1835
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1835 (mdcccxxxv) |
| Islàmic | 1251 – 1252 |
| Xinès | 4531 – 4532 |
| Hebreu | 5595 – 5596 |
| Calendaris hindús | 1890 – 1891 (Vikram Samvat) 1757 – 1758 (Shaka Samvat) 4936 – 4937 (Kali Yuga) |
| Persa | 1213 – 1214 |
| Armeni | 1284 |
| Rúnic | 2085 |
| Ab urbe condita | 2588 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860 | |
| Anys | |
| 1832 1833 1834 - 1835 - 1836 1837 1838 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener, Barcelona: Es publica el primer número d'El Propagador de la libertad, una publicació política en castellà.[1]
- 22 de juliol: Revolta anticlerical a Reus (el Baix Camp) que s'expandeix arreu de Catalunya.
- 25 de juliol, Barcelona: Crema de convents com el Convent de Santa Caterina, entre d'altres.
- 19 de setembre, Guimerà (l'Urgell: els carlins perden el setge de Guimerà i els liberals fan 388 presoners i afusellen a 71 militars, entre els que hi destaca el seu comandant, Rosset de Belianes durant la Primera Guerra Carlina.
- 5 d'agost: El vapor Bonaplata de Barcelona, la primera fàbrica de vapor catalana, és incendiat en la bullanga de 1835. S'havia inaugurat el 1833.[2]
- Resta del món
- 25 de març: apareix el primer quadern dels Contes de Hans Christian Andersen.
- 18 d'abril, 22 d'abril, Ameskoabarren, Navarra: els carlins guanyen la batalla d'Artaza durant la primera guerra carlina.
- 27 d'abril, 28 d'abril, Logronyo i Eulate, Estella Oriental) respectivament: els líders carlins i lliberals signen el Conveni d'Eliot per acabar amb els afusellaments indiscriminats de presoners i promoure'n el seu intercanvi durant la Primera Guerra Carlina.
- 2 de juny, Port de Deskarga, País Basc: els carlins guanyen la batalla de Deskarga durant la primera guerra carlina.
- 1 de juliol, Bilbao, País Basc: els carlins aixequen el setge de Bilbao després que el seu cap, Zumalacárregui morís després de rebre un tret a la cama en el setge i que els liberals rebessin reforços durant la primera guerra carlina.
- 16 de juliol, Mendigorria, Comarca de Tafalla, Navarra: el pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó fuig amb el seu exèrcit del poble en la batalla de Mendigorria en la Primera Guerra Carlina.
- Agost, Nova York: El diari The Sun publica una sèrie d'articles amb la notícia sobre la presència de vida a la Lluna en el que s'ha anomenat Great Moon Hoax.
- 2 d'octubre, Gonzales, Texas: els texans guanyen la batalla de Gonzales que inicia la Revolució texana.
- 4 de novembre, San Patricio, Texas: l'exèrcit mexicà perd en la batalla de Lipantitlán contra els independentistes texans en la Guerra d'Independència de Mèxic.
- Novembre, Darrera execució coneguda per homosexualitat a la Gran Bretanya. James Pratt i John Smith són penjats a la presó de Newgate, Londres després de ser trobats junts.[3]
- 16, 17 de desembre, Manhattan, Nova York, EUA: s'hi produeix el gran incendi de Nova York que destrueix la Borsa de Nova York i la zona de Wall Street.[4]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 21 de juliol, Canyamelar, València: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià
- 13 de desembre, Puigcerdà: inscripció al registre de la parròquia de Pere Borrell del Caso, pintor.
- 31 de desembre, Arenys de Mar, Maresme: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
- Barcelona: Enric Ciervo Pérez, músic.
- Resta del món
- 14 de març, Itàlia: Giovanni Schiaparelli, astrònom
- 9 d'abril, Brussel·les, Bèlgica: Leopold II de Bèlgica, rei de Bèlgica
- 27 de maig, Headley, Surreyː Emily Faithfull, impressora i editora de premsa, militant britànica pels drets de les dones.[5]
- 21 de juliol, Madrid: Elisa Volpini, soprano de coloratura espanyola[6]
- 27 de juliol, Valdicastello, Pietrasanta, Toscana: Giosuè Carducci, poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1906 [7]
- 2 d'agost, Barnesville (Ohio), Estats Units: Elisha Gray, inventor del telèfon[8]
- 25 de setembre, París, França: Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià[9]
- 28 de setembre, Anvers: Jean Louis Gobbaerts, pianista.
- 9 d'octubre, París, França: Camille Saint-Saëns, compositor francès[10]
- 19 d'octubre, Nova Yorkː Amanda Jones, inventora i poeta estatunidenca (m. 1914).[11]
- 30 d'octubre, Florència: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano[12]
- 31 d'octubre, Berlín, Prússia: Adolf von Baeyer, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1905
- 25 de novembre, Dunfermline, Fife, Escòcia: Andrew Carnegie, empresari i filantrop americà
- 29 de novembre, Pequín, Xina: l'emperadriu vídua Cixi (en xinès: 慈禧太后) coneguda pel poble a la Xina com a emperadriu vídua de l'oest (西太后), i coneguda oficialment després de la seva mort com a emperadriu Xiaoqin Xian (孝欽顯皇后), va ser una figura potent i carismàtica que va ser de facto la sobirana de la dinastia Qing[13]
- Màjid ibn Saïd, soldà de Zanzíbar.
- Hildesheim: Louise Harriers Wippern, soprano alemanya.
- Cair: Foli, cantant
Necrològiques
[modifica]- 15 de gener, castell de Chimay, Bèlgica: Teresa Cabarrús, aristòcrata espanyola[14]
- 2 de març, Viena, Àustria: Francesc I d'Àustria, primer emperador d'Àustria i darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic[15]
- 8 d'abril, Berlín, Prússia: Wilhelm von Humboldt, lingüista prussià[15]
- 15 de maig, Parísː Pauline Auzou, pintora francesa i professora d'art[16]
- 12 de juny, Londres, Anglaterra: Edward Troughton, fabricant d'instruments científics anglès[17]
- 17 de juny, Wysoka, Polòniaː Isabela Czartoryska, mecenes i princesa polonesa.[18]
- 24 de juny, Zegama, País Basc: Tomás de Zumalacárregui, militar carlista basc (n. 1788).[19]
- 11 de juliol, Berlínː Elisabeth von Staegemann, escriptora, pintora i salonnière alemanya.[20]
- 23 de setembre, Puteaux, França: Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (n. 1801).[21]
Referències
[modifica]- ↑ «El propagador de la libertad. Tomo primero, cuaderno 01 (1 enero 1835)». ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Biblioteca de Catalunya, 2018. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Segona bullanga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Galloway, Bruce. Prejudice and pride : discrimination against gay people in modern Britain, 1984. ISBN 0-7100-9916-9.
- ↑ «New York's Great Fire of 1835» (en anglès). ThroughtCo.. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Awcock, Hannah. «Turbulent Londoners: Emily Faithfull, 1835-1895» (en anglès), 02-05-2019. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ Rebés, José María. «Elisa Volpini, una soprano internacional» (en castellà). Mundoclásico.com, 20-03-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1906» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Elisha Gray | American inventor» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Lippmann, Friedrich; Smart, Mary Ann; Maguire, Simon. «Bellini, Vincenzo». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.02603 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Camille Saint-Saëns» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Conservando alimentos con Amanda Jones» (en castellà), 01-05-2018. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «Carlotta Patti (1840-1889)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Juana María Ignacia Teresa Cabarrús y Galavert». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ 15,0 15,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Pauline Auzou (1775-1835)». BNF. Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Edward Troughton | English inventor» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Norkowska, Aleksandra. «Czartoryska z Flemmingów Izabela [Czartoryska, de soltera Flemming, Izabela]» (en polonès). NPLP. Słownik Krytyki Literackiej XIX Wieku. [Consulta: gener 2026].
- ↑ «Zumalacárregui Imaz, Tomás - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Elisabeth von Staegemann» (en alemany). Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 6 juny 2025].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1835