Sorita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSorita
Zorita del Maestrazgo
Bandera de Sorita Escut de Sorita
Escut de Sorita
Sorita des del santuari de la Balma.jpg
Sorita vista des del santuari de la Balma

Localització
Localització de Sorita de Morella respecte del País Valencià.png
40° 43′ 42″ N, 0° 09′ 58″ O / 40.728333333333°N,0.16611111111111°O / 40.728333333333; -0.16611111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Ports
Municipis 1
Població
Total 124 (2016)
• Densitat 1,8 hab/km²
Predomini_lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 68,8 km²
Altitud 661 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major
Mare de Déu de Balma
Dia de mercat Roba i fruita: sense dia determinat
Mercat de peix: Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Manuel Milián Martí
Indicatius
Codi postal 12311
Codi INE 12141
Codi ARGOS 12141
Altres dades

Web www.zoritadelmaestrazgo.es
Modifica dades a Wikidata

Sorita, també conegut com a Sorita de Morella, és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en una zona muntanyenca en el sector septentrional de la comarca, ja en el límit amb la província de Terol. El clima és continental amb suaus temperatures en les nits d'estiu.

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-132 i posteriorment es pren la CV-14.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Palanques i Morella en la província de Castelló. I Aiguaviva de Bergantes en la província de Terol.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser un dels denominats tradicionalment llogarets de Morella per trobar-se dintre del seu terme general. Segons Escolano, Blasco I d'Alagón la va donar a poblar a Andreu de Peralta en 1233, i segons altres fonts va ser el rei Jaume I qui ho va fer el 31 de març de 1253. En el segle XIV va ser senyoriu de la família Fernàndez d'Heredia, i el 20 de desembre de 1367, Juan Fernàndez d'Heredia la va vendre als Jurats de Morella per 14.511 sous; des de llavors es va mantenir com senyoriu d'aquesta vila.

El seu terme, així com els termes confrontants, es va veure molt afectat durant la guerra civil espanyola, la qual va deixar vestigis dels cruents combats que en ell es van portar a terme. Exemple d'això són les trinxeres amb abundant munició espargida per les forestes de la comarca.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 1646 tenia uns 425 habitants, 220 al 1735, 649 al 1850 i 1.270 al 1910. Des d'aleshores es va iniciar un progressiu descens demogràfic.

Evolució demogràfica de Sorita
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2014
149 157 150 146 135 138 139 131 131 152 150 129

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 19/04/1979
1983 - 1987 28/05/1983
1987 - 1991 30/06/1987
1991 - 1995 15/06/1991
1995 - 1999 17/06/1995
1999 - 2003 03/07/1999
2003 - 2007 Manuel Milían Martí PP 14/06/2003
2007 - 2011 Manuel Milían Martí PP 16/06/2007
2011 - 2015 Manuel Milían Martí PP 11/06/2011
Des del 2015 Manuel Milían Martí PP 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en la ramaderia. En 2014 era considerat el municipi amb la taxa d'endeutament més alta per habitant del País Valencià.[1]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció
Santuari de la Balma
Religiosos
Civils
  • Ajuntament
  • Casa del Castell

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Pineda dels Bons Mossos
  • Fonts calentes de la Roqueta
  • Font de la Veana
  • Cova del Mas de Planells
  • Barranc de Marrons

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren a partir del 6 de setembre, dedicades a la Verge de la Balma, amb una escenografia gairebé medieval, on s'interpreta una escena de lluita entre un Àngel i el Dimoni. A més, es ballen danses tradicionals.
  • Sant Antoni. El 17 de gener se celebra amb una gran foguera en la plaça de l'església.[2]
  • Ha acollit l'Aplec dels Ports en dues ocasions, els anys 1986 i 1996. Està previst que el torni a acollir el 2014.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Los 1.000 municipios de España con mayor deuda per cápita de España (2014)» (en castellà). 30/7/2015. La vanguardia. [Consulta: 30 juliol 2015].
  2. turismodecastellon@dipcas.es, Patronato Provincial de Turismo de Castellón. «Fiestas de san Antonio en Zorita del Maestrazgo». www.turismodecastellon.com. [Consulta: 7 gener 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorita Modifica l'enllaç a Wikidata