Pere el d'Osca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pere I d'Aragó i Pamplona)
Infotaula de personaPere el d'Osca

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(an) Pero I d'Aragón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1068 Modifica el valor a Wikidata
Valle de Echo (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1104 Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Vall d'Aran (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de Sant Joan de la Penya Modifica el valor a Wikidata
Monarca del regne d'Aragó Regne d'Aragó
1094 – 1104
← Sanç I d'Aragó i PamplonaAlfons I d'Aragó i Pamplona →
Rei de Pamplona Regne de Pamplona
1094 – 1104
← Sanç I d'Aragó i PamplonaAlfons I d'Aragó i Pamplona →
Comte de Ribagorça comtat de Ribagorça
1085 (Gregorià) – 1104 (Gregorià)
← Sanç I d'Aragó i PamplonaAlfons I d'Aragó i Pamplona → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla d'Alcoraz i batalla de Bairén Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Aragó
Rei de Pamplona
Comte de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena i Casa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnès d'Aquitània
Berta d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç I d'Aragó i Pamplona Modifica el valor a Wikidata  i Isabel d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
GermansRamir II d'Aragó, Alfons I d'Aragó i Pamplona i Ferran Sanxes Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Família[modifica]

Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir el Monjo.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ximena Fernández
 
 
 
 
 
 
 
Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Pere I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tetberga de Provença
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Tallaferro
 
 
 
 
 
 
 
Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Toda de Provença
 
 
 
 
 
 
 
Isabel d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 

Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VIII d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:

En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Poitou. D'aquesta unió no tingueren fills.

Joventut[modifica]

El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida. S'hi va establir com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]

Regnat[modifica]

Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar l'expansió central i oriental, i va arribar fins a la serralada d'Alcubierre i els Monegres. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.

Va lluitar al costat de Rodrigo Díaz de Vivar a la Batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre i Sarinyena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes; va morir el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

Títols i successors[modifica]

Signum Regis de Pere I d'Aragó
  • A 1076: Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis[3]
  • A 1098: Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (…) ego Petro Sangiz[4]


Pere el d'Osca
Naixement: 1069 Mort: 1104
Títols
Precedit per:
Sanç I d'Aragó i Pamplona
(pare)
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos
(Llista de reis d'Aragó)
Regne d'Aragó, Regne de Pamplona,
Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb

(1094–1104)
Succeït per:
Alfons I d'Aragó i Pamplona
"el Batallador"

(germà)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el d'Osca