La Vila Joiosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Vila Joiosa
la Vila Joiosa / Villajoyosa
Bandera de la Vila Joiosa Escut de la Vila Joiosa
La vila joiosa.jpg
Vista del barri de Sant Joan des de la platja

Localització
Localització de la Vila Joiosa respecte del País Valencià.png
38° 30′ 19″ N, 0° 13′ 58″ O / 38.505277777778°N,0.23277777777778°O / 38.505277777778; -0.23277777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Baixa
És capital de Marina Baixa
Municipis 4
Població
Total 33.580 (2016)
• Densitat 566,75 hab/km²
Gentilici Viler (vilero), vilera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 59,25 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 27 m
Limita amb
Partit judicial La Vila Joiosa
Història
Festa major
Moros i Cristians
24 de juliol fins al 31 de juliol
Patró Santa Marta
Dia de mercat Dijous
Organització i govern
• Alcalde Jaime Lloret Lloret
Indicatius
Codi postal 03570
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03139
Codi ARGOS 03139
Altres dades
Agermanament
Bandera de Bretanya Bandera de França Vitré (Bretanya, França) 1989:
'"`UNIQ--ref-00000004-QINU`"'


Web www.lavilajoiosa.com
Modifica dades a Wikidata

La Vila Joiosa (en castellà i cooficialment Villajoyosa), anomenada normalment La Vila i antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant. Té 33.834 habitants (INE 2013) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial.

Geografia[modifica]

Pel nucli urbà de la Vila Joiosa passa el riu Amadòri -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal compta amb 15 km de costa i limita amb els municipis de El Campello, Orxeta, Finestrat, Benidorm i un xicotet pic amb Aigües.

Muntanyes[modifica]

Moratella, Belpuig, Mont Tàcio,Mont Làsero, Cantal, Serra d'Orxeta, Tossal de la Nina, Tossal del Meno, Tossal de la Vella, Tossal de la Torreta, Tossal de la Batle, El Voladoret, Tossal de Morant, Tossal de la Sanxa, Tossal de Damunt de l'Horta Tossalet dels Corbs, Tossal de la Creu (Jaugelles), Tossal de la Coca, Tossal de Sorell.

Nuclis i partides[modifica]

  • L'Ermita
  • El Paradís (Paraís)
  • El Torres
  • La Cala de la Vila Joiosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. A l'edat mitjana "la cala de n'Aguiló".
  • El Montiboli
  • Altres partides menors: L'Aixihuili,[2] El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almisserà, El Xarco, El Xarquet, El Carritxal, La Pileta, L'Era Soler, Les Xauxelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talaies, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mitjanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre altres.

Platges[modifica]

La Platja del Paradís.
La Caleta del Montiboli i la platja de l'Esparralló (nudista) de la Vila.
Platja dels Estudiants.

De nord-est a sud-oest:

  • Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joiosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargària. La denominació medieval era la cala de n'Aguiló.
  • Caletes del Racó del Conill: Còdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargària. És una platja nudista.
  • Platges del Torres: Còdols mitjans i trossos d'arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargària.
  • Platja del Tio Roig del Pal: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargària.
  • Platja dels Estudiants: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargària.
  • Platja del "Varadero" (Platja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargària.
  • Platja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metres de llargària. Al Nord estava la punta de l'Alcocó on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa.
  • Platja de la Basseta l'Oli (Platja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La platja més calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargària
  • Platja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargària. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa platja amb diferents recers del vent però amb una continuïtat física de 1.200 metres de llargària. Al segle XVIII rebia el nom de Platja de la Mar.
  • Platja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargària
  • Platges de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de còdols i grava fina. 700 metres de llargària.
  • Platja de la Malladeta: 70 metres de llargària.
  • Platja del Paradís: Arena fina i grossa i còdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargària.
  • Platja de Bol Nou: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargària.
  • Platja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargària.
  • Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargària.
  • Platja del Xarco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargària.
  • Platja del Carritxal: Estreta, abrupta i de còdols grans. 300 metres de llargària.

Història[modifica]

Carrer típic de La Vila Joiosa. Passeig de Sant Pere.
Mapa de la costa entre Benidorm i la Vila Joiosa amb el castell de la Vila i la Torre d'Aguiló (1717)

El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanització, ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II.

La població fou conquistada pels cristians el 1251 per la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes tingué repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial.

Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 tenia una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins al 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km².

El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda conta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.

Economia[modifica]

Ciutat de gran tradició pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de xocolate (com Xocolates Valor, Clavileño, entre altres) i el turisme. L'economia de la Vila Joiosa es basa fonamentalment en les diverses fàbriques de xocolate, en la pesca i en el turisme, in e menor mesura en l’agricultura. Abans de l’any 1937 la població vilera ja es dedicava a l’elaboració i venda de xocolate. L’any 1937 hi existien 29 fàbriques de xocolate, com per exemple, Marcos Vaello Orts, Ignacio Llinares Orts, Juan Lloret Galiana, Marcos Vaello Lloret, Marcos Zaragoza, Valeriano López Lloret, entre altres. En 1937 trobem documentades unes 70 marques de xocalate locals, com Cristo de Villajos, Birro, Vaello, Jonia, Clavileño, Valor, Pérez o Buana, entre altres. L’any 1964 el nombre de fàbriques de xocolate va disminuir, ja que, per una banda, unes van desaparèixer o, per altra banda, es van unir amb altres. Per tant, podem dir que en 1964 hi ha un total de 14 fàbriques. En 1971 hi ha 11 fàbriques i en 1982 trobem 6 fàbriques documentades. Però, actualment només queden 3 fàbriques de xocalate: Valor, Clavileño i Pérez.[3]

Demografia[modifica]

Cal destacar que a partir de la construcció del pantà de l’Amadori en 1957, la població de la Vila Joiosa augmentà considerablement en uns 3000 habitants. També, cal dir que l’auge turístic de Benidorm, municipi veí a 12 km de distància, va influir en el creixement de població de La Vila, ja que molta gent va arribar a aquestes terres gràcies a la gran oferta de treball que hi havia a Benidorm.

Amb 33.834 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2013, la Vila Joiosa és el segon municipi de la Marina Baixa i el 13è municipi de la província d'Alacant per població. Segons el cens de 2005, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la UE).

Evolució demogràfica de La Vila Joiosa[4]
1857 1887 1910 1930 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2008 2013
9.110 8.763 9.152 8.715 9.315 11.006 16.258 20.638 23.160 24.246 27.983 32.534 33.834

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 6 de Partit Popular (PP), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's), 3 de Compromís, 2 de Gent Per la Vila-Ciutadans (GPL-CS) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).

Escut de la Vila Joiosa.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - La Vila Joisosa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Andreu Verdú Reos 3.567 24,95% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Jaume Lloret Lloret 3.461 24,2% 6 (Red Arrow Down.svg-5)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Valentín Alcalá Ortiz 1.994 13,95% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Compromís la Vila Joiosa Compromís (isotip).svg Kika Marchán Beneyto 1.682 11,76% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Gent Per la Vila-Ciutadans GPV-CS.jpg Pedro Alemany Pérez 1.028 7,19% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Pilar Baigorri San Anselmo 768 5,37% 1 (Red Arrow Down.svg-2)
Altres candidatures[5] Transparent.gif 1.602 11,2% 0
Vots en blanc Transparent.gif 197 1,38%
Total vots vàlids i regidors 14.299 100 % 21
Vots nuls 323 2,21%**
Participació (vots vàlids més nuls) 14.622 63,88%**
Abstenció 8.267* 36,12%**
Total cens electoral 22.889* 100 %**
Alcalde: Andreu Verdú Reos (PSPV) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (9 vots: 6 de PSPV i 3 de C's[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de la Vila és Andreu Verdú Reos de PSPV-PSOE.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Francisco Riquelme Valero PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Francisco Riquelme Valero PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Miguel Llorca Senabre PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Miguel Llorca Senabre PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Gaspar Lloret Valenzuela
Jaume Lloret Lloret
PSPV-PSOE
PP
16/06/2007
19/11/2008
Moció de censura
--
2011 - 2015 Jaume Lloret Lloret PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Andreu Verdú Reos PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Monuments i llocs d'interès[modifica]

Torre d'Hèrcules
  • Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el nucli, les muralles renaixentistes i l'església fortalesa de l'Assumpció, del gòtic català.
  • Torre d'Aguiló. De planta quadrada, construïda en el segle XVI, va formar part del sistema de vigilància costanera contra la pirateria.
  • Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures annexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
  • Torre de Baix o de Xauxelles. Es troba emmascarada a la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
  • Torre del Xarco. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.
  • Torre de la Creu.
  • Torre la Torreta. Torre d'horta esmentada ja en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joiosa.
  • Torre Simeón. És una torre sentinella d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
  • Torre d'Hèrcules (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del segle II.[11]
  • Museu xocolates Valor. Museu visitable sobre la història de la xocolata.
  • Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.
  • Casa Museu La Barbera dels Aragonés.
  • Allon. Restes arqueològiques de l'antiga ciutat romana amb categoria de municipium.
  • Pantà de l'Amadòrio.
  • Xalet de Centella. Residència construïda entre 1937 i 1930 en estil racionalista.

Festes[modifica]

Desembarcament pirata dels Moros i Cristians a la Vila Joiosa.

Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Afers socials l'any 2003. Aquestes festes, que a la Vila Joiosa tenen una antiguitat de 250 anys, rememoren un important atac realitzat pels pirates barbarescos en 1538 que va ser repel·lit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarcament (El Desembarc) en la platja.

El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té aquest càrrec vitalici. Altres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les ambaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També a l'estiu se sol celebrar la "xocolatissima" amb rutes guiades i degustació de xocolata al nucli antic.

Altres festes importants són les que se celebren al barri de l'Ermita, amb la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre. També se celebren a la Vila Joiosa el carnestoltes i la Setmana Santa, amb una important processó del Divendres Sant. Al maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Déu del Carme.

L'agost del 2008 es va realitzar el conegut festival de música alternativa Marearock Festival, on en el seu antic emplaçament, a Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.

Gastronomia[modifica]

Els plats típics més destacables són: arròs amb fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera , pebrereta, Sang amb ceba, olla amb "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, "punxaeta" (creïlleta en fetge), calder, arròs amb lluç, arròs amb ceba, arròs amb espinacs i aladroc, i "coca escaldada".

Referències[modifica]

  1. La ciutat de Vitré ha anomenat a una plaça del seu nucli antic la Place Villajoyosa.
  2. «TOPONÍMIA DE LA MARINA BAIXA». Francesc-Xavier Llorca Ibi.
  3. Gómez López, José Daniel. «La industria del chocolate en Villajoyosa».
  4. Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
  5. També hi participaren Sí Es Pot, La Vila (SEPLV) (538 vots, 3.76%), Guanyem la Vila (469 vots, 3.28%), Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (308 vots, 2.15%) i Los Verdes-Grupo Verde (287 vots, 2.01%)).
  6. Vicente, Andrea «El socialista Andreu Verdú será el alcalde de La Vila y gobernará en minoría» (en castellà). lamarinaplaza.com, 13-06-2015 [Consulta: 10 juny 2017].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 9 juny 2017].
  8. Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Villena], 80, 28-04-2015, pàg. 34-38. de l'inserció 7.725/2015 [Consulta: 7 juny 2017].
  9. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - la Vila Joiosa», 24-05-2015. [Consulta: 9 juny 2017].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. la Vila Joiosa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  11. Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]