Altea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «SEAT Altea».
Infotaula de geografia políticaAltea
Bandera d'Altea Escut d'Altea
Escut d'Altea
Altea desde el mar JMM.JPG
Vista d'Altea des del Mediterrani

Localització
Localització d'Altea respecte del País Valencià.png
38° 36′ 00″ N, 0° 02′ 56″ O / 38.6°N,0.048888888888889°O / 38.6; -0.048888888888889
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Baixa
Municipis 2
Població
Total 21.739 (2016)
• Densitat 631,4 hab/km²
Gentilici Alteà, alteana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 34,43 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 62 m
Limita amb
Partit judicial Benidorm
Història
Festa major Darrer cap de setmana de setembre
Patró Sant Blai
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Jaume Llinares Cortés (Compromís)
Economia
Pressupost 25.994.218,74  (2008)
Indicatius
Codi postal 03590
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03018
Codi ARGOS 03018
Altres dades
Agermanament
Alemanya Bad Kötzting (Alemanya)

Itàlia Bellagio (Itàlia)

Irlanda Bundoran (Irlanda)

Polònia Chojna (Polònia)

França Granville (França)

Dinamarca Holstebro (Dinamarca)

Bèlgica Houffalize (Bèlgica)

Àustria Judenburg (Àustria)

Finlàndia Karkkila (Finlàndia)

Hongria Kőszeg (Hongria)

Països Baixos Meerssen (Països Baixos)

Luxemburg Niederanven (Luxemburg)

Suècia Oxelösund (Suècia)

Grècia Préveza (Grècia)

Portugal Sesimbra (Portugal)

Regne Unit Sherborne (Regne Unit)

Letònia Sigulda (Letònia)

República Txeca Sušice (R.Txeca)

Estònia Türi (Estònia)

Eslovàquia Zvolen (Eslovàquia)

Web www.altea.es
Modifica dades a Wikidata

Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa que limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta). Altea forma part de l'associació Douzelage,[1] un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea:

Geografia[modifica]

Badia d'Altea

Enclavada en la badia d'Altea que tanquen la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. El municipi inclou els nuclis d'Altea, Altea la Vella i L'Olla. S'accedeix a Altea per l'autopista AP-7 (eixida 64) o per la N-332. El municipi també compta amb una estació de la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.

Hi ha el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 msnm); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch.

Altea està situada a 3 quilòmetres d'Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s'ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa mediterrània.[cal citació]

Història[modifica]

Carrer d'Altea

El nom d'Altea provindria d'Althaia grec, que significa "He curat", o la paraula àrab aṭṭalaya que es tradueix en valencià en la paraula Talaia. S'han trobat traces en el termini dels ibers i romans.

Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249[2] i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.

Carta de nova població d'Altea (11 de gener de 1617). Arxiu del Regne de València

Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francisco de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 Jaime de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en emfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".

El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors del rei Carles III d'Aragó. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.

El segle XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En el dit segle almenys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

Economia[modifica]

L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica d'Altea[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2008 2013
5.193 5.790 5.977 5.694 4.865 5.580 5.829 5.738 5.620 8.804 11.108 12.829 15.579 21.898 23.532 24.333

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 7 regidors, la Coalició Compromís (Compromís) 6, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 4, Ciutadans Independents per Altea (CIPAL) 2, i Altea amb Trellat (AAT) 2.

Escut d'Altea.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Altea

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Miguel Ortiz Zaragoza 2.625 29,93% 7 (Red Arrow Down.svg-3)
Compromís per Altea Compromís (isotip).svg Jaume Llinares Cortés 2.334 26,61% 6 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Verónica López Ramón 1.561 17,8% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans Independents per Altea Cipal-Altea.gif Miguel Ángel Capilla Esquitino 823 9,38% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Altea amb Trellat Altea amb Trellat.png Beatriz Nomdedéu González 783 8,93% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Altres candidatures[4] Transparent.gif 534 6,09% 0
Vots en blanc Transparent.gif 111 1,27%
Total vots vàlids i regidors 8.771 100 % 21
Vots nuls 211 2,35%**
Participació (vots vàlids més nuls) 8.982 65,2%**
Abstenció 4.794* 34,8%**
Total cens electoral 13.776* 100 %**
Alcalde: Jaume Llinares Cortés (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 de Compromís, 4 de PSPV i 1 d'AAT[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde d'Altea és Jaume Llinares Cortés de Compromís.[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Alvado Pérez UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Alvado Pérez GIA[10] 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Alvado Pérez CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Ortiz Zaragoza
Bautista Borja Zaragozí
PP
CDS
15/06/1991
16/05/1992
Moció de censura PSOE+CDS+PVN
--
1995 - 1999 Miguel Ortiz Zaragoza PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Miguel Ortiz Zaragoza PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Miguel Ortiz Zaragoza PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Andrés Ripoll Llorens PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Miguel Ortiz Zaragoza PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Jaume Llinares Cortés Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Edificis d'interès[modifica]

Església de la Mare de Déu del Consol

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:

  • L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
  • Cassal fester de Moros i Cristians situat al primer pis de la cassa de cultura
  • La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
  • La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
  • Monestir de l'Olla
  • Sant Francesc
  • Santa Anna, d'Altea la Vella
  • Museu Kritikian de Ciències Naturals
  • Museu Navarro Ramón
  • Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
  • El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
  • El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.
  • Illeta d'Altea: illa situada a uns 400 metres de la platja de l'Olla i que té una població estable de fardatxos.
  • Illot d'Altea: illa rocallosa amb un túnel que permet passar d'un costat a l'altre bussejant.
  • Ermites a quasi totes les partides rurals del terme, com per exemple la de Sant Roc, la de Sant Lluís, la de Sant Tomàs, la de Sant Llorenç i la de Sant Isidre.

Gastronomia[modifica]

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix, fregit o torrat, o en l'especialitat de la zona, el cruet. També és molt estimada la carn de l'eriç de mar.

Però el plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà. Cal dir que la ceba és un dels principals aliments dels alteans, donant als seus ciutadans el mal nom de cebers, nom recollit per una filà cristiana.[cal citació]

Personalitats destacades[modifica]

Categoria principal: Alteans

Referències[modifica]

  1. «Douzelarge» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2016].
  2. «Benasquer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Població de fet segons l'Instituto Nacional de Estadística de España. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  4. També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (326 vots, 3.72%) i Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (ERPV) (208 vots, 2.37%).
  5. «Jaume Llinares és investit alcalde d'Altea amb els vots de Compromis, PSPV-PSOE i Altea amb trellat». Ajuntament d'Altea, 13-06-2015. [Consulta: 26 juny 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  7. Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [la Vila Joiosa], 80, 28-04-2015, pàg. 1-4. de la inserció 7.725/2015 [Consulta: 15 juny 2017].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Altea», 24-05-2015. [Consulta: 15 juny 2017].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Altea. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 15 juny 2017].
  10. 'GIA' són les sigles de 'Grup Independent d'Altea'.

Enllaços externs[modifica]