Portell de Morella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPortell de Morella
Portell de Morella
Escut de Portell de Morella
Escut de Portell de Morella
PobleVistaPla.jpg
Vista de Portell de Morella

Localització
Localització del Portell de Morella respecte del País Valencià.png
40° 31′ 57″ N, 0° 15′ 45″ O / 40.5324959°N,0.2625418°O / 40.5324959; -0.2625418
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Ports
Capital Portell de Morella
Municipis 1
Població
Total 200 (2016)
• Densitat 4,05 hab/km²
Gentilici Portellà, portellana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 49,4 km²
Altitud 1.074 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major
Sant Tomàs, Sant Roc i MdD de l'Assumpció
Del 3 al 15 d'agost
Organització i govern
• Alcalde Álvaro Leocadio Ferrer Ferrer
Indicatius
Codi postal 12318
Codi INE 12091
Codi ARGOS 12091
Altres dades

Web www.portelldemorella.es
Modifica dades a Wikidata

Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. Limita amb la Mata, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca, i amb l'Anglesola, a Aragó.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Roca Roja

Segons Madoz, "el terreny és montuós i secà, de mitjana qualitat". Cavanilles el descriu com "fracció" i amb "descarnades i dures les penyes calcàries que el cobreixen".

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15; posteriorment es pren l'A-227 per a finalitzar en la CV-125.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres proves documentades de presència humana corresponen a jaciments arqueològics i pintures rupestres, que van des del període Magdalenenc a l'Epipaleolític i després al Mesolític. No consta l'existència de restes romanes en Portell, encara que Serafí Gamundi afirma que el poble ja existia en època visigòtica.

En 1086 pertanyia a la taifa de Lleida. El 25 d'octubre de 1157, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, atorga la carta de poblament d'Alcanyís i la inclou entre les terres a poblar a fur de Saragossa. Després de ser conquerida Morella per Blasco I d'Alagon abans que s'iniciés la conquesta del Regne de València, el 17 d'abril de 1233 atorga a aquesta ciutat carta de població, a fur de Sepúlveda i Extremadura, incloent Portell entre els llogarets del terme morellà. El rei Jaume I confirma aquesta carta de poblament sense fer esment d'aquest fur.

En 1234, Jaume I fa donació de Portell, al costat d'altres llogarets, a l'orde del Temple. Quan aquesta es va dissoldre va passar a Morella. Des de finals del segle XIII inicia al costat d'altres llogarets una llarga lluita per a assolir la independència de Morella, fet que no s'aconsegueix fins a 1691, durant del regnat de Carles II, qui li va atorgar el títol de vila. Abans, en 1358, en ocasió de la guerra entre Castella i Pere el Cerimoniós, Portell i els llogarets van obtenir del rei una independència temporal, ja que va ser revocada al seu triomf.

A la mort del rei Martí I l'Humà, en 1410, Morella va donar la candidatura de Ferran d'Antequera, però Portell i els altres llogarets van prendre el partit de Jaume, comte d'Urgell. En 1520, durant guerra de les Germanies, es va unir al bàndol dels agermanats, i va patir després les represàlies reals. L'expulsió dels moriscs, en 1609, no va influir sobre la població, ja que, per fortuna, eren tots cristians vells, tot i que moltes famílies d'origen moro conreaven les masies.

En 1750 figura inclosa entre les viles de reialenc. Com gairebé totes les poblacions dels Ports i el Maestrat, va prendre part activa en les guerres carlistes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1397 comptava amb 157 focs, el 1430 tenia 120 veïns. Segons el cens de Floridablanca de 1787, a Portell hi havia 609 habitants. El cens de 1888 eleva la xifra a 1.071 i el de 1910 a 1.086. Des de llavors ha patit un declivi constant.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
316 295 283 277 265 262 259 252 248 254

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i principalment en la ramaderia d'ovelles i cabres. Existeixen dues indústries dedicades a la fabricació de gèneres de punt i altres materials tèxtils d'artesania.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco Gisbert Salvador UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Luis Cruz Cruz PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Miguel Milian Moles PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Milian Moles PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Daniel Segura Dalmau PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Luis Cruz Cruz UV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Álvaro Ferrer Ferrer PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Álvaro Ferrer Ferrer PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Álvaro Ferrer Ferrer PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Álvaro Ferrer Ferrer PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció
  • Castell de Portell de Morella. Castell i recinte emmurallat que amb el pas del temps fou aprofitat per a diversos usos.
  • Església Parroquial de l'Assumpció. Edificació barroca del s. XVIII, amb tres naus, que conserva en les seves parets exteriors restes de claus, gàrgoles i motlures gòtiques de la primitiva església. La seva portada és d'estil barroc-xurrigueresc. Està datada la seva construcció en 1750 i, segons Bautista i Garcia, és obra de l'arquitecte Josep Dols.
  • Església del Calvari. Es va construir en 1849, al mateix temps que tot el conjunt de les capelles del Viacrucis representades en estampes de ceràmica
  • Ermita de Nostra Senyora de la Font
  • Ermita del Salvador

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes i esdeveniments[modifica | modifica el codi]

  • Dia de la Patrona. La Mare de Déu de l'Esperança se celebra el 18 de desembre amb processó, entrega de "coquetes" pels quintos i els xiquets reciten poesies a la Mare de Déu.
  • Festes patronals. En honor a Sant Tomàs, Sant Roc i Mare de Déu de l'Assumpció. Del 3 al 15 d'agost.
  • Festa de Sant Antoni. Aquesta festa popular d'indubtable origen pagà, donada la seva relació amb el culte al foc, constituïx un testimoniatge de primitives representacions cívic-religioses.
  • Festa de Santa Àgueda. Se celebra el primer dissabte de febrer.
  • Festa de Sant Marc. Romiatge al barri de l'Albareda. Se celebra el dissabte posterior al 25 d'abril.
  • Sant Cristòfol. El 10 de juny es beneeixen vehicles i is fa ball nocturn.
  • Els Pelegins de Portell. Tradicional romiatge que fan dotze homes a l'ermita de Sant Pere en Castellfort el 30 de juny.

A més, Portell ha acollit l'Aplec dels Ports en dues ocasions, els anys 1994 i 2004.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portell de Morella Modifica l'enllaç a Wikidata