España: con inclusion de los reales decretos, ordenes, cedulas, aranceles y ordenanazas expedidas para su gobierno y fomento. Tomo XL .... por Don Antonio Espinosa, 1797, p. 145–. 
  21. Quadern IV y suplement á la cuynera catalana o sia tractat de rebosteria .... V. Torras, 1837, p. 25–.