Relleu (municipi)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la població de la Marina Baixa. Si cerqueu altres usos, vegeu «Relleu (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaRelleu
Bandera de Relleu Escut de Relleu
Bandera de Relleu Escut de Relleu
Vista de Relleu.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Relleu respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 35′ 14″ N, 0° 18′ 41″ O / 38.587222222222°N,0.31138888888889°O / 38.587222222222; -0.31138888888889Coord.: 38° 35′ 14″ N, 0° 18′ 41″ O / 38.587222222222°N,0.31138888888889°O / 38.587222222222; -0.31138888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesMarina Baixa Modifica el valor a Wikidata

CapitalRelleu Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.148 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat14,93 hab/km²
GentiliciRelleuer, Relleuera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície76,87 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud429 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLa Vila Joiosa
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLino Antonio Pascual Carbonell Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03578 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03112 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03112 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webrelleu.es Modifica el valor a Wikidata

Relleu és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa, tradicionalment anomenat Relleu de la Marina.

La població ha passat dels 3.342 habitants de les primeries del segle xx, als 1.258 de 2014, a causa de l'emigració dels seus habitants. El seu terme abasta els 76,9 km².

Geografia[modifica]

Relleu és al centre d'una vall envoltada de muntanyes, com ara el Cabeçó d'Or (1.207 m), la serra de la Grana (1.112 m) i la serra de l'Aguilar, de 889 metres d'altitud. La millor forma d'accedir a Relleu és, eixint des de la Vila Joiosa, agafar la carretera que comunica Sella amb Orxeta (CV-770).

Límits[modifica]

El terme municipal de Relleu limita amb els municipis d'Aigües, Alacant, Busot, Xixona, Orxeta, Penàguila, Sella i la Torre de les Maçanes.

Història[modifica]

Es tracta d'una població d'origen musulmà, els habitants de la qual van alçar el castell de Relleu. Després de la conquesta de la comarca per les tropes de Jaume I, va ser donat en propietat a Bernat de Sarrià. Eclesiàsticament, va dependre de la parròquia de Finestrat fins a l'any 1535.

Fou lloc de moriscos, constituït el 1609 per 170 cases, segons el Cens de Caracena d'aquell any, dependents de Cocentaina. Després de l'expulsió, es refugiaren a la muntanya i s'hi amotinaren. A la població únicament romangueren 15 famílies de cristians vells. Posteriorment, estigué sota la jurisdicció dels comtes d'Anna i, per últim dels de Cervelló.

Demografia[modifica]

La població va passar dels 3.342 habitants censats el 1900 a 717 en el 2000, a causa de l'emigració. En els últims anys, s'ha convertit en una destinació de turisme d'interior, principalment per ciutadans britànics, amb la qual cosa s'ha invertit el fenomen de despoblament, de manera que incloïa 1.279 habitants en 2010, un 41,2% dels quals era de nacionalitat estrangera.[1] La taula següent resumix l'evolució del volum demogràfic de Relleu al llarg de tota l'època estadística:

Evolució demogràfica de Relleu[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2009 2010
Població 2.521 3.018 3.342 3.080 2.690 2.242 2.001 1.813 1.539 1.307 1.009 717 795 1.046 1.090 1.262 1.279

Economia[modifica]

Encara que l'agricultura (principalment d'ametllers i oliveres) s'hi continua practicant, no té la importància que va tenir en el segle passat i avui dia la font econòmica de Relleu depén, majoritàriament, del sector serveis.

Alcaldia i regidors[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Relleu és Lino Antonio Pascual Carbonell del Partit Popular (PP).[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antonio Gosálvez Llorens PI 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente García Gosálvez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente García Gosálvez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente García Gosálvez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Santiago Cantó Pérez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Santiago Cantó Pérez PP 03/07/1999 --
2003–2007 Santiago Cantó Pérez PP 14/06/2003 --
2007–2011 Santiago Cantó Pérez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Santiago Cantó Pérez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Santiago Cantó Pérez PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Lino Antonio Pascual Carbonell PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

En les eleccions municipals de 2019 el PP va obtenir 7 regidors i el PSPV-PSOE 2.

Monuments i llocs d'interès[modifica]

Castell de Relleu
  • Casa fortificada la Garrofera. Declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Castell de Relleu. Declarat Bé d'Interés Cultural.
  • Torre Casa Balde. Declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Torre de la Vallonga. Declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Ajuntament. Data del segle passat.
  • Nucli urbà. El nucli urbà de la població, escarpat i estret com els millors socs àrabs, està molt ben conservat i té exemples arquitectònics de notable interès. La plaça del Sagrat Cor de Jesús és l'epicentre convivencial de Relleu i eix de comunicacions de la població.
  • Església parroquial de Sant Jaume Apòstol. Es va erigir en el segle xvii sobre l'antic cementeri de la població per ser enderrocada a final del segle passat i acabada de reconstruir el 1931.
  • Ermita de Sant Albert. Es troba en una de les altures properes al nucli urbà. L'ascensió permet contemplar la millor vista de Relleu i de gran part del seu terme.
  • Pantà de Relleu. Situat a l'extrem sud-est del terme municipal i just abans del terme d'Orxeta, recull les aigües del riu Amadòrio. Es tracta d'una construcció del segle xviii, del tipus volta arc de 30 metres d'alçada i de 10 metres de gruix a la paret. La presa va ser construïda a iniciativa dels habitants de la Vila Joiosa, que van rebre el 1653 el document del rei Felip IV autoritzant-ne la construcció. Actualment, el pantà no té cap finalitat com a tal. El paratge és impressionant a causa de l'abrupte estret que forma el riu.
  • La "Patà" de Sant Jaume. És una petjada de peu marcada sobre la roca, que s'atribuïx a una suposada visita que l'apòstol va fer a la població.
  • Els Tolls. Petits embassaments o faldes d'aigua on poder-se capbussar a l'estiu.
  • Poblat iber de Penya-roja.
  • Museu de Relleu. Museu històric i etnològic de Relleu.[4]

Festes[modifica]

Rodar les aixames
  • Festes patronals. Se celebren l'últim cap de setmana de setembre en honor de la Mare de Déu del Miracle i els sants metges Cosme i Damià. S'hi fan actes religiosos i actes lúdics, entre als quals destaquen l'ofrena, en què les fadrines ofrenen alfàbegues i es ballen les danses; la processó, el concurs de carrers engalanats, de paelles, correfoc, espectacles musicals, cucanyes o focs artificials.
  • Sant Albert. És la festa dels joves i se celebra el primer cap de setmana d'agost. Destaca la romeria a l'ermita del sant; també podem gaudir de la sardinà, paelles, cucanyes, desfilada de disfresses, orquestres i la banyà en un ambient acollidor i distès.
  • Les aixames. El 24 de desembre al vespre es roden les aixames. És una festa d'origen pagà en què s'encenen torxes d'espart (les aixames), amb què es recorren els carrers del poble demanant les estrenes.
  • Sant Antoni del porquet. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El dissabte es rememora l'antiga matança del porc; a poqueta nit es convida el públic a la degustació de carn, tot acompanyat per la música del poble. El diumenge, missa major amb benedicció d'animals i repartiment del pa beneït.

Gastronomia[modifica]

Els plats típics de la localitat són l'olleta de blat, la borra feta amb espinacs i bacallà, la faseura amb dacsa, o els diversos tipus de coques: farcida, escaldada o a la paleta.

Esports[modifica]

El club de Pilota Valenciana Relleu fomenta les modalitats de carrer de la pilota valenciana, com les llargues, la perxa, la palma o l'esquerra. També podem destacar l'equip de futbol que milita en regional.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  2. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Venta del Moro. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 27 novembre 2020].
  4. Museu de Relleu

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Relleu