Vilafranca (Ports)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilafranca
Villafranca del Cid/Vilafranca
Escut de Vilafranca
Escut de Vilafranca
Vilafranca.jpg
Vista general de Vilafranca

Localització
Localització de Vilafranca respecte del País Valencià.png
40° 25′ 37″ N, 0° 15′ 28″ O / 40.4269332°N,0.2576497°O / 40.4269332; -0.2576497
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Maestrat
Municipis 1
Població
Total 2.289 (2016)
• Densitat 24,39 hab/km²
Gentilici Vilafranquí, Vilafranquina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 93,85 km²
Altitud 1125 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major
Sant Roc
Setmana del 15 d'agost
Patró Mare de Déu del Llosar
Sant Roc
Dia de mercat dissabte
Organització i govern
• Alcalde Óscar Tena García
Economia
Pressupost 3.396.819,96 (2007)
Indicatius
Codi postal 12150
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12129
Codi ARGOS 12129
Altres dades

Web www.ajuntamentdevilafranca.es
Modifica dades a Wikidata

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat. Amb una població de 2520 habitants, constitueix tant el municipi més poblat com el més dens d'aquesta comarca. A més, ocupa el sisé lloc quant a densitat respecte a tota la província de Castelló. Es troba al nord-oest de la província i forma part de les comarques del Nord del País Valencià.

Tot i que existeixen proves de poblaments a la zona des de l'Edat de Bronze, va ser fundada el 1239 per Blasco I d'Alagón i rebé el seu nom per tractar-se d'una vila (és a dir, no una aldea depenent) i franca (lliure, no sotmesa a cap senyor). Des de la Revolució Industrial, el poble es va dedicar majoritàriament a la indústria tèxtil, i aquesta ha sigut la seua activitat principal fins a l'actualitat.

Encara que oficialment (segons les DTH de la Generalitat Valenciana) pertany a l'Alt Maestrat, la seua història ha transcorregut sempre unida a la comarca dels Ports de Morella, i per això sovint se la classifica dins d'aquesta comarca.

Geografia[modifica]

El municipi de Vilafranca està situat al límit occidental de la província de Castelló, a 82 km de la capital. El poble es troba en un altiplà elevat a 1.125 m sobre el nivell del mar. Tot i això, la resta del terme és molt accidentat, on destaquen entre les principals altures el tossal dels Montllats (1.643 m), el del Mas de Coder (1.467 m), el del Mas d'Altava (1.426 m), el del Mas de Tosca de Dalt (1.379 m), el d'Arriello (1.314 m) i el Canto del Picaio (1.305 m). La part més baixa del terme es troba al riu Montlleó, a 710 m sobre el nivell del mar. Els punts més elevats estan formats bàsicament per roques calcàries a què l'erosió ha donat forma, de vegades, de manera capritxosa (com és el cas del paratge de les Coves del Forcall).

Municipis limítrofs[modifica]

El terme municipal de Vilafranca limita per una banda amb els municipis valencians de Portell de Morella, Castellfort, Ares del Maestrat, Benassal i Vistabella del Maestrat i de l'altra amb els aragonesos de Mosquerola, Cantavella i l'Anglesola.

Carreteres[modifica]

El nucli urbà està travessat completament per la  CV-15 . En una direcció, aquesta carretera connecta el poble amb la  CV-10  i, des d'ací, amb Castelló de la Plana. En l'altra direcció, la carretera arriba fins al paratge de la Pobla de Bellestar, on es bifurca. Una de les seues branques és la  CV-173 , i uneix el poble amb Mosquerola. L'altra branca entra en la província de Terol cap a l'Anglesola, enllaçant-se amb l'A-227 .[1]

Història[modifica]

Fundació[modifica]

Els seus primers orígens es perden a la prehistòria. Bona prova d'això en són el poblat de l'edat del bronze de l'Ereta del Castellar (encara sense estudiar en profunditat), els nombrosos jaciments ibèrics amb què compta el terme (com ara el castell del Mallo, un altre dels que es consideren primers poblaments del terme), algunes pintures rupestres com les del barranc de la Gotera i les restes romanes trobades al terme (monedes, antigues calçades...).

La veritable fundació del poble, però, es va donar el 7 de febrer de 1239.[2] El seu fundador va ser en Blasco I d'Alagón, que la va denominar Rivus Truitarum o Riu de les Truites (al lloc que actualment es coneix com "la Pobla del Bellestar"). El pont gòtic que creua el Riu de les Truites va ser el que el rei Jaume I, segons el seu Llibre dels Fets, va utilitzar per entrar per primera vegada a terres castellonenques i, per tant, valencianes.

Amb els anys, però, la ubicació del nucli poblacional es va canviar a l'actual, a un altiplà més ben situat. No és fins al 1274, 35 anys després de la seva fundació, que apareix per primera vegada el nom de Vilafranca. Amb aquest canvi de nom es volien expressar dues coses: "vila", és a dir, que no era una aldea depenent de Morella ni de cap altre castell; i "franca" o lliure, és a dir, que depenia directament del rei.

Pont gòtic sobre el "riu de les truites"

Aldea de Morella[modifica]

Després de pertànyer a la casa d'Alagó, a la d'Anglesola després i després tornar a la d'Alagó, es va incorporar als «Térmens Generals del Castell de Morella» el 14 de maig de 1303. El 27 de desembre de 1333, els vilafranquins es van rebel·lar contra les decisions dels jurats morellans, iniciant-se amb aquest acte la seua lluita per la independència de Morella, que duraria quasi quatre segles.

Hi va haver una sèrie de disputes amb Mosquerola, perdent el castell del Mallo i la pedania de la Estrella, entre 1335 y 1340.

El rei Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció de muralles i va concedir la independència de Morella el 8 de juny de 1358; però 11 anys després va canviar d'idea i va anul·lar el privilegi, amb el que la construcció de les muralles va resultar una causa massa costosa pel poble. Va ser Felip IV qui va entendre la càrrega financera que això suposava per als llogarets, que a més de la construcció de la muralla havien de pagar tributs a Morella, i (com a compensació als serveis prestats a les guerres de França i Catalunya) les va independitzar.

Va ser el pròcer notari Joan Baptista Penyarroja qui va aconseguir de Carles II la independència de totes les aldees i la seua erecció en viles reials.

Després de la independència[modifica]

Durant la Guerra de Successió, la vila va prendre partit per l'arxiduc Carles d'Àustria.

Tot i que sempre hi va haver un important nucli tradicionalista i va ser fill del poble un guerriller tan famós com "El Serrador", Vilafranca va prendre part pels liberals d'Isabel II; però Cabrera la va prendre per sorpresa el 1834. Després va ser una altra vegada fort liberal fins que es va rendir per trobar-se aïllat entre els dominis carlistes. Al seu terme es va lliurar la Batalla de Vilafranca del Cid el 28 de juny de 1875,[3] guanyada per Jovellar, Azcárraga i Villaviciosa, contra l'Exèrcit carlí del Centre de Dorregaray, Cucala i Villalaín (que va morir a la batalla). S'ha considerat aquesta batalla com el principi del fi de la guerra entre el centre i València.

Nomenclatura i comarcalització[modifica]

Durant molts anys s'han utilitzat per a Vilafranca nomenclatures històricament incorrectes. La més freqüent és Vilafranca del Cid, intentant justificar la presència del mot "cid" no com a tribut al Cid, mercenari de la Reconquesta (que va morir 140 anys abans de la fundació del poble), sinó com a adaptació fonètica del mot àrab "Seit", nom que segons aquesta teoria utilitzarien els autòctons per a referir-se a Blasco I d'Alagón. Aquesta explicació, a més de no tenir base històrica, és il·lògica, atès que no té sentit que els pobladors cristians es refereixin al seu senyor, també cristià, utilitzant un mot àrab. Aquesta nomenclatura es pot trobar per primera vegada a 1749, i no es consolida fins al regnat d'Isabel II.

La segona denominació incorrecta és Vilafranca del Maestrat, que com es pot observar a la secció d'història, no té cap sentit. Evidentment, no podia ser "del Maestrat" (és a dir, depenent del Maestre de l'orde del Temple) una vila que havia estat creada "franca"; és a dir, que una vila no pot ser al mateix temps "depenent" i "lliure". La primera vegada que s'utilitza aquesta denominació és molt més moderna que l'anterior, i tots els autors apunten que va ser una invenció de l'historiador i lingüista Manuel Sanchis Guarner el 1950.

La denominació històricament correcta és, per tant, Vilafranca, sense cap afegit. Tot i això, l'Ajuntament de Vilafranca accepta com a denominacions oficials tant "Vilafranca" (en català) com "Villafranca del Cid" (en castellà).

Quant a la comarcalització, Vilafranca va ser aldea de Morella, i per tant pertany històricament a la comarca dels Ports de Morella. A més, Vilafranca no va pertànyer mai al Maestrat vell de Montesa. Tot i això, la divisió en DTH de la Generalitat Valenciana agrupa el municipi a la comarca de l'Alt Maestrat.

Administració i política[modifica]

Alcaldes post-constitució[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jaime Vives Lorenz UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Jaime Vives Lorenz PDL 28/05/1983 --
1987 - 1991 Roger Tena Monforte PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Roger Tena Monforte PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Roger Tena Monforte PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francesc Miralles Garcia Independent 03/07/1999 --
2003 - 2007 Òscar Tena Garcia PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Òscar Tena Garcia PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Òscar Tena Garcia PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Òscar Tena Garcia PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Darreres eleccions municipals[modifica]

A les eleccions municipals espanyoles de 2015, el PSPV va aconseguir 6 regidors i l'alcaldia amb majoria absoluta, Compromís va obtindre 3 regidors i el PP 2 regidors.[4]

Resultats electorals - Vilafranca (Ports), 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Òscar Tena Garcia 674 6 50,98%
Compromís per Vilafranca Javier Prats Fortanet 370 3 27,99%
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Vicente Manuel Marín Monfort 248 2 18,76%
En blanc 20 2,27%
Vots nuls 32 2,36%
Total 1.354 11 72,64%

Demografia[modifica]

Piràmide de població de Vilafranca per a l'any 2007.
Gràfica de la població de Vilafranca (blau) respecte als Ports (vermell), 1900-2000

El padró municipal de l'1 de gener de 2007 diu que Vilafranca té 2.480 habitants, 1.206 homes i 1.274 dones. A més, el poble compta al seu cens amb 182 estrangers (90 homes i 92 dones), que representen el 7,3% del total. La distribució per edats de la població és la següent:

  • Menors de 16 anys: 310 (156 homes i 154 dones)
  • De 16 a 64 anys: 1.545 (803 homes i 742 dones)
  • De 65 anys i més: 625 (247 homes i 378 dones)

Si s'observa la piràmide de població que s'adjunta es pot estudiar la població per edats amb més detall. Així, es pot observar que es tracta d'una població envellida, amb la majoria de població concentrada entre els 30 i els 45 anys.

Vilafranca és l'únic dels pobles del seu entorn que, tot i l'envelliment ja esmentat ha aconseguit mantenir la població tot i la despoblació generalitzada del medi rural que va tenir lloc durant el segle XX. Això es pot veure gràficament a la figura que s'adjunta. A més, cal tenir en compte que Vilafranca ha passat de representar el 10,10% de la població de la comarca dels Ports l'any 1900 al 29,33% l'any 2000.[5] Probablement, aquest fet es deu a la presència de la indústria a la localitat.[6]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008
2.801 2.769 2.742 2.740 2.680 2.635 2.566 2.569 2.547 2.547 2.558 2.520

Llocs d'interès[modifica]

Campanar de l'església parroquial de Vilafranca

Monuments religiosos[modifica]

Monuments civils[modifica]

  • Conjunt de Masas fortificades, entre les quals cal destacar les catalogades com a Béns d'Interés Cultural que són:Masia fortificada Mas de Roig, Torre d'en Blasco, Masia fortificada Torre Fonso, Masia fortificada Torre Leandra, Masia fortificada Mas Tena, Masia fortificada Torre Barreda, Torre de la Pobla del Bellestar.[14]
  • Pont de la Pobla de Bellestar. Sobre el "Riu de les Truites"; pont gòtic de finals del segle XIII, de gran importància històrica.
  • Portal de Sant Roc. Conegut com "el portalet", pertany al segle XIV, i és l'única resta de les muralles de la vila.
  • Antic Hospital. Ubicat davant del Portalet. Actualment és seu de diverses associacions, com ara la comissió de festes.
  • Cases Senyorials. Al nucli antic. Destaquen la casa dels Penyarroja, les cases modernistes (com la casa de Julio Monfort o la casa del farmacèutic Enric Segura) i l'antiga seu de la Confraria Major, de portalada barroca.
  • Casa i clínica del Dr. Manuel Palomo. Coneguda popularment com "El Moderno", és un edifici modernista que data de 1926. Es troba a la plaça Blasco d'Alagón.
  • Ajuntament. Edifici gòtic de finals del segle XIV o principis del XV. Actualment usat com a sala de plens, però no conté les oficines municipals. A la sala de plens es troba el retaule de Valentí Montoliu, pintat el 1455 i que ha sigut qualificada per alguns crítics com la millor pintura del segle XV valencià. A més, l'anomenada "sala gòtica" s'utilitza actualment com a sala d'exposicions. Allotja també la col·lecció museogràfica municipal i l'Oficina de Turisme.
  • Llotja. Antigament dedicada al comerç local, es conserven els arcs ogivals. Actualment acull la guarderia municipal i el Museu de la Pedra en Sec. Al davant seu té el Pilleric, gran pedra rodona que s'utilitzava per a lligar als criminals per a exposar-los davant la gent.
  • Forn Medieval. Construït a finals del segle XIII, quan es trasllada el poble a l'actual emplaçament.

Museus[modifica]

  • Col·lecció museogràfica municipal. Allotjada a l'antic Ajuntament gòtic, recull una mostra de minerals i fòssils de la localitat.
  • Museu de la Pedra en Sec. A l'edifici de la Llotja, conté panells, maquetes i audiovisuals sobre les construccions de pedra en sec típiques de la localitat.
  • Museu Parroquial. Allotjat a la sagristia menor de l'Església Parroquial des de 1974, però probablement passarà a la Torre de Conjurar quan finalitzi la seva restauració. Conté les obres d'art de caràcter religiós del patrimoni eclesiàstic. Hi destaca una mostra d'indumentària religiosa del segle XVI.

Monuments etnològics[modifica]

  • Construccions de la pedra en sec. Kilòmetres i Kilòmetres de parets per separar els marges dels bancals o també les artigues i les tancades. Paredons, pedregals, gorroneres, porteres, entre altres. Una seguit de construccions en les que destaquen les parets de la pedra en sec.

Paratges naturals[modifica]

  • Bosc de la Palomita. Paratge natural municipal
  • Les coves del Forcall. Paratge natural situat al sud de Vilafranca, a pocs kilòmetres del nucli urbà. Es tracta d'una sèrie de formacions de pedra calcària situades al voltant d'un barranc, pel llit del qual s'accedeix al paratge.

Celebracions[modifica]

  • Publicata de Sant Antoni (cap de setmana més proper al 17 de gener) - Una de les seues festivitats més antigues, inclou la representació teatral de la vida del Sant i la crema de la "barraca", així com altres actes com l'"alto a la malea".[15]
  • Sant Blai (cap de setmana més proper al 3 de febrer) - Més modesta que Sant Antoni, se celebra una rondalla i "joies".
  • Pasqua Llosar (dilluns de pasqua de Pentecosta, mes de juny) - La primera de les festes dedicada a la Mare de Déu del Llosar i la menor. Els vilafranquins van en romeria fins a l'ermita del Llosar, on es reparteix un desdejuni a base de llet de cabra o ovella.
  • Capsigrany (mitjans de juny) - Mostra de teatre que se celebra des de l'any 2000[16] i que ocupa diversos espais del poble durant tot un cap de setmana. Organitzada, principalment, per l'associació cultural "La Xalera".
  • Sant Cristòfol (3r diumenge de juliol) - Festa dedicada als conductors, amb benedicció dels automòbils.
  • Fira de la Magdalena (cap de setmana més proper al 22 de juliol) - Antiga fira de bestiar recuperada el 1996 i ampliada a tots els sectors comercials (tot i que encara conserva una part important de bestiar).
  • Festes Patronals (setmana del 15 d'agost) - La major festivitat local quant a assistència, celebrada en honor a Sant Roc.
  • Dia de la Mare de Déu del Llosar (8 de setembre) - La festa religiosa més important del poble. Els vilafranquins, una vegada més, van en romeria a l'ermita del Llosar, on es reparteixen els típics pastissos.[17]

A més, Vilafranca ha sigut en diverses ocasions seu de l'Aplec dels Ports. Aquesta festivitat reivindicativa es va celebrar al poble els anys 1982, 1991, 2001[18] i 2010.[19]

Música[modifica]

Música de banda[modifica]

La Unió Musical de Vilafranca

La Unió Musical de Vilafranca es va fundar l'any 1928.[20] Durant els anys seixanta, va tenir també una prolongació comico-musical anomenada "Los Bohemios". Actualment el seu director és Pau Monfort, director amb el qual han aconseguit diversos primers i segons premis al Certamen Provincial de Bandes, Certamen Internacional "Ciutat de València" i Certamen de la Comunitat Valenciana. Han editat 5 àlbums:

  • Vilafranca 8 de Setembre, un recull de la música que es toca el dia de la Mare de Déu del Llosar a Vilafranca. Gravat a la Biblioteca de Vilafranca.
  • Concert, amb diverses obres tocades a certàmens i gravades en directe.
  • The Lord of the Rings, simfonia per a banda composta el 1988 pel músic holandès Johan de Meij.
  • 75 Aniversari de la UMV, primera obra gravada en estudi de la banda.
  • Vesprada de Bous a Vilafranca, en col·laboració amb el Club Taurí de Vilafranca.

A més, al poble existeix un ball típic, anomenat ball pla, que es troba a diverses poblacions de la zona i arreu del territori catalanoparlant. Es balla en tres ocasions a l'any: a Sant Cristòfol, a les festes patronals i el dia de la Mare de Déu del Llosar. Aquest ball es va enregistrar, amb un tempo més lent del que s'utilitza per a ballar, i està inclòs a l'àlbum Vilafranca 8 de Setembre.

Adesiara, a la plaça de bous de Vilafranca, any 2003

Música moderna[modifica]

El poble ha tingut diversos grups des dels anys seixanta, que inclouen Los Villfranc's, Grupo Ciclo, Adesiara (que cultivaven la música folk, amb un CD editat després de la seua reunió l'any 2003[21]), Ciclades (format per components dels grups anteriors), Alinodoro, Primera Toma (pop amb elements dels anys 80, sobretot de la new wave) i Alimanya (encara en actiu i amb una maqueta editada). Alguns d'aquests grups van ser objecte d'un tribut durant les festes patronals de 2003. Per a l'ocasió es va editar un CD que inclou temes de Los Villfranc's, Adesiara, Ciclades i Primera Toma, sota el nom d'Aquella nit de festes... 2003.

Altres[modifica]

A més, el poble ha comptat durant la seua història amb grups dedicats a la rondalla i la jota, També en determinades èpoques ha estat interessant el repertori musical-coral que s ha dut a terme. A principis de segle hi havia un cor a l'església que interpretava les peces que anaven fent-se populars des de la seu tortosina, per exemple la missa de Botazo, la missa de Perosi, motets sacres com el tota pulchra, etc.

Esports[modifica]

Donada la seua evolució industrial, Vilafranca va rebre des dels inicis del segle XX una gran quantitat de personal especialitzat de fora, que van portar el futbol a la localitat. Això va fer que Vilafranca fou un dels primers pobles del seu entorn en tenir club de futbol, que com a mínim ja existia als inicis de la dècada dels 30.[22] L'actual C.F. Villafranca es va fundar l'any 1977. Compta amb un equip amateur, que juga a la 2a Regional, Grup 1; i un equip juvenil, fundat als anys 80 i que disputa la 3a Regional.

A més, Vilafranca compta amb un club d'escacs i el Club Frontenis Vilafranca,[23] entre d'altres. Entre les seues infraestructures esportives destaquen el camp de futbol "El Serrito", un poliesportiu, un frontó cobert i una piscina coberta.

Personatges importants[modifica]

Referències[modifica]

  1. Google Maps Espanya
  2. Monfort Tena, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca, 1999. ISBN 84-923921-1-8.  (castellà)
  3. Rivas Fabal, José Enrique. Historia de la Infantería de Marina Española (en castellà). Naval, 1970, p. 204. 
  4. http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/17/12/129.html Eleccions municipals i autonòmiques 24M del 2015]
  5. Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE (castellà). S'ha inclòs Vilafranca als Ports (vegeu nomenclatura)
  6. Eixarch Frasno, José; Carlos Ripollés Querol (redactor). La independencia de las aldeas de Morella (1231-1691). Antinea, 2003. ISBN 84-89555-06-0.  (castellà)
  7. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1294
  8. Fomento rehabilitará la torre del Conjurar El Periódico Mediterráneo (castellà)
  9. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1292
  10. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1291
  11. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1902
  12. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1900
  13. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=5794
  14. http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/listado_bics.asp
  15. www.miperronotienenariz.com, Javier Sorribes -. «Vilafranca » Vilafranca inicia aquest cap de setmana els preparatius de Sant Antoni». www.ajuntamentdevilafranca.es. [Consulta: 7 gener 2017].
  16. Pàgina oficial del Capsigrany
  17. Web de l'Ajuntament de Vilafranca, secció de "Festes".
  18. 27é Aplec dels Ports, Portell 2004
  19. Aplec dels Ports, a Myspace
  20. Web de la unió musical de Vilafranca.
  21. Pàgina web d'Adesiara.
  22. Secció "Història" de la pàgina web del C.F. Villafranca (castellà)
  23. Web personal d'Ignasi Llopis.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilafranca (Ports) Modifica l'enllaç a Wikidata