Canemàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Arpillera de jute. Els canemassos més ordinaris tenien un aspecte semblant.
Diverses menes de teixit de canemàs per a brodar.

En els orígens el canemàs era una tela ordinària teixida amb fils de cànem, usada quan calia resistència més que aspecte o finura del teixit. S’emprava, per exemple, per a fer sacs o tendes de galera. Les definicions modernes destaquen l’aspecte reixat del teixit, que pot ser de materials diversos, molt adequat per a servir de base a futurs brodats.[1]

  • En sentit figurat, el significat modern de canemàs s’empra sovint per a indicar l’estructura bàsica de treballs, estudis o accions posteriors encara per realitzar.[2][3]

Variants del teixit[modifica]

Canemassos fins[modifica]

Malgrat que les definicions oficials de canemàs només recullen les varietats de teixit més bastes hi ha documents que demostren la fabricació i l`ús de canemassos fins. Com és lògic, els teixits fins es teixien a partir dels fils de cànem més fins.[4]

Un “ Diccionario de la lengua castellana” parla de les varietats més fines de canemàs, “cañamazo” (o “cañamaza”) en castellà.[5]

A més de la qualitat de la tela, molts canemassos fins estaven tintats. Diversos colors eren possibles.

La part més important dels canemassos fins, era la de peces relativament econòmiques: tovalles, tovallons i algunes prendes de vestir i per a la llar.

Canemassos de força[modifica]

Els fils de cànem més gruixuts i forts es dedicaven a la fabricació de cordes de vaixell i veles. Abans de l'arribada regular del cotó les veles es feien només de cànem amb vessos (tires de tela) tallats i cosits. Aquests teixits per a veles eren, tècnicament parlant, canemassos. Des que l'ús del cotó fou possible les veles catalanes foren de cotonia.[6]

  • Segons un llibre francès, els teixits de veles es classificaven en fins, mitjans i grossos (“fin trest”, “demi trest”, “gros trest” ; essent “trest” la grafia antiga de “trait”).[7]

Canemassos ordinaris[modifica]

Els canemassos ordinaris eren els més comuns. Fabricats a partir de fibres de cànem menys selectes es dedicaven a la fabricació de sacs i en usos de menys responsabilitat.

Canemassos de brodar[modifica]

Des de temps antics hi ha definicions de canemàs ("canevas" en francès, "canvas" en anglès) que indiquen la variant destinada a servir de suport per a brodar.[8][9]

  • L’any 1845 es va publicar el DICTIONNAIRE DES ARTS ET MANUFACTURES (De Charles Laboulaye i altres). Francisco de Paula Mellado va publicar la traducció al castellà el 1856. La definició de “cañamazo” en aquesta obra fa referència, exclusivament, al canemàs de brodar.
    • Traducció lliure aproximada: “Canemàs: així s’anomena una tela poc tupida de cànem, lli o cotó, els fils de la qual es creuen en quadres per a rebre els punts de brodat d’un tapís. Per tal d’obtenir el millor canemàs possible els fils usats són generalment de cotó, cada fil format per entre tres i cinc unitats i de color blanc. Aquests fils s’encolen i es premsen abans de teixir-los. Un cop teixits cal que els quadrats siguin regulars i els fils paral·lels… Durant molts anys s’ha fet servir el canemàs anomenat “canemàs Penèlope ”, teixit de forma que els fils de la trama i l’ordit se separen de dos en dos. També hi ha el “canemàs Jacquart” que proporciona la comoditat d’oferir el fons ja teixit, deixant la part del dibuix a brodar sense teixir...”.[10]

Documents[modifica]

  • 1331. Armament de la Coca Sant Climent: “Sex sachs de canamás vuyts”, “Item. Un tros de canamás”[11]
  • 1341-1342. En el llibre “Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342” es parla de canemàs prim i canemàs gros. Amb els preus corresponents.[12]
  • 1344. Canemàs per a folrar la tenda d'una galera: "Vint-i-cinc canes de canemàs per a folrar la tenda, a 12 diners la cana: 1 lliura i 6 sous (fol. 23 r.)".[13]
  • 1377. Drap de canemàs per a màrfegues. "Lo 16 de janer del any 1377 fou inscrita en lo Llibre de Comptes d'En dez Blada una partida en la qual consta que ha donat a en Salvador Soler, sastre de drap de Ili de Barcelona, 93 sous per dues màrfegues de drap de canyamas per als llits de Sibilia y de la dida de la filla del Senyor Rey y d'ella".[14]
  • 1383. Hi ha un document que demostra l'existència de teixits de canemàs d'una certa finor i, a més, tintats de color: "Item I cobertoret de seda a obs de batajar ab sotana de canemàs blau. Item V canes e mija de canemàs blau. Item V canes e mitja de canamàs groch".[15]
  • c.1400. Diversos esments de "sachs de canemàs".[16]
  • 1481.[17]
  • 1701. Dret o tarifa de la Generalitat de València sobre canemassos exportats.[18]
  • 1741. Viatge Anson. Traducció castellana. “Cañamazo” en el sentit de “canvas”, que vol dir lona.[19]

Les canamasseries[modifica]

El terme derivat de canemàs, canamasseria, pot aplicar-se en dos àmbits diferents:

  • El primer faria referència a un conjunt de teles teixides, principalment canemassos teixits de cànem.
  • El segon significat correspondria a "botiga de canemassos".

Documentació sobre "canamasseria"[modifica]

  • 1436. Canar sobre taulell teixits diversos. Els teixits que hom considera en el decret municipal són els següents:
    • draps de or
    • taffatans
    • terçanells
    • draps de lli
    • telas
    • canamasseria
    • fustanis
    • cotonnies

“[1436, abril, 18. Barcelona] Sobre lo Canar en lo Taulell. Ara hoiats totom generalment per manament del honorable Mostaçaf de Barçelona… se hagen a canar de pla sobre taulell ab cana cayrada, e, posant la cana en lo mig dels dits e no per les vores. Fonc publicada a XVIII. de Abril M.CCCCXXXVI.”

  • 1437. Canamasseria en el sentit d’una mercaderia ben definida amb una tarifa per a carregar i descarregar específica per parte dels barquers del moll de Barcelona.
  • 1466. Drets de sal i canamasseria.[17]
  • 1469. ASPECTES DE LA POLÍTICA FISCAL DE LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL AL SEGLE XV: LA QÜESTIÓ DE LA SAL A L'EMPORDÀ DURANT LA GUERRA CIVIL. Drets de sal i canamaçaria de Girona.
  • 1599-1629. Els impostos recaptats sobre la canamasseria eren de l’ordre del 20% del total dels impostos recaptats per la Generalitat.[20]

Referències[modifica]

  1. Canemàs. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0024909
  2. Riba i Bracons, Carles. Cartes de Carles Riba, II: 1939-1952. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 36–. ISBN 978-84-7283-178-0. 
  3. Guillem Mateu. Ramon Margalef i Guillem Colom. Diàleg epistolar entre dos savis, mestres i pioners de la ciència. Edicions UIB, 1 febrer 2009, p. 14–. ISBN 978-84-8384-088-7. 
  4. La nouvelle maison rustique, ou Économie generale de tous les biens de campagne: La maniere de les entretenir et de les multiplier. chez Sagrain fils, 1740, p. 665–. 
  5. Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturalezza y calidad, ... Dedicado al rey nuestro señor Don Phelipe 5. ... compuesto por la Real Academia Española. Tomo primero [-sexto]: Tomo segundo. Que contiene la letra C, 1729, p. 130–. 
  6. Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860. 
  7. Jacques Peuchet; André Morellet Dictionnaire universel de la géographie commerçante .... Blanchon, p. 237–. 
  8. Nicolas Baudeau. Commerce. chez Panckoucke, 1783, p. 351–. 
  9. Encyclopaedia Britannica: Or, A Dictionary of Arts, Sciences, and Miscellaneous Literature, Enlarged and Improved. Archibald Constable, 1823, p. 150–. 
  10. Charles Laboulaye. Dictionnaire des arts et manufactures: A-F(1845). Librairie Scientifique-Industriel de L. Mathias (Augustin), 1845, p. 580–. 
  11. Antonio de Capmany y de Montpalau; Barcelona (Spain). Real Junta de Comercio Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 412–. 
  12. Daniel Duran i Duelt. Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342: estudi i edició. Editorial CSIC - CSIC Press, 2002, p. 138–. ISBN 978-84-00-08089-1. 
  13. Es continuación de: Miscelánea de textos medievales. Editorial CSIC - CSIC Press, 1988, p. 170–. ISBN 978-84-00-06874-5. 
  14. http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/viewFile/205696/300349
  15. Carme Batlle i Gallart. El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions municipals. Editorial CSIC - CSIC Press, 1 gener 2007, p. 130–. ISBN 978-84-00-08509-4. 
  16. Regina Sáinz de la Maza Lasoli. La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia. Editorial CSIC - CSIC Press, 1990, p. 470–. ISBN 978-84-00-07063-2. 
  17. 17,0 17,1 Catalonia (Principality). Diputació. Directori de la Visita del General de Catalunya, y brev sumari de sentencias de las visitas fetas desde lo any 1599. fins la ultima feta en lo any 1635, etc. MS. notes. A. Lacavalleria, 1672, p. 164–. 
  18. Memorial de totes les robes, y mercaderies que dehuen dret de General en la present Ciutat, y Regne de Valencia, així de entrada com de eixida, com de verdader passatge, conforme actes de cort, capitols del general, usos, pratiques, y bons costums del present regne. en la Imprenta de Antoni Bordazar, 1701, p. 7–. 
  19. Antoine François Prévost. Historia general de los viajes, o nueva colección de todas las relaciones de los que se han hecho por mar y tierra, y se han publicado hasta ahora en las diferentes lenguas de todas las naciones conocidas: donde se contiene lo mas notable, util y mas cierto de los paises adonde han penetrado los viageros, con las costumbres, religion, usos, artes, ciencias, comercio y manufacturas de sus habitantes. en la imprenta de D. Juan Antonio Lozano, 1778, p. 357–. 
  20. http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/viewFile/23303/92524