Vés al contingut

1058

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1058
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1058 (mlviii)
Islàmic450 – 451
Xinès3754 – 3755
Hebreu4818 – 4819
Calendaris hindús1113 – 1114 (Vikram Samvat)
980 – 981 (Shaka Samvat)
4159 – 4160 (Kali Yuga)
Persa436 – 437
Armeni507
Rúnic1308
Ab urbe condita1811
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080
Anys
1055 1056 1057 - 1058 - 1059 1060 1061
La comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona mor l'any 1058
El 28 de novembre comença el regnat al Ducat de Polònia de Boleslau II. Aquest restaurarà el regne de Polònia. Gravat del segle XIX
El papa de Roma Esteve IX mor el 29 de març
Després de la mort d'Esteve IX, alguns romans elegeixen a Benet X com a nou papa de Romà, considerat antipapa perquè no és acceptat com a tal.
Ibn Gabirol o Avicebró, mor vers el 1058 a València. Era un rabí, poeta, teòleg i filòsof jueu andalusí neoplatònic.

L'any 1058 és un any comú començat en dijous del calendari julià. És el novè any de la dècada del 1050 i el cincuanta-vuitè any del segle xi i del segon mil·lenni.

Guillem VIII de Peiteu engrandeix la Gascunya absorvint el ducat d'Aquitània després de la mort sense descendència del seu germà

Durant l'any 1058 comença el pontificat del papa Nicolau II i Mossul pateix un terratrèmol d'intensitat 9 segons l'escala de Richter. Durant aquest any neix el príncep normand Bohemund de Tarent i moren el rei Casimir I de Polònia i el filòsof i poeta Ibn Gabirol (Avicebró).[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1058 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papa de Roma Nicolau II; Isaac I Comnè, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Malcolm III d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Països Catalans

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Papat de Roma - Estats Pontificis

[modifica]

Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àfrica

[modifica]

Àsia

[modifica]
  • Primeres inscripcions en birmà

Naixements

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]
  • Alzira: (o 1060) Ibn Khafaja, fou un gran poeta andalusí. El Diwan d'Ibn Khafaja (àrab: ديوان ابن خفاجة, Dīwān Ibn Ḫafāja) és una selecció crítica de les seves poesies realitzada pel mateix poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El diwan està compost per 243 poemes amb 2.913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.[15]

Resta de la Península Ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Resta de la Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àfrica

[modifica]

Àsia

[modifica]
  • 20 de setembre, Japó: Fujiwara no Moroie, va ser un aristòcrata de mitjans i finals del període Heian. Fujiwara Kitaie Nakaseki Hakuie, era el fill gran de Gondai Nagon i Fujiwara Keisuke.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «El mundo en el año 1058 d. C.» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2026].
  2. «962 aniversari de la Dedicació de la Catedral de Barcelona». Església Arxidiocesana de Barcelona. [Consulta: 26 setembre 2023].
  3. de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  4. Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
  5. Ferdinand), Hoefer (M , Jean Chrétien. Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, avec les renseignements bibliographiques et l'indication des sources à consulter: Gre-Gyu (en francès). Firmin Didot frères, fils et cie, 1858, p. 671. 
  6. Woolf, Alex. From Pictland to Alba 789~1070, The New Edinburgh History of Scotland II (en anglès). Edinburgh: Edinburgh University Press, 2007, p. 264. ISBN 9780748612345. 
  7. Kristó, Gyula; Makk, Ferenc. Az Árpád-ház uralkodói. Budapest: L.P.C. Könyvek, 1995, p. 87. ISBN 978-963-7930-97-3. 
  8. Hauréau, Barthélemy. Nouveaux reśumeś: Histoire de la Pologne depuis son origine jusqu'en 1846, suivie de notices biographiques sur ses grands hommes (en francès). Pagnerre, 1847, p. 21. 
  9. Revue numismatique (en francès). Blois, 1905. 
  10. Darras, Joseph Épiphane. Histoire générale de l'église depuis le commencement de l'ère chrétienne jusqu'à nos jours (en francès). Librairie de Louis Vivès, 1861, p. 81. 
  11. Migne, Jacques-Paul. Encyclopédie théologique: ou, Série de dictionnaires sur toutes les parties de la science religieuse ... t. 1-50, 1844-1862; nouv, sér. t. 1-52, 1851-1866; 3e sér. t. 1-66, 1854-1873 (en francès), 1854, p. 253-254. 
  12. Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0. 
  13. 13,0 13,1 Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 i 1969 ​, pp. 261-262, 265,
  14. 14,0 14,1 Grousset, René. L'empire des steppes: Attila, Gengis-Khan, Tamerlan. Paris: Payot, 2015, p. 206. ISBN 978-2-228-88130-2. 
  15. «Poetas árabes del País Valenciano, pàgines 17-37». Arxivat de l'original el 2025-12-13. [Consulta: 1r febrer 2026].
  16. BAker, Khalid Lafta. «[https://theses.gla.ac.uk/3948/1/1986BakerPhD.pdf Ibn Bassām as a literary historian, a critic and a stylist: a study of al-Dhakhīra. PhD Tesis]». University of Glasgow, 1986. [Consulta: 1r febrer 2026].
  17. «Bèrta d'olanda regina di francia - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 1r febrer 2026].
  18. Shepard, Jonathan. Emergent Elites and Byzantium in the Balkans and East-Central Europe (en anglès). Taylor & Francis, 2024-10-28, p. 75. ISBN 978-1-040-23765-6. 
  19. Polemis I.. Polemis Doukai, 1968, p. 54. 
  20. Barlow, Frank. William Rufus, 1983
  21. Bréhier, Émile; Pere, Lluís Font. Història de la filosofia. Vol. 1. Antiguitat i edat mitjana. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 414. ISBN 978-84-490-1176-4. 
  22. «Ermessenda de Carcassona | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
  23. Ruiz Doménec, J. E.. Quan els vescomtes de Barcelona eren: història, crònica i documents d'una familia catalana dels segles X, XI i XII. Barcelona : Lleida: Fundació Noguera ; Pagès Editors, 2006, p. 118. ISBN 978-84-9779-475-6. 
  24. «Les Comtes de Poitiers». [Consulta: 1r febrer 2026].
  25. «Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). [Consulta: 1r febrer 2026].
  26. «TOULOUSE NOBILITY». Arxivat de l'original el 2026-01-12. [Consulta: 1r febrer 2026].
  27. «A nobreza medieval portuguesa : a família e o poder | WorldCat.org, pàgina 113» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2026].
  28. Hudson, Benjamin T. Prophecy of Berchán: Irish and Scottish High-Kings of the Early Middle Ages (en anglès). Bloomsbury Academic, 1996-07-22. ISBN 978-0-313-29567-6. 
  29. «Stephen IX (or X) | Reformer, Papal Legate, Cardinal | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-19.
  30. Biographie, Deutsche. «Judith von Schweinfurt - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r febrer 2026].
  31. «Egbert» (en alemany). [Consulta: 1r febrer 2026].
  32. Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 222. ISBN 978-0-521-56350-5. 
  33. Cronicques et Ystoires des Bretons Société des bibliophiles Bretons 1911. Livre III capítol 90 pàgs. 21-22
  34. «Kenneth II». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 1r febrer 2026].
  35. «Annals of Inisfallen». [Consulta: 1r febrer 2026].
  36. Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 569.
  37. «Count Gregory II of Tusculum (unknown-1058) - Find...» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
  38. Arakelyan, Babken (1976). "Sotsʻialakan sharzhumnerě Hayastanum IX-XI darerum" Սոցիալական շարժումները Հայաստանում IX-XI դարերում [Social movements in Armenia in the 9th–11th centuries]. In Aghayan, Tsatur; et al. (eds.). Hay zhoghovrdi patmutʻyun Հայ ժողովրդի պատմություն [History of the Armenian people] (in Armenian). Vol. 3. Yerevan: Armenian Academy of Sciences. pp. 284–288.
  39. «Էջ:Հայկական Սովետական Հանրագիտարան (Soviet Armenian Encyclopedia) 3.djvu/216 — Վիքիդարան» (en armeni). [Consulta: 1r febrer 2026].
  40. «La Sardegna dei giudici | WorldCat.org» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2026].
  41. The Oxford Dictionary Of Byzantium, 3 Volumes, 1991, p. 329. 
  42. «Theophanu II | Portal Rheinische Geschichte» (en alemany). [Consulta: 1r febrer 2026].
  43. «"al-Yāzurī"». [Consulta: 1r febrer 2026].
  44. Ibn Baẖtišūʿ, ʿUbayd Allah ibn Ǧibrāʾīl; Kahl, Oliver; Bos, Gerrit. ʻUbaidallah ibn Buhtišuʻ on apparent death: the Kitab Taḥrīm dafn al-aḥyāʼ, Arabic edition and English translation. Leiden Boston: Brill. ISBN 978-90-04-37128-6. 
  45. Biographie, Deutsche. «Māwardī, ʿAlī Ibn-Muḥammad al- - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r febrer 2026].
  46. «GORGĀNI, FAḴR-AL-DIN ASʿAD» (en anglès americà). [Consulta: 1r febrer 2026].
  47. H. Bowen, The last Buwayhids, 1929
  48. Pearson, Michael Naylor. Merchants and Rulers in Gujarat: The Response to the Portuguese in the Sixteenth Century, pàgina 67.
  49. Papinot, Edmond. Historical and Geographical Dictionary of Japan (en anglès). C.E. Tuttle Company, 1972.