Guerau II de Cabrera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuerau II de Cabrera
Blason Bernard IV, Vicomte de Cabrera (selon Gelre).svg
Escut d'armes dels Cabrera
Biografia
Naixement v.1066
Mort 1132
Lloc d'enterrament canònica de Sant Pere d'Àger 
Activitat
Victòria conquesta de Balaguer 1106
Família
Família Cabrera
Cònjuge Elvira
Fills Ponç II de Cabrera
Pare Ponç I de Cabrera
Modifica les dades a Wikidata
Escut d'armes dels vescomtes d'Àger

Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava el títol de Vescomte de Girona, Vescomte del Baix Urgell (anteriorment Vescomte d'Àger), senyor de Cabrera i d'Àger. Tot i que de facto, se'l coneix com a Vescomte de Cabrera (títol que acabaria substituint el de Vescomte de Girona) i Àger (nom que es tenia per sinònim del de Vescomte del Baix Urgell).

Orígens familiars[modifica]

Fill del Ponç I de Cabrera i de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost. Del primer heretà els títols de Girona i Cabrera, i de la segona, el d'Àger.[1]


Núpcies i descendents[modifica]

Es va casar amb Elvira i amb Estefania. Amb Estefania van tenir 5 fills:

Sobrequés menciona l'existència d'un tercer casament, el darrer, amb Gelvira, dama lleonesa.[1] És possible doncs, que aquesta Gelvira fos l'Elvira mencionada a l'Enciclopèdia Catalana (per similitud) i que per tant existeixi un altre nom per a la tercera muller en discòrdia.

Fets destacats[modifica]

A la cort dels Comtes de Barcelona[modifica]

Tot i que es marca el 1105 com a data en què va esdevenir vescomte de Cabrera (data de la mort del progenitor), Sobrequés menciona que ja ostentava el títol anys abans de la mort del seu pare Ponç de Cabrera.[1] El relleu generacional va ser progressiu, entre Ponç I i Guerau II. Tant és així, que en les disputes entre bàndols nobiliaris després del fraticidi de Ramon Berenguer II per part del seu germà Berenguer Ramon II, Guerau ja es trobava acompanyant el seu pare en el "partit del seny" que mirava de posar pau entre les faccions encontrades.[2] Posteriorment, pare i fill eren presents en el consell de nobles que acompanyava Ramon Berenguer III, si bé, quan aquest va adquirir la majoria d'edat, va anar prescindint dels consellers heretats del seu oncle i s'envoltà de la seva pròpia gent de confiança. Aquest fet va deixar fora a Ponç I, mentre que Guerau II va romandre al consell. Vers el nou comte, Guerau li juraria fidelitat pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, justament els mateixos que figuraven al pacte que els pares d'ambdós signaren el 1071.[3] Aquest cop però, Guerau afegiria les forces de la vila de Girona.

En dates properes al 1094, quan es preparava la conquesta de Balaguer, Àger fou erigida en centre d'un vescomtat anomenat Vescomtat del Baix Urgell, que fou donat a Guerau, nét d'Arnau Mir de Tost. En el seu testament del 1132, aquest vescomte ja es titula vescomte d'Àger. D'aquesta manera, Guerau es trobava havent de fer vassallatge a dos comtes: d'una banda a Ermengol IV, comte d'Urgell, del qui depenia el vescomtat d'Àger, i de l'altra banda de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona,de qui depenia el vescomtat de Girona.

Conquesta de Balaguer[modifica]

Va col·laborar amb Ermengol IV i Ramon Berenguer III en la conquesta l'any 1106 de la ciutat de Balaguer, que a partir d'aquell moment es va convertir en la capital del comtat d'Urgell. Col·laboració que es produí malgrat les tibants relacions amb el seu senyor Ermengol IV, comte d'Urgell.[1]

Conquesta de Mallorca[modifica]

No queda clar el paper que Guerau II va tenir en la conquesta de Mallorca. Citant a Tonic com a referència, Sobrequés afirma que el 1114, Guerau II va ser un dels senyors que va acompanyar Ramon Berenguer III en la seva expedició a les Balears.[1] Però en mateix autor, en una altra de les seves obres, tenint com a font a Mise, el sigua com a un dels cavallers que el comte de Barcelona va deixar en terra ferma per a defensar els comtats de possibles atacs. I a fe que fou necessari, vistes les diverses incursions perpetrades pels almoràvits, que arribaren fins les portes de Barcelona.[4] Aquesta darrera opció és també la defensada en l'Enciclopèdia Catalana, situant-lo amb el vescomte de Cardona com a lloctinents.

Enllaços externs[modifica]

«Guerau de Cabrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya (en català). 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. Sobrequés, Santiago. «Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes". Berenguer Ramon II el Fratricida». A: Els grans comtes de Barcelona (en català). 2. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1805-1. 
  3. de Caldes, Ramon. «Document 404». A: Liber feudorum maior. 
  4. Sobrequés, Santiago. «Ramon Berenguer III El Gran». A: Els grans comtes de Barcelona (en català). 2. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1805-1. 


Precedit per:
Ponç I de Cabrera
Vescomte de Cabrera
11051132
Succeït per:
Ponç II de Cabrera
Precedit per:
Letgarda de Tost
Vescomte del Baix Urgell
10941132
Succeït per:
Ponç II de Cabrera