Ermengol III d'Urgell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaErmengol III
Cerit2.jpg
Els comtes Ermengol III i Ramon Berenguer I al Liber Feudorum Ceritaniae
Biografia
Naixement 1032
Montsó
Mort 17 d'abril de 1066
Barbastre
Causa de mort Mort en combat
  Comte d'Urgell
1038 – 1066
Activitat
Ocupació Feudatari
Altres
Títol Llista de comtes d'Urgell
Dinastia Casal de Barcelona
Cònjuge Adelaida de Besalú
Clemència de Bigorra
Sança d'Aragó
Fills Ermengol
Isabel
Sança
Pare Ermengol II
Modifica les dades a Wikidata

Ermengol III, dit el de Barbastre (?, 1032 - Barbastre, 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Família[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
Borrell II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon III de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsinda de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Fou fill d'Ermengol II d'Urgell i la seva muller Constança de Besalú, i succeí el seu pare al comtat d'Urgell a la seva mort. Es casà en primeres núpcies, vers el 1050 amb Adelaida de Besalú, filla de Bernat I de Besalú i tia seva.

Es casà en segones núpcies, vers el 1055, amb Clemència de Bigorra, filla de Bernat II de Bigorra. D'aquest matrimoni nasqué:

Es casà en tercers núpcies, vers el 1065, amb Sança d'Aragó, filla de Ramir I d'Aragó i d'Ermessenda de Bigorra. D'aquesta unió en nasqué una filla: Sança d'Urgell, casada amb Hug II d'Empúries

Biografia[modifica]

A la mort del seu pare, Ermengol III només tenia cinc anys. La seva mare, la comtessa Constança de Besalú va assumir la regència del territori i la criança del seu fill instal·lada i retirada en un lloc molt segur del comtat per mantenir la seguretat del nou comte.[1] Durant la seva minoria, Ermengol va assistir a la consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb la seva mare, que va presidir l'acte, i els bisbes d'Urgell, Barcelona, Roda i Elna.[2]

Va ser un fidel aliat del seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona. Amb ell va compartir el procés d'erosió que va patir l'autoritat comtal davant del poder creixent dels comdors o principals senyors del comtat. Pel seu compromís amb el comte barceloní, ambdós senyors es van repartir les conquestes comunes. Així, Ermengol III va ocupar les poblacions de Camarasa i Cubells, que van prendre a l'emir Yússuf de Làrida l'any 1050.[3] En 1058 va signar amb Ramon Berenguer I de Barcelona un acord per atacar l'emirat de Saraqusta, en virtut del qual va conquerir Pilzà i Estanya amb Arnau Mir de Tost.[4]

Després de casar-se amb Sança d'Aragó, Ermengol va col·laborar amb el seu cunyat Sanç Ramires en la presa de Barbastre el 1064,[5] de la qual en va rebre la senyoria. Va morir defensant-la dels atacs musulmans el 17 d'abril de 1066.[6] La seva mort va provocar una nova minoria al comtat d'Urgell. Sança d'Aragó fou la que s'encarregà de la regència en favor d'Ermengol IV.[3]

Referències[modifica]

  1. Monfar; Bofarull, 1853, p. 322.
  2. Monfar; Bofarull, 1853, p. 323.
  3. 3,0 3,1 Mestre i Campi, 1998, p. 395.
  4. Mora Giné, Xavier. Un poble del comtat d'Urgell: Alberola. Universitat de Lleida, p. 26. ISBN 8484093417. 
  5. «Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida». Jaume Fernández. [Consulta: 9 gener 2015].
  6. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. XIII.3. ISBN 8437087163. 

Bibliografia[modifica]

  • Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol III d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6. 
  • Monfar, Diego; Bofarull, Pròsper de. Historia de los Condes de Urgel (en castellà). Tom I. Barcelona: Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermengol III d'Urgell Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Ermengol II
Comte d'Urgell
10381066
Succeït per:
Ermengol IV