Balaguer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Balagué.
Infotaula de geografia políticaBalaguer
Bandera de Balaguer Escut de Balaguer
Escut de Balaguer
Balaguer Plaça del Mercadal Catalonia.jpg
Plaça del Mercadal
Localització
Localització de Balaguer respecte de la Noguera.svg
41° 47′ 33″ N, 0° 48′ 27″ E / 41.7925°N,0.8075°E / 41.7925; 0.8075
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
Capital de Noguera
Entitats de població 1
Població
Total 16.841 (2018)
• Densitat 293,91 hab/km²
Llar 369 (1553)
Gentilici Balaguerí, balaguerina
Geografia
Superfície 57,3 km²
Altitud 233 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Maria Roigé Rafel
Identificador descriptiu
Codi postal 25600
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 25040
Codi territorial IDESCAT 250404
Altres
Agermanament amb l'Alguer
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya. És el segon municipi més poblat de la província. La ciutat està comunicada per la C-13 i compta amb una estació de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur.

Història[modifica]

Època andalusina: Madinat Balagî[modifica]

L'origen de la ciutat de Balaguer cal buscar-lo a inicis del segle VIII d.C. arran de l'arribada de les tropes àrabs i berbers que havien entrat a la península Ibèrica per l'estret de Gibraltar l'any 711. Possiblement instal·laren un campament militar a l'indret conegut actualment com el Pla d'Almatà de Balaguer. Amb els anys, aquest campament emmurallat esdevindria un barri de Madina Balaguer[1] La primera menció conservada que fa referència a Balaguer data de l'any 863-864. En aquesta el monjo Aimó de Saint-Germain-des-Prés, a petició de l'Abat i els monjos del seu monestir, narra les peripècies del monjo Audald en la "Invenció i translació del cos de sant Vicenç des d'Hispània al monestir de Castres". Les escales del viatge foren a Balaguer, el castell de Berga, Alp, Llívia i Carcassona. La narració explica que a Balaguer va sortir molta gent a rebre el cos del sant i que una dona va recuperar la vista que feia poc havia perdut.[2]

Diu el cronista Ibn Abū Ahmad que la importància de Balaguer començà en temps dels Banu Qasi, que el castell s'alçà l'any 877 per Llop Ibn Muhammad, senyor de l'Emirat de Larida, que ja el 862 construí la Suda. Un altre escrit de la mesquita de Tunis datat l'any 1003 parla de la batalla d'Albesa, prop de "Balagué".

Un text d'Al-'Udrī explica que Llop Ibn Muhammad, que el 897 havia ferit mortalment Guifré el Pelós, assetjà els castells de Montsó, Balagay o Balaguer i Barbastre. Cal tenir en compte que en aquells temps els castells i pobles de la frontera est dels musulmans es rebel·laven sovint, com ho demostra l'alçament dels balaguerins el 927 contra Llop, encara que la ciutat seguiria en mans de dels Banū Hūd lleidatans.

La ciutat de Balaguer no es va rendir davant d'Arnau Mir de Tost, tot i les seves incursions pels Aspres, de Montclús a Montmagastre. En canvi, el seu nét Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101, i morí en la batalla de Mollerussa el 1102[3] deguda als atacs musulmans resultants. La ciutat caigué definitivament el 1105, abans que Ermengol VI fos major d'edat.[4] En aquest últim atac van ajudar-lo Ramon Berenguer III de Barcelona i Pedro Ansúrez. En el repartiment posterior el comte d'Urgell seguiria sent vassall del de Barcelona, i el vescomte d'Àger obtingué una part de la ciutat i un dret a l'antiga Suda, ara Castell Formós i residència dels comtes d'Urgell. El 7 de juny de 1111 donà a la catedral d'Urgell i al bisbe Ot un quart de la Suda, i ciutat i termes seus es van incorporar a aquesta diòcesi.

Conquesta feudal: Balaguer[modifica]

Els successius atacs dels sarraïns de Lleida van alentir la repoblació amb cristians de la zona, començada per Guerau II de Cabrera el 13 d'abril de 1106 amb la subinfeudació a Arnau I d'Anglesola els seus drets sobre la Suda i el quart de ciutat que tenia. Un altre exemple el trobem el febrer de 1113, amb la concessió d'alguns drets al bisbe d'Urgell i al cavaller Bernat Eixard.

Les primeres repoblacions serioses, però, es produeixen els anys 1118 (aquesta carta donava en propietat les terres dels dos marges del riu als que hi habitessin, com els Guadall, Guirt, Bernat, Fortés, Isarn, Mir, Arnau i fins a vint-i-set famílies) i 1174, fetes amb gents de les valls d'Àger i de Meià, seguides per altres procedents de la Ribagorça, la Gascunya i el Llenguadoc. En una ampliació de drets posterior els balaguerins van quedar exempts de passar mai per les ordalies del ferro al roig i l'aigua calenta i freda, els lliurava dels mals usos i permetia el mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu.

Durant la guerra que enfrontà la noblesa contra Jaume el Conqueridor i el seu fill Pere II la ciutat fou una plaça important del bàndol revoltat, fins al setge i conquesta de 1280, narrada a la Crònica de Bernat Desclot. Per retenir el comtat, Ermengol X es féu vassall del rei, i per herències les seves terres acabaren en mans del futur Alfons III el Benigne, més tard tornaren a mans dels comtes d'Urgell.

La ciutat es va incorporar al patrimoni reial de Ferran d'Antequera dels nous reis Trastàmara després del setge de la ciutat que va tenir lloc durant la Revolta del comte d'Urgell com a conseqüència de la decisió del Compromís de Casp. El nou rei deixà en testament la ciutat al rei Joan II de Navarra, que en prengué possessió l'any 1418.

En la Guerra civil catalana contra Joan II (1462) el rei muntà la seva base d'operacions a la vila, fins a la caiguda de Lleida el 1464. En morir aquest, la senyoria de la ciutat passà al seu fill Ferran el Catòlic, per quedar-se definitivament incorporada a la corona.

Dinastia dels Àustria[modifica]

Durant aquesta època la vila tenia relacions fluides amb les poblacions veïnes. Carles V li concedí la fira de Sant Pere, i a petició dels paers li concedí el privilegi de no poder ser mai més separada de la corona. Durant tot el segle XVI la pesta primer i més tard el bandolerisme van ser grans problemes per la ciutat. Alguns bandolers famosos eren de la Noguera, com el Batlle d'Alòs de Balaguer, Arnau Escuder, que el 1589 arribà a assetjar al castell de Cubells molts nobles de la comarca.

Les grans guerres[modifica]

Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la ciutat (1642) per considerar-la plena d'enemics. Quan es rendí dos anys més tard a l'exèrcit castellà passa a ser atacada des d'Aragó diverses vegades pels francesos, fins a reconquerir-la. La conquesta definitiva fou el 1652.

En la Guerra de Successió la ciutat acceptà el govern de Carles III el 1706, però va haver de capitular l'any 1711 després de la Batalla d'Almenar. Pel decret de Nova Planta fou castigada passant de cap de vegueria a alcaldia major del corregiment de Lleida.

En el temps de la invasió napoleònica un Balaguer desert fou ocupat per mariscal Louis Gabriel Suchet el 4 d'abril de 1810, que també conquerí Lleida el 10 de maig. Molts veïns de la comarca es veieren obligats a aixecar de nou les muralles de la vila, que resistirà fins al 1814.

A la Primera Guerra Carlina (1833-40) Balaguer tornarà a ser fortificada, però el 1894 les muralles i dos portals són enderrocats.

Durant la Guerra Civil espanyola tingué lloc la Batalla de Balaguer, del 22 al 28 de maig de 1938, en forma d'un contraatac de la República per eliminar un cap de pont franquista. Dos cops van atacar, amb èxit la segona.


Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
467 417 369 1.620 3.634 5.368 4.742 4.509 4.938 4.800

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.325 5.700 6.031 6.469 8.342 11.676 12.432 13.378 13.069 13.348

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
13.103 13.188 13.275 13.718 14.540 15.769 16.341 16.766 16.952 16.485

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
16.530 16.841 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica]

Església de Santa Maria

Política[modifica]

Composició del consistori 2015-2019[modifica]

  • Jordi Ignasi Vidal Giné (GM E-AM), alcalde.
  • Carlos García Gómez (GM S), primer tinent d'alcalde i regidor d'Obres i Serveis.
  • Ester Guarné Tanyà (GM E-AM), segona tinent d'alcalde i regidora d'Empresa i Règim Intern.
  • Joan Biscarri Gassió (GM E-AM), tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura.
  • Gerard Torres Viola (GM E-AM), quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Governació.
  • Gemma Vilarasau Cinca (GM E-AM), cinquena tinent d'alcalde i regidora d'Esports i Joventut.
  • Lorena González Dios (GM S), regidora de Promoció Econòmica i Festes.
  • Albert Saiz Vela (GM S), regidor d'Educació.
  • Joan Pla Cubedo (GM Ara Sí), regidor de Serveis Socials i Habitatge.
  • Josep Maria Lladre Rafel (GM PdeCat).
  • Nuri Toledo Garcés (GM PdeCat).
  • Miquel Vendell Garcia (GM PdeCat).
  • Miquel Aige Donés (GM PdeCat).
  • Núria Giné Rocaspana (GM PdeCat).
  • Carles Mateu Molins (GM CUP).
  • Josep Maria Colea Garcia (GM CUP).
  • Albert López Millán (Regidor no adscrit).

Composició del consistori 2011-2015[modifica]

  • Josep Maria Roigé Rafel (GM CiU), alcalde.
  • Miquel Vendrell Garcia (GM CiU), primer tinent d'alcalde i regidor d'Obres i Serveis, Seguretat i Agricultura.
  • Miquel Aige Donés (GM CiU), segon tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Ensenyament i Festes.
  • Rosana Montané Salud (GM CiU), tercera tinent d'alcalde i fins a l'abril de 2014 regidora de Serveis a les Persones i Ocupació.
  • Antonio Velimelis Montserrat (GM CiU), quart tinent d'alcalde i fins a l'abril de 2014 regidor de Promoció Econòmica.
  • Guifré Ricart Real (GM CiU), cinquè tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Esports i Joventut.
  • Gemma Trilla Gutiérrez, (GM CiU), regidora de Règim Intern i Hisenda i, a partir de l'abril de 2014, de Serveis a les Persones.
  • Miquel Aguilà Barril (GM S).
  • Marta Mesalles Aresté (GM S).
  • Francesc Ferrer Moreno (GM S), substituït per Albert Saiz Vela.
  • Maria Àngels Missé Ferran (GM S).
  • Lorena González Dios (GM S).
  • Montse Serra Cases (GM S).
  • Jaume Canal Sotelo (GM Esquerra-AM), substituït per Jordi Prió Burgués.
  • Jordi Ignasi Vidal Giné (GM Esquerra-AM).
  • Joan Maria Molins Romeu (GM PP).
  • Gregorio García Ruíz (GM ICV-EUIA-E).

Eleccions Municipals de 2015 al municipi de Balaguer[modifica]

Resultats electorals - Balaguer, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Josep Maria Roigé 1.751 5 26,27
ERC-AM Jordi Ignasi Vidal Gené 1.463 5 21,95
PSC-CP Carlos García 1.155 3 17,33
CUP Carles Mateu Molins 625 2 9,38
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Albert López Millán 539 1 8,09
Balaguer, Ara Sí Joan Pla Cubedo 436 1 6,54
Altres 543 8,15
Nuls 84 1,24
Blancs 153 2,30
Total 10.801 62,48

Llista d'alcaldes del municipi de Balaguer[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Gregorio Gallego Marin
Logotip del PSUC
 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miquel Àguila i Barril
Logotip del PSC
 23/05/1983 --
1987 - 1991 Miquel Àguila i Barril
Logotip del PSC
 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Borràs i Gené
Logotip de CiU
 05/07/1991 --
1995 - 1999 Miquel Àguila i Barril
Logotip del PSC
 07/07/1995 --
1999 - 2003 Miquel Àguila i Barril
Logotip del PSC
 03/07/1999 --
2003 - 2007 Miquel Àguila i Barril
Logotip del PSC
 14/06/2003 --
2007 - 2011 Miquel Àguila i Barril
Logotip del PSC
 16/06/2007 --
2011 - 2015 Josep Maria Roigé Rafel
Logotip de CiU
 11/06/2011 --
Des de 2015 Jordi Ignasi Vidal Giné
Logotip d'ERC
 13/06/2015 --

Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 al municipi de Balaguer[modifica]

Resultats electorals - Balaguer, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 4.115 10 53,01
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Jorge Soler 970 2 12,50
Partit dels Socialistes de Catalunya Òscar Ordeig i Molist 835 1 10,76
Candidatura d'Unitat Popular Ramon Usall i Santa 583 1 7,51
Partit Popular Català Marisa Xandri i Pujol 571 1 7,36
Catalunya Sí que es Pot Sara Vilà i Galan 350 0 4,51
Unió Democràtica de Catalunya Josep Maria Pelegrí i Aixut 225 0 2,90
Altres 40 0,51
Vots en blanc 73 0,94
Vots nuls 41 0,53
Total 7.803 74,14

Ciutats agermanades[modifica]

Balaguer manté una relació d'agermanament amb les següents localitats:

Pàgines relacionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Diversos autors "Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera", Museu de la Noguera ed., p. 21 - 28, 2010
  2. ↑ Diversos autors "Catalunya Romànica", XVII, La Noguera, p. 220, Barcelona, 1994
  3. ↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258. 
  4. ↑ Brufal Sucarrat, Jesús «La sociedad almorávide en el distrito de Lérida (1102-1146). La representación del poder mediante las propiedades rurales». Medievalismo, 17, 2007, pàg. 20.
  5. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. ↑ 41° 48′ 40.44″ N, 0° 55′ 18.27″ E / 41.8112333°N,0.9217417°E / 41.8112333; 0.9217417 Coordenades: sobren paràmetres
  7. ↑ Vista aèria i Coordenades 41.756, 0.790807 - Google Maps) (Fotografies en Panoramio

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Balaguer&oldid=20597837»