Sant Vicenç de Castellet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Vicenç de Castellet
Bandera de Sant Vicenç de Castellet Escut de Sant Vicenç de Castellet
Bandera de Sant Vicenç de Castellet Escut de Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicenç de Castellet.jpg
Plaça de l'Ajuntament

Localització
Localització de Sant Vicenç de Castellet respecte del Bages.svg
41° 40′ 01″ N, 1° 51′ 45″ E / 41.6669999°N,1.8625559°E / 41.6669999; 1.8625559
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Bages
Entitats de població 6
Població
Total 9.235 (2016)
• Densitat 540,06 hab/km²
Geografia
Superfície 17,1 km²
Altitud 176 m
Limita amb
Història
Patró Sant Vicenç
Organització i govern
• Alcalde Joan Torres Pérez
Indicatius
Codi postal 08295
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08262
Codi IDESCAT 082628
Altres dades

Web www.svc.cat
Modifica dades a Wikidata

Sant Vicenç de Castellet és el municipi més gran al sud del Bages pel que fa a nombre d'habitants. És al bell mig de la resta de municipis que configuren aquesta subcomarca i exerceix una funció de capitalitat pel que fa a la prestació de determinats serveis (comercials, educatius, sanitaris, notaria...) a la resta de municipis: Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell, Castellgalí i el Pont de Vilomara i Rocafort. És a la confluència del Llobregat i el Cardener, del terme de Castellgalí, i del congost de Castellbell. Està en comunicat amb Manresa i Barcelona per dues línies de ferrocarril (RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i per l'Autopista de Montserrat.

El nom oficial d'aquest municipi amb la seva ortografia actual, Sant Vicenç de Castellet, data del 1979. Prové de Sant Vicenç, el sant titular de la parròquia del municipi, i de «Castellet», en la documentació antiga Castelleto (segle XI). A dalt del turó més pròxim al nucli principal de població hi havia el Castell de Castellet, del qual actualment només es conserven uns fragments de les muralles i la torre.

El municipi ha tingut uns altres noms oficials al llarg de la història. Des del 1842, Castellet y Valhonesta; des del 1860, San Vicens de Castellet; entre 1875 i 1979, San Vicente de Castellet; i entre 1937 i 1939, Castellet de Llobregat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç de Castellet està situat a la vall del Llobregat, que travessa el terme, una mica més avall de la confluència d'aquest amb el Cardener i fins poc abans del congost de Castellbell.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

La població de Sant Vicenç es concentra bàsicament al nucli urbà, inexistent fins a mitjan segle XIX. La població disseminada està formada pels nuclis rurals de Vallhonesta, les Boades i Clot del Tufau, i per les urbanitzacions de la Balconada i Can Xesc. Barris perifèrics del nucli principal són la Farinera, el Raval de les Roques i el Raval Nou.

Entitat de població Habitants (2007)
Can Xesc 24
Clot del Tufau 45
Balconada, la 29
Boades, les 624
Sant Vicenç de Castellet 7.741
Vallhonesta 10
Font: Municat

Mitjans de comunicació locals[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç compta amb dos mitjans de comunicació independents:

Digital Castellet: És un diari d'informació diària del municipi: Cultura, actes, esports... Tota la informació de Sant Vicenç detallada a Digital Castellet.

El Breny: És un periòdic local imprès mensual que es pot comprar als quioscos del poble. Aquest conté reportatges, notícies, entrevistes. Actualment el Breny està treballant per portar al municipi una nova ràdio en streaming, que és com actualment està funcionant ''Ràdio El Breny''.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Les excel·lents comunicacions que té Sant Vicenç de Castellet li proporcionen una posició estratègica a la Catalunya central: a mig camí entre l'àrea metropolitana de Barcelona i els Pirineus, ben connectat amb les comarques de l'interior de Catalunya gràcies a l'Eix del Llobregat (C-55) i l'Eix Transversal (C-25). Pel municipi passa i té sortida l'autopista de Montserrat, de Terrassa a Manresa (C-16).

Tren

Autobús

  • Transbages:
    • Línia Manresa-Marganell.
    • Línia 1: Manresa-Castellgalí-Sant Vicenç.
    • Línia 2: Manresa-El Pont de Vilomara-Sant Vicenç.
    • Línia 3: Manresa-El Pont de Vilomara-Sant Vicenç-Castellbell-Monistrol.
    • Línia 4: Manresa-Castellgalí-Sant Vicenç-Monistrol-Castellbell.
  • La Hispano Igualadina: la línia Manresa-Tarragona.

Carretera

Els canvis derivats del procés industrial i de l'arribada al municipi del ferrocarril van ser determinants en l'evolució i desenvolupament de Sant Vicenç de Castellet. El 1859, la companyia dels Ferrocarrils del Nord va posar en marxa la línia ferroviària Terrassa-Manresa, inaugurada el dia 3 de juliol. Aquesta línia va integrar el territori dins del trajecte Barcelona-Saragossa i va obrir grans possibilitats de desenvolupament industrial. L'any 1912 l'increment d'activitat econòmica va fer necessària la construcció d'una doble via. El 1914, aquesta mateixa companyia va decidir construir un dipòsit de reserva de màquines, convertint així Sant Vicenç de Castellet en un punt neuràlgic i estratègic de l'activitat ferroviària.

La companyia dels Ferrocarrils Catalans va decidir l'any 1924 executar un traçat viari alternatiu per enllaçar Barcelona amb Manresa, i aquest traçat va tenir també una estació a Sant Vicenç de Castellet.

El lligam entre Sant Vicenç de Castellet i el ferrocarril va determinar que en el primer quart de segle XX el municipi es convertís en un centre de comunicacions vital dins la xarxa ferroviària catalana, que va repercutir en el desenvolupament i instal·lació d'indústries, sobretot tèxtils i de la pedra, que van aprofitar els lògics avantatges d'instal·lar-se al costat dels canals de distribució dels materials. Això va donar a Sant Vicenç de Castellet l'apel·latiu de "població de pedra, cotó, vapor" que la defineix.

El ferrocarril va ser també un factor decisiu en el creixement del poble, amb l'arribada de moltes persones de fora que, per motius de treball, es van quedar a viure al poble amb les seves famílies.

Clima[modifica | modifica el codi]

Té un clima mediterrani continentalitzat subhumit. El règim pluviomètric mostra un mínim a l'hivern i màxims a la primavera i a la tardor. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds i els estius calorosos. L'amplitud tèrmica anual és alta, de fins a 20°C, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.

El clima és humit i regularment fred a l'hivern i calent a l'estiu. La temperatura mitjana és de 36 graus a l'estiu i 2 graus sota zero a l'hivern.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població del municipi ha anat creixent ininterrompudament des dels 527 habitants el 1857 fins als 7.583 el 1990, segons el cens de població de fet. A partir del 1992 s'observa un lent descens de la població de dret fins al 2002, en què el padró municipal d'habitants municipal registra 7139 habitants. En el quinquenni 1996-2001 el creixement de la població ha estat negatiu (-10,4%), sobretot a causa del saldo migratori (-7,7%), mentre que el saldo de la comarca i de Catalunya eren positius (3,0% i 7,1%, respectivament). En els últims anys, la situació s'ha invertit i la població ha experimentat un augment fins a arribar als 8.275 habitants empadronats en 2008.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
10 11 11 139 107 527 702 1.270 1.429 1.647
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.883 3.094 3.870 4.008 5.398 6.831 7.783 7.583 7.431 7.505
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.419 7.386 7.212 7.139 7.532 7.835 8.275 8.688 9.314 9.326
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En 2001 els immigrants de la resta de l'estat representen un 28% de la població i els estrangers en són un 3%. En 2008 el percentatge d'immigrants estrangers ha crescut fins a arribar quasi al 7% de la població, la majoria dels quals provinents del Marroc, Colòmbia i Romania.

La piràmide de població és indicativa dels fluxos migratoris que ha rebut el municipi, ja que s'eixampla de manera especial en les franges situades al voltant dels 25 a 35 anys. El 50,3% de la població és femenina i el 49,7% és masculina.

Espais d'interès natural[modifica | modifica el codi]

La proximitat als parcs naturals de Sant Llorenç i de Montserrat, i les bones comunicacions han fet de Sant Vicenç de Castellet un punt de referència per a l'excursionisme. El sender GR-4 (Montserrat-Puigcerdà) travessa el terme d'oest a est i enllaça Sant Jaume de Vallhonesta amb el camí ral de Barcelona a Manresa. Poc abans d'entrar a Sant Vicenç el camí ral connecta, dins el terme de Rellinars, amb el sender GR-5 (Sitges-Canet de Mar).

L'extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta.

L'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres fan de corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i el Parc Natural de Montserrat. El sender de gran recorregut GR-4, que enllaça Montserrat amb Puigcerdà, travessa gran part del terme de Sant Vicenç, amb vistes excepcionals sobre el massís, com la que es pot obtenir des del serrat de la Beguda. També el camí romeu que unia Manresa amb Montserrat passa per Sant Vicenç.

Les Muntanyes Russes o els Terrers Blaus són un conjunt de petits turons situats a sota del turó de Castellet i formats per margues de coloració blavenca i de morfologia aixaragallada. L'indret ha estat tradicionalment un espai de lleure per als habitants del poble.

Història[modifica | modifica el codi]

La presència humana més antiga que consta a Sant Vicenç de Castellet data del període mitjà del neolític, ja que les troballes de la bòbila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat així ho demostren. També s'han trobat a Castellet alguns fragments de terrissa que daten de l'època ibèrica. Les restes més importants trobades a Sant Vicenç de Castellet són les que vénen de la romanització: la vil·la romana de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí, però estretament relacionades amb Sant Vicenç de Castellet.

A l'edat mitjana, el petit domini de Castellet, documentat des de principis del 1001, va anar passant per les mans de diferents senyors més o menys propers. Les pestes del segle XIV van reduir-ne la població i el conreu, que ja no es van recuperar fins a la segona meitat del segle XVIII, quan hi ha una expansió agrícola. Al municipi de Vallhonesta, l'activitat agrícola, centrada sobretot en el conreu de la vinya, va ser molt important. També ho van ser les activitats relacionades amb el pas del camí ral que unia Barcelona amb Manresa.

A mitjan segle XIX es van iniciar els canvis que va marcar el creixement de Sant Vicenç de Castellet amb la incorporació de la indústria tèxtil, un sector que encara avui dia predomina malgrat la recessió. Cap a mitjan segle XIX s'agrega el municipi de Vallhonesta al de Sant Vicenç de Castellet. A partir 1845 es van instal·lar a Sant Vicenç les primeres indústries, aprofitant la força hidràulica del Llobregat. L'any 1867 es va construir el canal industrial que va donar una empenta definitiva a la indústria de la zona, la qual es va consolidar amb l'arribada del ferrocarril (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Ferrocarrils Catalans el 1924).

A principis del segle XX l'estació ferroviària de Sant Vicenç de Castellet es va convertir en un punt estratègic del traçat Barcelona–Lleida–Saragossa, un dels elements que va impulsar el creixement de la població, que va passar dels 200 habitants del 1867 als 3.037 de l'any 1930. L'any 1917 s'hi van construir els dipòsits d'aigua i la reserva de màquines i entre els anys 1926 i 1929 es van fer els treballs d'electrificació de la línia Terrassa-Manresa. Aquestes circumstàncies van afavorir considerablement el comerç local, especialment durant la postguerra, època en què l'estraperlo va fer cèlebre el nom de Sant Vicenç. A començaments d'aquest segle també es va expandir l'activitat econòmica més representativa del municipi: l'extracció, elaboració i comercialització de la pedra.

Municipi mil·lenari[modifica | modifica el codi]

El document que dóna fe dels més de mil anys d'història documentada del municipi és una butlla papal en papir que data del mes de maig del 1001. En aquesta butla el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell i als seus successors. Aquell any el comte Ermengol I d'Urgell i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l'erudit monjo Gerbert d'Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d'Urgell. El document és, per tant, d'una gran importància històrica.

La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle X de la diòcesi d'Urgell. Això vol dir que aleshores els entorns del municipi ja estaven habitats. El bisbat d'Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als comtes de Barcelona, els quals les van cedir després com a feu senyorial.

El document té forma de pergamí de grans dimensions i es troba avui dia a l'Arxiu del Museu Diocesà d'Urgell, on es va conservar durant segles. L'any 1925, per evitar que es degradés, la butlla va ser enviada als tallers del Vaticà, on es va fer un minuciós treball de restauració, després de ser estudiada per l'especialista alemany Paul Fridolin Kehr, que aquell mateix any va fer-ne una edició comentada a Berlín.

El tèxtil[modifica | modifica el codi]

L'activitat tèxtil va començar a mitjan segle XIX, aprofitant el riu Llobregat com a generador d'energia i l'oportunitat que oferia el ferrocarril per al transport de primeres matèries i productes acabats. L'activitat va anar augmentant i això es va traduir en l'arribada de moltes persones que buscaven feina i en l'increment també de l'activitat comercial.

El cotó va ser el centre de l'activitat industrial al principi, sobretot en la primera meitat del segle XX. La indústria del cotó va abastar diversos sectors a Sant Vicenç de Castellet com ara la filatura, el teixit o el tint i va esdevenir un dels principals pilars de vida per als veïns de Sant Vicenç de Castellet.

Als anys 70 es va iniciar la crisi del tèxtil amb un procés de regressió que ha estat irreversible, com a altres zones. Han desaparegut les grans indústries i, dels dos canals d'aigua, un s'ha perdut.

La pedra[modifica | modifica el codi]

L'activitat extractiva va començar amb un caire eminentment industrial a finals del segle XIX amb l'explotació de la pedra sorrenca. La pedra s'extreia manualment i s'utilitzava bàsicament per a fer voreres i enllosats. Ja durant la dècada del 1920 hi havia un cert ambient comercial a l'entorn de la pedra. La pedra va tenir un paper molt important durant l'època de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la construcció de les fonts de Montjuïc, carreteres, etc.

A partir d'aleshores va començar l'explotació de la pedra calcària, pedra més dura que la pedra sorrenca i que permet ser polida, amb un acabat molt similar al marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va quedar identificada com a "pedra Sant Vicenç", denominació amb la que es coneix arreu i que s'aplica també a altres tipus de pedres, encara que no siguin de la zona. Així, es va anar incrementant l'activitat, van ampliar-se els tallers i es va comprar o fabricar la maquinària necessària fins a consolidar aquest tipus d'indústria com una de les bases de l'economia local.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç de Castellet té una animada vida social i cultural que dinamitzen un bon nombre d'entitats.

Festes i tradicions populars[modifica | modifica el codi]

  • Cavalcada de Reis (5 gener). Desfilada de Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient que se celebra la vigília del dia de Reis.
  • Festa Major d'hivern (22 gener). La Festa Major d'hivern se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Vicenç. El programa d'actes que es prepara inclou actuacions teatrals, música, excursions guiades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, i el Cicle de Música d'Hivern.
  • Carnestoltes. Organitzat per la Comissió de Festes, comprèn una desfilada de disfresses, i l'enterrament de la sardina.
  • Festa dels Carreters (normalment al mes de març). Els actes dels Tres Tombs, de caràcter ja tradicional, consten de benedicció dels cavalls, la cercavila i els Tres Tombs pels carrers del municipi, encapçalats pel capità de bandera i els cordonistes, amb acompanyament de bandes de música.
  • Aplec de Vallhonesta (1 maig). La celebració d'aquest aplec es fa a l'ermita romànica de Sant Pere de Vallhonesta. Els santvicentins pugen a l'ermita, on es reparteix a tothom un panellet. Els més joves pugen a l'ermita la nit abans per fer gresca, i passen la nit al refugi. L'aplec de Vallhonesta és una tradició que es remunta al segle XVII.
  • Caramelles (dissabte tarda i diumenge de Pasqua). Tradicionals cantades de caramelles a càrrec dels grups de la Societat Coral l'Estrella, l'Agrupació Musical Castellet i l'esbart dansaire Santvicentí.
  • Ball de gitanes. Una de les festes tradicionals més característiques de Sant Vicenç de Castellet. Es tracta d'una tradició que van introduir a Sant Vicenç un grup de picapedrers de Caldes de Montbui que a principis del segle XX van venir a treballar al poble. És un dels balls més lluïts del repertori de l'esbart dansaire santvicentí, que compta també amb una versió popular oberta a tothom i que es balla per la Pasqua Granada a la plaça de l'Ajuntament.
  • Fira del vapor. La fira del vapor recrea la vida a la localitat en els anys 1868 i 1923. Se celebra en commemoració de l'entrada del primer ferrocarril al poble.[2]
  • Festa Major d'estiu (segon cap de setmana de juliol). El programa d'actes compta amb activitats festives, culturals i esportives. Són ja habituals el correfoc, els espectacles de dansa, música i teatre, cinema a la fresca, els balls de Festa Major, l'elecció de pubilla, dama, hereu i fadrí del municipi i el tradicional castell de focs. L'inici de la festa arriba uns dies abans, l'1 de juliol, amb l'Homenatge a la Vellesa.
  • Aplec de Castellet (segon cap de setmana de setembre, al voltant de la Diada). Els participants de l'Aplec pugen en romeria al santuari de Castellet acompanyats pels gegants. Es fa parada al pla de les Vives per esmorzar, tradicionalment coca i xocolata. Després de la missa a l'ermita hi ha actuacions de l'Esbart dansaire Santvicentí, la coral Al Vent i la Societat Coral l'Estrella. L'Aplec compta amb el solemne vals dels Barons de Castellet, que ballen els gegants Marià i Paula. La festa, organitzada cada any per la Colla de Geganters del municipi, acaba amb un dinar de germanor.
  • Aplec de la Sardana. Organitzat cada any per l'Agrupació Sardanista Sant Vicenç de Castellet el mes de setembre. L'Aplec se celebra cada any a la Plaça Catalunya del municipi.
  • Cagatió popular (diumenge anterior a Nadal). La festa té lloc a la plaça de l'Ajuntament, on s'aplega tota la mainada del poble. El tió entra a la plaça en carro i acompanyat pels tioners. Aleshores els nens i nenes el fan cagar regals i llaminadures. La festa del cagatió compta també amb un pessebre vivent que escenifica l'Associació Musical Castellet i amb danses de l'Esbart Dansaire Santvicentí. Ho organitza la Colla de Geganters amb la col·laboració de comerciants.
  • Els Pastorets. Representació tradicional de teatre que es fa per les festes de Nadal.

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • Agrupació Artística Sant Vicenç
  • Agrupació de Pescadors amb Canya
  • Agrupació Sardanista de Sant Vicenç de Castellet
  • Associació Art i Cultura Sant Vicenç de Castellet
  • Asociación Cultural Rociera de Sant Vicenç de Castellet
  • Associació Cultural Col·lectiu El Breny
  • Associació Cultural Coral Al Vent
  • Associació Cultural de Transportistes i Conductors
  • Associació de Gent Gran L'Esplai
  • Associació de Voluntaris de Protecció Civil
  • Associació Futbol Sala Sant Vicenç
  • Associació Lluita contra el càncer
  • L' Associació Musical Castellet és una entitat creada el 1974 juntament amb la Coral Infantil Nou Horitzó[3] sota l'impuls del mossèn Pere Soldevila i un grup de pares i cantaires de la Coral Al Vent per l'educació musical i cultural al temps de lleure.[4] Des del 1984 porta a terme les representacions dels pastorets de Castellet.[5]
  • Associació Social Sempre Dones
  • ASVICAF - Associació Sant Vicenç de Castellet Amics del Ferrocarril
  • Associació de Veïns Can Xesc
  • Associació de Veïns La Farinera
  • Associació de Veïns Plaça Catalunya
  • Associació de Veïns Plaça Espanya
  • Associació de Veïns Sant Pere de Vallhonesta
  • Càritas Parroquial
  • Centre de Cultura Popular Carme Baldelló
  • Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet
  • Centro Cultural Andaluz-Casa de Andalucía
  • Ceps i Manduca
  • Cercle de Ioga Sol i Lluna
  • Club d'Escacs Castellet
  • Club de Bàsquet Castellet
  • Club de Futbol Atlètic Sant Vicenç de Castellet
  • Club de Futbol Sant Vicenç
  • Club de Pesca Olímpic Castellet
  • Club Hoquei Castellet
  • Club Kàrate-Do Sant Vicenç de Castellet
  • Club Natació Castellet
  • Club Petanca Atlètic Castellet
  • Club Petanca Sant Vicenç
  • Club Rugby Castellet
  • Club Taekwondo Castellet
  • Club Tot Judo
  • Club Unió Ciclista Sant Vicenç
  • Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet
  • Comissió Cavalcada de Reis
  • Esbart Dansaire Santvicentí
  • Gremi de Carreters i Cansaladers
  • Grup de Teatre Cul-i-seu
  • Grup Vocal Eumèlia
  • Moviment d'Acció Cultural Santvicentí (MACS)
  • Patronat Homenatge a la Vellesa
  • Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet
  • Societat Coral L'Estrella
  • Tot Moto Bages Sud
  • Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Sant Vicenç de Castellet
  • Unió Ocellaire de Sant Vicenç

Equipaments públics[modifica | modifica el codi]

  • Biblioteca S.Vives Casajuana
  • Camp de Futbol Municipal
  • CAP
  • Cementiri Municipal
  • CEIP Sant Vicenç
  • Escola Puigsoler
  • Espai Ateneu
  • Casal de Joves el Rkó
  • Deixalleria
  • Escola Municipal de Música
  • Escola Bressol Municipal "El niu"
  • IES Castellet
  • Pavelló Esportiu Municipal
  • Piscina Municipal

Patrimoni històric[modifica | modifica el codi]

Torre de Castellet[modifica | modifica el codi]

A la banda dreta del riu Llobregat, destaca un turó amb la Torre de Castellet, ben visible al seu cim. S'hi accedeix amb vehicle per una desviació a la dreta des de l'eix del Llobregat, a l'alçada del pla de les Vives, que tot enfilant-se ràpidament hi porta en pocs minuts. La torre és de planta quadrada i pertanyia al Castell de Castellet, del qual se'n comencen a tenir dades l'any 1001. La torre es va construir al segle XIII, després de la destrucció del castell el 1277 per Humbert de Rocafort. Del castell avui dia es conserven uns fragments de muralles que envoltaven la part nord del turó com a nucli defensiu.

Al costat de la torre trobem l'Ermita de la Mare de Déu de Castellet, construïda al segle XII i ampliada el 1884, canviant l'orientació de l'absis Aquesta ermita, dedicada a la Verge de Castellet, ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud. Avui dia encara es conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Castellet. L'any 2000 es va celebrar el 50è aniversari de la seva entronització. Una cisterna a sota de l'ermita ens indica l'origen preromànic de la capella, ja que conserva la planta.

El setembre de 2001 es van iniciar les obres de restauració de la torre per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, amb la col·laboració de la Generalitat i de la Diputació. L'objectiu de les obres va ser fer un sanejament dels talussos del turó, fixar-ne la base amb formigó projectat i mallat, i també relligar la part superior de la muntanya amb ancoratges.

Cal assenyalar que la base del turó de Castellet està formada per grans roques on els darrers anys s'hi havien format grans esquerdes que feien perillar la seva estructura. La restauració del turó de Castellet va ser la primera fase de l'actuació feta per l'Ajuntament de Sant Vicenç. D'altra banda, les greus deficiències estructurals i de conservació de l'Ermita de Castellet van portar a encarregar-ne un estudi de restauració i rehabilitació.

Les actuacions més importants van finalitzar al principis de 2003. Per fer de tot el conjunt un entorn més agradable i destacar la importància de l'indret per al municipi, la zona ha estat enjardinada i s'ha posat en marxa un projecte d'il·luminació del conjunt arquitectònic. El canvi de titularitat del bisbat de Vic al consistori de Sant Vicenç es va realitzar el 13 de març de 2003. El conjunt restaurat i rehabilitat va ser inaugurat el 13 d'abril de 2003.

Vallhonesta[modifica | modifica el codi]

Vallhonesta era un municipi independent fins que a mitjan segle XIX es va agregar al de Sant vicenç de Castellet. La vinya, els cereals i les oliveres han estat la bse dels cultius històrics a la zona. Conserva encara el seu caràcter rural i la seva ubicació l'ha consolidat com una de les portes d'entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

El nucli rural de Vallhonesta en destaca l'Ermita de Sant Pere construïda al segle XI, d'estil romànic. És especialment singular el seu campanar d'espadanya del segle XIII, amb quatre finestrals. Té diferents etapes constructives. La part més antiga és l'absis d'estil lombard i l'inici de la nau, que corresponen al segle XI. La resta de la nau es va reedificar el segle XII, potser per substituir una nau preromànica. A principis del segle XIII es va refer el mur de ponent, on s'alça el campanar. A l'interior s'hi conserva un sarcòfag romànic.

D'altra banda, a dalt d'una carena molt propera, que separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara, hi ha les restes de l'antic hostal i de l'Ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, al peu de l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, que fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjan segle XIX) va ser la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona.

L'Hostal de Sant Jaume, avui en ruïnes, va ser també una important caserna i centre de defensa del camí ral i dels municipis propers durant la Guerra del Francès. També durant la postguerra va ser escenari de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges més feréstecs del Bages sud. Pel que fa a l'ermita, d'origen romànic, es va restaurar el segle XV i es manté en bon estat de conservació.

Modernisme[modifica | modifica el codi]

Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Es va inaugurar el 2 de maig de 1920 com a font pública. Inicialment es va col·locar a la plaça Clavé, però posteriorment va ser traslladat a l'avinguda del Secretari Canal, on es pot observar actualment, tot i que desproveït de la font. El material emprat per a la seva construcció, pedra sorrenca, prové de les pedreres de Sant Vicenç. També de la mateixa època i autor és la font de la plaça de l'Ajuntament.

Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidriada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes i pinyes construïdes a partir de motllos amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven.

Sepulcre de Boades[modifica | modifica el codi]

El descobriment d'aquest sepulcre romà a Boades va tenir lloc en unes excavacions arqueològiques dels anys 1934-1935 en una vinya. Pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Castellet, però està al terme municipal de Castellgalí.

De fet, el jaciment de Boades ja era conegut des de principis de segle XX, encara que se'n va donar un major ressò gràcies a les excavacions dutes a terme als anys 30 per part del Centre Excursionista Montserrat de Manresa i a l'arranjament del sepulcre per part de l'entitat barcelonina Amics de l'Art Vell. Actualment les restes arqueològiques de Boades es poden visitar al Museu Comarcal de Manresa.

Considerat com un dels prototipus d'edificis funeraris romans a Catalunya, el sepulcre es caracteritza per haver estat una petita cel·la o cambra de planta quadrada, lleugerament rectangular, que forma part de la vil·la romana de Boades. Pel que fa a la seva estructura, l'exterior fa 5,1 m per 5,6 m, i 3,9 m per 3,6 m a l'interior. La coberta interior presenta una volta de canó mentre que la teulada és a doble vessant. L'alçada total d'aquesta edificació és de 3 m a l'arrencada de la coberta i de gairebé 5 m a la carena del teulat.

Torre del Breny[modifica | modifica el codi]

Torre del Breny també coneguda com a Torre dels Dimonis, és un monument funerari d'època romana construït al segle III, segurament com a necròpolis privada d'alguna família important del poblat preromà de Boades. Està situada prop de la confluència dels rius Llobregat i Cardener.

L'any 1870 va ser destruïda la part superior per utilitzar les seves pedres en la construcció d'una resclosa, donada la seva proximitat al riu Llobregat. La Torre del Breny forma part de l'imaginari col·lectiu santvicentí i és font de nombroses llegendes locals.

Construccions de pedra seca[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç de Castellet ha tingut un important passat vinícola dins una comarca, el Bages, que va ser de les de més producció de vi a finals del segle XIX. Per això ens han arribat avui dia les construccions de pedra seca com ara les barraques de vinya, tines al mig del bosc o adosades a les cases i marges, que es poden veure en tot el terme municipal.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura ocupa només unes 192 ha, amb un predomini del conreu de cereals i dels fruiters. Els conreus de vinya, oliveres i ametllers, majoritaris en el passat, són ara molt minoritaris. A la vora esquerra del Llobretat hi ha petits horts familiars de regadiu. El terreny forestal ocupa unes 418 ha, on hi destaquen alguns boscos de pi blanc.

Els polígons industrials ocupen una superfície important del municipi. La indústria tèxtil és encara la més important, seguida per la de materials per a la construcció, la metal·lúrgica i les serradores de fusta. El sector tèxtil es caracteritza per ser un ventall d'activitats molt divers i subsidiàries d'altres com ara els tints, la confecció i una considerable activitat submergida. El sector de la pedra viu un bon moment després d'haver passat per cicles diversos, però sense haver patit una crisi tan important com la que va afectar al tèxtil. S'extreu la pedra del país (pedra calcària i gres), però també es treballa amb altres materials, com ara el marbre que importen des de Suècia, Itàlia, Albània, Brasil o Portugal, entre altres països.

Polígons industrials del municipi
Polígon Localització Accés Extensió (m²)
Clot del Tufau A l'oest del nucli urbà i del riu Llobregat Pel carrer Clot del Tufau 100.922
Castell Al Pla de les Vives Pel carrer Lleida 62.792
Pla de les Vives I Al sud-oest del nucli urbà, a l'oest del riu Llobregat i al peu de la C-55 Per la carretera C-55 102.836
Pla de les Vives II Al sud-oest del nucli urbà, a l'oest del riu Llobregat i al peu de la C-55, entre el polígon Pla de les Vives I i l'antiga carretera Esparreguera-Manresa Per la carretera C-55 40.090
Pla del Riu I Al sud del nucli urbà, al peu de la C-55 i, a l'est del riu Llobregat Per carrer municipal 41.976
Pla del Riu II Al sud del nucli urbà, al peu de la C-55, a l'est del riu Llobregat i a l'oest del polígon industrial Pla del Riu I Per carrer municipal 87.254
Entre Vies Al nord del nucli urbà i a l'est del riu Llobregat Pel camí de la Torre del Breny 48.800
Llobregat - Pla de la Ceràmica Al nord del nucli urbà i a l'est del riu Llobregat Pel camí de la Torre del Breny 22.210
Les Vives-Castellet A l'oest del nucli urbà i del riu Llobregat, i al sud del polígon industrial Clot del Tufau Pel camí de Cal Gravat 78.359
Casacuberta A l'oest del nucli urbà i del riu Llobregat, i al sud del polígon industrial Clot del Tufau Pel camí de Cal Gravat 54.000
Nord Al costat del polígon industrial Entre Vies Per la Via Augusta 112.926
Antiga Fàbrica Balet Entre el riu Llobregat, el carrer Alfons XII, el tram final del passeig Francesc Macià i el final de la Zona Esportiva Municipal Pel passeig de Francesc Macià 14.526

Amb dades de 2007, es pot dir que la majoria dels treballadors treballen al sector sector industrial (47%), seguit pel sector serveis (35%) i la construcció (18%). L'agricultura no arriba a generar l'1% dels llocs de treball. En total, hi ha 2.774 llocs de treball i 296 empreses.

A finals del 1992 es va fundar el Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud[6] amb l'objectiu de dedicar-se al desenvolupament dels municipis d'aquesta subcomarca, però també a la promoció econòmica, el suport a la creació d'empreses i la formació per al treball. La seu del Consorci és a Sant Vicenç i inclou tots els municipis del Bages sud. El Consorci s'ha convertit en un referent a tota la comarca del Bages. Un dels eixos centrals és la promoció d'ocupació amb borsa de treball pròpia i un treball paral·lel de contacte amb les empreses. També destaca el Pla Integral de Formació per a Adults creat el curs 1998-99 i l'Observatori del Mercat de Treball del Bages, un programa de recollida, anàlisi i difusió d'informació social i laboral de la comarca del Bages.

Política[modifica | modifica el codi]

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició del consistori és la següent:

Resultats electorals - Sant Vicenç de Castellet, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Joan Manel Garcia Campillo 1.346 6 37,95
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal Glòria Torner Miguel 1.021 4 28,78
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Jaume Masats Suriñach 875 3 24,67
Partit Popular - 167 0 4,71
Altres - 0 - 0
Blancs - 138 - 3,86
Total 3.409 13 100

L'abstenció va ser alta (45,62%) i els vots nuls 26 (0,73%). Cap partit va obtenir la majoria absoluta. Formen el govern municipal la coalició CiU-ERC. L'alcalde és en Joan Manel Garcia (CiU) i el primer tinent d'alcalde és en Jaume Masats (ERC).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joan Masafret i Casadevall CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joan Masafret i Casadevall CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Martin Muns Grau / Francesc Ubach Vilanova PSC / Independents 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francesc Ubach Vilanova / Martin Muns Grau CIU / PSC 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joan Montsech Vila PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Montsech Vila PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Valentí Carrera Vila / Joan Montsech Vilà / Gloria Torner Miguel ERC / PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Joan Manel Garcia Campillo CiU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Joan Torres Pérez CIU 11/06/2011 --
Des de 2015 Joan Torres Pérez CIU 13/06/2015 --

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Canal i Rius,, Pere. Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat fins als nostres dies (en català). 3ª ed. augm.. Manresa: Llibreria Sobreroca, 1986, p. 391 p. : il. ; 24 cm. ISBN 8486327024. 
  2. «Fira del vapor».
  3. «Caramelles a Sant Vicenç de Castellet». festacatalunya.cat. Festa Catalunya. [Consulta: 26 juliol 2014].
  4. «L'Associació Musical Castellet porta a escena els Pastorets». Manresainfo - Nació Digital, 17-12-2012 [Consulta: 26 juliol 2014].
  5. «Els Pastorets tornen enguany a Sant Vicenç amb dues funcions, de la mà de l'Associació Musical Castellet». El setmanari, 17-12-2012 [Consulta: 26 juliol 2014].
  6. http://www.cfibs.es/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç de Castellet Modifica l'enllaç a Wikidata