Montesquiu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMontesquiu
Bandera de Montesquiu Escut de Montesquiu
Bandera de Montesquiu Modifica el valor a Wikidata Escut de Montesquiu Modifica el valor a Wikidata
Montesquiu.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Montesquiu respecte d'Osona.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 06′ 40″ N, 2° 12′ 38″ E / 42.111111111111°N,2.2105555555556°E / 42.111111111111; 2.2105555555556
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
Població
Total998 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat203,67 hab/km²
GentiliciMontesquiuenc, montesquiuenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície4,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud577 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSònia Muñoz i Culubret Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08585 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08131 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081311 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmontesquiu.cat Modifica el valor a Wikidata

Montesquiu és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Bisaura. El relleu de la zona marca la transició entre la Plana de Vic i la muntanya pirinenca. El poble homònim de Montesquiu és la capital del municipi.

Entitat de població Habitants
Farga de Bebié, la 9
Montesquiu 892

Història[modifica]

El primer edifici del qual es té notícia és el castell de Montesquiu documentat l'any 1285. Al segle xvi es va construir la primera casa del poble actual, una ferreria, actualment restaurada, situada al camí ral que unia Barcelona amb Ripoll. El poble es va anar desenvolupant al voltant de la ferreria.

La Batalla de Montesquiu

El 20 de març del 1714, el marquès de Poal, màxim responsable de l’exèrcit català de l’exterior, es dirigia a Sant Quirze de Besora procedent de Ripoll. Marxava perquè havia rebut informació segons la qual el regiment francès del comte de Fiennes, s’estava replegant  amb molta rapidesa i amb tots els seus efectius a Olot.

Poal anava a Sant Quirze de Besora amb la intenció de reclutar gent per intentar atacar Vic. A l’alçada  de Montesquiu hi havia 1500 soldats borbònics que havien sortit de Vic al seu encontre.

Els dos exèrcits es van trobar a Montesquiu, i el marquès de Poal va decidir atacar-los amb l’avantguarda catalana. Va aconseguir que les tropes borbòniques es retiressin en desbandada a l’altra riba del riu Ter, amb tanta precipitació que, en passar, alguns soldats fins i tot moriren ofegats. Les pèrdues borbòniques, en aquest primer xoc, van ser d’un coronel d’infanteria, un capità de cavalleria, vint-i-cinc soldats i quaranta ferits.

En arribar el gruix de la cavalleria catalana del regiment de Sant Jaume, amb oficials i pocs soldats, decidiren passar el riu i atacar de nou, però els borbònics havien tingut prou temps per formar bé les línies defensives, van poder rebutjar l’atac català i van fer que es retiressin. En aquest segon atac, les pèrdues de l’exèrcit català van ser de deu cavalls capturats, onze soldats d’infanteria morts i tres presoners. El capità de cavalleria Josep Regàs i el tinent del regiment de Sant Jaume, Josep Navan, van intercanviar-los uns quants mesos més tard; però un  capità tinent, del regiment de fusellers de muntanya del coronel Ermengol Amill, va ser afusellat posteriorment.

Els borbònics es van quedar a una riba de Montesquiu, ben posicionats. El marquès de Poal, assabentat que els regiments francesos de Fiennes ja eren a Ripoll, decidí marxar per no quedar encerclat i amb inferioritat de soldats. Anà en direcció a Alpens, i el dia 21 ja es trobava a Perafita.


Batalla de la guerra Carlina

El 4 d'octubre de 1836 tingué lloc la batalla de Montesquiu entre els carlins de Blas María Royo de León, Ignasi Brujó i Ferran d'Ortafà, que morí en la batalla, i els liberals de Joaquín Ayerbe, que foren derrotats.[1] A partir de la segona meitat del segle xix Montesquiu va créixer considerablement degut a les fàbriques tèxtils que es van instal·lar a la riba del riu Ter. No va ser fins al 25 d'agost de 1934 que es va segregar de Sant. Quirze de Besora i es va constituir un municipi independent. En aquells temps formava part de la comarca del Ripollès. El 1990 va passar a la comarca d'Osona.

El terme ''mont'' designa una altura (no necessàriament gaire elevada) o, fins i tot, una fortalesa bastida en altura. L'adjectiu ''esquiu'' ("aspre", "accidentat"), és un qualificatiu freqüent per a una fortalesa escarpada, difícil de prendre.[2] Als països catalans, trobem el mateix topònim al municipi de Montesquiu d'Albera, al Rosselló, i al poble rònec de Montesquiu, dins el municipi d'Isona i Conca Dellà, del Pallars Jussà.

Punts d'interès[modifica]

Castell de Montesquiu

És l'element arquitectònic més notable del municipi. Des dels seus orígens (cap al 1285), la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residència dels senyors del terme de Besora i amb el temps ha anat rebent modificacions i afegits que li han donat l'estructura actual. Sempre va estar vinculat al castell de Besora, autèntic centre de poder durant la Baixa Edat Mitjana. Al segle xix passà a mans no nobiliàries i l'any 1976, per manament exprés del darrer propietari, Emili Juncadella, castell i finca van passar a la Diputació de Barcelona, per formar els fonaments del Parc del Castell de Montesquiu.

Parc del castell de Montesquiu

Castell de Montesquiu

Espai protegit situat al Prepirineu oriental, a l'extrem nord de la comarca d'Osona. Amb una extensió de 546 ha, ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora, tot i que gran part es troba al primer municipi. Hi trobem bells roures i pinars, així com masies antigues, algunes rehabilitades per tal de desenvolupar activitats pedagògiques o agràries.[3]

Pont de les Codines

Pont d'estil romànic sobre la riera de Sora, prop de la casa de les Codines, dins el Parc del Castell de Montesquiu.

Font d'en Nando

Zona municipal d'esbarjo propera al riu Ter, amb barbacoes, taules i bancs de pedra. Horari: de 9 a 20h. Cal trucar abans a l'ajuntament.

Font del Roure

Font situada a l'entrada del Parc del castell de Montesquiu, al costat del pont que travessa el riu Ter.

Camí vora Ter GR-210

Sender de gran recorregut, de 61 km i que passa per Montesquiu. Ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l'industrial i cultural

Com arribar-hi[modifica]

Panoràmica de Montesquiu.

Montesquiu és, segons la seva història i per la seva situació, un poble de pas. El poble de Montesquiu està comunicat per la C-17 -situat al km 93-, i per la via del ferrocarril a la línia de Barcelona-Puigcerdà (estació de Sant Quirze-Montesquiu). A uns 3 km de Montesquiu hi ha la colònia de la Farga de Bebié. Montesquiu es troba a una hora aproximadament de Barcelona, a vint minuts de Vic i a deu de Ripoll.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - 1.086 1.087 1.238 1.069 995 856 845 845

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
850 850 844 854 863 875 844 897 921
895

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
931
968 - - - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1936 després de la desagregació de Sant Quirze de Besora.

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

  1. Solé i Sabaté, Josep Maria. Literatura, cultura i carlisme. Columna, 1995, p. 44. ISBN 8478097929. 
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes... (en català). Valls: Cossetània, octubre del 2002, p. 200 (El Tinter). ISBN 978-84-95684-97-6. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 85. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesquiu