Sant Quirze de Besora és un municipi de la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Pertany a la subcomarca del Bisaura, on n'és la població en cap. El municipi és a la vall del riu Ter al sector septentrional d'Osona, i les seves principals vies de comunicació són la carretera C-17, que uneix Barcelona i Puigcerdà, i la línia fèrria R3. Cap a l'est, Sant Quirze de Besora s'enllaça amb Santa Maria de Besora i Vidrà, d'on per camí forestal és possible d'arribar a la Garrotxa. A l'oest, s'enllaça amb el Lluçanès i el Berguedà. Al nord, s'enllaça amb el Ripollès. Antigament, la carretera C-17 (antiga N-152) creuava el poble de sud a nord. L'any 2003, s'inaugurà una variant per evitar creuar la població.
Sant Quirze de Besora va néixer com a vila l'any 898, tot i que es tenen proves de presència humana a l'època ibèrica i tardoromana. L'origen de la parròquia de Sant Quirze es va produir gràcies a la política de repoblació endegada per Guifré el Pelós. A partir de l'any 898, els pagesos residents a la zona es van convertir en una comunitat organitzada gràcies a la seguretat que oferia el castell de Besora. Cap al s. XI, a Sant Quirze de Besora va fer estades periòdiques la comtessa Ermessenda de Carcassona, considerada la dona més poderosa de la història de Catalunya. Ermessenda va esdevenir la muller del comte Ramon Borrell, i fou, per tant, la mare de Berenguer Ramon I i l'àvia de Ramon Berenguer I. Després de la mort del seu marit, prengué el control dels comtats de Barcelona, Girona i Osona. Ella visqué temps de canvis i encarnà el poder de la casa de Barcelona, especialment quan exercí la tutoria del seu nét Ramon Berenguer I. Ermessenda va esdevenir la representació més clara del vell poder de la casa de Barcelona, enfront de la noblesa rebel. El seu paper va ser fonamental per a frenar les ànsies de poder de la noblesa. Pel que fa a la seva relació amb Sant Quirze de Besora, podem dir que el castell de Besora era un més d'entre els molts castells que estaven sota el seu control. Dins aquest castell, hi feia estades esporàdiques, ja que la seva residència habitual era a Barcelona. Amb tot, s'hi va retirar, vençuda ja pel seu nét Ramon Berenguer I l'any 1057. Un any més tard, la comtessa Ermessenda va morir en una casa veïna a l'església de Sant Quirze de Besora. Actualment, una de les places del poble porta el seu nom.
Sant Quirze de Besora
