Moros i Cristians de la Vila Joiosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentMoros i Cristians de la Vila Joiosa
El desembarco moro en la playa de villa joiosa - panoramio (7).jpg
Tipus Moros i Cristians
Lloc la Vila Joiosa, la Vila Joiosa
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
El Desembarc

Les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, al municipi valencià de la Vila Joiosa (Marina Baixa), són les festes en honor a Santa Marta, patrona de la Vila. Se celebren del 24 al 31 de juliol, el seu acte més conegut i singular és "el Desembarc" i han estat declarades d'Interés Turístic Internacional pel Ministeri de Treball.

Història[modifica]

Consta que les festes de Moros i Cristians de la Vila tenen una antiguitat de més de 250 anys, daten la primera celebració el 1753 a l'Arxiu Històric de la Vila Joiosa.

Els orígens de la festa es troben en el miracle que va tenir lloc al juliol de l'any 1538, quan el pirata berberisc Zallé Arraez va intentar envair la població i una impressionant tempesta va descarregar sobre la comarca desbordant el riu Amadòrio i destruint la flota sarraïna que es trobava en la seva desembocadura, prodigi que es va atribuir a Santa Marta, pel que fou nomenada patrona de la població.

Un segle més tard, quan la regió sofria una gran sequera, va tenir lloc l'anomenat "Miracle de les Llàgrimes de Santa Marta": el 8 de maig de 1653 mentre se celebrava una missa, la imatge de la santa va començar a vessar llàgrimes en el just moment que Felip IV signava un document autoritzant la construcció del pantà de Relleu. En 1753, amb motiu del centenari del miracle, les autoritats municipals van acordar la celebració de diversos festejos naixent amb ells les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa.

El 1963 es funda l'Associació Santa Marta, promoguda per l'aleshores alcalde Juan Llorca Agulló, per tal de regir i organitzar les festes. Des d'aquell any se celebraren initerrompudament tots els anys.

Particularitats[modifica]

Diversos elements fan d'aquestes festes de moros i cristians diferents a les altres que se celebren. En primer lloc la màxima autoritat de cadascun dels bàndols és el rei (moro i cristià), i no el capità com a la major part dels moros i cristians celebrats a la geografia valenciana. Els ambaixadors moro i cristià, els beduïns, els contrabandistes o el Governador del Castell són altres càrrecs amb protagonisme a la festa. Altres elements destacats són la processó de Santa Marta o l'Entrada de Bandes, els espectacles piromusicals, així com la música i la gastronomia; a més de les desfilades o entrades mora i cristiana. Però l'acte que li dóna personalitat pròpia a les festes de la Vila Joiosa és el Desembarcen la matinada de dia 28 de juliol.

El Desembarc[modifica]

Es tracta de l'acte culminant de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, en el qual es rememoren els fets ocorreguts el 1538. Es desenvolupa a les platges de la Vila la matinada del 28 de juliol.

L'excercit moro embarca al port de la Vila a més de 30 embarcacions que esperaran a poca ditància del litoral, mentre que el cristià espera al campament a peu de platja amb l'artilleria i arcabusseria de defensa. L'espectacle de focs d'artifici, simulacres de bombardeig i foc creuat no cessen fins que els primers rajos de sol donen l'inici a la guerra entre els dos bàndols. Els moros desembarquen a la platja i s'inicia la batalla que acabarà amb la conquesta del Castell cristià per part dels moros.

Durant l'endemà, els cristians recuperaran el Castell amb la representació de diferents batalles.

Gastronomia i música[modifica]

Aquestos dos elements ocupen a les festes de la Vila un espai central i protagonista. Durant els quatre dies de festa, els veïns i visitants participen, conviuen i comparteixen la festa menjant i bebent als locals de les diverses agrupacions (companyies i penyes) que les mateixes habiliten per al gaudi de tots, amb la incorporació de petites formacions musicals (les mateixes bandes que desfilen durant les entrades) que interpreten música lleugera amenitzant la festa durant totes les nits. Es serveixen plats típics com l'arròs amb faves al forn, la Borreta de Melva, la Paella Vilera, la Fideuà, la Pebrereta o els Polps a la Vilera.

Aquesta combinació de gastronomia, beguda i música fan de les festes de la Vila una celebració molt participativa.

Companyies[modifica]

Una altra de les particularitats dels Moros i Cristians de la Vila és que les Filaes o Comparses s'anomenen Companyies. Hi ha 22, 11 mores i 11 cristianes.

Bàndol moro
  • Pirates berberiscos
  • Tuaregs
  • Moros del Riff
  • Negres
  • Artilleria de l'Islam
  • Moros de Capeta
  • Moros Mercaders
  • Artilleria Mora
  • Moros Pak-kos
  • Guardia Negra
  • Beduïns
Bàndol cristià
  • Artilleria Cristiana
  • Pirates Corsaris
  • Contrabandistes
  • Destralers
  • Llauradors
  • Almogàvers
  • Marins
  • Caçadors
  • Voluntaris
  • Pescadors
  • Catalans

Bibliografia[modifica]

  • DOMENE, J., GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, M.A. y VÁZQUEZ, V. (2006): Las fiestas de moros y cristianos en el Vinalopó. Centre d’Estudis Locals del Vinalopó-Mancomunitat de Municipis del Vinalopó (Alacant), 312 págs. ISBN 84-609-9551-8
  • GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (1996): La Fiesta de Moros y Cristianos: Orígenes siglos XIII-XVIII. Diputación Provincial de Alicante, 163 págs. ISBN 84-923611-1-5
  • GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (1997): La Fiesta de Moros y Cristianos: Evolución siglos XIX-XX. Diputación Provincial de Alicante, 156 págs. ISBN 84-923611-0-7
  • GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (1999): Moros y Cristianos. Del Alarde Medieval a las Fiestas Reales Barrocas ss. XV-XVIII. Diputación de Alicante-Patronato Provincial de Turismo de Alicante. 302 págs. ISBN 84-923611-3-1
  • GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (2004): Castalla en el origen de la Fiesta de Moros y Cristianos (1473-1804). Alicante, Diputación de Alicante y Asociación de Comparsas, 201 págs. ISBN 84-609-2145-X

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moros i Cristians de la Vila Joiosa Modifica l'enllaç a Wikidata