Ignasi Brujó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Brujó
Ignacio Brujó.jpg
Biografia
Mort 1854
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

Ignasi Brujó (mort en 1854) fou un militar carlí català

Va ingressar a l'exèrcit en 1822, sent ajudant de camp de Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga durant la Guerra de la Regència d'Urgell, i en 1834 s'aixecà en la Primera Guerra Carlina, sent nomenat cap suprem de l'exèrcit carlí a Catalunya en 1835 en substitució del general Juan Antonio Guergué, entrant l'agost de 1835 a la Vall d'Aran i ocupant Viella,[1] però derrotat el 4 d'octubre de 1836 a la batalla de Montesquiu[2] i derrotant als liberals a l'acció de Sant Esteve d'En Bas, fou substituït per Rafael Maroto en 1836, qui el posà al comandament de la divisió de Girona, amb 2300 homes i 120 cavalls.[3] Va derrotar Bonaventura Carbó a la batalla de Sant Quirze de Besora del 9 al 13 d'abril de 1838,[4] i quan el Comte d'Espanya va reorganitzar les tropes va posar-lo al comandament de la divisió de reserva, amb sis batallons, amb la que va capturar Ripoll i Moià, i derrotar als liberals a Peracamps en 1839 sent ascendit a mariscal de camp, i no va acceptar el conveni de Bergara i va participar en la Batalla de Peracamps en 1840, retirant-se a França després de la caiguda de Berga.[3]

En 1847, durant la segona guerra carlina, estant a Perpinyà va rebre el comandant dels carlins catalans a la mort de Benet Tristany, delegant en Joan Castells i Rossell i Josep Borges les accions de camp, fins al juny de 1848, quan Ramon Cabrera i Grinyó va rellevar-lo.[3]

Referències[modifica]

  1. «Ignasi Brujó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Solé i Sabaté, Josep Maria. Literatura, cultura i carlisme. Columna, 1995, p. 44. ISBN 8478097929. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Carlos Clemente, José. Seis estudios sobre el carlismo. Huerga Y Fierro Editores, 1999, p. 50-51. ISBN 8483741520. 
  4. Llagostera i Fernàndez, Antoni. Aproximació biogràfica al cap carlí ripollès Joan Cavalleria, àlies Ne. Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2000, p. 163.