Roger de Llúria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgRoger de Llúria
Roger de Llúria
Estàtua de Roger de Llúria a Barcelona,
davant del Parc de la Ciutadella
Naixement 17 de gener de 1250[1]
Lauria-Basilicata (regne de Sicília)
Mort 19 de gener de 1305(1305-01-19) (als 55 anys)
València (regne de València)
Sepultura Reial Monestir de Santes Creus
Monuments Barcelona i Tarragona
Lleialtat Catalunya Rei d'Aragó
Arma/servei Armada
Rang Almirall
Unitat militar Armada Reial
Batalles/guerres Expedició a Tunis (1282-1286)
Guerra de Sicília (1282-1289)
Croada d'Aragó (1283–1285)
Victòries Combat de Malta
Batalla de les Illes Formigues
Batalla del golf de Nàpols
Batalla del cap Orlando
Batalla dels Comtes

Escut d'armes de Roger de Llúria
Modifica dades a Wikidata

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria[2]) (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.

Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté, al carrer homònim que té dedicat a Barcelona

El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi, fou pare de Roger, Beatriu, Constança i Hilariaeu amb el seu matrimoni amb Margarita de Lancia. Del segon matrimoni amb Saurina d'Entença van nàixer Carles, Robert, Berenguer i Margarida.

Matrimoni i descendents[modifica | modifica el codi]

Roger de Llúria es va casar dos cops:[3][4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Batalla del golf de Nàpols. Obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885.
"Roger de Llúria: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"
Estàtua de Roger de Llúria situada a Tarragona.
Estàtua de Roger de Llúria situada a Lauria (Basilicata).

Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.

Expedició a Tunis[modifica | modifica el codi]

Article principal: Expedició a Tunis

Almirall de la flota[modifica | modifica el codi]

Hauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei en Pere III d'Aragó destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.

Guerra de Sicília[modifica | modifica el codi]

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[5] El 5 de juny de 1284[6] va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.

No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".

« Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.[7] »
— Frase de Roger de Llúria a la, Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI

Croada contra la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues,[8] els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmenes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

Sepulcre[modifica | modifica el codi]

Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei en Pere el Gran. El text de la llosa funerària resa:

« ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER. »

Així mateix se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Data de Naixement (en castellà)
  2. El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.
  3. Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria
  4. Enciclopèdia Catalana: Saurina d'Entença i de Montcada
  5. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 163.
  6. Històries de Catalunya, Roger de Llúria
  7. Desclot, Bernat: cap. 166
  8. Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger de Llúria Modifica l'enllaç a Wikidata