Sant Sadurní d'Osormort
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Osona | ||||
| Capital | Sant Sadurní d'Osormort | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 84 (2024) | ||||
| Llars | 17 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 30,6 km² | ||||
| Altitud | 531 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Enric Riera Santaeularia (2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08519 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08241 | ||||
| Codi IDESCAT | 082418 | ||||
| Lloc web | santsadurnidosormort.cat | ||||
Sant Sadurní d'Osormort és un municipi de la comarca d'Osona. Està situat a l'est de la regió de l'Alt Ter. Està situat a la vall de la riera Major, abans anomenada riera d'Osor, i envoltat de les poblacions de Viladrau, Espinelves, Vilanova de Sau, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Tavèrnoles. El terreny és, en la major part, forestal i de pastura.
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Sant Sadurní d'Osormort (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història
[modifica]L'any 1698, juntament amb Espinelves i amb Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d'Osormort formava una batllia de la vegueria de Vic, que pertanyia als Vescomptat de Cabrera.[1]
Amb la divisió provincial del primer terç del Segle XIX, la frontera provincial va separar Espinelves, a la província de Girona, de Sant Sadurní d'Osormort, que va quedar a la província de Barcelona. Això va provocar que Sant Sadurní esdevingués municipi independent el 1834.[2]
Llocs d'interès
[modifica]- Església de Sant Sadurní d'Osormort. Romànica del segle xi
- Església de Sant Feliu de les Planeses
- Dintre del terme, en un lloc conegut com el Puig Castellar, s'han trobat restes de ceràmica d'un antic poblat ibèric.
- La masia Masferrer sobresurt per la seva arquitectura, del segle xvii, amb la façana esgrafiada i excel·lents treballs de forja a les balconades.
- Masia La Pedrija, protegida com a Bé cultural d'interès local.[3]
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «Mas la Pedrija». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2017].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]Volum 3 (2005), El Meu País, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5
