La comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona mor l'any 1058El 28 de novembre comença el regnat al Ducat de Polònia de Boleslau II. Aquest restaurarà el regne de Polònia. Gravat del segle XIXEl papa de Roma Esteve IX mor el 29 de marçDesprés de la mort d'Esteve IX, alguns romans elegeixen a Benet X com a nou papa de Romà, considerat antipapa perquè no és acceptat com a tal.Ibn Gabirol o Avicebró, mor vers el 1058 a València. Era un rabí, poeta, teòleg i filòsof jueu andalusí neoplatònic.
Guillem VIII de Peiteu engrandeix la Gascunya absorvint el ducat d'Aquitània després de la mort sense descendència del seu germà
Durant l'any 1058 comença el pontificat del papa Nicolau II i Mossul pateix un terratrèmol d'intensitat 9 segons l'escala de Richter. Durant aquest any neix el príncep normand Bohemund de Tarent i moren el rei Casimir I de Polònia i el filòsof i poeta Ibn Gabirol (Avicebró).[1]
5 d'abril: comença el pontificat de l'anti-papa Benet X nominat per una facció romana després de la mort d'Esteve IX. Benet és deposat en un sínode a Roma el gener del 1059.[10]
el patriarca de Constantinoble Miquel Cerulari és deposat per l'emperador Isaac I Comnè i s'exilia a Prokonnessos28 de desembre - Siena: Gerard de Borgonya, arquebisbe de Florència és elegit el 155è papa de Roma amb el nom de Nicolau II. El seu pontificat durarà fins a l'any 1061.[11]
27 de desembre: els fatimites s'aprofiten dels enfrontaments entre els seljúcides per apoderar-se temporalment de Bagdad (fins 1060), deixen de formar part del califat abbàssida i retornen la ciutat al culte xiita. L'any 1060 Togrib Beg torna a conquerir Bagdad i reestableix el califat abbàsside.[14]
Alzira: (o 1060) Ibn Khafaja, fou un gran poetaandalusí. El Diwan d'Ibn Khafaja (àrab: ديوان ابن خفاجة, Dīwān Ibn Ḫafāja) és una selecció crítica de les seves poesies realitzada pel mateix poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El diwan està compost per 243 poemes amb 2.913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.[15]
El magistros Gregori, governador d'Edessa (Imperi romà d'Orient) mor l'any 1058Gregori el Mestre (n. vers 990), príncep armeni, lingüista, acadèmic i oficial romà d'Orient. Després de la conquesta romana d'Orient del regne bagràtida d'Armènia, Gregori el Mestre fou dux (governador) del Tema d'Edessa, on va perseguir els tondrakians, considerats herètics per l'església ortodoxa i armènia.[38][39]
20 de setembre, Japó: Fujiwara no Moroie, va ser un aristòcrata de mitjans i finals del període Heian. Fujiwara Kitaie Nakaseki Hakuie, era el fill gran de Gondai Nagon i Fujiwara Keisuke.
'Ubayd Allah ibn Bakhtishu (n. 980) metge siríacnestorià que va escriure un tractat de medicina i filosofia, entre altres llibres. També compila textos de treballs de filòsofs clàssics i islàmics.[44]
Al-Mawardi (n. 974) fou un homo universalissunnita del Califat Abbàssida. Jurista, teòlec, sociòleg i politòleg. Considerat com un dels acadèmics més importants de la seva època que va escriure sobre molts temes com la interpretació de l'Alcorà, la religió, el govern, la llei la llengua, l'ètica i la literatura. Exercí com a jutge principal de l'imperi abbàssida des del 1000.[45]
El poeta japonès Nōin mor l'any 1058Japó: Nōin (n. 988), poeta i monjo fapones que forma part de la llista dels trenta-sis oetes immortals de l'edat mitjana de la poesia waka.
↑de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
↑Woolf, Alex. From Pictland to Alba 789~1070, The New Edinburgh History of Scotland II (en anglès). Edinburgh: Edinburgh University Press, 2007, p. 264. ISBN 9780748612345.
↑Kristó, Gyula; Makk, Ferenc. Az Árpád-ház uralkodói. Budapest: L.P.C. Könyvek, 1995, p. 87. ISBN 978-963-7930-97-3.
↑BAker, Khalid Lafta. «[https://theses.gla.ac.uk/3948/1/1986BakerPhD.pdf Ibn Bassām as a literary historian, a critic
and a stylist: a study of al-Dhakhīra. PhD Tesis]». University of Glasgow, 1986. [Consulta: 1r febrer 2026].
↑Ruiz Doménec, J. E.. Quan els vescomtes de Barcelona eren: història, crònica i documents d'una familia catalana dels segles X, XI i XII. Barcelona : Lleida: Fundació Noguera ; Pagès Editors, 2006, p. 118. ISBN 978-84-9779-475-6.
↑«Egbert» (en alemany). [Consulta: 1r febrer 2026].
↑Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 222. ISBN 978-0-521-56350-5.
↑Cronicques et Ystoires des Bretons Société des bibliophiles Bretons 1911. Livre III capítol 90 pàgs. 21-22
↑«Kenneth II». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 1r febrer 2026].
↑Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 569.
↑Arakelyan, Babken (1976). "Sotsʻialakan sharzhumnerě Hayastanum IX-XI darerum" Սոցիալական շարժումները Հայաստանում IX-XI դարերում [Social movements in Armenia in the 9th–11th centuries]. In Aghayan, Tsatur; et al. (eds.). Hay zhoghovrdi patmutʻyun Հայ ժողովրդի պատմություն [History of the Armenian people] (in Armenian). Vol. 3. Yerevan: Armenian Academy of Sciences. pp. 284–288.
↑Ibn Baẖtišūʿ, ʿUbayd Allah ibn Ǧibrāʾīl; Kahl, Oliver; Bos, Gerrit. ʻUbaidallah ibn Buhtišuʻ on apparent death: the Kitab Taḥrīm dafn al-aḥyāʼ, Arabic edition and English translation. Leiden Boston: Brill. ISBN 978-90-04-37128-6.
.jpg)
_Liber_Chronicarum_(serietitel),_RP-P-2016-49-67-5.svg)
