Sant Sadurní d'Osormort

Sant Sadurní d'Osormort
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	41° 54′ 13″ N, 2° 22′ 57″ E / 41.903611111111°N,2.3825°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Osona
Capital	Sant Sadurní d'Osormort
Població humana
Població	84 (2024) (2,75 hab./km²)
Llars	17 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de la Comarca d'Osona
Superfície	30,6 km²
Altitud	531 m
Limita amb	Tavèrnoles ; Viladrau ; Sant Julià de Vilatorta ; Espinelves ; Vilanova de Sau ; Folgueroles
Organització política
• Alcalde	Enric Riera Santaeularia (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	08519
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08241
Codi IDESCAT	082418
Lloc web	santsadurnidosormort.cat

Sant Sadurní d'Osormort és un municipi de la comarca d'Osona. Està situat a l'est de la regió de l'Alt Ter. Està situat a la vall de la riera Major, abans anomenada riera d'Osor, i envoltat de les poblacions de Viladrau, Espinelves, Vilanova de Sau, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Tavèrnoles. El terreny és, en la major part, forestal i de pastura.

Geografia

Llista de topònims de Sant Sadurní d'Osormort (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

L'any 1698, juntament amb Espinelves i amb Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d'Osormort formava una batllia de la vegueria de Vic, que pertanyia als Vescomptat de Cabrera.^[1]

Amb la divisió provincial del primer terç del Segle XIX, la frontera provincial va separar Espinelves, a la província de Girona, de Sant Sadurní d'Osormort, que va quedar a la província de Barcelona. Això va provocar que Sant Sadurní esdevingués municipi independent el 1834.^[2]

Llocs d'interès

Església de Sant Sadurní d'Osormort. Romànica del segle xi
Església de Sant Feliu de les Planeses
Dintre del terme, en un lloc conegut com el Puig Castellar, s'han trobat restes de ceràmica d'un antic poblat ibèric.
La masia Masferrer sobresurt per la seva arquitectura, del segle xvii, amb la façana esgrafiada i excel·lents treballs de forja a les balconades.
Masia La Pedrija, protegida com a Bé cultural d'interès local.^[3]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	18	17	117	209	343	213	298	233	235

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
266	296	318	315	242	131	79	81	73	73

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
74	76	76	83	91	89	91	94	93	86

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
80	79	76	90	84	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ «Mas la Pedrija». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2017].

Vegeu també

Puig dels Jueus.

Bibliografia

Volum 3 (2005), El Meu País, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Sadurní d'Osormort

[1] Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.

[2] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[ipac-3] «Mas la Pedrija». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2017].

[1]

[2]

[3]