Batlle municipal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alcalde)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«alcalde» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Alcalde (Nou Mèxic)».

El batlle municipal o alcalde (veure altres noms) és el president d'un municipi, que presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.[1]

Diversos noms[modifica | modifica el codi]

El cap d'un municipi o corresponent, o jutge en diversos funcions pot s'anomenar amb diversos noms. Aquí hi ha una llista de variants:

Avui i antigament[modifica | modifica el codi]

En general, un alcalde és escollit democràticament. Als Països Catalans mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.

Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local es deia conseller en cap, cònsol major, jurat en cap o paer en cap. És per aquest motiu que encara avui dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer en cap a Lleida i Cervera i cònsol major a Andorra.

Als municipis de Catalunya rep el títol d'il·lustríssim/a senyor/a, excepte a Barcelona, on rep el d'excel·lentíssim/a senyor/a. A Andorra rep el títol d'honorable senyor/a.

Evolució de la terminologia[modifica | modifica el codi]

Alcalde és un vocable espanyol i s'adopta amb la Nova Planta de Felip d'Anjou el 1716. En el català tradicional, si més no, del Principat, de la Catalunya del Nord i de les Illes Balears s'usa batlle. Actualment domina alcalde al Principat i País Valencià, batle a les Balears i mere (del francès maire, vingut del llatí Maior, ço és (cònsol) major) al costat de batlle al Rosselló.

A Lleida encara avui es parla de paers (consellers municipals) i del paer en cap (batlle). A Andorra és conserva El Comú. El batlle a Andorra és el jutge.

Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran). Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges responien davant del rei i de l'Audiència (abans "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle. Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".

Abans del Tractat de Nova Planta, la direcció i representació de la vila era col·legiada en dues o més persones: consellers (6 a Barcelona), cònsols, paers...

Al Principat Catalunya hi havia "consellers" a Barcelona, "paers" a Lleida, a Tàrrega o a Cervera, "cònsols" i cònsol en cap a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i jurat en cap al Regne de València, a Girona o a Perpinyà, a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries", ... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà).

Originalment, les universitats (és a dir, els primitius municipis catalans) tenien un consell d'homes que feien la pau ("paers") al capdavant els quals hi havia un "paer en cap". Més endavant, a molts d'indrets les paeries van esdevenir consells municipals, amb consellers i un conseller en cap.

Història[modifica | modifica el codi]

La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.

Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.

Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle és un jutge de primera instància.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 "alcalde". enciclopedia.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
  2. "batlle". enciclopedia.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
  3. "batlle". iec.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
  4. "paer". iec.cat. Consulta 23 d’abril 2016.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batlle municipal Modifica l'enllaç a Wikidata