Galera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Galera (desambiguació)».
Reproducció de la galera Reial de Joan d'Àustria al Museu Marítim de Barcelona
Galera "La Reial", maqueta. Aquesta galera fou construïda a Barcelona i participà en la batalla de Lepant com a nau capitana de l'estol cristià.

Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent. Les galeres eren molt maniobrables i especialment aptes per a operacions amfíbies al Mediterrani, car el seu baix calat les feia fàcil aproximar-se a les platges i desembarcar tropa i càrrega. Les galeres foren el principal tipus de vaixell de guerra en el Mediterrani des de l'època clàssica fins al desenvolupament de vaixells amb armes de foc, en els segles XV i XVI. Les galeres foren utilitzades en les batalles de l'Antiga Grècia i dels imperis Persa i Romà (on una condemna era precisament servir a galeres durant un període de temps). Després de la caiguda de l'Imperi Romà, l'ús de les galeres va anar de baixa, però l'imperi Bizantí i d'altres potències en mantingueren l'ús. Comparades amb els galions de mida mitjana, que tenien de dotze a vint canons de més calibre i abast, eren d'estructura fràgil poc resistent al foc enemic, disposant de cinc canons a proa. El combat era a distància de tret de mosquet o pistola i a l'abordatge, la baixa estructura de les galeres era sobrepassada per las altes bordes dels galions, mentre que la seva tripulació disparava des de les cobertes, més altes.

En l'època medieval, les utilitzaren sobretot les repúbliques marítimes italianes (República de Pisa, República de Gènova, República de Venècia) i la corona d'Aragó. Les galeres de l'Església Catòlica, les de l'orde del Temple, les de l'orde de Malta, les d'Amalfi i altres formaven, en conjunt, un nombre important d'unitats.

La Batalla de Lepant (1571) fou una de les més grans batalles navals amb galeres. Més endavant, van perdre importància a partir del segle XV, i desaparegueren completament amb la propulsió a vapor.

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

  • Trieres (Grècia)[1][2][3]
  • Trirem, liburna (Roma, Cartago)
  • Dromon, pamphylos, ousiakos (Imperis bizantí i turc)[4][5]
  • Galera (Època medieval i fins a l'Era Moderna: Armada Invencible i altres).

Durant el segle XIV les galeres de la Corona d'Aragó es classificaven en tres categories, en funció de la seva mida, sent de major a menor, grosses, bastardes i sotils. La galera reial estava fora de la classificació.[6] El seu ús militar fou molt important.[7]

Les galeres, com a vaixells de guerra, desaparegueren de França i Espanya el 1748. En la guerra entre Suècia i Rússia de 1808 encara lluitaren galeres.

Parts d'una galera[modifica | modifica el codi]

  • Buc
  • Bacallars
  • Ballesteres
  • Batalloles i batalloletes
  • Cambra de voga
  • Cossia
  • Castell de proa (corulla, ramblada o arramblada)
  • Castell de popa
  • Jous
  • Paradís
  • Postisses
  • Escalemeres
  • Esperó

Disposició dels rems[modifica | modifica el codi]

  • A la senzilla: En tres rengles o tires per banda (1 remer per rem). Pel que fa a la posició dels remers en els trasts sembla que hi havia palomers, postics i terçols.
  • A galotxa: En un rengle per banda (Uns quants remers per rem. Normalment 3 remers: el vogavant i dos més).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Demòstenes. Arengues, vol. III i últim: Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Fundació Bernat Metge, p. 1–. ISBN 9788472259966 [Consulta: 7 octubre 2010]. 
  2. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, vol. III: llibre III. Fundació Bernat Metge, p. 26–. ISBN 9788498590555 [Consulta: 7 octubre 2010]. 
  3. H. T. Wallinga. Ships and sea-power before the great Persian War: the ancestry of the ancient trireme. BRILL, 1993, p. 18–. ISBN 9789004096509 [Consulta: 7 octubre 2010]. 
  4. John B. Hattendorf; W. Unger, Richard. War at sea in the Middle Ages and the Renaissance. Boydell Press, 2003, p. 86–. ISBN 9780851159034 [Consulta: 6 octubre 2010].  "Dromon"del segle X. Dibuix i explicacions.
  5. Lionel Casson. Ships and seamanship in the ancient world. JHU Press, 1995, p. 150–. ISBN 9780801851308 [Consulta: 6 octubre 2010].  Dromon, pamphylos, ousiakos. (anglès)
  6. Arcadi García i Sanz, Història de la marina catalana, p.69
  7. Aragon (Spain); de Capmany y de Montpalau, Antonio. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV .... En la Imp. Real, 1787, p. 1– [Consulta: 28 setembre 2010]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galera