Ramon Berenguer II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Berenguer II
Ramon Berenguer II.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1054
Mort 6 de desembre de 1082 (27/28 anys)
Sant Feliu de Buixalleu
Sepultura Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Dades familiars
Dinastia Casal de Barcelona
Cònjuge Mafalda de Pulla-Calàbria
Fills
Pares Ramon Berenguer IAlmodis de la Marca
Germans
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré I el Pilós
Guifré II
Sunyer I
Miró I
Borrell II
Ramon Borrell I
Berenguer Ramon I
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II de Barcelona
Infants
   Almodis de Barcelona
   Mafalda de Barcelona
   Ramon Berenguer III
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Borrell II de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramon Borrell I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
4. Berenguer Ramon I de Barcelona
(el Corbat)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Adelaida de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon Berenguer I de Barcelona
(el Vell)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Garcia I de Castella
 
 
 
 
 
 
 
10. Sanç I Garcia de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ava de Ribagorça
 
 
 
 
 
 
 
5. Sança de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Urraca Salvadórez
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Ramon Berenguer II de Barcelona
(el Cap d'Estopes)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Bosó I de la Marca
 
 
 
 
 
 
 
12. Albert I de la Marca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Emma de Perigord
 
 
 
 
 
 
 
6. Bernat I de la Marca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Almodis de la Marca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
14. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Amelia de Rasès
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

Núpcies[modifica | modifica el codi]

El 1078 es casà amb Mafalda de Pulla-Calàbria, filla de Robert d'Hauteville i duc de Calàbria. D'aquest matrimoni en nasqueren:

El fill pòstum del comte, Ramon Berenguer III, fou designat hereu el mateix any del seu naixement però tingué la tutela del seu oncle Berenguer Ramon II fins a la mort d'aquest el 1097.

Relacions amb Berenguer Ramon II[modifica | modifica el codi]

Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència del Cap d'Estopes.

En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el comte donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la pària de l'Emirat de Larida.

Vers la fi del 1077 el Papa Gregori VII envià a Girona el seu legat Amat d'Oloron per donar impuls a les seves idees de reforma de l'Església. És possible que aquest aprofités la seva estada per a intentar d'avenir els dos germans, que havien estat encomanats al Papa per llur pare en el seu testament. El pontífex escriví el 1079 al bisbe de Girona demanant-li d'actuar, juntament amb els abats de Ripoll, Sant Cugat i Sant Ponç de Tomeres, per posar fi a les discòrdies comtals. A causa d'això el mateix any els dos germans es repartiren la ciutat de Barcelona amb les terres, castells i cases de la rodalia, del Llobregat al Besòs, Castellvell i la seva marca, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Vallmoll i els seus alous, Eramprunyà, Benviure, Gavà, Pallejà, Garrosa, les Franqueses del Llobregat i altres dominis; i convingueren que residirien alternativament, durant sis mesos, en el palau comtal o a les cases de Bernat Ramon. Un complement sense data feia divisió també de la residència al castell de Port, i dels de Santa Perpètua, Montagut, Pontons, Vilademàger, Tamarit, Cubelles, Vilafranca del Penedès (torre Dela) i Vallmoll. Les funcions sobiranes restaven indivises, així com les rendes dels judicis, lleudes, mercats, moneda i uns patis a Barcelona. Però Berenguer continuà reclamant, i el 1080 obtingué del seu germà la definició de la meitat del castell de Barberà, de la Bleda (Olèrdola) i dels comtats de Carcassona i Rasès. Ramon llavors prometé de dividir totes les adquisicions futures, comprenent-hi les naus que es construïssin i les que s'adquirissin. Restarien en indivís les naus que llavors tenien, però es repartirien per meitat les preses que fessin.

Lluita contra els sarraïns[modifica | modifica el codi]

Vers el 1077 realitzà una expedició a l'emirat de Múrcia, en ajut del rei sarraí de Sevilla[1] contra els de Toledo, València, Granada i Màlaga, que eren ajudats per Alfons VI de Castella. Aquesta expedició resultà un fracàs.[2] Posteriorment els comtats de Barcelona i d'Urgell i l'Emirat de Larida lluitaren contra l'emir de Saraqusta i a conseqüència d'això el perill islàmic reculà, tant pel cantó de Lleida, on la colonització cristiana arribà fins a Sidamon i Torregrossa, com per l'actual Conca de Barberà, on el 1079 ja era repoblada l'Espluga de Francolí.

En ocasió de la preparació d'una expedició fallida contra els musulmans la primavera de 1081, el Cid, enemistat amb el seu rei Alfons VI de Castella, anà a Barcelona i oferí la seva col·laboració, que no fou acceptada; llavors es barallà amb un nebot dels comtes i el ferí.[3] Tot seguit passà al servei dels reis sarraïns de Saragossa, mentre que l'Emir de Larida es recolzà en els navarroaragonesos primer i en els comtes de Barcelona després. Això enfrontà Berenguer Ramon amb el Cid al voltant d'Almenar a l'estiu del 1082. El primer fou derrotat i caigué presoner. Un cop alliberat, degué sentir-se frustrat i això agreujà el seu caràcter. El 5 de desembre del dit any, anant el Cap d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari, conegut després per la Perxa de l'Astor (Sant Feliu de Buixalleu), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou llançat al, després anomenat, Gorg del Comte, de la Perxa de l'Astor o Gorg d'en Perxistor, i allà fou descobert per l'astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven.

La veu popular acusà en aquell moment el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel qual Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida.

El cos de l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la catedral d'aquesta ciutat.

Sepulcre de Ramon Berenguer II[modifica | modifica el codi]

Sepulcre de Ramon Berenguer II a la Catedral de Girona.

La tomba del comte Ramon Berenguer II de Barcelona, que es troba a la Catedral de Girona, fou construïda per Guillem Morell per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós.

El novembre del 1982 es va procedir, a Girona, a obrir les tombes comtals de Ramon Berenguer II i de la seva besàvia. Són sarcòfags llisos rectangulars amb tapes de dos vessants, l'única decoració exterior dels quals, molt ben conservada, consisteix en una successió de 17 tires verticals d'uns 5 cm., alternativament roges i daurades.

A la cota de malles de l'estàtua jacent es troba el mateix senyal heràldic que figura als escuts de la sepultura (els pals de gules sobre fons d'or).

Els primitius sarcòfags de Girona indueixen a suposar que el llinatge comtal de Barcelona tenia com a emblema pals rojos sobre un fons daurat abans que aparegués l'heràldica a Europa (1141-42) i abans de la unió del comtat amb el regne d'Aragó.

Com s'esdevingué sovint a tot arreu, Ramon Berenguer IV, a partir del 1150, hauria tancat dintre del perfil de l'escut l'emblema usat pels seus avantpassats.

Representació en les arts[modifica | modifica el codi]

El comte, arran de la seva mort, va esdevenir tema literari. Entre d'altres, es poden citar:

  • El Caín de Cataluña, drama històric de Francisco de Rojas Zorrilla (1644, ap.).
  • Caín y Abel, novel·la històrica publicada en Barcelona en 1858, obra de "G.S. y F.J.O.".
  • El Caín de Cataluña, novel·la d'Antoni Altadill.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Ramon Berenguer II
Naixement: 1053 Mort: 1082
Títols
Precedit per:
Ramon Berenguer I de Barcelona
"el Vell"

(pare)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
- Principatus[4] -
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(1076–1082)
amb el seu germà Berenguer Ramon II de Barcelona
"el Fratricida"
Succeït per:
Ramon Berenguer III de Barcelona
"el Gran"

(fill)
Comte de Carcassona
(Llista de comtes de Carcassona)
Comtat de Carcassona, Comtat de Rasès,
Vescomtat de Besiers, Vescomtat d'Agde

(1069–1076)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Berenguer II Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. González Palencia, Ángel. Historia de la España musulmana (en castellà). MAXTOR, 2005 (1929), p. 80. ISBN 8497612078. 
  2. Gaspar Remiro, Mariano. Historia de Murcia musulmana (en castellà). Editorial MAXTOR, 2011, p. 107-108. ISBN 8497618289. 
  3. Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.15. ISBN 3439001258. 
  4. Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis