Sant Roc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el sant. Vegeu-ne altres significats a «Sant Roc (desambiguació)».
Infotaula de personasant Roc
Saint Roch.JPG
Sant Roc amb el seu bordó i el gos, mostrant la nafra
Nom original Roch de Montpellier
Dades biogràfiques
Naixement Ròc (Delacroix?)
1348-50 o ca. 1295
Montpeller (Regne de Mallorca, avui França)
Mort 16 d'agost de o 1376-79 o 1317
Montpeller, a la presó, o Voghera (Llombardia)
Sepultura San Rocco (Venècia); relíquies a Voghera i Saint-Roch de Montpeller
Activitat professional
Orde Tercer Orde de Sant Francesc
pelegrí i taumaturg, confessor
Commemoració a Església catòlica, anglicanisme
Canonització 1584, se sanciona el culte existent (venerat popularment des del s. XIV, no ha estat oficialment canonitzat; invocat com a sant al Concili de Constança de 1414) per Gregori XIII
Lloc de pelegrinatge S. Rocco (Venècia), Santuari de St-Roch (Montpeller), Voghera
Festivitat 16 d'agost
Fets destacables Hi ha dubtes sobre la seva historicitat
Iconografia Com a pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina; mostrant una nafra a la cama; amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra; amb un àngel
Patronatge Pelegrins; invocat contra la pesta i les epidèmies; contra els mals de genoll i de pell; Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Castellnou d'Oluges, Porreres, Burjassot, Benifaió, Museros Potenza (Itàlia)
Modifica dades a Wikidata

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Festa de Sant Roc, (Scilla, Itàlia)
Talla del 1500 (Hessen)
Pintura del Tintoretto, 1579 (Venècia, San Rocco)
Pintura anònima del s. XIV (Deursen, Saint-Roch)

Va néixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca) cap a 1295, segons alguns, o més probablement cap al 1350, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor de santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV i la seva mort, probablement a Voghera (no Angera com s'havia cregut), malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.

Segons l'historiador belga Pierre Bolle[1] (2001), que ha estudiat exhaustivament les fonts i les tradicions sobre el sant, Sant Roc no és un sant històricament versemblant i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.

El sant real que n'és la base de la llegenda seria Sant Racus o Rachus d'Autun (mort ca. 660). Invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus), i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta, per un procés d'afèresi en els termes occitans i francesos: de Raccus, protector de la "tempesta" o "tempeste" a Roc, protector contra la "pesta" o "peste". El procediment no és rar i es troba en altres sants llegendaris, formats a partir d'altres d'existents, com sant Sever de Barcelona o Anastasi de Lleida.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost.

Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tota Itàlia. Avui, és el sant que compta amb més capelles i esglésies dedicades arreu del món. A Altea també hi rep un gran culte. A Alginet (Ribera Alta del Xúquer) és el patró de les festes del Poble Nou.

A Arenys de Mar, des de finals del segle xvi (1586-1590), el 16 d'agost, se celebra un vot de vila en honor a Sant Roc, com a mostra d'agraïment per haver deslliurat la vila de la pesta. Per commemorar-ho surten les colles de macips i captadores,[2] acompanyades de música de flabiol i del tamborí, i ruixen tota la població amb almorratxes d'aigua perfumada i guarnides amb alfàbrega.

A Barcelona, les festes de Sant Roc de la Plaça Nova se celebren des del 1589, arran d'una epidèmia de pesta que va afectar la ciutat. És una de les referències més antigues del culte a Sant Roc a Catalunya. Les festes de sant Roc de L'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre.

Una de les esglésies més conegudes dedicades a aquest sant és la Saint-Roch de París, molt a prop del museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tot Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Obresː

Díptic amb la representació de Sant Roc i Sant Esteve (pintura sobre fusta, segle XIV, Museu d'Art Jacint Rigau, Perpinyà)

Escultura de fusta policromada d'origen francès (cap al 1500, The Cloisters, Nova York)

Escultura de pedra (segle XVI, Museu Gadagne, Lió)

Retaule de Sant Roc, de finals del segle XVI (Museu de L'Hospitalet)[3]

Imatge al peu del reliquier de Sant Fabià i Sant Sebastià, obra de Felip Ros. S. XVII (MUHBA)

Imatge a la capelleta de sant Roc a la Plaça Nova de Barcelona[4]

Imatge de fusta tallada i policromada al museu de la catedral de Tortosa

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Bolle, P. Saint Roch: genèse et première expansion d’une culte au XVeme siècle 2001.
  2. Sant Roc 2011, vot de vila. Vídeo produït per Ràdio Arenys amb imatges de tota la festa i els seus protagonistes
  3. L'Hospitalet, Ajuntament de. «Detall catàleg | Museu d’Història de L’Hospitalet» (en ca). [Consulta: 28 febrer 2017].
  4. «Gloriós Sant Roc guardeu-nos de pesta i foc» (en ca). Blog de Barcelona. Tenim punts en comú.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brugada, Martirià, Sant Roc, camí i servei. Editorial Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona, 2000, col·lecció Sants i Santes, n. 44 (hi ha versió en castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]