Roger de Llúria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRoger de Llúria
Monument a Roger de Llúria (Passeig Lluís Companys) 02.JPG
Estàtua de Roger de Llúria a Barcelona, davant del parc de la Ciutadella
Biografia
Naixement17 gener 1245 Modifica el valor a Wikidata
Scalea (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1305 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentReial Monestir de Santes Creus 
Activitat
OcupacióOficial naval Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatCatalunya Rei d'Aragó
Branca militarArmada
Rang militarAlmirall
Unitat militarArmada Reial
ConflicteExpedició a Tunis (1282-1286)
Guerra de Sicília (1282-1289)
Croada contra la Corona d'Aragó (1283–1285)
VictòriaCombat de Malta (1283)
Batalla del golf de Nàpols (1284)
Batalla de les Illes Formigues (1285)
Batalla dels Comtes (1287)
Batalla del cap Orlando (1299)
Batalla de Ponça (1300)
Família
ParesRiccardo di Lauria Modifica el valor a Wikidata i Bella d'Amichi Modifica el valor a Wikidata
ParentsRoger de Llúria (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Escut de Roger de Llúria.png

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggero di Lauria i d'Amichi (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria;[a] Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250València, 19 de gener de 1305),[1] fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant la guerra naval de Sicília ocorreguda com a conseqüència de les Vespres Sicilianes.[2] Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Família[modifica]

Batalla del golf de Nàpols, de Ramon Tusquets i Maignon, 1885.
Roger de Llúria: Cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua.

Els orígens familiars de Roger de Llúria tenen ascendència normanda.[3] El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Lloria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília. El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi, pare de Roger de Llúria (1321?-1370), mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.

Es va casar dos cops, primer amb Margherita Lancia i després amb Saurina d'Entença:[4][5]

  • 1273 ∞ Margherita Lancia, germana de Corrado Lancia, dit Conrad Llança. Fills:
  • 1285Saurina d'Entença i de Montcada, germana de Berenguer d'Entença i de Montcada (aquell qui es va unir a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor). Fills:
    • 5. Joan de Lloria i d'Entença, magistrat
    • 6. Carles de Lloria i d'Entença (c. 1292 - 1310), senyor de Lloria del 1308 al 1310
    • 7. Margarida de Lloria i d'Entença (c. 1294 - c. 1343), casada amb Bernat de Vilaragut i Sarrià.
    • 8. Nicolau de Lloria i d'Entença, senyor de Taormina
    • 9. Constança de Lloria i d'Entença, senyor de Taormina
    • 10. Roger Berenguer de Lloria i d'Entença (? - c. 1328), senyor de Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea, Castelluccio, Rotonda, Papasidero e Laveno el 1305; senyor de Scalea i Mileto el 1310
    • 11. Robert de Lloria i d'Entença (mort abans que el pare)

Biografia[modifica]

Es coneixen pocs detalls de la vida de Roger de Llúria abans que fos nomenat almirall de la flota reial de la Corona d'Aragó per Pere III d'Aragó «el Gran».[2] Va créixer a Lauria, una baronia del Regne de Sicília. La seva mare, Bella d'Amichi, era la dama de companyia de la reina Constança de Sicília, qui esdevindria la muller del llavors infant Pere el 1262. De resultes de la unió, mare i fill arribaren a la cort catalana.[6]

Segons les cròniques de Desclot i Muntaner, Roger de Llúria fou nomenat almirall de l'Armada Reial el 20 d'abril de 1283 després que Pere III (que encara no era rei) destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.[6] Lluità al servei de cinc reis diferents: Jaume el Conqueridor (Jaume I), Pere el Gran (Pere III), Alfons el Franc (Alfons III), Jaume el Just (Jaume II) i el rei sicilià Frederic II (III d'Aragó).[6]

Roger de Lloria, de Joaquim Ros i Sabaté, al carrer homònim que té dedicat a Barcelona

Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seva trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'expedició a Tunis de 1282.

Inicis[modifica]

Acompanyà l'infant Pere, sota el regnat de Jaume I, a Toledo i a Madrid (1269). Jaume I li donà a ell i la seva mare la vall de Seta, prop de Cocentaina (1270). Es casà amb Margarida Lancia i el fou designat cavaller (1273). Jaume I també el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc (1276). Pere III, ja rei, el designà procurador general de València (1278).[7]

Expedició a Tunis[modifica]

Article principal: Expedició a Tunis

Va acompanyar el rei en l'expedició a Tunis el 1282.[7]

Guerra de Sicília[modifica]

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[8] El 5 de juny de 1284 va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellammare però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.[6] Pronuncià aquesta cèlebre frase: «Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó».

« Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.[9] »
Crònica de Bernat Desclot; cap. CLXVI

Croada contra la Corona d'Aragó[modifica]

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues,[10] els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la croada contra la Corona d'Aragó. Es tracta de la seva victòria més recordada.[6]

Unes setmanes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

Sepultura[modifica]

Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei Pere el Gran. El text de la llosa funerària resa el següent:

« ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER. »

Monuments[modifica]

La ciutat de Tarragona homenatjà Roger de Llúria amb un immens monument a l'inici de la Rambla Nova, tocant al Balcó del Mediterrani. També es pot trobar una estàtua en el seu honor al passeig de Lluís Companys de Barcelona; a la mateixa ciutat, un edifici del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra duu el seu nom.

Noms en honor seu[modifica]

Nomenclàtor viari[modifica]

Roger de Lloria és un nom molt freqüent al nomenclàtor viari de Catalunya. Es troben carrers amb aquesta denominació a Barcelona, el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Premià de Mar, Tarragona, el Vendrell, Roda de Berà, Móra d'Ebre, Vespella de Gaià, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Juneda, les Borges Blanques, Arbeca, Tàrrega, Platja d'Aro, l'Escala, Vilablareix, Llançà, Cadaqués, Vallirana, la Sénia, les Cases d'Alcanar, Santa Bàrbara, Cambrils, Reus, Salou, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Castellet, Mollet del Vallès, Badalona i Granollers. A Esparreguera hi ha l'avinguda Roger de Llúria.

Fora de Catalunya es pot passejar pel carrer Roger de Lauria (tal com es coneix tradicionalment en castellà) a Benaguasil, Saragossa, Torrent, Alginet, Madrid, Sevilla, Muro d'Alcoi i Castelló de la Plana. A València es troba amb la forma Roger de Llòria. A Daimús existeix l'avinguda Roger de Lloria i el carrer Roger de Lauria, i a Xàtiva consta com a carrer Roger de Lloria.

Vaixells[modifica]

El cuirassat de la Regia Marina (marina reial) italiana Ruggiero di Lauria, completat el 1881 i retirat el 1909, fou anomenat en honor seu.[1]

El destructor espanyol Roger de Lauria fou un vaixell de classe Oquendo de la marina espanyola botat el 1967 i retirat el 1982. La marina també valorà anomenar un F-102, destructor aeri de classe Alvaro de Bazán, com a Roger de Lauria, però finalment fou anomenat Almirante Juan de Borbón. Una de les unitats de paracaigudes principals de la força aèria espanyola s'anomena en honor seu.

Notes[modifica]

  1. El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fernández Duro, Cesáreo «El apelativo y la patria del almirante Roger de Lauria» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [Alacant], 38, 1901.
  2. 2,0 2,1 Encyclopædia Britannica, 1911.
  3. «Neix Roger de Llúria, un “viking” a la cort de Barcelona». El Nacional, 17-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
  4. «Lloria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Saurina d'Entença i de Montcada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Cònsul, Arnau «Les victòries (i les poques derrotes) de Roger de Llúria». Sàpiens.
  7. 7,0 7,1 «Roger de Lloria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Bolòs i Masclans, Jordi. Edicions 62. Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV), abril del 2000, p. 163. ISBN 84-297-4706-0. 
  9. Desclot, 1288, cap. 166.
  10. Muntaner, 1328, cap. CXXXV.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger de Llúria