Vés al contingut

Museu Marítim de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu Marítim de Barcelona
lang=ca
Entrada al Museu Marítim de Barcelona. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtMMB Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuseu marítim Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 octubre 1936
Activitat
Membre deAssociació dels Museus Marítims del Mediterrani Modifica el valor a Wikidata
Superfície20.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals300.339 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deXarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-933-42-99-20 Modifica el valor a Wikidata
Transport públicEstació de Drassanes
(L3 de Metro)
Lloc webhttps://www.mmb.cat/
Facebook: MuseuMaritimdeBarcelona X: museumaritim Instagram: museumaritim Vimeo: museumaritimdebarcelona Flickr: 47856819@N04 Modifica el valor a Wikidata

El Museu Marítim de Barcelona (MMB), situat a les Drassanes Reials, es dedica a la interpretació i difusió de la cultura marítima catalana, en especial a la Mediterrània.[1] Rep més de 350.000 visitants anuals (2024) i vol oferir una mirada contemporània sobre les històries marítimes conegudes i també sobre les ignorades, per mitjà d'iniciatives i propostes al servei d’una museografia innovadora i estimulant.[2][3][4] Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[5]

Història

[modifica]
Drassanes Reials de Barcelona; al fons, l'edifici de la duana i el port
Porta d'entrada al Museu Marítim de Barcelona. Façana del pati

La Junta del Patronat de l'Institut Nàutic de la Mediterrània, creat al 1929 per complementar la tasca de l'Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, havia impulsat la creació d'un museu marítim juntament amb una biblioteca naval, ja que l'Escola, fundada el 1769, disposava d'una col·lecció de models i d'instruments amb el nom de Museu o Gabinet Naval, que, amb la inauguració de la nova seu al Pla de Palau, al 1932, s'instal·laren a la planta baixa. Aquesta col·lecció esdevindria la base del museu que es pretenia crear. Quan el 1935, les institucions militars van lliurar a la ciutat les Drassanes Reials, l'existència d'aquesta col·lecció va fer que l'edifici es destinés a aquest museu.[6][7]

Pel Decret de la Generalitat de 19 d'octubre del 1936, signat per Josep Tarradellas, aleshores Conseller Primer de la Generalitat, es destinava la part antiga de les Drassanes Reials a Museu Marítim de Catalunya, arnb els fons del Museu de l'Institut Nautic de la Mediterrania. L'Ordre de 23 d'octubre, signada per Ventura Gassol, Conseller de Cultura, el desenvolupava:

« La necessitat d'instal·lar el Museu Marítim de Catalunya en un lloc avinent per conservar-hi, valorats, els exemplars del Museu de l'Institut Nàutic de la Mediterrània i els nombrosos que, en el moment actual, poden aplegar-s'hi, aconsella destinar per a Museu Marítim la part antiga de les Drassanes, indret nobilíssim per l'arquitectura i la tradició marítima de Catalunya que evoca. L'Ajuntament de Barcelona havia decidit destinar a finalitats culturals l'edifici de les antigues Drassanes, bon punt fossin aptes per a alguna instal·lació. Ha arribat ara el moment de fer-hi la instal·lació definitiva del Museu Marítim de Catalunya.[8][9] »

Durant els atacs i bombardejos provocats per la Guerra Civil, es va decidir d'evacuar les peces més importants i traslladar-les al Mas Figueroles, de la població de Seva. Aquestes circumstàncies de la guerra i el canvi de règim van impedir que el museu, la propietat del qual passà a la Diputació, obrís les portes al públic, fins que es va inaugurar el 18 de gener de 1941, ja amb el nom de Museu Marítim de Barcelona.[10][11][4]

Per encàrrec de la Diputació de Barcelona, l'arquitecte Adolf Florensa va fer una restauració entre 1957 i 1966 per a l'ús del Museu Marítim. A partir del 1985, sota la direcció dels arquitectes Esteve i Robert Terrades s'hi fa fer una nova restauració i reforma, i el museu va passar de 4.000 m² del 1941 a 10.000 m² dedicats a exposició, 1.500 m² a serveis i 2.200 m² a jardins.[cal citació]

La constitució del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona[12] va ser un acord entre l'Ajuntament, la Diputació i l'Autoritat Portuària de Barcelona, feta amb data d'1 de febrer del 1993.[cal citació] Des del 1999, el museu s'ha obert a la ciutat, i lloga part dels espais per a la celebració d'actes diversos a altres entitats per a exposicions i activitats pedagògiques.[cal citació]

El mes d'octubre del 2009 van començar les obres de restauració de part de les Drassanes, inaugurades el febrer del 2013.[13] Durant aquesta rehabilitació es canvià la teulada, s'aïllà l'edifici i es climatitzà l'espai. Durant les obres es va descobrir una necròpoli datada entre els segles i-vi dC, de la ciutat romana i visigoda. Entre una gran diversitat de tombes hi destaca un mausoleu rectangular i unes urnes d'incineració de vidre.[14][15]

Col·lecció permanent

[modifica]
Reproducció de la Galera Reial de Joan d'Àustria

El Museu té una de les millors col·leccions europees de temàtica martítima i naval. Preserva una important col·lecció de vaixells antics, maquetes, cartes, mapes, instruments nàutics i astronòmics, documents històrics i materials nàutics, que és molt valorada pels estudiosos de la cultura marítima.[2]

Rèplica de l'Ictíneo I, davant del museu

Entre les peces més valorades cal destacar especialment la rèplica a escala real de la Galera Reial de Joan d'Àustria –de 60 m d'eslora, 6,2 m de mànega i 30 rems a banda i banda de l'embarcació–,[16] que participà en la batalla de Lepant, a la confluència dels golfs de Corint i Patres, el 1571; un model del submarí de propulsió mecànica Ictíneo II, dissenyat per Monturiol al segle xix; o el pailebot Santa Eulàlia, un antic veler de tres pals i 46 m d'eslora, que fou dels últims a dedicar-se al transport de mercaderies a la Mediterrània. Amarrat molt a prop del Museu, al Moll de la Fusta, es pot visitar i, de fet, surt a navegar cada dissabte i participa en diferents esdeveniments festius al llarg de l'any, com la recepció dels Reis d'Orient a la ciutat.[2]

Pailebot Santa Eulàlia, entrant al Port de Barcelona el 5 de gener del 2014, restaurat pel Museu Marítim de Barcelona i declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya

Sales i exposicions

[modifica]

Des de començament del segle xxi, la col·lecció del Museu és exhibida en quatre grans exposicions permanents: Drassanes i galeres, Catalunya més enllà del mar, 7 vaixells, 7 històries i Les sorres X.[2]

Drassanes i galeres

[modifica]

Mostra la història de les Drassanes, l'esplèndid edifici que serví a l'expansió territorial de la corona catalanoaragonesa i que convertí la ciutat de Barcelona en una de les més importants de la Mediterrània, en l’època medieval.[2][17]

Mostra maquetes de les galeres i vaixells de guerra que es construïen al recinte, i també la feina dels artesans que participaven en la construcció, des dels fusters de ribera i mestres d’aixa fins a corders i teixidors, així com els instruments que els eren propis, o la jerarquia que regia en l’àmbit marítim i les formes de la vida marinera. Els elements interactius permeten experimentar la vida a bord, amb simuladors de rems, per exemple, que conviden a vogar un rem real de galera.[2][18]

Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s. XVIII-XX)

[modifica]

Aquesta exposició ressegueix la història de la marina catalana entre el segle xviii i l'actualitat, i mostra com Catalunya esdevingué una potència industrial important gràcies al comerç amb Amèrica i a la construcció naviliera i el tràfic marítim. La mostra exposa l'evolució del comerç, inicialment regional i mediterrani i posteriorment transatlàntic, l’evolució de la navegació de vela fins a la de vapor i l’expansió colonial.[2][19]

En aquesta sala s’exposen el desenvolupament de la tecnologia naval, la situació geopolítica i econòmica d’aquells segles, amb el tràfic d'esclaus i la creació de grans empreses navals com la Compañía Transatlántica Española. S’hi pot veure el model de la fragata Mataró, del segle xviii, el model de la fragata Barcelona, del segle xix, el vapor correu de dues hèlixs Infanta Isabel de Borbó, de 1913, propietat de la Compañía Transatlántica Española, o la barca catalana Jean et Marie, una barca de pesca (sardinal) construïda el 1906 a les drassanes de Banyuls, donada per l'Associació de Vela llatina de Cotlliure.[2][19][20]

7 vaixells, 7 històries

[modifica]
Dinghy Celivent (1951)

Aquesta mostra,[21] concebuda inicialment com a exposició temporal, i inaugurada el 2015, ha quedat com a permanent després de l’èxit obtingut. Presenta la relació dels éssers humans amb el mar al llarg dels segles a través de diferents aventures humanes esdevingudes a bord dels vaixells: el descobriment del món, el mar com un espai per a l'oci, la vida en un transatlàntic, el mar com un escenari de conflictes, el transport de càrrega i la seva manipulació, la pirateria i els corsaris i el canvi tecnològic. Les set embarcacions que donen nom a la mostra són una balandra del segle xx, Santa Maria de la Victòria, el transatlàntic Royal Edward –la primera peça que va tenir el Museu Marítim de Barcelona abans de la seva creació com a tal–,[22] el vaixell mixt City of Paris,[23] el portacontenidors Pilar, un navili de 80 canons i el xabec de Santa Cristina. Un protagonista i coetani explica la història de cadascun dels vaixells: el fill d'un cartògraf del 1300, una banyista barcelonina dels anys trenta, un cuiner d'un transatlàntic, un oficial d'un navili, una estibadora, un capità de vaixell del 1890 i una dona del segle xvii segrestada pels pirates.[21][2]

L’exposició mostra diversos portolans dels segles xv, {{romanes|XVI i xvii, el més antic dels quals és el de Gabriel de Vallseca (Mallorca, 1439),[24] pergamí datat, que va pertànyer a Amerigo Vespucci.[25] I cartes nàutiques, atles, teodolits, canons, gravats i pintures, cartells publicitaris i vestits de bany de la col·lecció del Museu. Diferents jocs interactius permeten experimentar amb l'olfacte, l'oïda i el tacte i percebre, per exemple, l'olor del mar o de la pólvora, el so dels canons o entrar a dins dels grans transatlàntics.[21][2]

Les Sorres X. Un vaixell medieval

[modifica]

La quarta exposició, una mica específica en relació a les altres, està exclusivament destinada a exhibir una petita embarcació de cabotatge de la segona meitat del segle xiv que va ser trobada a Castelldefels el 1990 mentre es construïa el Canal Olímpic de Catalunya. Destinada al transport de mercaderies –segurament de conserves del peix- és una de les poques embarcacions medievals –amb disseny i estructura especialment peculiars– conservades a la Mediterrània. El fet de mantenir-se enterrada sobre una capa freàtica, i protegida per una capa de sorra d'uns dos metres, en va afavorir la conservació, i des de 2011 es preserva al Museu.[2][26][27]

Una nova miradaː perspectiva de gènere

[modifica]
Penèlope. La mar és teva (2024)

Des de 2016, el Museu ha dut a terme una revisió per incorporar la presència i l’experiència de les dones en la vida marítima, on ha estat sempre. I ha volgut revisar el relat clàssic tradicional en què la tasca i la presència de la dona han estat pràcticament invisibilitzades. El projecte «Dona’m la mar» ha fet aflorar la presència de les dones en la marina professional, la pesca, la ciència, l’activisme, l’esport... i també actituds com la cura, la col·laboració, la cerca de possibilitats, exercides tot sovint per les dones des dels marges de la societat i des de la perifèria de les activitats. El Museu vol mostrar també, doncs, la tasca de les dones, i no precisament de les dones pioneres o excepcionals, sinó de les dones que han fet aquesta feina cada dia des de fa segles.

Amb la finalitat de mostrar aquesta nova perspectiva, més igualitària, el Museu Marítim de Barcelona ha fet una cerca d’imatges de dones de mar[28] i també ho ha mostrat a la seva exposició Set vaixells, set històries, ha revisat les guies pedagògiques, ha impulsat un pla de conferències, taules rodones i activitats per canviar la mirada hegemònica del mar i per generar relats que ajudin a veure el món marítim d'una manera més igualitària. La mostra Penélope, la mar és teva, de 2024, és una de les exposicions que marquen aquesta nova perspectiva.[3][29][30] 

Tasca de divulgació i recerca

[modifica]

El Museu vol dedicar part del seu afany a un cert activisme inspirador i a la divulgació. Així, organitza activitats destinades a sensibilitzar sobre diferents problemes i situacions que viu el mar i que requereixen de la consciència ciutadana. Entre aquestes, el Posidònia Green Festival, una trobada internacional de cultura i sostenibilitat dedicat a la mar Mediterrània, que el Museu organitza conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i l’ICM-CSIC.[31]

També pretén contribuir a valorar la funció educadora dels museus i, així, organitza des de 1995 les Jornades de Museus i Educació, que al 2025, per exemple, s'han plantejat desprendre dels museus una mirada que ha estat sovint colonial, racista i injusta, i han pogut encetar conjuntament amb altres institucions museístiques la reflexió i l’autocrítica en aquest sentit.[32][33]

Maqueta del litoral de Barcelona al MMB

El Museu pretén arribar també al públic infantil a través de projectes i activitats per a famílies i escoles. Ofereix, doncs, un seguit de propostes educatives al llarg de l’any, per formar i divertir alhora, entre les quals hi ha jocs i activitats interactives, un planetari, un butlletí trimestral, etc.[34]

El 2018 va sortir el primer número del butlletí infantil trimestral i gratuït Patapum, destinat a promoure entre els més petits valors de comunitat i sostenibilitat. Aquesta colla pren el nom de la barca de fusta amb motor, construïda a Llançà el 1931, que està dispositada al museu, i està formada pel Nico, la Laia, l’Ona, el Pau i la Marina. Al seu costat, nens i nenes descobreixen tot de temes relacionats amb el patrimoni i la cultura marítima, com els mars i oceans, la vida dels pirates, la pesca, els esports nàutics, les persones aficionades a retratar vaixells... I els personatges de la revista es presten també a divulgar aquests valors entre els petits amb exposicions periòdiques, com ara SOS Oceans, la colla Patapum al rescat.[35][36][37][31]

Més enllà de la tasca de divulgació per al públic visitant, el Museu ha promogut la relació i col·laboració amb altres museus similars. Així, el 1993 va ser la seu del VIIIè Congrés Internacional de Museus Marítims (ICMM). I també va organitzar l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, una cinquantena de petits museus que poden treballar conjuntament el patrimoni marítim.[38]

Altres embarcacions i peces històriques

[modifica]

El Museu Marítim de Barcelona ha recuperat i conservat diverses embarcacions tradicionals i històriques fins a un nombre de 85 vaixells, 10 de les quals estan plenament operatives per navegar. A més de les ja esmentades, hi ha aquestes:[39]

  • Pòl·lux, el tipus d’embarcació pròpia dels pràctics de Barcelona, del 1985.
  • Drac, veler de regates de la classe Dragon, del 1966.
  • Lola, llagut de fusta amb aparell llatí i rems –un llaüt del foc, o barca auxiliar en la pesca a l’encesa, procedent de Cadaqués–, construït a Roses el 1906.[40]
  • Patapum, barca de fusta amb motor, construïda a Llançà el 1931.

Entre les peces més conegudes del Museu, a més de les valuoses cartes nàutiques, també hi ha obra pictòrica de temàtica marítima, com ara el gravat (París, 1645) la Nouvelle description de la fameuse ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne, que mostra la ciutat al segle xvii,[41] i fotografies d'artistes de renom com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrèn, Francesc Soler Rovirosa, Joaquim Pla Janini o Modest Urgell, per exemple. I també mascarons de proaː[42]

  • El Ninot del segle xix, representant un noi amb la gorra de visera a la mà, pròpia del marí.
  • El Negre de la Riba, molt popular perquè havia estat, després del desballestament del veler al qual pertanyia, a l'entrada d'un magatzem d'efectes navals al Moll de la Riba
  • La Blanca Aurora, és una talla policromada de la proa de la corbeta Blanca Aurora, construïda el 1848 a Lloret de Mar. És el retrat de Maria Parés, filla del capità i armador Silvestre Parés.
  • Sant Miquel, que apareix matant un drac. Aquesta talla del segle xix fou l'emblema de la Societat de Pescadors de Malgrat de Mar (Barcelona).

Biblioteca i serveis

[modifica]
Jardins del Baluard

La Biblioteca del Museu emmagatzema gairebé 30.000 llibres i té una hemeroteca amb 150 títols de revista. També preserva plànols de vaixells i cartes nàutiques, tractats de navegació i d’arquitectura, llibres del Consolat de Mar i d'història de la nàutica esportiva, i textos clàssics de l'historial marítim català.

Les instal·lacions comprenen també els Jardins del Baluard i un servei de restaurant.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Museu Marítim de Barcelona». [Consulta: 19 novembre 2025].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Mas, Arnau. «Narrativa marítima en tierra firme» (en castellà). Coolt, 26-04-2024. [Consulta: 19 novembre 2025].
  3. ↑ 3,0 3,1 «¿Dónde están las mujeres del mar?» (en castellà). Coolt, 28-06-2024. [Consulta: 19 novembre 2025].
  4. ↑ 4,0 4,1 Sust, Toni. «Enric Garcia Domingo: 'Todo el mundo tiene una catedral, pero no unas Drassanes como las de Barcelona'» (en castellà). El Periódico, 04-05-2025. [Consulta: 19 novembre 2025].
  5. ↑ «Museus d'interès nacional». Generlitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 19 novembre 2025].
  6. ↑ Mata Enrich, Elvira. article=L'Institut Nàutic de la Mediterrània i el Museu Marítim de Barcelona: dues iniciatives paral·leles: lliçó inaugural pronunciada amb motiu de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 1997-98, a la Facultat de Nàutica de Barcelona .... Servei de Publicacions de la UPC, 1998. 
  7. ↑ Alemany Llovera, 1988.
  8. ↑ «Ordre». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 23-10-1936, pàg. 345.
  9. ↑ García Domingo, Enric. Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939. Museu Marítim de Barcelona. 
  10. ↑ Calpena, Enric «L'home i el mar. El Museu Marítim repassa la història i les tècniques de navegació». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, 10-2008, p. 70. ISSN: 1695-2014.
  11. ↑ «El Museu Marítim de Barcelona es va inaugurar el 18 de gener de 1941» (en castellà). Catacultural, 18-01-2015. Arxivat de l'original el 2021-03-02. [Consulta: 18 novembre 2020].
  12. ↑ «Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona».
  13. ↑ «Barcelona recupera la joia de la corona del seu passat naval». Generalitat de Catalunya, 13-02-2013. Arxivat de l'original el 26-02-2014.
  14. ↑ Marimon, Sílvia «La façana marítima es renova». Time Out Cultura [Barcelona], 11-2011, pàg. 38. ISSN 2014-010X.
  15. ↑ Moreno, Juan Carlos. «Les Drassanes Reials reescriuen la seva història». Sàpiens, 01-03-2012. [Consulta: 20 novembre 2025].
  16. ↑ * Ibañez, Cristina. Història del Museu Marítim de Barcelona 1940/1992. Museu Marítim de Barcelona. 
  17. ↑ «Drassanes i galeres». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  18. ↑ «La història de les Drassanes i l’evolució de la ciutat de Barcelona a la nova exposició de l’MMB». Diputació de Barcelona, 29-03-2017. [Consulta: 19 novembre 2025].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Catalunya mar enllà». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  20. ↑ «Donació de la barca catalana Jean et Marie al Museu Marítim de Barcelona». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «7 vaixells, 7 històries». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  22. ↑ «Model del paquebot Royal Edward». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  23. ↑ «Model del vapor mixt City of Paris». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  24. ↑ «Portalan de Gabriel Vallseca.». Arxivat de l'original el 2009-03-11. [Consulta: 18 abril 2008].
  25. ↑ Verd, Gabriel. «35. Los judíos y la cartografía mallorquina». En busca de la verdad. Arxivat de l'original el 27-04-2006.
  26. ↑ «Exposició "Les Sorres X. Un vaixell medieval"». Barcelona.cat. [Consulta: 19 novembre 2025].
  27. ↑ «Les Sorres X. Un vaixell medieval». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  28. ↑ «Projecte participatiu per a la recerca de fotografies que ajudin a documentar la presència de la dona a la mar». MMB, 2018. [Consulta: 20 novembre 2025].
  29. ↑ Gayà Morlà, Catalina; Seró, Laia «'Dona’m la mar', una altra forma de mirar: La incorporació de la perspectiva de gènere en el relat museístic». Mnemòsine: revista catalana de museologia, 9, 2019, pàg. 2–2. ISSN: 1698-109X.
  30. ↑ «'Dona’m la mar', una altra forma de mirar» (en anglès). Mnemòsine. Revista Catalana de Museologia. [Consulta: 19 novembre 2025].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Tornen el Posidònia Green Festival i la Festa Infantil amb la colla Patapum a l'MMB». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  32. ↑ «Jornades de Museus i Educació». Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya, 01-06-2017. [Consulta: 20 novembre 2025].
  33. ↑ «XXV JORNADA DE MUSEUS I EDUCACIÓ: Eines per a la decolonització dels museus». Institut Català d'Antropologia, 14-05-2025. [Consulta: 20 novembre 2025].
  34. ↑ Montalvo, Yanina. «El Museu Marítim de Barcelona, un museo fantástico para visitar en familia» (en castellà). mamaaproof, 19-02-2025. [Consulta: 19 novembre 2025].
  35. ↑ «"SOS Oceans, la colla Patapum al rescat", una exposició per viure en família». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  36. ↑ «Fes-te de la colla». MMB. [Consulta: 19 novembre 2025].
  37. ↑ «Drassanes, galeres... i Patapum! Primera Festa Infantil del Museu Marítim de Barcelona». Amics de La Rambla, 01-10-2018. [Consulta: 19 novembre 2025].
  38. ↑ Sardans, Jordi. «L’imponent Museu Marítim de Barcelona». Regió 7, 18-12-2024. [Consulta: 19 novembre 2025].
  39. ↑ «La flota». MMB. [Consulta: 20 novembre 2025].
  40. ↑ García Delgado, 1995.
  41. ↑ «Una pintura del siglo XVII sobre Barcelona entra en la colección del Museu Marítim» (en castellà). La Vanguardia, 14-06-2016. [Consulta: 26 novembre 2025].
  42. ↑ «Arxius de Mascarons i escultures». MMB. [Consulta: 20 novembre 2025].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Marítim de Barcelona
  • Museu Marítim de Barcelona - Lloc web oficial (català, castellà, anglès, francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_Marítim_de_Barcelona&oldid=36581697»