Eix Transversal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: C-25)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a l'article de la línia de ferrocarril d'alta velocitat vegeu Eix Transversal ferroviari
Eix Transversal
Eix Transversal.JPG
L'Eix Transversal vist des de Montfalcó Murallat, a la Segarra
Identificador  C-25 
Gestió
Tipus autovia
Administració responsable Generalitat de Catalunya
Configuració física
Àrea Catalunya
Inici Cervera
Fi Riudellots de la Selva
Longitud 280 km
Modifica dades a Wikidata

L'Eix Transversal (o sovint directament l'Eix) és la denominació popular amb què és coneguda la carretera C-25

La C-25 és una via de comunicació ràpida d'uns 154 km de longitud (km 0 a Cervera, 154 a Riudellots), que travessa Catalunya transversalment des de Cervera fins a Riudellots de la Selva. Connecta les Terres de Ponent amb l'autopista del Mediterrani, és a dir, amb França i Europa sense necessitat de passar per Barcelona.

Sovint hom engloba dins de l'Eix Transversal el tram d'autovia entre Cervera i Lleida, tot i que en realitat formalment és un tros de l'Autovia del Nord-est (la qual és de titularitat estatal).

Història[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX la Mancomunitat de Catalunya ja havia detectat la necessitat d'una via de comunicació que connectés l'interior amb França sense necessitat de passar per Barcelona. Fou projectada per primera vegada per un dels seus enginyers,Victorià Muñoz i Oms, que anys després va planificar aquesta via en el Pla d'Obres Públiques de Catalunya publicat per la Generalitat el 1935.[1]

La carretera quedà definitivament inaugurada el 12 de desembre de 1997, amb l'obertura del tram comprès entre les poblacions de Santa Maria d'Oló i Vic, després de 4 anys i de 12 inauguracions parcials, la primera de les quals havia estat el 22 de maig de 1993 en el tram Santa Coloma de Farners-Brunyola.[2] La seva construcció va anar a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la qual és titular de la via. La velocitat mitjana és de 90 km/h i el màxim permès és de 100 km/h. Tot i ser una via ràpida que volia descongestionar el trànsit que circulava de banda a banda de Catalunya sense haver de passar per la regió metropolitana de Barcelona, de bon començament es va construir només amb una única calçada de dos carrils (un per a cada sentit) tot i que sovintegen els trams en què la via presenta tres carrils (amb un de central destinat a l'avançament de vehicles lents però que poden utilitzar els vehicles del sentit contrari per a avançar). Per tot plegat, la via s'ha demostrat insuficient per la quantitat de vehicles que hi circulen i perillós per als conductors.[3]

Obres de desdoblament de la C-25 a la comarca del Bages. Setembre 2011

L'any 2007 la Generalitat de Catalunya aprovà el seu desdoblament per convertir-lo en autovia. Les obres, finançades mitjançant l'anomenat peatge a l'ombra, van comptar amb un cost de 734 milions d'euros, van afectar 31 municipis de 5 comarques i van comportar la construcció de 52 viaductes, 14 túnels i 40 enllaços. Les obres van començar el primer trimestre de 2008 i,[4] si bé estava previst que acabessin entre 2010 i 2011, posteriors desavinences entre l'empresa adjudicatària i el govern de la Generalitat, es va inaugurar el gener de 2013.[5]

Trams[modifica | modifica el codi]

L’Eix Transversal (C-25) pròpiament dit comença a Cervera (al PK 82+800) i acaba a Riudellots de la Selva (al PK 235+800). En aquests 153 quilòmetres de longitud, la carretera es divideix en tres grans trams.

Tram Cervera - Manresa[modifica | modifica el codi]

Aquest tram va del PK 82+800 (Cervera) al PK 131+960 (Manresa).

  • 49,6 km de longitud
  • 13 enllaços
  • 20 viaductes

Les obres de desdoblament es van iniciar l'octubre de 2010. Entre Cervera i les Olugues, la carretera ja estava desdoblada, així que solament es van dur a terme tasques de posada a zero: reforç del ferm, canvi de les barreres, actuacions en estructures, neteja de cunetes, substitució de la senyalització i adequació de les proteccions de seguretat. Una vegada superat el punt de les Oluges comença un tram de 44,58 km de longitud, en el qual es poden diferenciar dos grans zones. La primera correspon als primers 34 km de la traça on el traçat és molt deficitari de terres. La segona zona comença en el moment en què la Riera de Rajadell comença a creuar la via al PK 92+380. A partir d'aquest moment són necessaris la construcció de nombrosos viaductes (24) que passen per sobre la Riera del Rajardell.

Tram Manresa - Vic (Gurb)[modifica | modifica el codi]

Aquest tram va del PK 132+380 (Manresa) al PK 178+400 (Vic).

  • 46 km de longitud
  • 13 enllaços
  • 12 viaductes
  • 5 túnels

Les obres de desdoblament es van iniciar paral·lelament al tram Cervera-Manresa, és a dir, a l'octubre de 2010. El traçat de la nova carretera desdoblada segueix el traçat de la carrera existent, que es va aixemplar alternativament a un costat i altre. A partir del PK 135+680 a Manresa, i fins a l’enllaç de Santa Maria d’Oló es va fer un desdoblament de la calçada existent. Des de l’enllaç de Santa Maria d’Oló al PK 157+680 i fins a arribar a Vic canvia l'orografia del terreny que passa a ser molt més muntanyós. Els trams de circumval·lació de Manresa i Vic ja tenien característiques d’autovia.

Tram Vic (Gurb) - Caldes de Malavella[modifica | modifica el codi]

Aquest tram va del PK 178+400 (Vic) al PK 235+800.

  • 57,4 km de longitud
  • 14 enllaços
  • 18 viaductes
  • 12 túnels

Les obres de desdoblament es van iniciar a l'agost de 2010. És el tram on l’orografia és més complicada, especialment entre Calldetenes i Santa Coloma de Farners. Aquest tram va representar el 50% per cent del volum de tota l’obra quan es va dur a terme el desdoblament. Es pot subdividir en tres trams diferenciats:

De Vic (Gurb) a Espinelves[modifica | modifica el codi]

Té 19,3 km de longitud. Els primers 7,2 km d’aquest tram formen part de la circumval·lació de Vic pel nord. En aquesta zona només apareix un viaducte per creuar sobre el riu Gurri. Els següents 12 km entre l’enllaç de Calldetenes i el creuament sobre la Riera d’Espinelves hi ha un total de 30 desmunts amb alçada màxima de 30m. Hi ha dos túnels artificials, que són:

  • Túnel de Sant Julià 1 (270m)
  • Túnel de Sant Julià 2 (145m)

Hi ha dos nou túnels naturals que són:

  • Túnel de Romagats (130m)
  • Túnel del Buc (420m)

A més en aquest tram es van construir 4 nous viaductes que sumen una longitud de més de 740m:

D'Espinelves a Santa Coloma de Farners[modifica | modifica el codi]

El subtram Espinelves a Santa Coloma de Farners té una longitud de 17,1 km. Està comprès entre el viaducte d’Espinelves i l’enllaç de Tres Camins, i té una longitud aproximada de 17 km. En aquest tram es van executar dos túnels artificials:

  • Túnel d'Espinelves (177m)
  • Túnel de Mas Romeu (66m)

També es van construir tres túnels naturals:

  • Túnel del Pigot (230m)
  • Túnel de les Comes (495m)
  • Túnel de Joanet (1420m)

A més, també hi ha 8 viaductes:

  • Viaducte dels Empedrats (120m)
  • Viaducte del Sot Gran (132m)
  • Viaducte del Sot del Pla Perer (195m)
  • Viaducte del Sot de l’Ullastre (242m)
  • Viaducte de Riudecos (160m)
  • Viaducte del Sot de la Galtera (240m)
  • Viaducte de Can Canaleta (200m)
  • Viaducte de Sant Miquel Cladells (160m)

De Santa Coloma de Farners a Caldes de Malavella[modifica | modifica el codi]

El subtram de Santa Coloma de Farners a Caldes de Malavella té 18,9 km de longitud. Aquest tram s’inicia 1 km després del viaducte de St. Miquel de Cladells a l’enllaç de Tres camins. Hi ha el viaducte de Begis (120m) i el túnel Begis (120m).

Sortides i accessos de la via[modifica | modifica el codi]

Direcció Caldes de Malavella

  • 88: LV-1004 (Sant Guim de Freixenet, Estaràs, Les Olugues)
  • 93: Via de Servei i N-141f (Torà, Pujalt, Sant Ramon)
  • 103: C-1412a (Igualada, Calaf)
  • 107: N-141b (Sant Pere Sallavinera, Calaf est)
  • 112: Via de Servei
  • 114: N-141b (Fonollosa, Aguilar de Segarra)
  • 121: Rajadell
  • 123: BV-3012 (Fonollosa, Fals, Rajadell)
  • 126: Monistrolet
  • 130: C-37 (Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Tarragona)
  • 131: Sant Joan de Vilatorrada sud
  • 132: C-55 (Solsona, Sant Joan de Vilatorrada centre, Andorra, Centre Penitenciari Lledoners) i C-37z (Manresa oest/universitat, Sant Salvador de Guardiola i Salelles)
  • 134: C-55 (Sant Fruitós de Bages, Manresa altres, Barcelona)
  • 136: BV-4501 (Santpedor centre)
  • 140: BV-4511 (Santpedor polígon, Sant Fruitós de Bages polígon, Navarcles)
  • 141 A: C-16/E-9 (Barcelona, Terrassa(peatge))
  • 141 B: C-16/E-9 (Andorra(peatge), Berga)
  • 145: B-430 (Cabrianes, Artés)
  • 151: B-431 (Avinyó)
  • 154: BP-4313 (Avinyó)
  • 157: BP-4313 (Santa Maria d'Oló)
  • 164: C-59 (Moià, Oristà, L'Estany)
  • 170: C-62 (Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Olost
  • 176: C-25D (Barcelona, Vic oest/universitat)
  • 180: desenllaç C-17| C-25 (Girona, Vic)
  • 182: B-522 (Manlleu, Vic centre/polígon)
  • 187: N-141d (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes)
  • 194: BV-5201 (Sant Sadurní d'Osormort)
  • 199: GI-543 (Espinelves)
  • 202: GI-543 (Coll de Revell, Viladrau)
  • 209: GI-550 (Blanes, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm
  • 217: GI-551 (Sant Miquel de Cladells)
  • 225: C-63 (Olot, Anglès, Santa Coloma de Farners)
  • 228: C-63 (Vilobí d'Onyar, Santa Coloma de Farners)
  • 234: N-156 (Sant Feliu de Guíxols, Riudellots de la Selva, Aeroport Girona-Costa Brava)
  • Fi de la Concessió(continua A-2)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eix Transversal Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mancomunitat de Catalunya. 100 anys (orig.) Vol. I: Aixecar un país (orig.). Dir: Enric Canals. Col: Arxiu General de la Diputació de Barcelona Francesc Roca. © Xarxa Audiovisual Local- 2014. 23 min.. 7:20. vídeo a internet. [Consulta: 29 maig 2014]
  2. Eix transversal al ralentí. Diari AVUI del 3 d'abril de 2010.
  3. L'Eix Transversal acumula gairebé un mort per quilòmetre en set anys. Diari El Periódico del 19 de maig de 2007.
  4. Acord de Govern de la Generalitat per iniciar les obres de desdoblament de l'Eix Transversal
  5. «L'esperat desdoblament de l'Eix Transversal s'inaugura després de tres anys i mig d'obres». 324.cat, 04-01-2013. [Consulta: 26 desembre 2013].

Coord.: 41° 52′ 35.72″ N, 2° 44′ 25.44″ E / 41.8765889°N,2.7404000°E / 41.8765889; 2.7404000