Roger de Llúria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRoger de Llúria
Monument a Roger de Llúria (Passeig Lluís Companys) 02.JPG
Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona,
davant del Parc de la Ciutadella
Biografia
Naixement17 gener 1245 Modifica el valor a Wikidata
Scalea (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1305 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentReial Monestir de Santes Creus 
Activitat
OcupacióOficial naval Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatCatalunya Rei d'Aragó
Branca militarArmada
Rang militarAlmirall
Unitat militarArmada Reial
ConflicteExpedició a Tunis (1282-1286)
Guerra de Sicília (1282-1289)
Croada d'Aragó (1283–1285)
VictòriaCombat de Malta
Batalla de les Illes Formigues
Batalla del golf de Nàpols
Batalla del cap Orlando
Batalla dels Comtes
Família
MareBella d'Amichi Modifica el valor a Wikidata
Premis
MonumentBarcelona i Tarragona

Escut de Roger de Llúria.png

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Lloria, Roger de Llúria, Roger de Lòria, Roger de Llòria o Roger de Luria)[1] (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305)[2] fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Orígens familiars[modifica]

Els seus orígens familiars tenen ascendència normanda.[3] El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Lloria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.

Roger de Lloria, de Joaquim Ros i Sabaté, al carrer homònim que té dedicat a Barcelona

El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi.

Matrimoni i descendents[modifica]

Roger de Lloria es va casar dos cops, primer amb Margherita Lancia, i després amb Saurina d'Entença:[4][5]

Biografia[modifica]

Batalla del golf de Nàpols. Obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885.
"Roger de Lloria: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"
Estàtua de Roger de Lloria situada a Tarragona.
Estàtua de Roger de Lloria situada a Lauria (Basilicata).

Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.

Expedició a Tunis[modifica]

Article principal: Expedició a Tunis

Almirall de la flota[modifica]

Hauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei en Pere III d'Aragó destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.

Guerra de Sicília[modifica]

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[6] El 5 de juny de 1284[7] va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.

No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".

« Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.[8] »
— Frase de Roger de Llúria a la, Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI

Croada contra la Corona d'Aragó[modifica]

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues,[9] els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmanes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

Sepulcre[modifica]

Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei en Pere el Gran. El text de la llosa funerària resa:

« ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER. »


Lloria avui[modifica]

La ciutat de Tarragona homenatjà Roger de Lloria amb un immens monument a l'inici de la Rambla Nova, tocant al Balcó del Mediterrani. Així mateix, també podem trobar una estàtua en el seu honor al passeig de Lluís Companys de Barcelona. També s'erigeix una estàtua al seu honor a Lauria.

Un edifici del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra duu el seu nom.

"Roger de Lloria" és un nom molt freqüent al nomenclàtor viari de Catalunya. Trobem carrers amb aquesta denominació a Barcelona, el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Premià de Mar, Tarragona, el Vendrell, Roda de Berà, Móra d'Ebre, Vespella de Gaià, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Juneda, les Borges Blanques, Arbeca, Tàrrega, Platja d'Aro, l'Escala, Vilablareix, Llançà, Cadaqués, Vallirana, la Sénia, les Cases d'Alcanar, Santa Bàrbara, Cambrils, Reus, Salou, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Castellet, Mollet del Vallès, Badalona i Granollers. Al seu torn, a Esparreguera trobem l'avinguda Roger de Llúria


Fora de Catalunya, podem passejar pel carrer Roger de Lauria (tal com es coneix tradicionalment en castellà) a Benaguasil, Saragossa, Torrent, Alginet, Madrid, Sevilla, Muro d'Alcoi i Castelló de la Plana. A València el trobem amb la forma "Roger de Llòria".

A Daimús existeix l'avinguda Roger de Lloria i el carrer Roger de Lauria.

En la capital de la comarca de La costera ( Xàtiva ), al País Valencià, consta com a carrer "Roger de Lloria".

Referències[modifica]

  1. El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.
  2. Data de Naixement (en castellà)
  3. «Neix Roger de Llúria, un “viking” a la cort de Barcelona». Elnacional.cat, 17-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
  4. Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria
  5. Enciclopèdia Catalana: Saurina d'Entença i de Montcada
  6. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 163.
  7. Històries de Catalunya, Roger de Llúria
  8. Desclot, Bernat: cap. 166
  9. Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger de Llúria