Sant Martí de Centelles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Martí de Centelles
Bandera de Sant Martí de Centelles Escut de Sant Martí de Centelles
Bandera de Sant Martí de Centelles Escut de Sant Martí de Centelles
Spain.Sant.Marti.de.Centelles.Panoramica.jpeg

Localització
Localització de Sant Martí de Centelles respecte d'Osona.svg
41° 45′ 55″ N, 2° 15′ 06″ E / 41.765277777778°N,2.2516666666667°E / 41.765277777778; 2.2516666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Entitats de població 4
Conté l'Abella
Població
Total 1.122 (2016)
• Densitat 43,83 hab/km²
Geografia
Superfície 25,6 km²
Altitud 462 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Antoni Grau Aregall
Indicatius
Codi postal 08592
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08224
Codi IDESCAT 082248
Modifica dades a Wikidata

Sant Martí de Centelles és un municipi de la comarca d'Osona a la zona sud de la comarca afrontant amb el Vallès Oriental i el Moianès, a la conca del riu Congost i sota els cingles de Bertí. Té una extensió de 25,6 quilòmetres quadrats i dos nuclis urbans habitats. Sant Martí de Centelles, a la zona del Castell de Sant Martí, i l'Abella, emplaçada entre el riu Congost i els Cingles de Bertí.[1]

La capital municipal és el barri de l'Abella, que es troba al costat de la carretera C-17 de Barcelona a Vic que passa pel municipi. Inclou també el nucli de Sant Martí de Centelles al costat de l'antic castell de Centelles.

Entitat de població Habitants
Abella, l' 691
Sant Martí de Centelles 114
Sant Miquel Sesperxes 51
Valldaneu 224
Dades: 2011. Font: Idescat

Marc geogràfic[modifica | modifica el codi]

El municipi de Sant Martí de Centelles conforma el límit més meridional de la comarca d'Osona i està situat a la província de Barcelona. S'estén a la dreta del riu Congost, amb una extensió aproximada de 25,70 km², i amb una altitud sobre el nivell del mar de 722 m.

El terme està distribuït en diferents altiplans diferenciats: la part alta se centra en l'antiga parròquia de Sant Martí que ha donat nom al terme travessada per la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines (C-1413) i la part baixa centrada en el nucli de l'Abella i la parròquia de Sant Pere de Valldeneu que té com a límit el riu Congost.

L'ocupació humana es troba disseminada en els territoris de les parròquies de Sant Miquel i Sant Martí i el nucli de població està ubicat a la part baixa del municipi al costat del riu Congost i limitant amb la població d'Aiguafreda i la C-17.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • La Font de Can Tresquarts
  • Font de Ca l'Església
  • Pont de l'Abella
  • Pla de la Garga
  • Cingles de Bertí
  • església de Sant Miquel Sesperxes
  • Sant Pere de Valldeneu
  • La capella de Sant Jaume
  • Escales d'origen romà
  • L'Oller
  • El Pou
  • El Presseguer
  • El Fabregar
  • El Castellar de Dalt
  • La Rovira de Cerdans
  • El Soler del Coll
  • El Mas Blanc

Medi físic[modifica | modifica el codi]

El municipi de Sant Martí de Centelles se situa a la riba esquerra de la capçalera del riu Congost i el seu territori abraça la Vall del Congost, els Cingles de Bertí i una part de la costa del Puigsagordi.

El cim més elevat del municipi és el Puig Oriol (980 m) i és a l'oest del terme municipal, tot i que el més conegut és el Turó del Castell o l'Agullola de Sant Martí amb 855 m d'altitud. El terme presenta altres cims destacats com el Puig Fred (922 m), el Turó del Fabregar (912 m), el Coll de Nou (900 m) i els graus dels Cingles de Bertí coneguts com la Trona, els Castellets i Can Tres Quarts.

El curs fluvial més important el forma el riu Congost que rep la capçalera de les aigües que provenen dels espadats de la part oriental de la Plana de Vic, formades per les rieres de Vallossera, l'Avencó i el Martinet. Al riu, aflueixen diversos cursos d'aigua com són el torrent d'en Vila, el torrent de la Rectoria i de l'Oller, el torrent de Valldeneu i el Sot de la Guillota.

El clima és mediterrani lleugerament continental, amb hiverns més aviat suaus i estius calorosos, però l'impediment natural de les diverses zones muntanyoses fa que hi hagi una certa variació tèrmica. Totes aquestes característiques han donat lloc al desenvolupament de boscs de pins a les parts més baixes i abruptes i alzines i roures a partir dels 800 m. El sotabosc és típic de brucs i bolles, amb escassa presència de boix.

La progressiva instal·lació humana a la muntanya ha repartit el territori entre els camps de conreu, propers a les explotacions agrícoles-ramaderes, i la massa forestal d'alzinar i pineda, anteriorment de roure.

Poblament[modifica | modifica el codi]

A trets generals, el terme de Sant Martí de Centelles disposa de dos nuclis de sòl urbà amb un desenvolupament urbanístic desigual. Un és el sector de l'Abella, a la part baixa, i l'altre el sector de les Comes, situat a la part alta.

El nucli urbà és el poble de l'Abella ubicat a la part baixa i creat entorn del camí ral i el mas i els molins de l'Abella. El seu creixement es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, amb la urbanització dels carrers Puigfred, Tagamanent, Pi i Borrell i Cadenes, com també pel sector sud de l'Oller, el carrer de la Garga i la carretera de l'Oller, on hi ha un important desenvolupament urbanístic.

El que es coneix com a Sant Martí de baix es completa amb la Parròquia de Sant Pere de Valldeneu estructurada al voltant d'un grup de masos històrics com l'Oller, ca n'Esglésies i can Ton, can Fàbrega i el Castellar de Dalt.

La parròquia de Sant Martí o el sector de les Comes constitueix l'altra zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment se segueix organitzant en base un poblament dispers, i les seves masies són força nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residència. Les masies més enlairades són el Fabregar i la Rovira dels Cerdans, mentre que la majoria dels masos habitats es troben al costat de la carretera de Sant Feliu de Codines com el Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, mas Blanc, mas Aliguer i el grup de cases del Racó de la Font.

El Pla de la Garga i la parròquia de Sant Miquel Sesperxes també presentaran un hàbitat dispers amb masos com el Febrer, el Presseguer, el Montpar i diversos petits establiments rurals.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 26 34 89 430 - 466 453 448 454
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
572 620 525 578 641 687 733 628 653 656
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
683 687 729 784 851 907 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Estació de Sant Martí de Centelles

El municipi es troba estructurat al voltant de dos eixos de comunicació que són paral·lels.

L'eix principal, el forma l'actual C-17 (antiga N-152) i permet la comunicació més immediata del nucli de l'Abella amb la resta de municipis del Vallès Oriental. Per dirigir-se cap al nord, i per tant cap a Osona, l'accés s'ha de realitzar a través del municipi veí d'Aiguafreda.

Un segon eix el forma l'actual C-1413 i antic camí de Sant Feliu de Codines a Centelles. Aquest permet la comunicació de les diverses masies disperses i els petits nuclis com la parròquia de Sant Martí de Centelles i les Comes, Sant Miquel Sesperxes o el Racó de la Font cap al municipi veí de Centelles o cap a Sant Quirze Safaja, en primer terme, i Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui o Moià, en segon terme.

Infotaula de geografia físicaCamí de Sant Pau
Spain.Sant.Marti.de.Centelles.Panoramica.jpeg
Tipologia municipi d'Espanya
Inici
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Final
Localització Sant Pau
Límits amb Aiguafreda
Centelles
Tagamanent
Figaró-Montmany
Sant Quirze Safaja
Castellcir
Característiques
Altitud 404 m
Altitud mínima 496 m
Altitud màxima 500,3 m
Superfície 25,6 km²
Estat Pista sense asfaltar en bon estat
Longitud 2 km

41° 45′ 55″ N, 2° 15′ 06″ E / 41.765277777778°N,2.2516666666667°E / 41.765277777778; 2.2516666666667
Modifica dades a Wikidata

La resta del territori s'organitza en petits camins que comuniquen les diverses masies i establiments humans. D'aquest conjunt en destaquen diversos camins històrics, entre ells el Camí de Sant Pau, una pista rural que arrenca d'una cruïlla de camins a l'Adorar, a l'extrem de llevant del Pla de l'Adorar, damunt i uns 500 metres a ponent de l'Abella, des d'on va cap al nord seguint el relleu que va marcant el territori. Passa pel Dolmen del Duc, tot seguit travessa el Torrent d'en Vila i poc després el Torrent del Poncic, passat el qual discorre pels Terrissos Vermells. En aquell lloc es decanta cap al nord-oest per tal d'adreçar-se a la masia de Ventaiola, actualment en ruïnes. Sempre cap al nord-oest, segueix cap a La Saleta, on enllaça amb una zona urbanitzada, que rep el nom de Sant Pau, situada davant i a ponent d'Aiguafreda.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «cingles de Bertí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Referència a l'eina Vissir v3.13». Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 5 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Centelles Modifica l'enllaç a Wikidata