Conveni d'Eliot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConveni d'Eliot
Data 27 abril 1835
Modifica les dades a Wikidata

El Conveni d'Eliot es va signar el 27 d'abril de 1835 a Logronyo per Jerónimo Valdés de Noriega i el 28 d'abril de 1835 a Eulate pel carlí Tomás de Zumalacárregui y de Imaz amb la intervenció de lord Eliot, enviat pel govern britànic, per posar final als afusellaments indiscriminats de presoners i promoure el seu intercanvi, durant la Primera Guerra Carlina. El tractat estipulava:[1]

  • La preservació de les vides dels presoners
  • L'intercanvi periòdic de presoners
  • L'intercanvi de presoners en igual nombre per cada bàndol
  • L'intercanvi d'oficials en igualtat de rang
  • Els llocs on es mantinguessin els presoners havien de ser respectats
  • Els presoners havien de ser jutjats segons la Llei
  • Els presoners malalts i ferits havien de ser respectats
  • El tractat era vigent en tots els territoris del Regne
  • El Conveni seria seguit estrictament

Aplicació[modifica]

Al front basc i navarrès fou d'aplicació immediata, però a Catalunya no entrà en vigor fins al comunicat del liberal Ramon de Meer i Kindelán al cap carlí Antonio Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i la notificació d'aquest a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol. Ramon Cabrera i Grinyó no acceptà les disposicions del Conveni fins a les acaballes de la guerra, acordant el Conveni de Segura o Lécera el 3 d'abril de 1839 amb Antonio van Halen y Sarti.[2]

Referències[modifica]

  1. Orellana, Francisco José. Historia del General Prim (en castellà). vol.1. Centro editorial artístico de Miguel Seguí, 1852, p. 660. 
  2. «conveni d'Elliot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.