Herbers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaHerbers
Herbés
Escut d'Herbers
Escut d'Herbers
Vista castillo Herbés.JPG
Vista general de la casa-palau d'Herbers

Localització
Localització d'Herbers respecte del País Valencià.png
40° 43′ 15″ N, 0° 00′ 14″ O / 40.7208731°N,0.0039824°O / 40.7208731; -0.0039824
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Ports
Municipis 1
Població
Total 49 (2016)
• Densitat 1,81 hab/km²
Gentilici Herbessenc, herbessenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 27,1 km²
Altitud 766 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major
Sant Bertomeu
Del 23 al 27 d'agost
Organització i govern
• Alcalde José Pallarés Giner
Economia
Pressupost 85.502 € (any 2013)[1] (2013)
Indicatius
Codi postal 12317
Codi INE 12068
Codi ARGOS 12068
Altres dades

Web www.herbes.es
Modifica dades a Wikidata

Herbers (oficialment Herbés, en castellà, tot i que l'ajuntament empra també la denominació en valencià) és un municipi de la comarca dels Ports de Morella, al nord-oest del País Valencià.

El municipi té 54 habitants (INE 2014), sent uns dels més menuts del País Valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat en el sector septentrional de la comarca dels Ports, al límit amb el Matarranya, en una zona muntanyenca. El riu Escalona (nom que rep en aquesta zona el riu Tastavins)[2] creua el terme de sud a nord i passa prop del nucli de població. Per l'oest la rambla de Pereroles drena les aigües a la vegada que fa de frontera amb el terme municipal de Morella. El poble es localitza al redós d'un pujol presidit pel castell dels barons.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Herbers limita amb Torredarques, Mont-roig de Tastavins i Pena-roja al nord, tots ells a la comarca del Matarranya; amb Castell de Cabres, oficialment pertanyent al Baix Maestrat; i amb Morella, capital de la comarca dels Ports.

Torredarques Mont-roig de Tastavins Pena-roja
Brosen windrose-fr.svg
Morella Castell de Cabres

Accessos[modifica | modifica el codi]

S'accedeix per la carretera CV-110, desviada des de la N-232 que porta des de la costa, en Vinaròs (Baix Maestrat), fins a Alcanyís, a l'Aragó.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen del poble és una alqueria musulmana, que en 1233 fou ocupada per les hostes de Blasc d'Alagó. Va ser cedida, per poblar amb cristians, amb carta pobla d'aqueix any al cavaller aragonès Joan Garcés, primer baró d'Herbers, que va fer la repoblació amb gents vingudes de Lleida. A començaments del segle XIV el senyor era Ramon de Centelles, fins que un successor seu, Bernat de Centelles, va malbaratar les seues possessions i caigueren en mans dels Cubells. Va ser senyoriu de la família Cubells des de 1386 a 1484, data en què per matrimoni va passar als Valls, que el van mantenir fins al 1561. Aquest any, per qüestions successòries i de parentiu, va recaure en els Ram de Viu, els quals a hores d'ara encara posseeixen el castell i moltes terres.

En 1691, Carles II li va concedir autonomia municipal com una vila independent de Morella. Durant la guerra de Successió el poble restà de part dels maulets. L'època de les guerres carlines, tan convulsa al Maestrat, va ser de gran activitat a Herbers. El baró vigent, Rafael Ram de Viu i Pueyo, va alçar-se en armes a Morella el 1833 a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, i posteriorment va destacar com a militar carlí durant la Primera Guerra Carlina.

Es va mantenir amb autonomia municipal fins a la fusió de nou amb Morella en l'any 1926. Finalment, en la dècada dels 1960, va recobrar la seua independència com a municipi.[2] També és anomenada "Herbers Jussans" per diferenciar-la d'Herbeset (pedania de Morella situada prop de la població) o "Herbers Sobirans".

Economia[modifica | modifica el codi]

En l'antiguitat la principal font d'ingressos va ser la tèxtil. En l'actualitat l'economia es basa en el turisme interior i la ramaderia. Molts serveis com els del metge, del capellà i altres són rebuts des de l'Aragó, ja que es troba millor comunicada amb l'Aragó que amb la resta del País Valencià, i les relacions econòmiques i culturals han sigut històricament properes a aquest territori, donat que la sortida natural del poble és per la comarca del Matarranya.

De les 2.700 hectàrees de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d'en Sabater i la pineda de la Vall. Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà (cereals i creïlles) i sols 15 ha, a regadiu.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica d'Herbers
1900 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 2013 2014
666 142 134 134 115 106 103 94 84 72 65 56 59 57 54

Administració[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2015 es va presentar només una llista electoral, la del PP encapçalada per José Pallarés Giner. És l'únic municipi a la província de Castelló (junt a Sant Jordi) en què només va concórrer una llista electoral a les eleccions.[3]

Resultats electorals - Herbers, 2015[4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular José Pallarés Giner 18 3 81,82
En blanc 2 - 9,09
Vot nul 12 - 35,29
Total 34 3 70.83
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pascual Vilalta Gil UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Pascual Vilalta Gil AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Carlos Cuella Segura PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Carlos Cuella Segura PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Luis Pallarés Pitarch PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Senen Pallarés Figols PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Pallarés Giner PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Pallarés Giner PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Pallarés Giner PP 11/06/2011 --
Des de 2015 José Pallarés Giner PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Façana principal del Castell d'Herbers.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament. Casa consistorial situada en la part més alta de la població, prop de la plaça de l'Església. Es tracta d'un edifici reformat, de dos pisos i bona estructura. En el pis superior disposa del servici d'Internet Rural que compartix amb les dependències de les antigues escoles.
  • Castell d'Herbers. Casa-palau pertanyent al baró d'Herbers, està situada en la part més alta del poble, des d'on domina tota la vila i gran part del terme. Aquest edifici s'atribuïx al segle XIV pels seus merlets i finestres gòtiques, així com per les característiques de la seua façana, encara que ha sofert diferents modificacions en segles posteriors.
  • El Calvari. Cementiri d'interès arquitectònic situat junt a l'Església, limita al nord amb les terres i hortes històriques propietat de la baronia d'Herbers, que segons la tradició van ser els que van cedir el solar per a l'Església i el Calvari. Aquest Calvari, actualment sense ús, era destinat per a la processó del viacrucis de Setmana Santa.[5]
  • Antiga Llotja. Situada en el centre de la població, en la pujada del carrer del Forn, va ser l'antiga llotja. Es tracta d'un edifici voluminós construït de pedra treballada, en el qual encara poden observar-se diversos arcs gòtics del segle XVI. Actualment, està en un bon estat de conservació i té la funció d'hostal de la població i de saló-bar de tertúlia dels habitants d'Herbers.

Llocs d'interés natural[modifica | modifica el codi]

  • El Botador. Coneguda popularment com lo Botadó, és un salt d'aigua emmarcat en un espai natural situat a un quilòmetre de la població, en el marge dret del camí que condueix a l'Ermita de la Mare de Déu del Sargar. Aquest salt d'aigua està format pel Barranc de l'Ermita del Sargar, les aigües del qual desfilen encaixonades per un congost que es precipita des d'uns 10 metres d'altura. Als peus del Botador es troba el naixement de la Font Freda, que serveix per regar els horts tradicionals en la vora del Barranc de l'Ermita, mentre que les aigües sobrants desemboquen en el riu Escalona.[6]
  • Els Ullals de Pitarch. Toll on s'acumula l'aigua, fruit de la confluència del barranc d'Herbeset amb el riu de Castell de Cabres. Segons la tradició popular l'aigua d'aquesta font conté propietats medicinals, especialment per a afectacions del renyó.[7]
  • Muntanya de la Tossa. Amb els seus 1.101 metres, és un dels llocs més pintorescs de la zona. Des del seu vèrtex geodèsic es poden observar unes vistes panoràmiques de l'entorn d'Herbers.
  • Font del Bassi. Font de tipus abeurador, coneguda popularment com "el Bassi". Situada en un extrem de la població, a principis de la pujada del carrer del Forn, es tracta d'una font d'una canella que aboca les seues aigües a un abeurador, que havia tingut tradicionalment un ús per a cavalleries. Està construït amb lloses de pedra de picapedreria amb planta rectangular d'un metre per tres.[8]
  • Font de les Moreres. Situada en el barranc de les Moreres, en el marge sud-oest del nucli urbà de la població, va ser construïda al segle XVI amb pedres pedres de carreu, arc central, i un abeurador amb tres piles. Es tracta d'un conjunt hidràulic format per una font, construïda amb pedra de carreu i que disposa d'una sostrada de pedra a dos aigües, i un abeurador.[9]
  • Cova Fosca. Coneguda popularment com la Coveta Fosca, es tracta d'una cova amb formacions d'estalactites provocades per la forta acció càrstica del terreny. Està situada en el vessant d'una muntanya, i el seu accés suposa ascendir uns 100 metres amb un fort pendent i sòl molt pedregós.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Dels plats típics de la població destaquen: Olla de "Recapte", farinetes, braç de gitano, bunyols amb mel, casquetes, almendrats, truita de pataques, corder a la brasa, pernil i "cecina". Per a beure, vi, aiguardent (molt famós arreu de la comarca) i calmant (cremat).

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera.
  • Sant Marc. Rogativa de Sant Marc a la Mare de Déu del Sargar que se celebra el dissabte o diumenge més pròxims al 25 d'abril. Repartiment de coca i casqueta.
  • Romeria de La Tossa. Romeria penitencial al peiró de la Tossa. A la tornada es realitza una solemne processó d'entrada. Se celebra el primer dissabte de maig.
  • Sant Bartomeu. Festes patronals, del 23 d'agost al 27 d'agost.

A més, Herbers ha acollit l'Aplec dels Ports en diverses ocasions, els anys 1983, 1992, 2002 i 2011.[10]

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Herbers, Sorita i Vallibona aproven els pressuposts» (en català). Comarquesnord.cat.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Herbers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Alcalde a la fuerza sin rivales» (en castellà). El Mundo, 18-05-2015.
  4. «Resultados electorales en Herbés» (en castellà). El País.
  5. «Calvari» (en català). Ajuntament d'Herbers.
  6. «El "Botadó"» (en castellà). Ajuntament d'Herbers.
  7. «Naturalesa» (en català). Ajuntament d'Herbers.
  8. «Font del Bassi» (en català). Ajuntament d'Herbers.
  9. «Font de les Moreres» (en català). Ajuntament d'Herbers.
  10. «XXXIII Aplec dels Ports, Herbers» (en català). Portal Oficial de Turismo de la Comunitat Valenciana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbers Modifica l'enllaç a Wikidata