L'Alfàs del Pi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Alfàs del Pi
Escut de l'Alfàs del Pi
(escut)
Localització

Localització de l'Alfàs del Pi respecte del País Valencià Localització de l'Alfàs del Pi respecte de la Marina Baixa


Municipi de la Marina Baixa
Plaça Major de l'Alfàs del Pi
Plaça Major de l'Alfàs del Pi
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Baixa
Benidorm
Gentilici Alfassí, Alfassina
Predom. ling. Valencià
Superfície 19,26 km²
Altitud 88 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
21.357 hab.
1.108,88 hab/km²
Coordenades 38° 34′ 48″ N, 0° 06′ 11″ O / 38.58000°N,0.10306°O / 38.58000; -0.10306Coord.: 38° 34′ 48″ N, 0° 06′ 11″ O / 38.58000°N,0.10306°O / 38.58000; -0.10306
Distàncies 143 km de València
15,8 km de la Vila Joiosa
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
12 PSPV, 5 PPCV, 2 C's i 2 CET
Vicente Arques Cortés (PSPV) (2015)
Codi postal 03580, 03581
Codi territorial 03011
Festes majors Del 31 d'octubre al 10 de novembre
Patró/Patrons Sant Josep
Dies de mercat Divendres
Agermanament França Lescar (França)
Web

L'Alfàs del Pi és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal té 19,30 km2. Cal destacar la serra Gelada que és un paratge poblat de pins, on es troba el far. Amb 4 quilòmetres de costa, l'Alfàs del Pi compta amb bones platges com la del Racó de l'Albir, factor determinant per al desenvolupament turístic del municipi.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

El municipi està dividit en dos nuclis importants: l'Alfàs, que és el nucli principal, i l'Albir, situat a la vora de la mar als peus de Serra Gelada i forma un contínuum amb Benidorm i Altea.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal limita amb els d'Altea, Benidorm i La Nucia.

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a l'Alfàs del Pi per l'autopista AP-7 (eixida 65) o per la carretera nacional N-332 que creua el terme entre els nuclis de l'Alfàs i l'Albir.

Història[modifica | modifica el codi]

La denominació del lloc prové del topònim àrab al-fas que significa "terra fèrtil". L'afegit "del Pi" se li dóna pel pi que els alfassins que volien la independència de Polop van plantar a la plaça l'any 1786 i que posteriorment s'ha anat replantant. El origen de la vida és la d'un castell morisc erigit per defensar dels atacs de la pirateria barbaresca la veïna població de Polop, de la qual baronia depenia i rebia el nom. La seua economia tradicional es basava en arbres fruitals i ametlers. Actualment el turisme és la seua principal font d'ingressos.

Existeix un jaciment arqueològic junt a la platja d'Albir on es mostra la presència de colons romans durant els segles II a IV de la nostra era. Compartien l'espai amb una població que, assentada allí des del Neolític, havia experimentat a partir del segle V a. C. la presència de grups d'ibers que deixaren importants vestigis i toponímia en la comarca.

Són molt limitats els vestigis de la dominació àrab de la zona (711 a 1258), però un dels factors més decisius de la localitat s'ha de buscar en els enfrontaments que al llarg dels segles XVII i XVIII hagué de patir tota la comarca per part dels pirates i corsaris nord-africans.

Al segle XVI, el nom del municipi va ser Alfàs del Polop. Durant aquelles dates, la baronessa Beatriz Fajardo de Mendoza inicia la construcció d'un sistema de rec, l'anomenat Reig Major d'Alfàs, amb el fi d'augmentar la riquesa agrícola de les seues terres. Aquesta séquia, que recull les seues aigües en el Mont Ponoig, transcorre per les poblacions de Polop de la Marina, La Nucia, l'Alfàs del Pi i Benidorm.

Pel seu recorregut s'instal·laren una gran quantitat de sénies, algunes d'elles encara en peu, a més a més de fonts i safareigs. Aquesta xarxa de séquies, que 345 anys després de la seua construcció encara continua funcionant, va fomentar un notable augment de la producció agrícola i de la població assentada en aquesta zona. Finalment, en 1836, l'Alfàs s'independitza de Polop, passant ara a anomenar-se l'Alfàs del Pi, en honor al pi plantat en 1786 a la plaça Major, que simbolitza aquesta fita d'independència.

Des dels 250 veïns censats en 1836, l'Alfàs del Pi s'ha convertit en una població amb vora 22.000 habitants. És un dels municipis alacantins més turístics de la Costa Blanca, amb més de cent nacionalitats diferents convivint en una perfecta qualitat de vida. Tot i això, el seu casc urbà encara conserva racons de la antiga vila. Els carrers Baldons, Calvari, el Gall o Baixa, amb el seu traçat estret i les seues cases tradicionals, o la plaça Major, amb el pi i l'església de Sant Josep, evoquen una època on la vida s'organitzava al voltant dels cercles agrícoles.

Demografia i Economia[modifica | modifica el codi]

El seu veïnatge amb Benidorm va ser la causa que es vera beneficiada per l'auge turístic de la dècada dels seixanta i que en tan sols cinc anys, entre 1960 i 1965, veiés augmentada la seua població en un 45%: els 1.400 habitants (alfassins) a les primeries dels setanta van passar a ser en els trenta anys següents (cens de 2002) 15.848. A la població s'han instal·lat ciutadans de fins a 64 nacionalitats diferents que, a hores d'ara, ja superen en el cens als autòctons. El poble s'ha vist afligit sota la influència d'altres cultures i llengües, per tant la llengua pròpia del municipi ha quedat estancada i l'escàs interés del govern local dificulta el seu ús normalitzat. Malgrat que la principal riquesa del municipi és el turisme manté una vigorosa agricultura amb tarongers, nesprers, oliveres, ametlers, etc.

Evolució demogràfica
1857 1887 1910 1930 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2000 2002 2004 2006 2008 2011
1.035 1.200 1.138 1.104 952 955 2.527 5.040 6.671 12.547 14.139 15.848 14.656 18.469 20.939 21.670

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003

Antonio Fuster García (1999-2002)
Juan Davó Soler

AIDDA
PP

03/07/1999 --
2003 - 2007 Gabriel Such Pérez PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicente Arques Cortés PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicente Arques Cortés PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Vicente Arques Cortés PSPV-PSOE 13/06/2015 --


Resultats electorals - L'Alfàs del Pi, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Vicente Arques Cortés 3000 12
Partit Popular de la Comunitat Valenciana 1316 5
Ciutadans 554 2
Canviem entre tots 496 2
Total 21

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Torre Bombarda
  • Torre Bombarda. Restes d'una torre de guaita que formava part d'un sistema de vigilància i defensa de la ciutat situada a la Serra Gelada. Ha estat declarada Bé d'Interès Cultural el 1985.
  • Església del Bon Crist de l'Encert. Edifici de 1784.
  • Necròpoli i termes romanes.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Serra Gelada. Serra a escassa distància del municipi declarada parc natural que permet la pràctica del senderisme.
  • Castell Comte d'Alfàs. Parc d'atraccions amb recreacions medievals i instal·lacions hostaleres.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de la Creueta. L'1 de maig se celebra una festa al voltant de la Creu de Pedra situada al carrer Ferreries de l'Alfàs amb actes religiosos i populars.
  • Festes de l'Albir. Festes estiuenques del nucli de l'Albir, al voltant del 15 d'agost. Són de caràcter popular.
  • Festes del Jubileu i del Crist del Bon Encert. Festes patronals del municipi, del 31 d'octubre al 10 de novembre.
  • Copletes. El mes de setembre, se celebra la festa de caràcter tradicional i folklòric on es canten coples i es ballen danses.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Pel juliol s'hi celebra el Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi que en 2015 ha arribat a la seua 27a edició. També el municipi compta amb el Festival L'Alfàs en Jazz (amb 20 edicions, el 2014) i que se celebra en octubre, i d'altres esdeveniments culturals que consoliden una nodrida agenda.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]